Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/89

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 78 —

la mang, e t' menerà felizement'r dal pere, ch' el t' à destinè soulla terra, sceoucch' El mess' nes deidè duttg' te chesc' deſert d'l mon plengn' d' guai, acceocche r'vungſe finalment'r felizi da d' El, unico e vero nosc' Pere in Ceìl, e pudungſe l' udei mūs a mūs. Nè te d'esmentiè pa d' tŏ cung tè les cūccies plenes d' latt, pur t' ringforzè, e 'l mazzung pur tè d'fenne. T' es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch' ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra' vigne mala bestia, purcicche la sacra scrittura disc': — Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg', p'starà soutt liungs e dragungs.

In soulla sera c'rsceō la deblezza, 'l fle jē p'sōc, 'ng suiūs freit pur duttg' i membri d'l corp. Illò arrasp'la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d' must'l, i ciar'la fitt al fì sentè d'lungia, e cung usc' sottira mo sforzada, che trappassā l' anima d'l picce disc'la: "Ingjenedleite, Schmerzenreich, ch' i t' posse dè la benedisiung, ingsceoucche mia uma m' la dada, dananch' i m' ung vade da ella d'mezz: i creie ſengn' ch' mia ora sii daimprò." 'L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa 'l mūs desconsolè a terra, tengn' sou devotament'r les mangs che tromorā, intang Genofefa mett suus mangs soung chel ciè gratt