Pagina:Straparola - Le piacevoli notti I.djvu/323

Da Wikisource.

— 291 —

che fo ser Zambô, no pasà dés dí, che Bertaz e Santì, fradèi de ser Zambô, arzons a Roma, e tanc’i andà1 cercand e domandand de ser Zambô, ch’a ’g fo mostrà la botiga. Vedend Bertaz e Santì la bela botiga de ser Zambô, e che l’era fornida sì bé de pagn, a’ i stét fort sovra de sì, maravegiando-s2 grandement com’era possibol che l’avès in sì poc temp fag’ tanta bela roba. Stand ixì tug’ do in sì fata maravegia, a’ i se fé dinanz a la botiga, e domandà ch’a’ i voliva parlà con ser Zambô; ma ghe fo respós che no l’era in ca, gna ne la tera, ma s’a’ i ghe besognava3 qualcosa, ch’a’ i comandas. Respós Bertaz che volontera l’arèf parla con lü, ma no-s ghe trovand, ch’el parlerèf4 con la soa moiér; e fata ciamà madona Felicèta, la vegnì in botiga, e tantost ch’ela vite5 Bertaz e Santì, subit ghe dé una fita al cuór ch’a’ i no fos so cognadi. Bertaz, vedüda la fomna, dis: Madona, sé-f vu la mogiér de Zambô? E ela ghe respondì6: Ma-de-sì! Disse in quela fiada Bertaz: Madona, toché-m la ma, ch’a’ som fradèi de Zambô, vos marit, e vos cognadi. Madona Felicèta, che se recordava de i paròi de ser Zambô so marit, e in sema ancora de i bastonadi ch’a ’l ghe dava, no-g voliva tocà la ma; pür a’ i-g dé tanti zançeti7 e paroleti, che la ghe tocà la ma. Subit che l’avì tocat la ma a l’ü e a l’alter, dis Bertaz: O cara la me cognada, dè-n un pó da fa colaziô8, ch’a’ se morom9 da la mala fam. Ma ela per niente no ghe-n voliva dà; pür in fì a’ i savì tant ben dì e tant ben zarlà e tant ben pregà, che co i so polidi paròi e molesini pregheri10, madona Felicèta se movì a compassiô11

  1. tanchg i andà, 3; tanch i andè, 8, 4
  2. maraveiandos, 3, 4, 8.
  3. ma seg bisognava, 3, 8, 4
  4. parlaref, 3, 8, 4
  5. subit che ella vist, 8, 4
  6. respos, 8, 4
  7. zanzetti, 3, 8, 4
  8. colatiù, 4
  9. che morom, 3, 8, 4
  10. preghieri, 3, 8, 4
  11. compassiù, 4.