Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/87

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 76 —

"Ah' chesc' mess' est'r ste bell (scraiā 'l mūtt); e d' ſengn' sàle cocche nos sè stung'? sàle, ch' m'ssung vire t' chesc' bosc, e ch' l' udarung 'ng dè in Ceìl?"

"Zenza dubbio, El nes veiga dlunc; el è daimprò da nos, el nes ama, nes mett' ite d' bongn pingsìrz, nes deida a deventè plou prosc'. Purci, saste, mi caro, t' es 'ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament'r bung nen este ciamò, e t'l cunescerās, a na piccera consideraziung. Se li uomini t' ess' fatt morì, nen este priè pur ei, sceoucche 'l Fì d' Iddì; anzi t' as ditt, che t' i esses accopè jou duttg', se t' esses podù; da chesc' cunesceste, che nè t' es bung, e d' n' avei na carità sceoucche 'l Fì d' Iddì. Nos dessung dunque deventè bongn' e plengn's de carità sceoucche El, s' urung i plajei al Pere in Ceìl, e ad El, e r'vè a Paraisc'. A chesc' fing nes deida 'l Fì d' Iddì al somiè dagnara plou in bontè, e pur chesc' fing elle gnu al mon e è mort soulla crusc'."

"Sengn', mi caro Schmerzenreich, saste purcicche i tegne dagnara chesta crusc' ing mang: ella m' recorda l' amur d' Chel, ch' à patì ed è mort pur nos soulla crusc', che nes ringforza a r'vè ci nos in Ceìl col patì e colla mort, ch' è pou incie crusc'; pur chesc' nes ella 'ng sengn' tang caro e venerabile." Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila