maridà o no, e sí la ’s maridava, la dovès tuór1 per marit Zambô, fatôr de la botiga, per esser stà longament col prim marit e avì fatta la patrica2 dol govèren de la botiga. I boni de le comari3 parendo-g ch’ol fos ben fag’4, se fé le nozi: e madona Felicèta fo mogiér5 de ser Zambô, e Zambô fo marit de madona Felicêta. Vedendo-s ser Zambô levat in tanta alteza, e de avì moiér e sì bela botiga de pagn col grand inviament, scrisse al so pader com l’iera a Roma e de la gran ventura che l’aviva catada. Ol pader, che dal dì che ’l s’era partì6 fin a quel ora no avia mai sentì7 novela nè imbassà de lü, ol morí d’allegreza; ma Bertaz e Santi n’af8 gran consolaziô9. Venne ol temp10 ch’a madona Felicèta ghe besognava un par de calzi, chè le sò i era squarzadi e roti11; e dis12 a ser Zambô, so marit, ch’ ’a ’l ghe-n dovès fa lü un par. Ser Zambô ghe respós che l’aviva alter che fà, e che se l’era roti, ch’a’ la se l’andas a conzà, a repezà e a taconà. Madona Felicèta, ch’era usada morbeda sotto13 l’alter marit, dis che la no n’era usada de portà calzi arpezadi14 e taconadi, e che la-g ne voliva de boni. E ser Zambô ghe respondì che a ca soa s’usava ixì e che no ’l ghe le voleva fà. E ixì contrastand e andand d’una in l’altra parola15, ser Zambô alzà16 la ma e s’ ghe dé17 una mostazada sì fata in söl18 mostaz, che la fé andà d’inturen. Madona Felicèta, sentendo-s dà
- ↑ tor, 3, 8, 4
- ↑ — pratica, 3, 8, 4
- ↑ — I boni consei de le com., 3, 8, 4
- ↑ — dichg... fachg, 0, 1: diegh... fachg, 3; dichg... fach, 8; digh... fach, 4
- ↑ — moier, 3, 8, 4
- ↑ — partit, 4
- ↑ — sentú, 3, 8, 4
- ↑ — havì, 8, 4
- ↑ — consolatiú, 4
- ↑ — tegnut, 3, 8, 4
- ↑ — calze... squarzade, 3, 8, 4
- ↑ — e la dis, 3, 8, 4
- ↑ — sot, 3, 8, 4
- ↑ — repezadi, 8, 4
- ↑ — otra parola, 8, 4
- ↑ — alzé, 8, 4
- ↑ — es ghe dé 0, 1, 3, 8; e ghe, 4
- ↑ — in sol, 0, 1; in sul, 3; sul, 8, 4.