Fiabe e leggende della Valle di Fassa/2

Da Wikisource.
../1

../3 IncludiIntestazione 14 maggio 2016 25% Da definire

1 3

{RoM 61}

• Cian Bolfin

Cian bolfin n chel an da chela gran nevères che la levines vegnìa jù de dogni vers, nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts perchè no i podea passer niò. Zacan l'é vegnù d'aisciuda nce n chel an, che la neif sin jia e i rèves vegnìa gregn. Chi da Cianacei e Gries no n'ea pèster de la feides e nesciugn no volea jir perché [Var.no] n'era beches e i peéa massa pech. A forza de domanèr l'un e l'auter un tous de Cianacei l'à dit che el va ben co la feides, ma che i cogn injignèr un bon bech e ge der tant che el posse viver e vadagnèr velch. E cosci i é resté d'accord, e pec dis do l à lascia jir la feides. Chest pester l era proprio valent, che la feides vegnìa da n dì n dì più beles, e la jent l'aea a cher fora de mesura perché l'era un bel tous e valent. Desche che l era la usanza i etres egn, che de messel i pestres sin jia col pestuscium te la Lasties, cosci l'é sen jit ence l paster da chel an. E te sot i Cougoi l se stajea bel e bon. El menèa la feides d ogni di su per la Lestes, sun Pela de Mez e sun Pèla de Micel olà che la feides jia sot l'erba. El content, podea pusser e varder stroz, che la feides no se moea de sè 'ntorn. Fra na dì e l'autra, canche l vardea coscita stroz e che l jia mìngol fora per chi coi el vedea che via sas de Pordoi l era na tousa o fémena che metea fora semper roba a sièr. El aea tegnù osservà che canche no n'era fora nia, n curt temp vegnìa la pievia. E l se pissaa: Che mostregnol sarà po mai colavia. Fosse ben corious de jir via e me rifèr su per chele crepes a veder chi che l é. L à proà più outes ma no l'era bon de se 'mbater a pede. Na dì fra l'autre el g é ruà e l'à vedù apontin olà che chesta tousa o fémena (t. o f.) la é sin jita ite per na sfessa de la crepa. L é jit via do e l's à striesà ite per sta sfessa e l é ruà ite te na bela sala. Can che l à vedù l é restà incantà e a un vers ence sperdù, che l se pissea olà mostegno saré mo mai ruà. Intant che l'era alò mez gram e mez sperdù ven fora per usc na bela tousa e la ge disc: "Che volede po vo chio?" "L é ja ntra de temp che vedee semper che metaede fora roba a sier e son stat tant corious de vegnir a veder chi che l é chio." {RoM 62} La disc ela: "Va ben, va ben ma se dona Chenina saessa, no se co che la ve jissa." - "O per chel no é pò nia paura, anzi la volesse po veder bolentiera, che se la é tan bela che vo, dapò men vae bolentiera content." "Auter che! Dona Chenina l'é auter più bela che ge" la disc. "Mo fosse proprio corious de la veder dapò." Sta tousa la é 'ndò se n jita ite per chist usc e n moment do ven fora dona Chenina. Tè l é restà più che maraveà a veder cosci na bela fémena, che n vita sia nol ne aea mai vedù na più bela. n pech i se à vardà e do i scomenzea a se parler. Ela l'al domana fora de dut. E do che l ge à contà che l era l paster de la feides e che l'é ruà per azident ca ite, l a l'à domanà se no l volessa nia ster a pede ela. Perché l era ence n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc. - Ge stajesse ben bolentiera l dis, ma al incontro cogne jir a varder de la feides che in cajo can che les ven sù de Pela de Mez a beiver, no les me saute jun ruf o jù per chi forgn e dapò cogne nce varder, che l'ègua no me leve i agnie, perché la jent la é bona e valenta, coscita cogne ence ge osserver de mia feides. "Se te ves ster apede me, no te ès brea de te cruziar per la feides che ge mane fora mia mascera e chela les pera dutes sa Cianacei zenza che in mence una, e la disc che la les à troèdes zenza pester, e che i les se à pissà che chesta feides con esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure che les no ge vegne mencedes." "Se son segur de chel dapò stae ben apede vo." - Ben, la disc, dime cheche te ès inom. - Zenza se pisser trop (l aea un pìcol cian che l'era coscita bon de jir do la feides e chist l'aea inom Bolfin) El disc: Gio e l'inom cian Bolfin. E vo che aede l'inom? el disc. "Ge è inom Dona Chenina". E dapò la se l à ciapà per la man e la l'à menà te un'autra cambra de la ite che l'era amò un'toch più bela che la pruma. Ades la disc stajon chiò. "E se tu ti es valent, te ares dut che che te ves." E la se à utà dintorn e la disc a la mascera. {RoM 63} "Va fora e tol chela feides e meneles jù a Canacei e di che te ès troà sta feides zenza pester." Ela l'à fat cheche Dona Chenina ge à insegnà. Chesta jent i era grames e sperdui. Che che n sarà vegnù de chist paster, che l era un tous tan valent. Mo ic i se à rincurà la feides e del pester nesciugn no à più sapù sapia. Cian Bolfin e dona Chenina i se vivea sorì te so palaz. La mascera i servia de dut che che i durea, e el temp passea che no i saea co. A Cian Bolfin ge parea ben che fossa un gran pez che l era lò e el disc na uta a dona Chenina: "Le un bon temp che son chiò e se ben che no me mencia nia, fosse impò corious de jir n'outa a cesa a veder che che fes mia jent. - Mi bon Cian Bolfin se tu te ves te lasce ben jir, mo de tia jent ge cree che no te troares più nesciugn. Perché l é ja un muie de egn che ti es chio. - E ge volesse jir proprio bolintentiera. - Ben se tu te ves jir, scouta. Chiò te dae chist anel e can che te ès chest anel apede te, te troares ogni streda che te ves. Mo recordete de vegnir indò, se nò la te va mel." Na di a duta bonora la ge à injegnà ite na bela tascia de roba e la l'à compagnà fora sin forinsom scela. E alò i se à tocià la man e i se à dat un busc e le sen jit jù per la Lasties e fora a Cianacei. Can che l'era ruà a cesa da chel prum molin e chel va te stua el veid che l'é dut de autra jent. I ge à domanà che chel vël. Mo el dis ge son chiò de cesa. Chisc à scomenzà a grigner a sentir che un forestier che nesciugn nol cognoscea vel esser chiò de cesa. L é jit ju per la vila a domaner l'un e l'auter ma nesciugn no ge saea dir de chela jent che el' domana do. Zacan l à troà sul cianton de Bertol doi veies che se recordea zeche, che chi egn i contea che l é jit un pester perdù. Mo che de chela jent e parentela i é ja morc fora duc. Can che l'à sentù cosci l é jit dal curat a preer chel vardasse do tel liber del bateisum. - E apontin la troà che l era notà ite che chest tous l é jit perdù da un gran pez inca. Can che l à vedù, che no l à più parenc, ne amisc e che l se troa soul desche un pel ten pra, el se à pissà per me le miec che min vae indò a pede Dona Chenina, che per me no le più nia. L era giusta el meis de Aost, che la jent sia sa mont a seèr e le {RoM 64} sen jit ence el con chisc. Can che i é rué sa Mortic i à chiamà alo da l'ost e l'era tropa jent lò; omegn e fenc e touse. Chi parlea de na sort e chi de l'autra, chi del temp e chi del lurèr. Candenò sauta fora un e l'disc: "Chelun él che à la più be la fémena de nos etres?" Un el disc la più bela fémena l é la mia e l'auter la mia la é po più bela. E coscì un do l'auter ogni un volea aèr la più bela, Ches Cian Bolfin che l'era ten piz te do desch el se grignèa a sentir che chisc volea aer cosci de bela fémenes. El disc la più bela fémena de duc é po ampo ge. Un l disc ge no cree nia, mo meton pen a do trei pazeides de vin, ge vel ence toleres apede no de mo vin. Chisc scomenza a meter pen e a maner a tor la fémenes. Sora un pech les à scomenzà a vegnir e l'era proprio de bela fémenes beles e torones. Cian Bolfin l é jit de fora el se à tout fora l'anel del deit e el l'à tirà do la strada su e l disc: "Va di che Dona Chenina vegne subit." Un pech do zachei aur l'usc e ven ite la mascera e la va via apede Cian Bolfin e la ge dèsc l'anel e la disc: "Dona Chenina à dit che vegnide subito a cesa." E l disc: che la voi veder chio, per che aon metu pen. Can che duc chi che l'era alò i é resté co la bocia averta e d'ognun à cognù dir che chesta l é la più bela. Cian Bolfin el disc chesta l'é demò la mascera, ma cò vedede la fémena dapò podede po parler de bel. Duta chela fémenes che l'era alò les zachea da la ira perché dogni una aessa volù esser la più bela e che so om aessa avent el pen. Un moment do se aur l'usc e ven ite Dona Ch[enina]. N la outa prest ge restea fora a duc l fià a veder la beleza de sta fémena. Mo ela no à parlà mia e la è jita via apede C[ian] B[olfin] e la disc: Cosi te fesc tu e te chela la l à ciapà per la man e la ge à tout l'anel fora del deit e fora da usc fora. C[ian] B[olfin] l aea ben avent l pen ma no l'aea più l'anel e nol troea più la streda. L é jit de fora e l à vardà d'intorn e l é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l é pontà su per Pecedac desche un cian bagnà. E su e sù per chest bosch in su e in via e in cà zenza saèr olà che el rua e l'era gram perché l'era scur. Candenò zacan l é ruà apede de gregn pecei, el sent che de sot inlengia un cogol l é {RoM 65} zachei che perla. L se tira apede chisc e l veit che i è de trei che dombra soldi a pede fech. El disc bona sera. Candenò se dreza su ùn de chisc: Che veste po tu chiò? - O, el disc: Speta che fajon subito; dapò el disc: Che volede po fer co me, che son un pere cos soul che va fora per un bosch zenza saer olache l'rua. I l'à domanà fora da olà che el ven e olà che el va. Ma el ge dajea rispostes che no l' sa nia da olà che el ven e olà che l va. El volessa demò ciaper lurier apede valgugn per poder se vadagner velch. Chisc i à vedù che l é un bel tous gran e gros e i se pissea fra de ic: Chest magari podessane aer. Un el disc: "Tu te cognes saèr che nos sion trei leres, e chi che rua sota noscia mans l'à no ge va ben. - Dapò el disc: la pel jir co che la vel: più che morir da fam no é nience a jir intorn chisc bosc. - Un el disc: Se te ves te pes ben ster apede nos mò velch outa on [aon?} trop da lurèr e trop da rischier. - Chel me é l'istesc. De lurer son bon e paura no n'é. Mo fosse cosci famà, volesse ve preer velch da magner. - Un l'é jit doi trei veresc de là e l à portà un sach e el disc: Chiò te es cern e ardel e pan e ega de vita. Beif e magna e dapò se parlaròn". L à vardà olà che l é mìngol de post sconet per se senter ju. E can che l à verdà l'era inlengia un burt mantel. El disc che berdon é l po chiò? No me tire po massa da vejin, che me ciape su poies. - Auter che berdon chel alo, disc un de chisc leres. Chel l é un mantel che la na grandiscima virtù. Co un se fesc la ite e che l' disc: Ui alo o ui alò te un moment l é te chel post chel vel. E el sgola un toch più svelt che l'egua. - O chest nò nol cree, che con un tel berdon se n podesse fer na tela". - Ben se no te crees te proares can che l é chisc dis che ven. E i se à tan parlà che i l'à lascià se fer ite a proer se l'é bon de se uzer. Ma i disc che el vae demò mìngol soul per aria e che nol stae po a jir dalenc. - Po, nà nà l disc; e olà volede po che vae ge? Ge son content de star apede vo etres. {RoM 66} Ches C[ian] B[olfin] se fesc ite te chest mantel e scomenza a jir in sù e scomenza a se usèr e el jia scialdo più aut e più aut. In la uta chisc leres à ben scomenzà a cridèr: Gei ju, gei ju! Ma el se pissea ge ve la é fata a vo etres musciac vardame do. E canche l'é stat tan aut che chisc no l vedea più l disc "ui fin sas de Pordoi". E chest Mantel sauta n via e ten moment l é stat fin al Sas de Pordoi. Crepea giusta l'elba che [se] scomenzea a veder mìngol stroz e el se peissa ades de che vers me auze? E el va via e via per chest sas. Candenò el rua apede na centa che jia per meza la crepa, e l'é jit in via e n via e zacan l'é ruà apede un pìcol usc. El va ite per chest usc e rua te na cesa da fech, [olà] che l'era na fémena co na fana sora fech. El disc: "bondi a vo". Chesta auzasu el cef e la ge verda e la disc: "Mi pere tous olà este mai ruà. - Perché pò no coscì? - Te cognes saer che chio l é la cesa del Vent e can che chel ven chi che rua chiò va duc in ruina. - O ge per chel no é mìngol de paura. E ve pree lasciame ster te un piz e dajeme velch da magner, che me contente co che mai e canche ven l vent, prearè ben che nol me bute ju per sta crepa". Ma la disc se no te es paura te pes ben rester, ma sarà ben dificile che el (patron) te tole, perchè l vel esser soul chio intorn. In tant l é vegnù da sera e l é jit fora forin l'usc e l vardea via per l' Sas de Salei e giusta che fioria sorege e l'era dut tant Dio [bel] cet. Candenò scouta mìngol e l sent bugolar e in lauta la disc ela sciampetene pur da ite ve, che co l rua, se ties de aria sun chi bujes e l é scin sciampà da ite te n piz de do n armer. Candenò el ven ches vent con tant i gregn tomulc che l parea che la crepes tremassa. Ven ite da usc ite da un piz n lauter e l disc, chi èste po chio? Po la disc no l'é nia. E el disc e gio é sentù da pez che l é zeche chio, voi veder chi che l é. Ches C[ian] B[olfin] el stajea inculà te sò mantel te do l'armer el se pissea se te me ves scarer fora. A ben, che son miec de sgoler che tu. Candenò el rua apede: - Chesc feste po tu chiò? el disc. "Po el disc vae a chierir lurier, se me volassade urè, ge stajesse bolentiera apede vo.

{RoM 67} - Mo el disc, te es bel dir tu stèr apede me. A ster apede me un [cogn] esser bon de sgoler e amò mior de lurer. - Ge son bon de fer un e l auter che che l é, e gé ge la'ndesfide a duc. - Ben dapò volon proer doman son vin Pecedac a derejèr do trei pecei a chi da Gries che i à semper na bega. Can che l é stat indoman bonora i se à partì e via. C[ian} B[olfin] s'à fat ite te so mantel e l à dit: ui fin Pecedac e te un moment l é stat lo. Demo che l dijea su la ponta e ui ja bas e coscì el jia da un pecel a l'auter che el polver sutea. Candenò el sent bugoler. Vegnìa ence el Vent. Can che l é rua el disc ma per amor de Dio che èste fat chio. Lascia pur ve che se no à po tant de bestiem[er] chi da Gries che l é noscia ruina". E l à vardà un pech stroz a veder chisc pecei duc n crousc e reversé un sora l auter e l disc, tu t'es auter mior e più svelto che ge a fer chis lurier. Ben sin jon. C[ian} B[olfin] l à dit ui a cesa e l é stat sobito alò. Can che [l'é] stat da sera l disc ades cognon pusser doi o trei dis, perché é indò un gran lurier da fer". - Che fossa po chest? l à domanà C[ian} B[olfin]. - A l disc: Dona Chenina à da jir in curt te let, e dapò cogne jir a ge scoar fora el palaz perchè l'é demò ela e la mascera soules e les no scoa mai, in dut l'an. - Apò lasciame pur vegnir con vo, che volesse cosci ence ge jir alò. - Ela me à racomanà tant de no ge dir a nesciugn can che vae a scoer da ela, e che vegne soul. C[ian} B[olfin] l à tant preà e fat e dit finamai che el vent l à dit che el lo lascia jir con el. Mo el disc recordete che te staes te do de me e de aer gran reguardo che no te ge ruines e te ge reverses velch. Chi doi dis el vent à pussà del dut, ma C[ian} B[olfin] inveze el fajea menes de jir de fora e dapò con so mantel l era ora chio ora lo fora per chisc spic. Che el cherdea de cogner veder ola che l é la sfessa te la crepa per jir ite da Dona Ch[enina]. Ma no l é mai stat bon de veder nia, perché ge mencea l'anel. Can che l é stat el terz dì che i se à metù per streda, i se à partì e i

{RoM 68} é jic. Apena che i é rué apede la sfessa ches vent à scomenzà a bugoler e les é vegnudes subit fora a ge orir. El disc adesc orime duc i ujes e duta la fenestres e armeres, perchè ciape da cef e vae do e do. La mascera l à in ultima stata verteeda. [Var. La mascèra à fat sche che l Vent volea]. Ches vent scomenza a sofier e bugoler e da una sala (cambra) a l'autra e daperdut olache l era passà no restea più mìngol de polver. C[ian} B[olfin] se à fat ite polito te so mantel che nesciugn no l'aesse podù cognoscer e l' scialdi in do e olà che va l vent el jia ence el alò scialdi. Perfin amai che l é ruà te l'ultima sala che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. Can che l à vedù co che la é e che la nol era più scoèr l é sin jit te sot letiera per no aer più brea de se lascer veder e el se à inculà laite zenza se mever. El vent l é sin jit fora e a cesa, e can che l é ruà nol veid più C[ian} B[olfin]. - El me l'a mpò fata chest berichin, ma me la podee ben pisser che no la va cosita. Magari perde ence l post da D[ona] Ch[enina] de jir a scoer, ades, che l'era l mior post che aee. C[ian} B[olfin] te sot letiera ge saea l'temp leng e el se pissea co che el podessa dormir. L s à fat ite bel pian tel mantel el disc: ui me ndromenzer, e l'à scomenzà a dormir. Co tan de temp che l'à dormi el no saea instes. Can che el se à descedà el verda fora da nascousc fora de sot letiera fat te anter al mantel e el veit che la mascèra jia ite e fora scialdi de sbalz a ge porter ora chest ora chel auter a Dona Chenina. E sora un pech l à sentù che zachei vaa. L'era l pìcol de D[ona] Ch[enina] che s à descedà. El candenò ven la mascera con un gran piat de bela fortaes e la ge les porta a D[ona] Ch[enina], che la n à tout fora per gen der al pìcol, D[ona] Ch[enina] do che ela e l pìcol i sen à magnà teis, la se à sentà jù e l à dit: "Verda cotanta bela fortaes che é amò chio, se ge [n] podesse demò der una a C[ian} B[olfin]. Per esser son ben stata cativa perché che l me à dijubidì na uta soula ge tor l'anel. Co tan bel me saesse mai a mi e ence a C[ian] B[olfin] ades che l'aessa tant un bel pìcol e pere l é el e podassane goder e se devertir chio. O mi caro Cian B[olfin] olà sareste mai.".

{RoM 69} C[ian] B[olfin] te sot letiera l'aea sentù dut e no l'era bon de dormir e sentìa che la fam ge batea e candenò crepa fora e el disc: "O mia cara D[ona] Ch[enina] ge fosse ben chio se te me volesses der na fortaa dassegn." Dona Chenina da la contenteza la se à sentà jù te let: - Ma olà este, C[ian] B[olfin] - Po son chio te sot letiera!" - Po gei pur fora lascete vedèr mben. Ches C[ian] B[olfin] l é vegnù fora e el ge à tocà la man a D[ona] Ch[enina] e i à scomenzà a se bosser e bracer che l'era bel un spetacol. Do i se à contà un e l'auter co che la ge é jita fra chisc tempes e i à fat contrat de rester insema e no se spartir più. D[ona] Ch[enina] ge à dat l'anel da nef e l'à lascià che el fae el patron de cesa aut e bas. C[ian] B[olfin] se godea mez mondo el jia ite e fora da sia sceles e jia a spas can e olà che el volea. Na outa fra lautra l é indo ruà apede Micel ola che l'era i pestres de la feides de Cianacei e Gries e a chisc l ge l'à contada duta la storia co che la ge é jita. E do da inlaouta nesciugn no l à più sentù dir nia de C[ian] Bolfin. Se l é po semper stat a cesa o se l é sen jit e se chela sfessa de sas de Pordoi la é amò o no de chel no se ge.

{RoM 74}

• Invidia no porta ben

Anticamenter vivea ta Cianacei un vedof con 3 touse: Catarina, Gretele e Lizetta. So pare de cheiste touse l'jia a la fiera de Busan. Can che l sin jia chele 2 touse più veie le volea semper che so pare ge

{RoM 75} porte valch. E Lizetta no ge domanaa mai nia. So pare l aessa volù che nce chela ge domanasse valch. N di inant che sen jir l à dit: Lizetta tu no tu me domane mai nia: sta uta te voi ence a ti portar valch. Mo la disc pare aede semper da ge portar a mie sor no voi nia no. - O sta uta te voi portar a ti, dì che che tu vös? - Mben pare portame n fior. - sci e tin voi portar un bel. E l é sin jit e l é jit a Busan a la fiera e l se à desmentià. Can che le stat mpez inant l se à recordà, e l à dit: O varda me é desmentià l fior, amò apede che ge l é prometù de ge l portar; E l va ite per na val e n pech inite che l é stat, l à vedù na bela majon. L é jit ite e l cherdea che l sie te n osteria e l spetea che vegne l famei a tor fora l ciaval e nia no l é vegnù. - Po, l disc - mel tole fora gio e l mete te stala. Can che l é stat te stala vegnìa ja la pastura ju per fenè. El ge à dat da magnar, che l se peissa pae ben dut, L é jit sun majon. Ence alo no veit nia auter che sun desch la cena per un. L à magnà, l à spetà n pech, nesciun no vegnìa e l se à pissà de jir a dormir. L à vedù n usc e l é jit ite e l era n let nji[gnà] per un. L é sin jit ite e l se à ndromenzà e l à dormì fin le doudesc. Da le doudesc l se à descedà e l'à sentù un gran bugol. El se à sperdù ma do no l à più sentù nia. E l à dormì fin n doman. L'é levà l é jit sun fenestra e l à vedù n bel vidor pien de fiores. - O varda l disc che bie fiores. Vae sobit a gen tor un a Lizetta. Paaré dut zeche che l costa. L é jit ju l e é jit dintorn e l à vedù n bel ciuch de nagerle. E l se à taà via un bel puscerle. Apena che l é rua na burta bestia e l à dit: - O furbo, tu me as batù via le ame, cognarè morir ma tu moriras tu tie touse e duc cognerede morir con me. Chis pere om l se à tant sperdù che ge é sciampà le negerle ja bas. E l à dit: "O bona bestia dapò no l'e più remedio e - Sci ma tu no tu fasc. - Sic dut - Mben manar una de tie touse a me recurar. E chist om l à dit: Se mai che le ven. E dal sperdù l no se recordaa nience de se tor su l puscerle. Sta bestia l à dit: Toletelo - E l se l à tout e l é jit sun majon

{RoM 76} cruzia - che l se desmentiea fin de disnar. L à montà la caroza e l é vegnù ta Cianacei, ma dut mbasteà. Chela Lizetta la é jita ncontra: O pare co passela. E l à dit: Mal, e l ge à contà. Ades l disc cognede jir una o l autra a meter cura de chela bestia se no cognon morir duc. Catarina e Gretele le à dit: A noi no, no jon a meter cura de bestia! Lizetta nveze l à dit: Vae ben gio ja che son stat caujà. So pare aesse volù più bolentiera chele doi autre. Ma causa che no le à volù jir, l à cognù tor Lizetta. E l se l à touta te caroza e l l'à menada te chesta val e te chesta majon. Desche l'autra outa l à tout fora l ciaval e l à metu te stala e vegnìa la pastura ju per fenè sche l autra uta l ge à dat fora da magnar, e dapò l é jit sun majon. L era la cena njigneda sun desch per doi. I à cenà e dapò se à vert chel usc de chela cambra e l era amò un usc. E l à vert sù e l era n let nce te cambra da lo ite. E l à dit: "Lizetta vatene a dormir e no aer paura! I à dormì duta la not e no i à sentù nia. Ndoman el l à menade tel ort e apede chel ciuf negerle l era la bestia. E l à dit: "O bravo t'as mantegnù parola. Tu Lizetta no aer paura che no te mencerà nia. E tu tu pes tin jir a ciasa. Chist om l ge à fat n bos a so fia e l e l à tout cumià, perché l se pissaa, apena son demez l la sbregerà n tante mizacole. Chel om mpascionà l é sin jit ta Cianacei. E cosci l à passà via n an e Lizetta l à domanà la bestia che la lasciasse jir a troar so pare. E la bestia l à dit: Sci mo recordete de vegnir a pontin can che tas idea de vegnir. Tolete l'temp e Lizetta la volea n di. Ma la bestia l à dit: l é massa pech, te lasce trei dis, varda che ora che l'e can che tu te n vas, e da chela medema ora l'cuarto di che tu sie chio! - Sci - e ela se à fornì e la é vegnuda a Cianacei. Can che sie sor l à veduda le à ciapà na nvidia: Varda sta scimia, cardaane che la sie morta e nveze la ven vestida sche na principessa. E la varda bon. So pare nveze tant content: "O Lizetta dal cher co te passela?"

{RoM 77} - Bona, pare, bona a mi no me mencia nia. Gio é da magnar e da vestir e posse star trei disc chio apede voi. Sie sor, can che le à sentù che la stasc trei dis le se à conseà: "Co fajone, che la fae nirar chela bestia che can che la rua de retorn la se la magne." E la terza sera le à nvià i sonadores da Cianacei e duc i fenc e le touse a balar. E sta pera Lizetta la se à perdù l temp, che no la ruaa più a ora. E la se à tan sperdù e la é sin jita sobit. Can che la é ruada te chela val l'era la bestia che vaea e la disc: O bricona tu me as fat morir, ma tu morires tu, morirà to pare e tie sor. E chesta pere Lizetta grama l à dit: Mo mia bona bestia no el più remedio? La bestia: Sci mo tu no tu l fas. E Lizetta: sci dut, che che tu ves. - Mben me dar la man de sposa. E Lizetta ge à prejentà la man dreta e la la pianta te chela de sta bestia: E l é vegnù fora n bel tous e l disc: O brava Lizetta per te sarà semper ben. Jiron a ciasa de to pare, faron le noze e dapò jiron a troar mi pare. E i é vegnui ta Cianacei. Can che so pare l'à veduda tan content e invece sie sore inirade. "Ma varda chesta scimia cardaane da ruinar e nvece la ven con un spos, che no se pel veder n più bel." E so cogna l à dit a so fémena. Cogno[n] ciastiar cheste doi che no le varde ndò de te ruinar, se le pöl. E Lizetta l à dit: "Na na!" - El l à dit: o cugnede, vegnì pura che ve mene po a veder olà che stajee. E l le à menade te chela val e l'à fate vegnir doi più burte bestie che de chel che l'era el. El à dit: Stajé chiò, fin che ven un, che ve da la man de spos. E cosi l'invidia la é stata ciastiada.

{RoM 80} • No ge vel ge dar fe dut a le femene

Na uta l era n patron e te stala l'aea doi manc e n musciat. L era la vea de la gran cena (da pasca Tofana) che le bestie parla. El patron l é jit a scutar ju n dant l'usc de stala. Un de chisc manc l à dit: Gio se i me fasc semper lurar cosi, no son bon [de] tegnir dur. El l' musciat l'à dit: Te es ben mat, fate malà can che tu cogne jir a lurar e dapò tu vederas che i te lascia pussar. Can che i volea jir a tacar sora i manc, un no l'era bon de levar sù. E l à dit al patron: Anchè cogne [l] lasciar pussar e l rencurar e meter sora l musciat.

{RoM 81} Can che l é stat da sera che i é ndò vegnui l disc l' musciat al manz: O co ela anchè? El manz l disc: O anchè la é ben jita ben: i me à dat da magnar più bon che i etres dis e é podù pussar dut l'di. Mo l' musciat l à dit: Ia po nce [!!] dit che se doman no tu es bon de lurar i te maza. El manz l disc: O inant che me lasciar mazar laore. El patron la sentù dut e l saea che se l disc che che l à sentù da le bestie l'cogn morir. L é vegnù sul majon e l à scomenzà a se grignar. E so fémena che la era curiousa l à domanà perché che l se grigna. E l à dit che l se grigna bele per nia, che no l volea ge dir. La ge era semper do che la volea saer, perché che l se grigna. Nfin che la l à stufà. Dapò l à dit: Mben farè na cena e nviaré duc [!!] i mi amisc e dapò tel dirè. N chela sera che l'era la ciena l era l cian de fora usc dut crucià. E ven l gial su per sciala bel aiegher. E l cian l disc: Tegnete de mal ve tu a esser cosci algegier che prest nos patron cognerà morir. E nlauta l disc l gial: Bon bon la ge stasc, se l ge vel dar fe dut a le femene. Che gio volesse far cosita, con caranta che n é sot a de me. Ma gio can che bate le a le dute le trema. Cosita l fae ence el. El patron l à sentu e can che l é stat che i à fenì de cenar el à dit: Ades dime perché che tu te as grignà. E lauta l é jit e l à tout un bachet e l à scomenzà a ge dar: El disc, ades tu sas perché che me é grignà.

{RoM 86} • L fus de or

Orsola aea na maerigna, che no ge volea ben e che la scecaa e not. Na dì la à parada fora su l pont a filar. L era d invern e l era n freit, che no se era bogn de far l piz. Dut mbramida la fila lò dutol di. Da sera la era tant mbramida, che ge é sutà l fus te l aga. Perchél no la se à più fidà a ciasa, e la é se n jita te bosch, dapò la se à sentà ju e la à scomenza a vaar. Ntant l é vegnù not e Orsola no saea olà che la é. Avardar stroz l à vedù da lonc na pìcola lum. La va a veder, che che l é lò, l era n cougol. La va ite e la troaa na veia Bregostana e la la prea per dormir. Sta veia ge disc, che no la se fida, ge dar da dormir, parché canche ven l Salvan, l le copa dute doi. Ma Orsola à tan preà, fin che la veia ge à dit: "Sconete te chel scrin". Do mez ora l é ruà l Salvan e l disc: "L puza da mujech e da sujech e da ciarn batesada. Di chi che t as chio, seno te sbrege." L à cognù domanar trei oute, e n ultima ge à contà la Bregostana duta la storia de sta pere Orsola. "Lascemela veder!" l disc l Salvan. Sta pere beza la tremaa desche na foa a veder chist burt om, che ge varda fit tei eies. A l Salvan la ge à piajù e l disc: "Veste cenar col cian o col giat o con me e mia fémena?" Orsola la disc: "L é dut un, magne ben col cian." E l Salvan: "Na, na tu magne con me e mia fémena." Do che l à fenì da cenar, la é jita a dormir. Ndoman la se à descedà te bosch fornida con bie vestiti neves e con na scatola piena de or te man e ence l fus era de or.