Comun de Moena - Statut

Da Wikisource.
ladino

Comune di Moena 1996 diritto diritto Statut Intestazione 1 luglio 2013 75% Da definire


Idioma Fassano

COMUN DE MOENA

PROVINZIA DE TRENT

STATUT

Enjontà a la deliberazion del Consei n. 14/2 dai 21.3.1996 e n. 9/2 dai 25/03/1999 INDESC

PREÀMBOL STORICH.

L teritorie del Comun de Moena é metù storicamenter sui térmegn anter la valèdes de Fiem e de Fascia; chesta pojizion à abù gran peis tel prozess che à formà l carater e la natura de la comunanza aló enciasèda.

L veie inom del paìsc, “Moyena”, ne reporta a n sit da paluf, e la tradizion - recordèda tel blason de l’Otcent - rejona ence chela de n lèch che anticamenter corìa l fon de la val, dant da vegnir sià sù. Descheche se lec ti documenc, al paìsc entriech g’é stat dat l’inom che al scomenz ge pervegnìa demò a un di prumes ensediamenc, vegnù sù sui ores de chi coi anter la Veisc e l Ruf de Costalongia che amò anchecondì à inom Moene.

I autres ensediamenc storics é slarié fora da na man e da l’autra de la Veisc: a cencia troon Pecé, Someda, Ischiacia, Turchìa (zacan “Contrada de la Brida”); a dreta Ciajeole, Somariva, Sort e più fora de man Penìa con japede l mèsc de Val e più a sera Medil. Del 1928 ence L Forn, stat per sécoi na comunanza autonoma, é vegnù tout ite tel raion aministratif de Moena. No se pél dir con segureza se te chest teritorie sie stat jent stàbola jà te la preistoria, dant che rue i Romans e l Cristianeisem. Reperc che va endò enscin al Mesolitich (zirca 8000 egn Inant Crist) troé ultimamenter chiò e ló desmostra aboncont la presenza de l’om a na uteza conscidrèda enscin acà pec egn empossìbola, desche i jouves de Sèn Pelegrin e de Lujia.

La descuerta de “ciaslires retics” te lesc vejins de Fiem e Fascia ne porta a tegnir per bon che sie stat ensediamenc de la medema sort te la Seconda Età del Fer (V-IV centené i.C.), ence sui ores auc enlongia l fon de la val empaludà.

Ti secoi dò la “vera retica” (15 i.C.) l teritorie de Moena ge va dò al medemo destin del raion de l’Àdesc e de la Dolomites che rua sot al possess de l’Impèr Roman, da olache pea via chela particolèra formazion linguistica dita reto-romana o ladina. Chisc trac carateristics ciapa pé mascimamenter ti secoi VI-VIII dò la spenta di miscionères cristiegn vegnui dal Patriarcat de Aglaia, al temp di Longobarc e di Francs. Se jèga che la fondazion de la Pieives, zenter de l’organisazion religiousa e zivila de la comunitèdes alpines, sie entravegnuda al temp di Carolinges.

Neguna documentazion direta desmostra che n’outa Moena abie partegnù a la Pieif de Fascia, che dependea da la Diozesa de Persenon; chest tant vegn però sostegnù da studié pervia de la vejinanza geografica e di carateres linguistics e culturai che lea apontin Moena co la jent de chel raion.

I prumes documenc scric, che va endò enfin al 1164, lea ite seguramenter Moena a la Diozesa de Trent, ajache en chel an vegn sagrà na gejia a Sen Vile per man del Vescof Adalpreto. Perauter fin dal 1027 l’imperador Corrado II “il Salico” aea dat sù l’investidura del poder temporal ai vescoves de Trent e de Persenon. Vèlcun te anter i storiografes jèga che, per fac sozedui dò, fossa stat n mudament de confin anter i doi Prinzipac giusta sul tegnir de Moena. N’outa passèda sot la giurisdizion de la Pieif de Ciavaleis, dalonc ot ores de viac a pe, la comunanza aessa domanà e otegnù dachelanvìa l’autorisazion a se fèr sù na gejia per sé.

A la valiva moda, da chel che se lec ti “Patti Ghebardini” se n dijessa che Moena no era ite enfin dal scomenz te la Comunità de Fiem, no segur dant dal 1234. Amò del 1304 i rapresentanc de Moena, al moment de sotescriver na convenzion co la Comunità de Fascia, fèsc per sé enstesc. Demò co la restruturazion di “cartieres” del 1315 Moena se la veit oramai del dut leèda ite co la Comunità de Fiem.

Autres elemenc desmostra che l paìsc mantegnìa na pojizion particolèra tel contest de la Comunità. Moena é sobitamenter Capo-cartier e l’à l derit de pruma ousc te la radunanzes de Comun; sun sia piaza vegn tegnù i “Plàzic”, desche a Ciavaleis; si Regolegn pel portèr dant n auter candidat cò la terna de inomes per la litazion del Scarie, se chest no ge jissa a scusa.

PREÀMBOL STORICH

Amò per de autra particolaritèdes Moena se tol fora tel ciamp religious e zivil. Del 1334 l Vicare spiritual de Trent, béleche segur per sotlineèr na desferenza linguistica, defenìa la jent de Moena “distincta a plebe flemarum”.

N fat de gran emportanza per la storia de Moena l’é la fondazion de l’Ospizio de Sèn Pelegrin, stata del 1358. En chel an i “frati bianchi” de l’órden de Sèn Pelegrin te la Èlpes Apuanes à abù da la regola de Moena n toch de seadic e de bosch su la mont de Aloch, ades pas de S. Pelegrin, per fèr sù n ospizio col fin de ge dèr alberch ai viajadores che aessa abù da passèr la mont. L’Ospizio é stat dat deretorn più tèrt a la regola de Moena che lo rejea tres n fitadin per tradizion dit “Prior”.

Per centenées la comunanza de Moena à podù se manejèr co na certa autonomìa sia ressorses, che vegnìa cà per na gran pèrt dal possess comunitèr de gregn bosc’ e pèscoi, e dal lurier de bachegn e artejegn.

La istituzions tradizionales alincontra, à ben podù fèr pech te dant a la sfurièdes napoleoniches. Dò da na pruma ocupazion entravegnuda tel mèrz del 1797, la Comunità de Fiem à bele cognù zeder ai franzousc te l’invern 1800-1801. Del 1809 l govern bavareis, aleà de Napoleon, à tout jù i privilèjes, dessatà la comunitèdes, metù sù i Comuns al post de la “regoles” veies e veiores e emponù la coscrizion oblighèda. Te chela ocajion ence a Moena, desche a Pardac, l’é sozedù fac de protesta che dò se à tramudà te la levèda popolèra con a cef Andreas Hofer.

Co la restaurazion asburgica, l’endependenza veiora de la Comunitèdes rurales é vegnuda derenèda tant da se redujer a nia auter che na recordanza spavida.

Dò la pruma Gran Vera, l Comun de Moena se à troà a ge fèr front ai problemes che vegnìa cà dal mudament de rejim politich e dal dejariament de veies leames economics e culturai. Dò l fascism, n’outa reconquistà la libertèdes democratiches, l paìsc se averc a na fasa de nef svelup che à fondament te na s-ciantiva vocazion turistica, sostegnuda dal sentiment de ospitalità che caraterisea sia jent.

Te dant a la endesfides de la sozietà moderna, la comunanza de Moena se moscia zis empegnèda, dessema con duta la Val de Fascia, tel lènch confront zivil per l recognosciment de l’identità linguistica e culturala de la jent ladina de la Dolomites. TITOL I - PRINZIPIES.

ART. 1 - IDENTIFICAZION DEL COMUN.

1. L Comun de Moena é l’Ent teritorial che rapresentea la comunanza locala, l rencura si enteresc, col meter en doura funzions e poderes pervedui dal Statut, aldò de la Costituzion de la Republica, del Statut Spezial de Autonomia del Trentin - Südtirol, de la normes e de la leges en doura.

2. Apede l paìsc de Moena, l Comun tol ìte i teritories e i ensediamenc de Forn, Someda, Sòrt, Sèn Pelegrin, Medil e Penìa;

  • l termenea coi Comuns de Növa Taliana, Vich, Soraga, Poza, Falcade, Tonadich e Pardac.
  • L confolon de Comun, - aproà col R.D. dai 4 de messèl del 1929 -, é metù ensema da n drap

bianch e checen, l’à sù n blason fornì con recames de arjent, con foes de rover e de orèr, e l’é sormontà da na corona zivica de Comun. Sul blason é rapresentà n om te barca che va da la net envers l dì rapresenté respetivamenter dai colores chécen e bianch, co na crousc soravìa.

3. L Comun de Moena recognosc l ladin desche lengaz de sia comunanza.

4. Moena fèsc pèrt storicamenter de la Magnifica Comunità Generala de Fiem.

ART. 2 - PRINZIPIES ISPIRADORES, FINS E OBIETIVES PROGRAMATICS.

1. Tel ciamp de sia competenzes, desche ent de autonomìa locala, l Comun de Moena laora per l’atuazion di prinzipies fondamentai de la Costituzion de la Republica e de la Carta Europea de la Autonomies Locales, l porta inant la cultura de la pèsc e di deric de l’om; l’endreza sia azion dò l prinzipie de la solidarietà, del respet de la Carta de l’ O.N.U., de la Declarazion Universala di Deric de l’Om, del Pat Internazional sui Deric Zivii e Politics, del Pat Internazional sui Deric Economics, Soziai e Culturai e de la Convenzion Internazionala sui Deric di Infanc.

2. L Comun dèsc corp a la partezipazion a sia azion politica e aministrativa col garantir e valorisèr l derit di zitadins, de la formazions soziales, di enteressé, di utenc e de la sociazions che porta inant enteresc de la popolazion e de vigni esprescion de la comunanza locala, a lurèr per fèr jir e per controlèr l’ativitèdes.

3. L Comun de Moena direzionea sia azion aldò del prinzip de defendura de la mendranza ladina pervedù te l’art. 6 de la Costituzion e te l’art. 102 del Statut Spezial, te la leges del Stat, de la Region e de la Provinzia e de la Normes de Atuazion del Statut Spezial. Per chest fin l porta dant vigni azion per vardèr viae valorisèr la carateristiches speziales de la Comunanza Ladina de Fascia desche pèrt de la Comunanza Ladina de la Dolomites.

4. L porta inant la defendura de la vita de l’om, de la persona e de la familia, la valorisazion soziala de la funzion de la maternità e de la paternità, co l’arsegurèr didament ai genitores te l’empegn de rencurèr e educhèr i fies, ence tres servijes soziai e educatives.

5. A una co la convenzion de l’O.N.U. per i deric di tosec e di jogn, l deida a portèr dant l derit al studie e a la formazion te n chèder istituzional endrezà a la libertà de l’educazion.

6. L porta dant azions per didèr dò la medema oportunità anter eles e ic.

7. L tol pèrt, per chel che partegn a sia competenzes, a la defendura de l’ambient, al smendrament e se possìbol a l’eliminazion de l’entesseament e sia caujes per arsegurèr te la doura de la ressorses, i besegnes de la persones de inchecondì e de la descendenzes del davegni.

8. L porta inant n dret órden del teritorie; l defen la sanità di zitadins e l laora per l viver dessema de la desvaliva creatures viventes; l dèsc didament per la soluzion del besegn de la pruma cèsa; l valorisea l patrimonie storich, artistich e la tradizions culturales.

9. L valorisea l svelup economich e sozial de la comunanza, envian i privac a tor pèrt con sia scomenzadives economiches a la realisazion di obietives de enteress general, tel respet de la ressorses de l’ambient.

10. L sostegn l’ativitèdes e la scomenzadives del volontariat e de la libra sociazions. L deida ence la funzion soziala de la cooperazion a carater de mutualità.

11. L porta inant la solidarietà te la comunanza locala col se oujer soraldut a chela pèrt de popolazion più debola, ence con condizions speziales per la doura di servijes, o con servijes speziai sporc a chesta pèrt de popolazion. L valorisea la desvaliva cultures che vif dessema te la comunanza; l conscidra sia vocazion turistica desche n element de empegn per l’ospitalità no demò per fins economics, ma ence per na rejon de valores.

12. L defen l respet de la desferenzes culturales sun so teritorie, la desvaliva rèisc, la desferenzes di lengac, de la stories personales e la libertà de religion.

13. L valorisea la ressorses e l’ativitèdes culturales, formatives e de enrescida e l porta dant, tel respet de la autonomies, la maora colaborazions anter la istituzions culturales del Stat, de la Region, de la Provinzia e del lech.

14. L tol pèrt dessema la organisazions internazionales di Enc locai e tres i raporc de jomelinaje con de autres Comuns e regions del mond, a la promozion de la politiches de pèsc e de cooperazion per l svelup economich, sozial, cultural e democratich.

15. L’atività aministrativa del Comun ge va dò ai prinzipies de la economizità, de la fazion e la publizità, del control, de la partezipazion, de la colaborazion, de la semplificazion, de la spedienza, de l’emparzialità, e de la responsablità.

16. Duta l’atività del Comun, sibie de derit publich che de derit privat, sibie che la vegne fata diretamenter o tres la partezipazion de autres organismes, enc o sozietèdes, la vegn sotmetuda ai prinzipies fondamentai.

ART. 3 - VALORISAZION DEL LENGAZ LADIN.

1. L Comun recognosc e valorisea l lengaz ladin desche esprescion storich-culturala de la comunanza locala. L tol sù e l porta inant l ladin, apede l talian, te la toponomastica, ti ac e ti sìmboi ofiziai, te la ativitèdes di organismes istituzionai e ti raporc coi zitadins, co l disciplinèr tel besegn ence tres regolamenc speziai, tel respet de la legislazion del Stat, de la Region e de la Provinzia e de la Normes de Atuazion del Statut Spezial;

Per chest fin:

  • a) l porta inant e l valorisea la usanzes, l lengaz e la cultura ladina, l deida dò l’ensegnament

scolastich e extrascolastich, duran ence vigni ressorsa economica e normativa de la leges del Stat, de la Region e de la Provinzia e de la Normes de Atuazion del Statut Spezial;

  • b) l porta inant la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina da pèrt di zitadins, del

personal de Comun e di secretères de Comun;

  • c) l porta inant e l valorisea la doura del ladin ence te la ativitèdes di organs e

del’Aministrazion de Comun, ti ofizies, te la biblioteches e te vigni lech olache l’Ent publich porta inant si doveres istituzionai, de servije e de rapresentanza;

  • d) l tol pèrt ativa, tres si rapresentanc ti organismes competenc acioche l lengaz ladin vegne

portà inant e ensegnà te la scoles locales publiches e privates, l vegne durà e slarià fora te la politica del temp libero, te l’educazion di gregn, te la produzion de material audiovijif.

ART. 4 - INFORMAZION DI ZITADINS.

1. L Comun arsegura la maor informazion ai utenc per chel che vèrda l’organisazion e l manejament di servijes publics e l deida dò vigni scomenzadiva per ge dèr ai zitadins la neves che fèsc referiment a l’atività de Comun, di enc e de la aziendes dependentes.

TITOL II - I ORGANS ISTITUZIONAI.

ARTICOL 5 - L CONSEI DE COMUN.

1. L Consei de Comun rapresentea la comunanza locala e l rencura si enteresc generai.

2. L Consei é n organ de goern, de direzion e control politich-aministratif e te chesta funzion:

  • a) l stabelesc la direzions generales de l’aministrazion e del manejament operatif;
  • b) l chier fora, tres i ac fondamentai e i documenc programatics, i obietives da arjonjer;
  • c) l soratol soluzions, órdegn del dì e documenc per esprimer l’orientament de la popolazion

en cont de fac de carater politich, sozial, economich, cultural e someenc.

3. L Consei de Comun met a jir ence chi ac che é debesegn per so funzionament, e l’ejercitea ence l’autra competenzes che ge vegn dates sù da la leges, da chest Statut e dai regolamenc.

4. L Consei de Comun à regnèda enscin a la litazion del nef Consei; dal moment de la publicazion decret de convocazion di comizies litai, l Consei cogn sorator demò chi ac urjenc e che no pel vegnir sburlé.

ARTICOL 6 - I CONSEIERES DE COMUN.

1. I conseieres de Comun soratol sia encèria co l’at de proclamazion - o autramenter, tel cajo de sostituzion, sobito dò da la delibrazion del Consei de Comun - tegnù cont de la convalidazion di conseieres lité che l Consei de Comun cogn fèr te la pruma adunanza dò da la litazions, per verifichèr che i conseieres no se troe te situazions de encompatiblità o de enlitablità, aldò de la leges en doura.

2. I conseieres ejercitea sia funzions zenza negun leam de mandat, te la totala libertà de pensier e de stima, tegnan cont de la responsablità perveduda da la leges en doura. I conseieres é responsàboi per la stima data jù te la delibrazions, fora che se dal protocol no i resultassa assenc giustifiché o i fossa decontra per de valévola rejons.

3. I conseieres cogn se astegnir, arbandonan la sentèda, canche ic é diretamenter o endiretamenter enteressé a na delibrazion, aldò de la despojizions de la leges en doura.

4. L regolament disciplinea l’ejercizie, da pèrt di conseieres, del derit de scomenzadiva e de presentèr enterogazions, domandes, mozions e proponetes de ressoluzion, e l defenesc sia modalitèdes. L’ejercizie, da pèrt di conseieres, del derit de azess e de informazion entornvìa l’atività de Comun, pervedù da la leges, é debant e l’é disciplinà dal regolament.

5. La demiscions da conseier de Comun vegn presentèdes al Consei per iscrit; n’outa presentèdes no se les pel nia più retrèr, no les à debesegn de la touta de at e les à efet dò che l Consei à fat la sostituzion. La sostituzion cogn esser fata dant che sie fora chìnesc dis da la data de presentazion de la demiscions.

6. Canche l se verifichea n fat che cauja la crodada aldò de la lege, chesta vegn declarèda dal Consei co na delibrazion motivèda, la cogn vegnir notifichèda a l’enteressà co l’endicazion de l’autorità e del térmen pervedù per poder fèr recors aministratif.

7. Ai conseieres ge pervegn na endenità de presenza per tor pèrt a vigni sentèda de Comun valiva al setanta per cent de la mesura mascima fissèda da la L.R. 1/93.

ARTICOL 7 - FUNZIONAMENT DEL CONSEI DE COMUN.

1. L Consei de Comun cogn se dèr n regolament che disciplinee so funzionament.

2. L Consei de Comun vegn chiamà ite da l’ombolt, a sentèda ordenèra o straordenèra per l’ejercizie de la funzions e per l’adozion di ac che dò la leges, dò l statut e i regolamenc ge pervegn al Comun; i térmegn e la modalitèdes per la chiamèda del Consei vegn determiné dal regolament, per arsegurèr ai conseieres la possiblità de poder tor consaputa di ac relatives ai argomenc da tratèr.

3. L regolament fèsc fora ence i criteries e la modalitèdes che revèrda la chiamèda del Consei per urjenza, canche ge vel tratèr costions particolères e che no se pel nia sburlèr.

4. L’ombolt cogn chiamèr ìte l Consei canche l vegn domanà per iscrit, coi argomenc da tratèr, da amancol 1/5 di conseieres de Comun; l’avis de chiamèda de Consei cogn vegnir fat dant che sie fora chìnesc dis dal rezeviment de la domana scrita.

5. La sentèdes de Consei è valévoles demò se tol pèrt più che la metà di conseieres assegné al Comun.

6. Se la sentèda no pel esser fata per mencianza del numer legal, se pel tegnir na sentèda en seconda convocazion a amancol doi dis dò da la pruma. Te chest cajo l Consei à valor se tol pèrt amancol set conseieres. L’avis de chiamèda pel perveder ence la data de la seconda convocazion. Se l vegn fat na seconda convocazion, bèsta avisèr de urjenza demò chi conseieres che no aea tout pèrt a la pruma sentèda. De régola te la sentèda de seconda convocazion l vegn tratà demò chi argomenc scric ite te l’órden del dì jà per la pruma outa ma che no é stac traté per la mencianza del numer legal; se endèna vegnissa fora l besegn de tratèr con urjenza neves argomenc, chisc vegn enjonté junsom a l’orden del dì jà dat fora, aldò di criteries e de la modalitèdes pervedui ti comi 2, 3 e 5.

7. La sentèdes del Consei é de norma publiches, fora che ti caji pervedui da la lege o dal regolament olache les cogn esser declarèdes secretes.

8. A la sentèdes del Consei cogn tor pèrt ence chi assessores che no fèsc pèrt del Consei, che à l derit de entervegnir ma no de dèr jù la stima. Ence l secretèr de Comun cogn tor pèrt a la sentèdes, l’é enciarià de meter jù l protocol e per chest l pel domanèr l didament de autres dependenc. 9. Per envit de l’ombolt ma zenza derit de stima e aldò de chel che é pervedù dal regolament, pel tor pèrt a la sentèdes del Consei ence rapresentanc de enc o sociazions, funzionères, tecnics o esperc, sibie del Comun che da foravìa, per ilustrèr o referir entornvìa argomenc de sia competenza e de emportanza particolèra.

ARTICOL 8 - DELIBERAZIONS DI ORGANS COLEGIAI.

1. La scomenzadiva di ac, di provedimenc, e de la delibrazions da sorator da pèrt del Consei de Comun ge pervegn a l’ombolt, a la Jonta, a vigni conseier e ai litadores enciasé tel Comun te n numer de amancol aldò de la modalitèdes pervedudes dal regolament.

2. La proponetes de delibrazion cogn vegnir entegrèdes coi pareres del secretèr de Comun e di responsaboi di servijes enteressé, aldò de la leges, e tel cajo de speises, co la documentazion sul coriment finanzièr.

3. La deliberazions del Consei de Comun vegn entenudes aproèdes canche les arjonc la stima positiva de la maoranza assoluta di presenc, fora che canche la lege o chest Statut despon autramenter o domanassa maoranzes califichèdes. Tel cajo che no vegne arjont la maoranza assoluta, la proponeta vegn anulèda e la podarà esser portèda danef al Consei demò te n autra sentèda.

4. Per calcolèr la maoranza domanèda, l numer di conseieres “presenc” vegn enscì determinà:

  • a) te la litazions palesèdes, l numer vegn ca dai conseieres presenc te sala al moment de la

litazion;

  • b) te la litazions secretes, l numer vegn ca da la zédoles litèdes e retudes a l’ombolt; chest

numer cogn esser medemo a chel di conseieres presenc canche l’é stat dat fora la zédoles. Tel cajo che l numer de la zédoles e di conseieres fossa desferent, la litazion vegn anulèda.

5. La litazions é per solit avertes, fora che se la lege, chest Statut o l Consei de Comun medemo no domanassa la litazion secreta co la zédoles. L’é dover de l’ombolt, o de chi che soratol so post, rejer la presidenza de la sentèda, constatèr l numer di presenc e anunzièr l’ejit de la litazion.

6. Tel cajo de urjenza, la delibrazions pel esser declarèdes valévoles sobitamenter tres stima data jù da la maoranza assoluta di conseieres de Comun, tel respet de chel che é pervedù te l’ultim coma de l’art. 54 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1.

7. Aldò de l’art. 5, coma 2, de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, i regolamenc deliberé dal Consei de Comun e controlé te sia legitimità con ejit positif da la Jonta Provinziala o aboncont doventé ejecutives aldò de l’art. 52, coma 1, de la lege medema, i vegn publiché endodanef te l’albo de Comun per la durèda de chìnesc dis, tegnan bona la possiblità de poder lurèr fora, con n regolament spezifich, ence de autra formes per meter en consaputa i sentadins.

8. I protocoi de deliberazion del Consei vegn sotescric dal President e dal secretèr general.

9. L regolament disciplinea la modalitèdes per scriver jù i protocoi de la delibrazions fates tres sentèda secreta. 10. I comi 2,3,4,5,6 e 8 scric dant, i vegn apliché ence per la delibrazions de la Jonta de Comun, col baratèr la parola “Consei” con chela de “Jonta” e la parola “conseieres” con chela de “assessores”.

11. Per la delibrazions de la Comiscions l vegn aplicà chel che é pervedù da la lege, te l’art. 10 del Statut e tel regolament del Consei de Comun.

ARTICOL 9 - COMPETENZES E ATRIBUZIONS DEL CONSEI DE COMUN.

1. L Consei de Comun deliberea la definizion de la direzions per la nominazion e la designazion di rapresentanc del Comun ti enc, te la aziendes e te la istituzions. L Comun nominea si rapresentanc canche l’é pervedù da la lege; te chisc caji, desche canche l Consei cogn nominèr dò domana si rapresentanc te sociazions o comiscions da foravìa, l vegn fat na sentèda publica zenza de formalitèdes particolères, per solit con litazion palesèda, aldò de la normes generales pervedudes te l’artìcol cassora. L regolament disciplinea chi caji olache per la designazion vegn domanà la litazion secreta.

2. Demò tel cajo che la leges o i statuc pervedessa ence la designazion di rapresentanc de la mendranza, l Consei, semper te na sentèda publica, dèsc jù sia nominazion col sistem de stima limitèda, aldò de la modalitèdes pervedudes dal regolament.

3. L Consei de Comun à ence competenza de tor chi provedimenc fondamentai te la materies atira dessot te l’art. 13, coma 3 de la L.R. nr 1 dai 4.01.1993, e de chi ac scric cassot:

  • a) la convalidazion de l’ombolt lità;
  • b) la convalidazion di conseieres lité;
  • c) la descuscion e a aproazion del document che contegn la direzions generales de goern;
  • d) la mozions de desfidenza;
  • e) l’ejaminazion e descuscion de enterogazions, de domandes, e de autra mozions e órdegn

del dì presenté dai conseieres, aldò de la modalitèdes del regolament del Consei de Comun;

  • f) la sostituzion, de chi Conseieres che à dat jù sia demiscions, col candidat de la medema lista

che vegn sobito dò da l’ultim lità;

  • g) la nominazion, designazion e revocazion di componenc de comiscions comunales, canche

de tèla funzions vegn dates sù da la lege e dal regolament a la competenza del Consei de Comun.

Per la litazion, vegnirà durà la modalitèdes pervedudes ti comi 1 e 2 soradic.
  • h) la materies soradates al Consei dal Statut; i) la sostituzion a temp di conseieres solevé da sia funzions, col soradèr la suplenza al

candidat de la medema lista che à ciapà l maor numer de stimes, dò dai candidac resulté lité.

  • l) fissazion de l’endenità de cèria a l’Ombolt, al Vizeombolt e ai assessores;
  • m) conferiment de la zitadinanza onorèra e de la medaia de or al merit, co la maoranza di doi

terc di Conseieres assegné;

  • n) toponomastica de competenza del Comun;
  • o) provedimenc de sdemanialisazion e de assegnazion al demanie publich.

4. L Consei de Comun no pel jir inant co l’ejam de negun argoment, tel cajo che l document pervedù te la letra c) del coma 3 scrit cassora no l fossa stat aproà.

ARTICOL 10 - COMISCIONS DE CONSULTAZION.

1. Apede la comiscions d’obligh per lege o per i regolamenc, l Consei de Comun pel meter a jir comiscions de consultazion per argomenc e costions de particolèra emportanza, col determinèr la competenzes e l numer di componenc.

2. Estra i conseieres de Comun, la comiscions de consultazion pel tor ite ence comembres esperc ti setores de sia competenza fora dal Consei.

3. La comiscions de norma vegn retes da l’ombolt o da l’assessor competent per la materia, o ence da n auter conseier de Comun enciarià, tres l’ombolt, de funzions particolères aldò de l’articol 12 che vegn dò. Te vigni cajo, l’ombolt e l’assessor competent de la materia pel semper tor pèrt, zenza derit de stima, a la adunanzes de la comiscions ence se no i é anter i comembres. Te la comiscions l vegn garantì la presenza de la mendranza del Consei.

4. La sentèdes de la comiscions de consultazion, che é de obligh aldò de la leges e dai regolamenc, no é publiches. La sentèdes de l’autra Comiscions consultives é enveze publiches lascian a valer l’obligh de ge render cont e de meter a la leta del Comun i resultac del lurier, aldò de la modalitèdes pervedudes dal regolament.

Te l’at de costituzion de na singola comiscion, l vegn resservà al Consei de Comun de no 

defenir “publiches” la sentèdes de chela comiscion.

ARTICOL 11 - LITAZION DE L’OMBOLT. NOMINAZION DE LA JONTA DE COMUN.

ADEMPIMENC TE LA PRUMA SENTÈDA DEL CONSEI DE COMUN DÒ DA LA LITAZIONS.

1. L’ombolt vegn lità diretamenter dai litadores del Comun col sufraje universal. Chi che à abù l mandat per trei outes de seghit, no pel vegnir lità a la encèria de ombolt sobito dò da l’ultim mandat. Per chest fin l mandat vegn conscidrà entriech se l’à na durèda de amàncol trenta meisc.

La durèda del mandat e la modalitèdes de litazion vegn regolamentèdes da la lege.
La demiscions presentèdes da l’ombolt no pel vegnir retrates.

2. L’ombolt nominea i componenc de la Jonta, anter chisc l vizeombolt, e l met en consaputa l Consei te la pruma sentèda dò da la litazions dessema co la proponeta de la direzions generales del goern.

3. La pruma sentèda de Comun sobito dò da la proclamazion di resultac de la litazions vegn chiamèda ite e reta dal conseier più veie de età co la esclujion de l’ombolt giusta lità. Tel cajo che l conseier più veie no fossa present o no l podessa rejer l’adunanza, l conseier che vegn dò per órden de età se soratol l’encèria.

La pruma sentèda del Consei cogn esser chiamèda ite dant che sie fora diesc dis da la

proclamazion di lité e la cogn vegnir tegnuda dant dal térmen de diesc dis da canche la é stata chiamèda ite.

Te la sentèda sobito dò da la proclamazion di resultac, cogn vegnir respetà chisc adempimenc:
  • a) convalidazion del lità a la encèria de ombolt;
  • b) convalidazion di lité a la encèria de conseier;
  • c) comunicazion de l’ombolt en orden a la nominazion de la Jonta.
Proponeta de la direzions generales de goern: descuscion e aproazion.

4. Canche l’ombolt dèsc jù sia nominazion de la Jonta, l Consei de Comun verifichea l posses de la calitèdes domanèdes per vegnir lité e esser compatiboi co la encèria de conseier e de assessor. Chest tant vèl ence per chi assessores enciarié che no fèsc pèrt del Consei de comun.

5. L’avis de chiamèda de la pruma sentèda sobito dò da la proclamazion di resultac de la litazions cogn pervegnir a vigni conseier amàncol cinch dis dant da chel fissà per l’adunanza.

La documentazion che revèrda la sentèda cogn vegnir lascèda jù te l’ofize de secretariat de

Comun amancol cinch dis dant da chel fissà per l’adunanza, acioché duc i conseieres posse n tor consaputa.

ARTICOL 12 - L’OMBOLT.

1. L’ombolt vegn lità diretamenter dai zitadins col sufraje universal diret aldò de la despojizions pervedudes da la lege, l’é comember del Consei e l’é l’organ responsabol de l’aministrazion del Comun.

2. L’ombolt ejercitea funzions de rapresentanza del Comun e de la comunanza locala, de sorastanza e de aministrazion.

3. L’ombolt met a jir i compic e la funzions che ge vegn soradates da la leges del Stat, de la Region e de la Provinzia, e amopede:

  • a) l chiama ite i organs colegiai, l fissa l’orden del dì e l rec i lurieres aldò del regolament;
  • b) l se festidiea de l’unità de direzion per arjonjer i obietives de l’aministrazion, dajan fora la

diretives per l’atuazion di documenc programatics e di ac fondamentai aproé dal Consei de Comun;

  • c) l rapresentea l Comun te vigni ocajion, donca ence te la lites iudizières e l se soratol la

dezijion de tegnir permez ti iudizies porté inant contra l Comun;

  • d) l soravèrda l funzionament di servijes, di ofizies e de la metuda en doura di ac. L se soratol

la scomenzadives che é debesegn per arsegurèr che i ofizies, i servijes, la aziendes e la istituzions laore aldò de la leges, con trasparenza, didan dò i besegnes di zitadins, per dut chest l ge met jù la diretives nezessères ai dependenc, tel respet de so livel de autonomìa de sorastanza e de manejament, e per la categoria di sorastanc, tel respet de la normes e di contrac coletives che disciplinea la previjion e la pojizion iuridica;

  • e) l rapresentea l Comun te la promozion, la conclujion e l’atuazion de la cordanzes de

program;

  • f) l sotescrif i ac e i provedimenc che à relevanza foravìa e che no é resservé a la competenza

di sorastanc, tel cajo che l fossa pervedù, aldò de la normes e di contrac coletives;

  • g) l trata la funzions che ge vegn dat sù da la leges desche ofizial del Goern e l soravèrda i

servijes de competenza del Stat atribuì al Comun;

  • h) l tol pèrt a la adunanzes di ombolc chiamèdes ìte da la comunanzes locales a livel

soracomunal, che tol ite l Comun;

  • i) te ocajions particolères olache l vegnissa domanà, a rapresentèr ofizialmenter l Comun,

l’ombolt se met de sbiech su la spala dreta la fascia dai trei colores col blason de la Republica.

4. L’ombolt ejercitea la funzions de aministrazion scrites chiò sot:

  • a) l nominea i comembres de la Jonta de Comun, e anter chisc n vizeombolt, e de chest l dèsc

comunicazion al Consei te la pruma sentèda dò da la litazions;

  • b) l pel revochèr un o più assessores col dèr na comunicazion motivèda al Consei te la pruma

sentèda dò da la litazion;

  • c) l nominea i responsàboi di ofizies e di servijes;
  • d) l’atribuesc e l defenesc la encèries di sorastanc tel respet de la normes e di contrac coletives

che regolea la previjion e la pojizion iuridica;

  • e) l soradèsc e l defenesc la encèries de colaborazion da foravìa aldò de la modalitèdes e di

prinzipies pervedui da la lege, dal Statut e dal regolament de Comun. Te chest cajo l cogn se festidièr ence de l’empegn de la speisa aldò de la modalitèdes che vegnarà defenides tel regolament de contablità e col tegnir cont de la normes de cheles che é tel second period del coma 5 che vegn dò;

  • f) su la basa de la direzions pervedudes dal Consei, l nominea, designea e revochea, i

rapresentanc del Comun ti enc, te la aziendes e istituzions, e de chest l met en consaputa l Consei te la sentèda che vegn tegnuda sobito dò. Chest tant vèl tel cajo che no l fossa resservà diretamenter da la leges a la competenza del Consei. Per la modalitèdes, l vegn remetù a l’art. 15, coma 5 bis) de la L.R. 1/93, coi mudamenc de la L.R. 3/94;

  • g) l se cruzia di empegnes de speisa che vegn fora dai iudizies olache l tol pèrt aldò del coma

3, letra c) sorascrit, e aldò de la modalitèdes che vegnarà defenides tel regolament de contablità e col tegnir cont de la normes de cheles che é tel second period del coma 5 che vegn dò;

  • h) olache l fossa possìbol dèr fora n provediment final a contegnù discrezional, zenza

preiudizie di deric di terc, l’ombolt pel sotescriver cordanzes coi sogec enteressé, per determinèr l contegnù discrezional del provediment final che revèrda i ac de sia competenza;

  • i) l’à l met de ge dèr sù a de autres sia funzions ciapèdes da autres organs, cò chest no l fossa

chiaramenter proibì te l’at de dèlega ciapà. L’at de subdelega vegn metù jù te na foja scrita, sotescrit per azetazion dal subdelegà e l cogn vegnir comunicà a l’organ enteressà;

  • l) l fèsc ordenanzes ordenères per l’esecuzion de leges o regolamenc;
m) l sotescrif, desche rapresentant de l’ent, chi contrac jà porté a térmen canche l secretèr de 

Comun à funzion de notèr.

  • n) l dèsc fora zertificac de notorietà publica;
  • o) l fèsc i ac conservatives di deric del Comun;

5. I provedimenc de competenza de l’ombolt de norma tol la forma de “Decret”, de “Ordenanzes” o de autres ac tipics.

Tel dèr fora si provedimenc, canche l’é nezessèr tor sù la speisa dal bilanz, l cogn vegnir

respetà la normes per la corida finanzièra, e per chest fin ai provedimenc medemi ge vel enjontèr ite i zertificac revardenc la corida finanzièra da man del responsàbol de l’Ofize Contablità aldò de l’art. 31, coma 4 de la L.R. 1/1993.

ARTICOL 13 - LA JONTA DE COMUN

1. La Jonta de Comun é metuda ensema da l’ombolt e da cater assessores, doi de chisc pel esser zitadins che no fèsc nia pèrt del Consei de Comun, bèsta che i pur che i sie en possess de la calitèdes de litablità e de compatiblità domanèdes per i conseieres e i assessores de Comun, e che i abie competenzes tecniches e/o aministratives desmostrèdes.

Chelun che à abù l mandat de assessor per trei outes de séghit, no pel vegnir nominà a chesta

encèria sobito dò da l’ultim mandat. Per chest fin l mandat vegn conscidrà entriech se l’à na durèda de amancol trenta meisc.

2. La Jonta é l’organ de goern del Comun e, te sia funzion, la laora per la realisazion del program, tel chèder de la direzions generales metudes dantfora dal Consei de Comun. Soraldut la Jonta:

-met en doura duc i ac de l’aministrazion che no fèsc pèrt, aldò de la lege e de chest Statut, de

la competenza del Consei, de l’ombolt o di sorastanc; -met en doura ativitèdes de scomenzadiva e de sburla envers l Consei de Comun, col portèr dant proponetes per meter a jir chi ac de sia competenza;

-vigni an la met en consaputa l Consei entornvìa la ativitèdes metudes en doura e entornvìa la

situazion de realisazion del program e di pians per più egn.

3. La Jonta ejercitea sia funzions te na forma colegiala, co la presenza de amàncol trei de si componenc, e la deliberea per solit co la stima data jù per uzèda de man; sia sentèdes é per solit secretes, semper tel respet de la publizità e de la possiblità de consultazion di ac touc sù formalmenter.

4. A la sentèdes de la Jonta tol pèrt l secretèr de Comun co la funzion consultiva e de protocolisazion, l pel tor la parola tel cajo de sia spezifica responsablità, dò domana de l’ombolt o di assessores enteressé;

5. L’ombolt pel envièr a tor pèrt a la sentèdes de la Jonta, per vegnir scuté sù entornvìa argomenc particolères e per l temp che é debesegn, l revisor di conc, i rapresentanc del Comun te aziendes, consorzies e sozietèdes, funzionères de Comun, e ence de autra jent che pel dèr elemenc ùtoi per la delibrazions e per i ac da meter en doura.

ARTICOL 14 - VIZEOMBOLT - ASSESSORES E DELEGAC DE L’OMBOLT.

1. L vizeombolt é l’assessor enscì designà da l’ombolt te l’at de la nominazion de la Jonta de Comun. El se soratol l post de l’ombolt tel cajo de mencianza o de empediment de chest per n cert temp, e ence tel cajo de desmetuda da l’ejercizie de sia funzions aldò de l’art. 15, coma 4 bis de la L. nr 55 del 1990, coi mudamenc de l’art. 1 de la L. Nr 16 del 1992.

L vizeombolt se soratol la funzions de ombolt ti caji pervedui da l’art. 11 bis, coma 1, de la 

L.R. nr 1 dai 04.01.1993 tel test portà ite enscì da l’art. 62 de la L.R. nr 3 dai 30.11.1994.

2. Tel cajo de mencianza, empediment permanent, eliminazion, térmen o mort del vizeombolt, la funzions de ombolt vegn soratoutes da l’assessor più veie. En propojit l vegn entenù l’assessor più veie de età. 3. I assessores che no é nia conseieres de Comun ejercitea si compic a la valiva moda, responsablità e deric di autres.

4. L’ombolt, con provediment che pel vegnir revocà te vigni moment, pel soradèr a singoi assessores pèrt de sia funzions e la sotescrizion di ac relatives. I ac fac dai assessores con delega, doventa valévoi 5 dis dò che l’ombolt n’é stat metù en consaputa. La comunicazion cogn esser fata penamai che l provediment l’é stat tout.

5. L ge vegn permetù a l’ombolt de soradèr ai singoi conseieres funzions particolères en cont de (in materia di) la rapresentanza del Comun, te duta la formes de colaborazion e de sociazion aldò de l’art. 2, coma 7 de la L.R. dai 30.11.1994, nr 3.

ART. 15 - DESMETUDA DA LA ENCÈRIA DE OMBOLT, CRODADA DE LA JONTA, DESFAMENT DEL CONSEI E CONSEGUENZES. REVOCAZION DI ASSESSORES.

1. L’ombolt e la Jonta à regnèda enscin canche l nef ombolt à dat jù jurament.

2. Tel cajo de demiscions, empediment permanent, revocazion, crodada o mort de l’ombolt, la Jonta croda e entravegn l desfament del Consei. Te chisc caji l Consei e la Jonta mantegn sia encèria enscin a la litazion del nef Consei e enscin canche l nef ombolt dèsc jurament.

3. L’ombolt pel revochèr un o più assessores col dèr jù na comunicazion motivèda al Consei. Dessema chest, l’ombolt cogn sobitamenter meter en consaputa l Consei di neves assessores baraté fora.

ART. 16 - MOZION DE DESFIDENZA. DESFAMENT DEL CONSEI E CONSEGUENZES. 1. Tel cajo che l Consei dae jù na stima de contra a na proposta de l’Ombolt o de la Jonta, chest no comporta sia demiscions. 2. L’ombolt e la Jonta lascia sù da sia encèria tel cajo che la maoranza assoluta di componenc del Consei aproa, tres chiamèda per inom, na mozion de desfidenza motivèda e se chesta vegn sotescrita da amancol doi quinti di conseieres assegné.

La mozion de desfidenza cogn esser sotmetuda a descuscion no dant da diesc dis e no sorafora

i trenta dis da sia presentazion. Se la mozion vegn aproèda, l Consei vegn desfat e vegn nominà n comissèr.

      • TITOL III - L’ORGANISAZION

PERT 1 - OFIZIES, PERSONAL E SERVIJES.

ART. 17 - NORMES FONDAMENTALES.

1. I ofizies, i servijes e la aziendes de Comun é organisé aldò di prinzipies de la funzionalità, economizità del manejament, flessiblità e trasparenza, a na vida da didèr dò l’azess di zitadins e di utenc co l’arsegurèr l’emparzialità e n bon ejit. 2. Tel respet de la leges e de chest Statut, regolamenc aposta defenesc:

  • a) l’articolazion di ofizies e di servijes con sia relativa funzions;
  • b) la dotazions organiches, i livìe funzionai e la definizion profescionala del personal

dependent;

  • c) la calitèdes e la modalitèdes de azess a la desvaliva pojizions profescionales;
  • d) i deric e i doveres del personal, la modalitèdes de ajornament, e ence la prozedures

disciplinères;

  • e) la responsablitèdes leèdes a la singola pojizions de lurier e verificazion de la profescionalità

di dependenc. 3. Aldò de la modalitèdes revardentes, stabilides tel regolament aposta, ti concorsc per i posc’ de dependent del Comun, l sarà tegnù cont de la cognoscenza del ladin, per l fin de la valutazion e de la determinazion di ponc revardenc la graduatoria.

ART. 18 - L SECRETER DE COMUN.

1. L secretèr de Comun tol sù la funzions pervedudes da la leges en doura - en particolèr su la basa di artt. 23 e 56 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1 - e dai regolamenc.

2. Te sia funzion de coordenament anter i ofizies de Comun e i organs de goern, l secretèr de Comun se festidiea, aldò di regolamenc aposta, de:

- organisèr e coordenèr la ressorses umanes, finanzières e strumentales su la basa di prinzipies

sorascric te l’art. 17 e a troèr fora, dò la respetiva competenzes, i responsàboi per i prozedimenc di ac;

- portèr dant proponetes, programes e projec per n mior funzionament de l’atività del Comun,

su la basa di obietives cerdui fora dai organs de goern e dai prinzipies scric ite te l’art. 2 de chest statut.

3. Per solit, l secretèr de Comun rec la comiscions de garejèda e de concors col didament de n dependent scrivan e tel respet di prinzipies revardenc la prozedures fissèdes da la leges regolamentères de l’ent, canche l sotescrif contrac e canche no l’à nia funzion de notèr. L secretèr à ence chesta competenzes:

  • a) verifichèr la fasa che revèrda l’istrutoria de la deliberazions;
  • b) dèr fora ac che revèrda manifestazions de iudizie o de cognoscenza desche,

respetivamenter, relazions, valutazions, atestazions, zertificazions, comunicazions, protocoi, e ence, aldò de la despojizions de la lege dai 4 de jené 1968, nr 15, autenticazions e legalisazions;

  • c) dèr fora ac vincolé de aministrazion e de manejament del personal, e ence de chi

provedimenc de zensura che pervegn a sia competenza aldò de la normes prescrites dal regolament organich;

  • d) dèr fora i ac che serf a meter en doura provedimenc aministratives ja touc dal Consei e de

la Jonta de Comun, che perveit sia competenza;

  • e) sotescriver i mandac de paament e la reversales de scodiment.
  • f) autorisèr miscions, lurieres straordenères, lizenzes del personal, tel respet de la normes en

doura e del regolament;

  • g) tor pèrt a la sentèdes di organs colegiai e de la comiscions pervedudes da la leges, dai

regolamenc e da chest statut.

L se festidiea de scriver jù i protocoi ence duran, se l fossa debesegn, aparac tecnics per la

registrazion de la sentèdes;

  • h) tor sù la domandes di conseieres revardentes la trasmiscion de la deliberazions de la Jonta

sotmetudes al control eventual.

  • i) se festidièr, co la possiblità de delega, de la trasmiscion di ac de deliberazion a la Jonta

Provinziala de Trent, atestazion de l’esecutività di provedimenc e di ac de l’Ent e, dò declarazion del suté de Comun, de desmostrèr che é stat fat la publicazion su l’albo de Comun.

4. Per la sostituzion del secretèr de Comun, l vegn tegnù cont de la despojizions de la normes regionales per la situazion iuridica di dependenc di Comuns e di secretères de Comun.

ART. 19 - I SORASTANC E I FUNZIONÈRES. FORMES DE CONVENZION E DE COLABORAZION PER L PERSONAL.

1. Aldò de chel che perveit i artt. 22 e 56 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, i sorastanc tol pèrt tel chierir fora - tres atività de enrescida, de proponeta, de analisa e de studie - e te l’arjonjer - tres l manejament aministratif de la strutures, de la ressorses finanzières e del personal - i obietives del Comun prefissé dai organs de goern.

2. I regolamenc revardenc l’organisazion, la contablità e i contrac, stabelesc avisa i doveres di sorastanc e di funzionères e i prinzipies de chi ac che à valor foravìa che i dependenc pel e cogn fèr, tel respet de la competenzes, de la valorisazion de la profescionalità, de l’autonomia de duc e de la responsablità revardenta. Soraldut, i sorastanc e i funzionères se festidiea, aldò di regolamenc e sot l coordenament o dò delega del secretèr de Comun:

- de curèr l’atuazion de la delibrazions di organs de goern;
- de dèr fora la direzions, i órdegn e la istruzions al personal subordenà, col controlèr l’atività

de manejament fata dai dependenc e col fissèr livìe de fazion e de rendiment per la verificazion di resultac;

- de empegnèr e paèr fora la speises revardentes i servijes de competenza e che é nezessères

per l funzionament ordenèr del Comun, o che vegn cà dai ac dac fora dai organs de goern;

- de vardèr sora e scodir sobitamenter e totalmenter la entrèdes revardentes i servijes de

competenza;

- de dèr fora referac, atestazions, zertificazions, comunicazions, desfides e autra cosses

valives, e ence de lascèr fora, dò domana di enteressé, ac che à contegnù nia discrezional e la autenticazions, legalisazions e zertificazions pervedudes da la lege dai 4 de jené 1968, nr 15. Tel cajo che menciassa i sorastanc o i funzionères abilité a dèr fora i ac sorascric, se soratol l’encèria l secretèr de Comun o l’Ombolt o la Jonta de Comun enscin canche no vegnarà dat fora i regolamenc dic dantfora.

3. L regolament stabelesc la calitèdes che i funzionères dependenc del Comun cogn aer per poder vegnir enciarié de la direzion de cerc ofizies o servijes. L’encèria de direzion vegn aboncont soradata - su la basa di prinzipies de profescionalità, de braura e de pràtega - da l’ombolt dò d’aer scutà sù la Jonta, tegnan cont de la proponeta del secretèr de Comun; l’encèria vegn soradata per solit a temp determinà, co na durèda nia maora che cinch egn su la basa de n program operatif articolà ence per obietives spezifics, che cogn esser aproà da la Jonta e azetà dal funzionèr proponet. L sorastant enciarià cogn informèr vigni cert temp la Jonta, tres l secretèr, entornvìa l lurier fat. L’encèria de direzion pel vegnir renovèda o revochèda da l’ombolt dò d’aer scutà sù la Jonta e la minonga del secretèr de Comun, ence dant che sie fora l mandat, aldò de la leges, su la basa di resultac arjonc, di livìe de fazion arjonc e aldò di besegnes de moviblità; l regolament defenesc avisa la modalitèdes per l renovament e per la revocazion de l’encèria.

4. Tel cajo che no fossa dependenc de Comun en possess de la calitèdes nezessères, l’encèria de sorastanza e de direzion de la strutures pel vegnir soradata, per de particolèra rejons o per besegnes comproé de profescionalità califichèda, ence a tecnics fora da l’aministrazion. Chisc, aldò de la lege, cogn aboncont aer chela calitèdes domanèdes per la califica da scuerjer. Per solit, l’encèria vegn soradata tres raport de derit publich e l’à na durèda determinèda. L’encèria vegn soradata da l’Ombolt dò d’aer scutà sù la Jonta e l parer del secretèr de Comun, aldò de la modalitèdes che l regolament cogn stabilir tel respet di prinzipies de la publizità, de la trasparenza e de l’emparzialità de l’azion aministrativa. Ence te chest cajo, l vegn aplicà la despojizions contegnudes tel coma scrit cassora, ajache é compatìboles.

5. L’entroduzion de posc’ de sorastanza te l’ordenament del Comun de Moena e la disciplina che revèrda chest Statut e i Regolamenc de atuazion, vegn sotmetui al respet de la normes e di contrac coletives revardenc l cajo.

6. Per i obietives determiné e per convenzions a térmen se pel perveder, dò da dreta rejons, colaborazions e consultazions da foravìa ti ciampes tecnich-legai, di projec, de la pianificazions urbanistiches e comerziales, del fisco, ti ciampes del comerz, e te vigni auter ciamp con n aut contegnù de profescionalità e spezialisazion da valutèr en raport a la sort de la prestrazions. L’Aministrazion, per arjonjer i fins soradic, pel s’emprevaler di dependenc publics, dò autorisazion de l’Ent de partegnuda, e/o la pel ence s’emprevaler de liberes profescionisc’. L’aministrazion podarà s’emprevaler de la convenzions de cheles de chest coma canche no l’aessa metù a jir ofizies aposta opura, tel cajo che fossa en pé chisc ofizies, no l li aessa fornì di mesi e del personal coche carenea.

7. L’Aministrazion porta dant formes de cooperazion e de colaborazion anter Enc per fèr lurèr dessema dependenc, aldò de la modalitèdes pervedudes dai artt. 23 e chi che ge vegn dò te chest Statut.

8. Tel cajo che fossa besegnes particolères, l’Ombolt, dò da aer scutà sù la Jonta de Comun e l’Aministrazion enteressèda, pel autorisèr respetivamenter l secretèr de Comun e i dependenc a lurèr per cont de autres Enc Publics dò paament.

L’autorisazion de chela del period cassora pel vegnir lascèda fora a chesta condizions:
  • a) che la prestazions vegne dejoutes fora da l’orarie de servije;
  • b) che vegne dat de dreta rejons a la situazions che à chest besegn ence en raport a de

possibola formes de contrast co l’aministrazion comunala e co la compatiblità per portèr inant i lurieres ordenères de ofize;

  • c) che deguna sort de cost vegne metuda a cef de l’aministrazion comunala.

ART. 20 - I SERVIJES PUBLICS.

1. L Comun se cruzia di servijes publics de sia competenza te la formes permetudes da la lege, col portèr dant la colaborazion e la partezipazion de autres enc locai e ence de privac e sia sociazions, col se tor sù la speises nezessères canche chest permet n manejament di servijes te na fazion miora. Te vigni cajo, i servijes publics vegn manejé aldò di prinzipies ispiradores prescric te l’art. 2 de chest Statut, col fin de ge arsegurèr ai utenc n azess più sorì, informazions entornvìa la condizions e la modalitèdes per s’emprevaler e livìe calitatives e cantitatives aldò di obietives programé.

2. L’é dover del Consei dezider la modalitèdes e la formes de manejament di servijes publics. La Jonta comunala pel fissèr la prozedures e la modalitèdes de verificazion e de control economich del manejament e la dèsc vigni an comunicazion al Consei entornvìa l’ejit, la calità, i livìe arjonc e la speises sostegnudes per i servijes. L revisor di conc pel dèr jù constatazions e proponetes per n mior ejit, na miora produtività e economizità tel manejament di servijes publics.

ART. 21 - AZIENDES SPEZIALES E ISTITUZIONS.

1. Tel cajo che vegnissa metù sù, aldò de l’art. 45 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, aziendes speziales o istituzions per l manejament de cerc servijes, l president e l consei de aministrazion vegn nominé dò proponeta de la Jonta dal Consei de Comun, aldò de la normes generales per l funzionament del Consei. Chest ultim cognerà chierir la persones, ence fora dal Consei, che fossa en possess de la esperienzes documentèdes e de la capazitèdes tecniches, aministratives e de manejament. 2. L consei de aministrazion é metù adum dal president e da n numer de conseieres nia mender che doi e nia maor che sie; chest resta en cèria enfin al renovament del Consei de Comun che i l’à nominà e l mantegn sia funzions enfin a la nominazion del nef consei de aministrazion;

3. L’ordenament e l funzionament de la aziendes speziales vegn discipliné aldò da si Statut. Chest ultim determinea ence i ac de la aziendes che é sotmetui a l’aproazion del Consei de Comun, tolan ite anter chisc i organigrames, i ac de bilanz, i programes per più egn e i regolamenc che revèrda l’erogazion di servijes per chi che l’aziendes é states metudes sù.

4. L’ordenament e l funzionament de la istituzions vegn discipliné da chest Statut, tant inant che l’é aplicàbol e compatìbol, e ence da n regolament comunal aposta; l Consei de Comun aproa i programes de speisa de la istituzions per vigni an e i ac scric tel regolament.

5. La Jonta de Comun fèsc controi spezifics e la cogn dèr cont vigni an al Consei de Comun entornvìa l lurier di organs de la aziendes speziales e de la istituzions, aldò del coma 2 de l’artìcol 20 scrit cassora.

6. Tel cajo che la aziendes speziales o la istituzions lurassa a na vida nia bona assà o che les jissa da spess o trop de contra a la direzions comunales, l Consei de Comun pel revochèr l President e i conseieres de aministrazion. La revocazion cogn vegnir deliberèda co la stima a favor de la maoranza di conseieres assegné al Comun, e dessema la cogn perveder la nominazion di neves aministradores.

ART. 22 - SOZIETA DE CAPITAI.

1. L Comun pel costituir opura tor pèrt a sozietèdes de capitai tel cajo che chesta sort de manejament resultassa de ùtol en relazion ai servijes o a l’ativitèdes economiches da fèr. La sozietà de capitai cogn perveder, apede la partezipazion publica del Comun, ence chela de autres elemenc publics o privac, tolan ite ence la Magnifica Comunità de Fiem, che i met a despojizion - apede i capitai - capazitèdes tecniches, de organisazion e de manejament per permeter n mior ejit tel lurier e na maora economizità ti servijes o te la ativitèdes revardenc la sozietà.

2. La costituzion de la sozietèdes de capitai o la partezipazion a chestes, vegn delibrèda dal Consei de Comun, co la stima a favor de la maoranza assoluta di conseieres assegné; co la medema delibrazion l Consei de Comun dèsc jù sia aproazion opura sia azetazion del Statut de la sozietà e l fissa la zifra de partezipazion del Comun. L Consei de Comun à derit ence de aproèr, co la valiva maoranza, i mudamenc che eventualmenter ge vegnissa fac al Statut de la sozietà o per l desfament de chesta e delibrèr ence la partezipazion a aumenc del capital opura la retrata da la sozietèdes da pèrt del Comun. 3. L’ombolt se festidiea di adempimenc che é debesegn per meter en doura la partezipazion del Comun te la sozietà, l’ejercitea i deric che ge pervegn al Comun desche sozio e l tol pèrt, per cont del Comun, a l’assemblea e ai organs de aministrazion de la sozietà, metan en consaputa vigni cert temp l Consei de Comun. Tel cajo che l ombolt no podessa o no volessa tor pèrt personalmenter, l soradèsc l’encèria al vizeombolt o a n auter assessor. 4. Entornvìa i argomenc metui te l’orden del dì de l’assemblea de la sozietà, l’ombolt, o so rapresentant, scouta sù dantfora la Jonta de Comun e, tel cajo che chest no fossa possìbol, l la met en consaputa te la pruma sentèda che vegn dò da l’assemblea.

PERT. 2 - FORMES DE COLABORAZION E DE SOCIAZION.

ART. 23 - PRINZIPIES DE COLABORAZION.

1. Aldò de la despojizions de l’art. 2 e al fin del svelup sozial, economich e zivil de la comunanza che l rapresentea, l Comun de Moena porta inant e l deida dò formes de colaborazion e de sociazion con de autres Comuns e Enc locai, - soraldut con chi che fèsc pèrt de val de Fascia -, con privac e sia sociazions, e ence co la Magnifica Comunità de Fiem.

ART. 24 - FORMES DE COLABORAZION

1. L Comun se soratol l’empegn de meter a jir, aldò di artt. 39 e che vegn dò de la lege regionala nr 1/93, vigni sort de colaborazion coi autres Comuns de Val de Fascia che resultarà nezessères e debesegn per l fin de realisèr de dreta mesures de defendura per la mendranza ladina.

L Comun se soratol l’empegn de cerir la colaborazion coi autres comuns de l’area ladindolomitica, ence tres l svelup de formes de sociazion o col portèr dant entenudes, convenzions

e cordanzes de program con enc publics e con privac, col fin de arsegurèr la maora entegrazion de la comunanza ladina.

Per chest fin, l Comun se festidiea de valorisèr e portèr inant la sociazion anter i comuns

ladin-dolomitics, che, tres sescions di aministradores, porterà inant l’ativitèdes nezessères per arsegurèr l’entegrazion e la valorisazion de la comunanza ladina-dolomitica.

L Comun se festidiea ence, per chest fin, de portèr dant e valorisèr la libra sociazion

nominèda Conferenza di Ombolc di Comuns Ladins. De chesta sociazion l Comun de Moena é ence sozio fondator.

2. I raporc de colaborazion e de sociazion vegn apliché ence te la formes e coi strumenc pervedui te la Pèrt IX de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, e più avisa:

  • a) tres l’ejercizie consorzià de funzions e servijes soradac o che partegn al Comun, col

s’emprevaler de la “Comunità montana” o de l’ent mesan pervedù dal D.P.R. dai 22 de mèrz 1974, nr 279, o ence tres delega a chest ent de funzions o servijes de Comun;

  • b) tres convenzions per l’ejercizie coordenà de funzions e servijes determiné, aldò de l’art. 40

de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1; l vegn durà l strument de la convenzion, soraldut, ti raporc co la Magnifica Comunità de Fiem, e ence co la organisazions de volontariat, co la copratives e co la organisazions che no à fins de vadagn, per meter a jir funzions e servijes de carater sozial, assistenzial, cultural, sportif e autres de chesta sort;

  • c) tres consorzies con de autres enc locai, tolan ite ence la Magnifica Comunità de Fiem, aldò

de l’art. 41 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, per l manejament consorzià di servijes emportanc dal pont de veduda sozio-economich, canche chesta sort de manejament fossa de tornacont per rejons de fazion e per arjonjer na miora economìa de scèla e ence tel cajo che per chest fin, l strument de la convenzion no l bastassa.

  • d) tres union con chi autres Comuns che termenéa con Moena, aldò e per i fins pervedui te

l’art. 42 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1;

  • e) tres cordanzes de program pervedudes da l’art. 43 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, per l

fin de realisèr dessema lurieres, entervenc e projec de svelup sozio-economich che à debesegn de na azion entegrèda e coordenèda con de autres Enc Locai, tolan ite ence la Magnifica Comunità de Fiem.

3. Apede la formes de colaborazion scrites cassora, l Comun pel ence meter a jir de autra sort de sociazion o de colaborazion, semper permetudes da la leges en forza.

ART. 25 - NORMES GENERALES

1. Tegnan cont de la normes de lege che disc autramenter, l Consei de Comun à competenza de meter a jir desvaliva sort de colaborazion e de sociazion. L Consei cogn delibrèr per solit co la stima a favor de la maoranza assoluta de si comembres, che fossa i conseieres assegné al Comun. L’é competenza del Consei ence aproèr i ac de costituzion de la formes de colaborazion, dèr jù l’argoment de chesta formes e la rejons tecniches, economiches e de organisazion. L Consei se festidiea ence de fissèr i comembres che tol pèrt, l’argoment, la carateristiches e la finalitèdes de la formes de colaborazion o sociazion, i tempes, la modalitèdes e i pians finanzières che é debesegn per arjonjer i obietives che l Comun e i autres comembres se met dant.

L Consei de Comun vegn informà, amàncol n’outa a l’an, entornvìa l lurier fat ti lesc olache l

vegn metù a jir la formes de colaborazion e de sociazion.

2. L’ombolt rapresentea per solit l Comun te duta sia formes de colaborazion o de sociazion, co la possiblità de poder soradèr sia funzion al vizeombolt, ai autres assessores o ence a sìngoi conseieres de Comun, aldò de l’art. 2, coma 7, de la L.R. dai 30 de november 1994, nr 3.

3. Entornvia i argomenc de maora emportanza da fèr fora te la sentes olache l vegn metù a jir la formes de colaborazion e de sociazion, l’ombolt o so enciarià scouta sù dantfora la Jonta de Comun opura, se chest no fossa nia possìbol, l la met en consaputa te la pruma sentèda che vegn dò.

4. I conseieres e, dò domana ence i zitadins, pel vardèr fora liberamenter i ac relatives a la formes de colaborazion e de sociazion.

PÈRT. 3 - PARTEZIPAZION E DEMOCRATIZITA’ DE L’AZION AMINISTRATIVA.

ART. 26 - PARTEZIPAZION POPOLÈRA. 1. L Comun sostegn la partezipazion de si zitadins a l’atività de l’ent, col valorisèr soraldut l contribut che pel dèr la copratives e la sociazions scrites ite te l’art. 48 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1.

ART. 27 - STRUMENC DE PARTEZIPAZION DEMOCRATICA.

1. I raporc co la copratives e la sociazions scrites te l’articol cassora vegn discipliné tres la convenzions contegnudes te la letra b) de l’articol 24 sorascrit e ence tres autra formes de colaborazion valevoles per dèr corp a la democratizità de l’azion aministrativa, aldò di prinzipies contegnui te la leges relatives en forza.

2. La partezipazion democratica di zitadins al lurier del Comun vegn fata tres scomenzadiva popolèra perveduda dal coma 1 de l’art. 8 sorascrit, e ence tres domandes scrites che i litadores enciasé pel portèr ite ai Organs de Comun competenc per l’argoment; chisc ultimes se festidiea de responer, te la miora formes e modalitèdes, te n temp nia più lonch che trei meisc. La proponetes de delibrazion de scomenzadiva popolèra cogn aer enjontà, dant da vegnir sotmetudes a l’Organ competent, i pareres de regolarità e de legitimità prescric da la lege.

3. L’Aministrazion pel portèr dant, zenza aer debesegn de particolèra formalitèdes, consultazions popolères, sescions, conferenzes, scontrèdes publiches, e autra cosses someentes, sibie per duta la popolazion locala sibie per setores determiné, categories o organisazions e sociazions, per tor pareres su programes o argomenc d’enteress particolèr e per chierir na colaborazion en pervijion de miora soluzions per la comunanza locala. 3 bis En conscidrazion de la particolara pojizion storich-linguistica de la comunanza del Forn, touta ite tel tegnir del Comun del 1928, e per l fin de ge arsegurèr a la popolazion che stèsc aló na dreta partecipazion a l’ativita’ de l’aministrazion, l Comun porta inant l’istituzion de n comitat de frazion, lita’ diretamenter da la Radunanza di sentadins del lech, a chel che ge vegn dat sù funzions consultives, propojitives e de promozion soziala. La modalitèdes de formazion e funzionament del Comitat de frazion é determinèdes da n regolament studià fora aldò.

4. L Consei de Comun pel ence meter a jir referendum popolères sibie de proposta sibie de consultazion en cont de problemes e argomenc de competenza locala, lascian fora i argomenc revardenc i tribuc locai, i priesc e i ac relatives a la pojizions sogetives. I referendum vegn porté dant per scomenzadiva di organs de Comun opura per scomenzadiva popolèra, dò domana de amàncol l vint per cent di litadores del Comun. La domana de referendum cogn esser metuda jù a na vida chièra e da no strantener per chel che vèrda l’argoment proponet. Na comiscion de esperc, nominèda dal Consei de Comun, dèsc jù so benstèr de amiscion del referendum. La comiscion é metuda adum da:

- secretèr general del Comun;
- Revijor del Cont del Comun;
- nr 1 secretèr de Comun en servije te un di Comuns vejins;
- nr 1 conseier de Comun rapresentant de la maoranza;
- nr 1 conseier de Comun rapresentant de la mendranza.
Chesta comiscion cogn soraldut: - dèr jù pareres relatives a na dreta formulazion de la domana de referendum da pèrt di

proponenc;

- verifichèr l numer di litadores proponenc, la domana e la materia argoment del referendum,

e dò dèr jù l iudizie de amiscion.

Tel cajo che l referendum vegne ametù, l cogn esser fat dant che sie fora 120 dis da l’amiscion

e no l pel nia vegnir tegnù dessema con de autra consultazions litales.

L referendum à valor se a la consultazion tol pèrt amancol l 60 per cent più un del numer di

litadores del Comun stabilì tel moment de la litazion.

La proposta, argoment de la domana de referendum, vegn entenuda aproèda se l’arjonc l 50

per cent più un de la stimes valevoles.

Tel cajo che la proposta de referendum vegne aproèda, l’Ombolt cogn la meter te l’órden del

dì de la pruma sentèda del Consei de Comun che vegn dò.

N referendum sul medemo argoment no pel vegnir refat dant che sie passà 5 egn.
N regolament aposta disciplinea la formes de presentazion de la domandes, i tempes e la

modalitèdes organisatives de la consultazion, tegnan semper cont che vegn chiamè a litèr per l referendum demò chi scric ite te la listes litales del Comun.

5.I ofizies de Comun, tres i strumenc pervedui te chest artìcol, cogn colaborèr per didèr dò e dèr corp a la partezipazion democratica.

ART. 28 - NORMES DE AZESS AI DOCUMENC E AI PROZEDIMENC AMINISTRATIVES.

1. Per prinzip, duc chi che à enteress pel aer azess ai documenc aministratives del Comun, di enc, de la istituzions e de la aziendes dependentes. L vegn fat ecezion per chi documenc scuerc da secret o da proibizion de publicazion su la basa de la leges en forza.

2. N regolament aposta disciplinea la modalitèdes, la formes, l’organisazion e i caji de esclujion del derit de azess, tegnan cont di prinzipies contegnui te la leges en doura e soraldut te la lege dai 7 de aost 1990, nr 241 e te la L.R. dai 31 de messèl 1993, nr 13.

3. Chisc prinzipies e normes a garanzia di deric e di enteresc di zitadins cogn vegnir respeté ence ti prozedimenc aministratives che perveit ac relatives a situazions iuridiches sogetives.

4. L regolament disciplinea avisa e met en doura la formes pervedudes da la normes de lege sorascrites per la partezipazion al prozediment, co les adatèr a la strutura organisativa del Comun e col regolèr più avisa:

  • a) la fissazion di térmegn che é de ùtol per serèr sù i prozedimenc;
  • b) i prozedimenc che la Jonta cognerà respetèr per chierir fora la unitèdes organisatives

enciarièdes per l’enrescida e di responsàboi di prozedimenc;

  • c) la comunicazion scrita per i enteressé al scomenz di prozedimenc;
  • d) l’audizion di enteressé, sibie direta sibie tres si delegac o organisazion che soratol sia

rapresentanza, tel respet del prinzip del contraditorie;

  • e) l’azess di enteressé ai ac del prozediment;
  • f) la possiblità de fèr cordanzes che revèrda i contegnui del provediment o che vegn metù a so

post, e ence la formes, la modalitèdes e la competenza a i sotescriver;

  • g) la formes, i tempes e la modalitèdes per la comunicazion ai enteressé del provediment

conclusif soratout;

  • h) la formes de consultazion, informazion e partezipazion ti prozedimenc per sorator i ac più

emportanc del Comun;

  • i) i caji - apede chi pervedui da la leges en forza - olache la domandes di zitadins vegn toutes

sù opura olache certa ativitèdes é da entener facoltatives, dò da na comunicazion a l’Aministrazion, per mencianza de na comunicazion de negazion, proibizion o sospenjion dant che sie fora l tèrmen pervedù dal regolament (“acort-consens”).

ART. 29 - PUBLICAZION DI AC 1. Tel respet de chel che perveit la normes de lege en forza revardentes l’argoment, chi ac e chi provedimenc aministratives soratouc dai Organs de Comun, e ence chi de natura desvaliva ma leé a chi cassora ajache i fèsc referiment a n prozediment, é publics.

2. L secretèr de Comun arsegurea che i ac fondamentai del Comun che à fazion generala, più avisa: chest Statut, i regolamenc, i bilanc e si documenc enjonté, i ac de pianificazion e de programazion del Comun, i autres ac fondamentai e generai olache l Consei de Comun à delibrà la libra consultazion da pèrt de vigni un, vegne metui a despojizion te locai de Comun che passenea, a na vida che duc posse i vardèr fora.

3. Per chi ac fondamentai cassora che à valor general, l Consei de Comun pel preveder, tres n regolament aposta, ence de autra modalitèdes per la publicazion e l deslariament anter i sentadins.

ART. 30 - L DEFENSOR POPOLÈR

1. Co l’obietif de miorèr i raporc anter l Comun e sia popolazion, l Consei de Comun met a jir l’istitut del defensor popolèr tres convenzion col defensor popolèr provinzial o con chel de n auter Comun. La convenzion vegn deliberèda dal Consei de Comun e sotescrita da l’ombolt.

2. L defensor popolèr ejercitea sia funzions te l’autonomia totala e zenza deguna dependenza dai organs de Comun. Per la disciplina de sia fegura, de sò lurier e de sia pojizion speziala l vegn remetù a la normes provinziales revardentes l’argoment (L.P. dai 20 de dezember 1982, nr 28 e s.m. e relativa normes de atuazion), per chel tant che les pel vegnir aplichèdes al Comun.

3. La convenzion pel vegnir retrata co na delibrazion motivèda del Consei de Comun demò per caujes de enosservanza di compic d’istitut da pèrt del defensor popolèr. *** TITOL IV - L

MANEJAMENT FINANZIÈR

ART. 31 - L BILANZ E LA CONTABLITÀ

1. L manejament finanzièr del Comun se basa sul prinzip de la segureza de la ressorses, chela sies e chela soradates, tel ciamp de la leges revardentes la finanza publica e locala.

2. L Comun, desche ent de autonomìa de couta su la basa de la leges en doura, stabelesc la coutes, la steores, i cosc’ e la speises per i servijes publics, per solit aldò del prinzip de la tendenza a scuerjer i cosc’ del manejament, fora che per i servijes de strenta nezessità soziala olache i cosc’ pel vegnir fissé col tegnir cont de la possiblitèdes di utenc.

3. L bilanz de pervijion é l strument de programazion finanzièra e contabola del Comun; l cogn esser deliberà e scrit jù ti térmegn fissé da la despojizions de lege en doura e su la basa de chestes l cogn respetèr i prinzipies de la publizità, l’universalità, la veridizità, l’unità, la spezificazion, l parejament finanzièr e l balanzament economich.

4. L rendicont é l strument che desmostra i resultac del manejament; l tol ite l cont finanzièr e l cont patrimonial e l’é fornì de n referat aposta de la Jonta revardent la fazion del lurier fat e l stat de atuazion di programes aproé. L rendicont vegn presentà da la Jonta al Consei per temp al fin de sia aproazion, aldò di prinzipies fissé da la lege.

5. La contablità comunala vegn disciplinèda, tel respet di prinzipies de la leges en doura, da n regolament aposta, aproà dal Consei de Comun co la stima a favor de la maoranza di conseieres assegné.

ART. 32 - L CONTROL DEL MANEJAMENT

1. L control sul manejament economich e finanzièr del Comun vegn soradat a n revijor di conc, nominà aldò de la lege. L revijor, te l’ejercizie de sia funzions, à l derit de azess ai ac e ai documenc del Comun e l pel tor pèrt, co na comunicazion dantfora e zenza derit de stima, a la sentèdes del Consei e, dò domana formala, a la sentèdes de la Jonta.

2. L revijor di conc ejercitea i compic fissé da la lege, col verifichèr soraldut l control del patrimonie de l’ent. L revijor, apede a so referat obligatorie sul rendicont general, pel ence formulèr relieves e proponetes per arjonjer na mior fazion, produzion e economizità del manejament; l colaborea ence coi organs del Comun col fornir, dò domana, elemenc e valutazions tel ciamp tecnich che é de ùtol per n mior ejit di compic soradac ai organs de Comun aldò de sia competenza.

3. L regolament de contablità scrit te l’ùltim coma de l’articol cassora pel preveder e disciplinèr de autra formes de control intern del manejament, col fin de:

- arsegurèr la doura de la ressorses per n dret funzionament, na dreta economizità e fazion;
- verifichèr la razionalità de la prozedures metudes en doura;
- controlèr i ìndesc de produzion di ofizies e di servijes; - valutèr i cosc’ di ac, di prozedimenc e de la prestazions fates, en raport a la calità de la

distribuzion di servijes.

I resultac di controi vegn scric ite te na relazion aposta che la Jonta met a la leta del revijor di

conc e del Consei de Comun per l’aproazion del rendicont general del manejament. TITOL V - LA

FUNZION NORMATIVA.

ART. 33 - L STATUT

1. L Statut contegn la normes fondamentales de l’ordenament comunal. Duc i ac normatives del Comun cogn vegnir fac aldò de chel che disc l Statut.

2. Al Statut e a sia mudazions, dant che sie fora 15 dis da la data de entrèda en forza, ge vegn dat publizità a na moda da meter en consaputa i zitadins.

ART. 34 - I REGOLAMENC

1. L Comun dèsc fora regolamenc:

  • a) ti setores de competenza pervìa de lege o de Statut.
  • b) te duc i autres ciampes de competenza comunala.

2. Te la materies de competenza resservèda da la lege generala sui enc locai, la potestà regolamentèra vegn ejercitèda tel respet de la normes generales soradites e de la despojizions statutères soradites.

3. Te l’autra materies i regolamenc comunai vegn fac tel respet de la leges statales, regionales e provinziales, tegnan cont de l’autres despojizions regolamentères dates fora dai sogec che à na competenza concorenta te la materies valives.

4. La scomenzadiva di regolamenc ge pervegn a la Jonta, a vigni un conseier e ai litadores aldò de chel che é pervedù te l’art. 8 de chest Statut.

5. Te la formazion di regolamenc pel vegnir scutà sù i sogec enteressé.

6 I regolamenc à da vegnir publiché doi outes su l’albo de Comun: dò da la delibra, aldò de la despojizions revardentes la publicazion de la medema delibrazion, e ence per 15 dis dò che la delibrazion é entrèda en forza, demò per l’efet de la cognoscenza publica. I regolamenc cogn esser semper sotmetui a normes de publicazion che permete la cognosciblità efetiva. L cogn vegnir conzedù l’azess ai regolamenc a duc chi che vel i vardèr fora.

7. I regolamenc entra en forza e i é donca valévoi a duc i efec te la medema data canche l vegn metù en doura la delibrazion de aproazion, aldò de l’art. 52, coma 1, de la lege Regionala dai 4.01.1993, nr 1 e si mudamenc. ***

ART. 35 - LA ORDENANZES

1. L’ombolt, o so rapresentant, dèsc fora ordenanzes de carater ordenèr, aldò de la normes legislatives e regolamentères.

2. L secretèr de Comun pel dèr fora, tel ciamp de sia funzions, zircolères e diretives te l’aplicazion de despojizions de lege.

3. La ordenanzes prescrites tel coma 1 cogn vegnir publichèdes per 15 dis alalèngia te l’albo de Comun demò ai fins de la cognoscenza publica. Endèna chest temp les cogn ence esser sotmetudes a formes de publizità che i les fae cognoscer. L’azess cogn esser permetù a vigni un te vigni ora.

4. L’ombolt dèsc fora ence, tel respet de la normes costituzionales e di prinzipies generai de l’ordenament iuridich, ordenanzes de urjenza per fac che à a che veder con la materies e la finalitèdes pervedudes te l’art. 18 de la Lege Regionala dai 4.01.1993, nr 1. Chesta despojizions cogn esser motivèdes aldò. Sia fazion, limitèda per forza tel temp, no pel jir sorafora i térmegn del debesegn.

5. Te vigni cajo de mencianza de l’ombolt, la ordenanzes de chest articol vegn dates fora da chi che soratol so post aldò de chest Statut.

6. Tel cajo che l’ordenanza abie carater personal, la cogn vegnir notifichèda al rezevent. Ti autres caji l’ordenanza vegn publichèda te la fojes pervedudes tel coma 3 cassora.

ART. 36 - NORMES AD INTERIM E FINALES 1. Chest Statut va en forza dò d’aer osservà i adempimenc de lege. Dò da chest moment fenesc l’aplicazion de la normes ad interim.