Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo IV

Da Wikisource.
Capo IV

../Capo III ../Capo V IncludiIntestazione 12 dicembre 2023 75% Da definire

Capo III Capo V
[p. 9 modifica]

Capo IV.

A
LURA Gesü al fü menat dal Speret in dol desert, perchè al födes tentat dal diaol.

2 Dopo che l’ia dezünat quaranta dé e quaranta noc, a la fì al gh’è egnit fam.

3 E egnit visì a lü ol tentadur al gh’à dec: Se té te sé fiöl del Signur, diga a ste prede, che i deente pa.

4 Ma lü al ghe respond, e’l ghe dis: L’è screc: Ol om no ’l campa miga a pena de pa, ma d’ogni sort de parola, che la vegne föra da la boca del Siur.

5 Alura ol diaol al l’à menat nela sità santa, e ’l l’à pondit sura la sima de la cesa,

6 E’l gh’à dec: Se te sé fjöl del Signur, salta zo. Perchè l’è screc: Che l’à dac l’incombensa ai sò angei de lü de vardat dré, e lur i te porterà söi sò mà, perchè té no te intopet di ölte colpé in de la preda.

7 Gesü al gh’à dec: L’è screc amò: No te tentaré ol tò Signur.

8 De recó ol diaol al l’à menat sura ü mut altesem: e’l gh’à fac ved töc i regn del mond,e la sò magnificensa de lur,

9 E’l gh’à dec: Te darò töt quest ché, se inzenöciat zo te me adoraré. [p. 10 modifica]

10 Alura Gesü al gh’à dec: Va vea, Satana: perchè l’è screc: Adora ol tò Signur, e no serf che lü sul.

11 Alura ol diaol al l’à lasat: e i angei i gh’è an dac apröf, e i l’à servit.

12 Gesü po avendo sentit, che Gioan l’era stac metit in camösù, al s’è ritirat nela Galilea:

13 E lasada la sità de Nazaret, l’è ’ndac a stà a Cafarnaum, sità de mar söi confi de Zabulon, e Neftalim:

14 Perchè al se compes quel, che l’ia dec Isaea profeta:

15 Ol pais de Zabulon, e quel de Neftalim, la strada, che mena al mar de là del Giordà, la Galilea di nasiù,

16 Ol popol, che’l caminaa al fosch, là vest öna gran lüs: e sta lüs la s’è leada per quei, che i era col co’n del sach in quel pais ’n del fosch de la mort.

17 D’ alura in sa Gesü l’à scomensat a predicà, e a dì: Fé penitensa: perchè ol regno di siei a l’è ché apröf.

18 E Gesü intat ch ’ el caminaa dré al mar de Galilea, a l’à ést du fradei, Simù, ch’i la ciamaa Piero, e Andrea sò fradel, ch’i bötaa la ret in mar (perchè i era pescadur),

19 E’l gh’à dec: Vegnim dré a mé, e v’farò deentà pescadur de omegn. [p. 11 modifica]

20 E lur de bota i pienta lé i rec,e i ghe va a dré.

21 E andando inac de lé, l’à ést du oter fradei, Jacom de Zebedé, e Gioan sò fradel, in d’öna barca insema con Zebedé sò pare de lur, ch’i capognaa sö i sò rec: e’l gli à ciamac.

22 E lur, pientat söbet lé i rec e ’l pare, i gh’è andac dré.

23 E Gesü al giraa per tota la Galilea, e l’insegnaa in di sò sinagoghe, al predicaa ol vanzele del regno, e ’l guaria quei de poca lena, e i malac del popol.

24 E’l s’è spars la us de lü per töta la Siria, e i ghe presentaa töc quei, che i era mal de lena e tribolac, e de quei col servel, che gh’ basgaa, e paraletech; e lü i a guaria.

25 E’l ghe vegnia dré öna mota de zet da la Galilea, da la Decapole, da Gerüsalem, da la Giüdea, e dal pais al de là del Giordà.