Pagina:Straparola - Le piacevoli notti I.djvu/319

Da Wikisource.

— 287 —

nom messer Ambrös dal Mul, ch’aviva una grossa botiga da pagn, e sì s’acordá con lü e comenzà1 atender a la botiga. E per che l’aviva provat dol malan assé, ol se delibrà d’impara ol mestér e atender a far bé. E per esser astüt e scaltrì2 — a bé ch’al fus gob e brut — nientedemanc in poc temp al se fé sì patric de la botiga e valent dol mestér, ch’el parô plü no s’impazava gnè in vender gnè in crompà3, e fortement ol se fidava de lü, e ai so besogn se ne serviva. A ’l se imbatì ch’a messer Ambrös ghe convegnì andà a la fera de Recanat con de i pagn, e vedend Zambô che ’l sera fag’ soficient4 nol mestér e che l’iera fidat, ol mandà con dei robi a la fera, e messer Ambrös ol romas al govèren de la botiga. Partit che fo Zambô, vols la fortuna che messer Ambrös s’amalas d’una infirmità sì toribola e granda d’una insida5 de corp, che in pochi dì6 ol cagà la vita7. Vedend la moiér, ch’aviva nom madona Felicèta8, che l’era mort ol marit, da gran dolòr e passiò9 che l’avé, quasi che anche ela no tirà le calzi10, pensando-s dol marit e dol desviament de la botiga. Intis Zambô la trista novela dol parò che l’iera mort, ol tornà a la volta de ca, e sì portà de la grazia de Dè, e sì atendiva a fà de li facendi11. Vedend madona Felicèta che Zambô se portava bé, e a’ sì atendiva a grandì12 la botiga, e che l’era compid ol an de la mort de messer Ambrös so marit, e temend de no perder Zambô un dì co i aventôr de la botiga, se consegià con certi so comari, se la ’s doviva

  1. accordé... comenzé, 3, 8, 4
  2. scaltrit, 3, 8, 4
  3. comprà, 3, 8, 4
  4. sofficiet, 1
  5. — cfr. insuda ‘stercus‚ in Gloss. cit., n. 261
  6. in poch de dì, 3, 8, 4
  7. ol caghè i budei, 8, 4
  8. Felicetta, 0, 1, 8, 4
  9. passiù, 3, 8, 4
  10. calze, 3, 4; calce, 8
  11. far delle fac., 3, 8, 4
  12. sgrandí, 3, 8, 4.