Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo III

Da Wikisource.
Capo III

../Capo II ../Capo IV IncludiIntestazione 12 dicembre 2023 75% Da definire

Capo II Capo IV
[p. 7 modifica]

Capo III.

I
N de sto tep al vegné ol Gioan Batesta a predicà in dol desert de la Giüdea.

2 Al disia: Fè penitensa: perchè ol regno di siei a l’è visì.

3 Perchè costü a l’è l’om, che ’l n’à parlat Isaea profeta, che’l disia: La us de colü, che ’l vusa nel desert: Prepare la strada del Signur: spianè i sò senter.

4 Doca ol medem Gioan al ghia öna ésta de pél de camel, e ona sentüra de cüram a la eta: e’l sò past i era sajoc, e mel saadech.

5 In alura al coria a lü Gerüsalem, e tota la Giüdea, e töt ol pais d’inturen al Giordà;

6 Ei era batezac da lü nel Giordà, e i confesaa i sò pecac.

7 Ma quanda lü al vedia tace Farisei, e Saducei, che i vegnia al sò batesem, al gh’à dec: Fiöi de vipere,chi v’à insegnat a scapà dal’ira, che à de egn?

8 Fè doca fröc degn de penitensa.

9 E no stè miga a dì in voter stes:Am ga Abram per pader. Perchè mé v' dighe, che’l Siur al pöl da ste prede fà egn föra di fiöi de Abram. [p. 8 modifica]

10 Perchè la sgür l’è za a la rais di piante. Töte i piante, che no i fa bu fröt, i sarà tajade, e bötade söl föch.

11 In quant a mé, mé ve bateze col’aqua per la penitensa: ma colü, che ’l vegnirà dopo de mé, l’è piö potent de mé,nè mé só degn gna de portaga i scarpe: lü al ve batezarà col Spirito sant, e col föch.

12 Lü alga la sò pala in de la sò mà,e’l pürgarà del tot la sò era: el regondirà ol sò formet söl soler; ma ’l brüsarà i paje con föch, che no’l se smorsarà mai.

13 In alura al rié Gesü da la Galilea al Giordà da Gioan, per es batezat.

14 Ma Gioan al ghe se oponia, disendoghe: Mé go bisogn de es batezat da té, e té te egnet de mé?

15 Ma Gesü de bota al ghe disia: Lasem fà per ades: perchè icsé a noter al me convié adempi tota la giöstesia. Alura l’à condesendit.

16 Gesü batezat, l’è egnit fora de l’aqua; quanda ’l s’è dervit ol siel, e l’à ést ol Speret del Signur vegni zo in furma de colomba, e egnì sura de lü.

17 E sübet öna us del siel la disia: Costü ché a l’è ol me car fiöl, doe go töta la mea compiasensa.