Pagina:Varon milanes.djvu/83

Da Wikisource.

85


e, Se proferiss or largh, or strec, e quest el disem in pes, des, pel, mel, pend, l’olter el ciamem largh, parchè al à el son pù vesin al a, comè in che è, terza persona del verb ess, pess, adess, usell, capell, e par cognossel es reportem al vartiment dij a la lettera a.

f, La dreuvem a la Latina, e Toscana, nè muda son come a la Spagneura, che in parig parol parnonzien h par f, e olter veult scriveven, fazer, es disevenn hazer; ma adess e scriven es disen, hazer, e i Franzes in quai parol come squas v consonant, oeuf.

g, Nol dreuvem mò come fa i Todisch semper intregh, ma schiscià alla Fiorentenna, ne pù, ne manch com em dij del c, ma on son pù veuji, parnonziandel semper comè in stì parol giascia, gent, gintilom, gioven, giugà, anc che nog fuss l’i appress. Quand el veurem peu intregh, egh metarem l’h appress, inscì ghavasg, ghoghò, ghe, ghita, sghurà. E sal farà azachà al s, inscì sg, al à el son speghascià com em dij del sc, ma pù veuji, e pù dolz, de meud che inscì come l’sc, veuren la vochà largha, e l’sg la veuren semper streccia a sto meud, stasg, masg, lesg, pesg, parchè con la vochà largha nos pò dì senza fadigha, com’em dij desora.

h, No la var nomà par on poo de vent da sconsià i letter schiscià, c, g, par fai sentì intregh, come disen ch’i parnonziaven i Latin antigament. I Toscan la dreuven con el c, de dò maner, ch, tonda, come fem nun, e ch, schiscià in stì parol, occhio, vecchi, orec-