Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/88

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 77 —

spo: "Mi fì, i nè t' po lascè atra r'cordenza, che chesc' pure lengn' grŏ; mo cang ch' i sarà morta tem'l fora d' mies mangs freides e starres, e ringcur'l. E cang ch' e t' saras spo 'ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d' mette chesta piccera r'cordanza d' tua uma soul plou bell post d' tua maestosa abitaziung, ch' t' arrās; ciari gonot, o pengsa a Chel, che dang 'ng temp à lascè la vita pur tè; r'cordete de tua uma, che morī cung chesta crusc' ing mang. E vignota impormett d' estr plengn d' religiung e da bengn', d' vire puro e innozent, d' amè li uomini e d' i fa d'l bengn', ci a cost d' tua vita, s' el foss' necessario, e incie s' t' savesses de sigù ch' ang nè t' ringrazierà mai. Se t' faràs vign' ota, ch' t' i ciares a chesta crusc', chi proponimentg', e tuus operes jarà d' accordo col proponiment, arrà chesta miſerab'l arpejung d' tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere."

Chesta conteſa lungia ā indeblì l' amarada a na fōſa, ch' ella ē sforzada a scutè e palsè pur 'ng bung pězz, spo r'mettuda seghiteiela: "O mi Dì! se t' pudesses almanco r'vè pro to pere zenza ortè t' val intrighe; chè a tè picce debl e miſerabil mess' 'l est'r 'l iade pur chesc' deſert d' orror, pur 'ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d' crepp, 'ng iade lunc, d' fadìa e plengn' d' prigoi; mo Iddì tè darà