El Vent e el Snigolà

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search
ladino

Jan Batista Alton 1881 E Liendes y stories tradizionales El Vent e el Snigolà Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

EPUB silk icon.svg EPUB  Mobi icon.svg MOBI  Pdf by mimooh.svg PDF  Farm-Fresh file extension rtf.png RTF  Text-txt.svg TXT

Nuvola apps bookcase.svg Questo testo fa parte della raccolta Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali (grafia moderna) tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar


El Vent e el Snigolà.


El pèster de Begola da Cianacei na dì d' istà l' à parà la feides te Lasties. Enlongia chel gran Sas da Salei su l' à vedù na stengia de drapes a sièr. El pèster l' é jit via e apede l' era ence na bela tousa. "Che fèste chiò?" el domana. "Spete che chisc erc se sie", la respon, "e tu?" — "Gé vèrde la feides da Cianacei", el respon. "Veste stèr chiò co me?" disc la Vivèna. "Se no aesse la feides da vardèr, scaji che stajesse; ma tu, chi este?" el la domana. "Gé son na Vivèna, é inom Dona Chelina e stae te chisc crepes; gei, gei, co me!" Ela va dant, el dò, ite per na gran sfessa. I rua te n gran palaz, con gran cambres, gran fenestres e ben mobilià. "Oh, chiò stae ben, se te me toles", disc el dut content. I à stat n gran trat ensema e zacan el l' à preèda, che l lo lasce jir ja Cianacei a troèr i sie. "Scì, scì", la disc, "ma tu no te te embates più ite de retorn. Té chest anel, va semper dò el, e no te te falarès mai più." El se met l' anel te gofa e va ja Cianacei. L' era vegnù fora un bel om; nesciugn lo cognoscea più, nesciugn se recordèa più del pèster mencià e de la feides restèdes zenza pèster; ence el vedea dut autra jent, cèsa neves, nesciugn de amisc, e el se a pissà de se n jir de retorn da Dona Chelina.

Va sa Mortic; enlouta lassù i fajea ostarìa; va ite; l' era trei sora desch, che jièa a la chèrtes; i l' à lascià fèr el cuarto e i à jià n gran pez. Dò i à scomenzà a parlèr de la bela fémenes. Duc volea aer la più bela. El Vivan disc, che nesciugn à na fémena scì bela che el. I scomet e el la cogn fèr vegnir ja Mortic te stua. Co fèjel? El tol l' anel de la Vivèna, l lo mana tal palaz, sora un pech rua la mascèra de Chelina. "Tu no ti es chela che voi", disc el Vivan; "va endò ite e fà vegnir fora mia fémena". Chesta se tol l' anel e ite. Pech dò rua Chelina, embasteèda, e la ge n disc na cèria al Vivan, se tol endò l' anel e enirèda se n va. Dut sperdù chest pere Vivan se n va su per Pecedac, se embat te trei lèresc, che dombrèa scioldi. Va apede e disc: "Lasciame ence me en voscia compagnìa; gé ve menaré olache l' é n gran muie de scioldi." I disc de scì e el se senta apede ic. Enlongia l' era n fagot e el ge domana: "Che él pa aló?" N lère respon: "Aon el mantel de Snigolà; se l meton d' intorn e jon olache volon." "Emprestamelo n mìngol a mi", disc el Vivan. T' impruma no i se fidèa, ma dapò i ge l' à emprestà. El Vivan se met chel bel pelic grisc d' intorn e su, su fin sun Costa da Vent. I lèresc i à ben scomenzà a cridèr, che l vegne de retorn, mo el ge à dat più aria, va via per chi crepes e rua t' insom Sas de Pordoi.

Laìte, te na pìcola cèsa stajea el Bregostan dal Vent; el Vivan, che ades l' é doventà el Snigolà, bat te usc; vegn fora la Bregostèna; el la prea de l tor famei; ela no l lo vel e se n va daìte e ge disc al Bregostan, che n grijatol defora volessa laor. L lo fèsc jir ite e ge domana, se l' é bon de jir coran, che dapò l lo tolarà a scoèr la stua a Dona Chelina, che prest la é de pèrt. El Snigolà disc de scì e l' é azetà.

Canche Chelina é stata enjignèda, el Vivan bonora se n va coran, el Bregostan dò; chel, l' é ruà n gran pez dant da chist da Chelina e se n sciampa te sot letiera. Zacan rua el Vent e scoa la stua; la levaressa rencura el pìcol Vivan; la mascèra porta la fortaes; entan che el Bregostan magnèa, Chelina auza el cef e disc: "Olà sarà mai mi grijatol dal cher?" El Snigolà met fora el cef, vegn fat la pèsc co la Vivèna; el dal gust empienesc la stua e la cèsa de nìgol e el Vent no se pèra; lo schèra te Pordoi; se zèra el mantel del Snigolà e l' é vegnù fora tant la gran pievia che jun Pecedac se a formà n bel pìcol lech.