Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/74

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 63 —

vignung d' nos, sottopostg' alla mort."

"Iddì! (scraiel plengn' d' morveia) mo n m' ais dagnara ditt, ch' Iddì è tang bung? e sella è ingsceou, cò pol' El lascè prò ch' morīſe? Iou nen ess' 'l cour ci d' fa morì 'ng picce viccell nè."

"El è vei, mi bung picce, el è vei, sceocche tou nè t' desses pro a mè d' morì, e nè t' mè podesses accopè o fa morì, ingsceou elle pou incie 'l Signur, ch' vi eternament'r, ch' nè fesc' chesc', e El nes à incie a nos conzedù na vita immortale; mo chesc' t' messi spieghè. T' as udù, che la iesta vedla, ch' i m' à despiè, ai tratt immalora, dea, ch' ella nè varò plou nia, cang ch' Iddì m' n' ā regalè na nouia; bengn' dunque, ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc' corp mortalè, ch' jarà immolora, desco la iesta scarzada, mo i jarà sou dal Pere in Ceìl, che mè darà col temp 'ng n' at'r corp, plou bell e plou nob'l d' chesc'. O! lassou in Ceìl cutang felize ch' i sarà, 'l freit nè mè d'laccearà plou, i nen' arà d'guna marattìa da sopportè; illò no legrimes plou, no sospiri in eterno, al contrario, soulles penes d' chesta vita gnarāle ligrezzes d' Paraisc'. Iu pēr la terra è 'l Ceìl sceoucche l' aingsceuda all' ingvēr; anzi 'l plou bell dè serengn' da d' aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d'l Paraisc', nia ploucche