Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo VI

Da Wikisource.
Capo VI

../Capo V ../Capo VII IncludiIntestazione 13 dicembre 2023 75% Da definire

Capo V Capo VII

[p. 16 modifica]

Capo VI.

V
ARDÈ de no fà i voste opere bune in fasa ai omegn,

col intensiù de es ves’c de lur: perchè inalura no sarà ricompensac dal Pader vost, che ’l sta in siel.

2 Quanda doca te faré limosina, suna miga la tromba [p. 17 modifica]inac a té, com’a i fa gl’impostur in di sinagoghe, e söi piase, per es unurac dai omegn: mé’v dighe del de ira, che costur i à it la sò mersede.

3 Ma quanda té te fé limosina, la tò mà sinistra la sapie miga quel, che la fa la tò drecia:

4 In manera che la tò limosina la sies segreta, e ol Pader de té, che’l ved in dol cör,al te darà lü ol premio.

5 E quanda fé ọrasiù, fè miga come’ impostur, che i fa parì de stà a pregà in di sinagoghe e in co ai strade, perchè i pose es ves’c dai omegn: mè vi dighe del de bu, che i à riseit la sò ricompensa.

6 Ma té quanda te fé orasiù, va in de la tò camara, e serat so la porta, prega segretamet ol tò Pader: e ol tò Pader, che al ved in del cör, al ten darà la ricompensa.

7 No stė üsà in di oste orasiù tate parole, come i fa i pagà. Perchè lur i se cred de es scoltac col parlà tant.

8 Sié miga doca come lur. Perchè ol vost Pader al sa, prima che ghel domandeghef, de cosa a ghì bisogn.

9 Voter preghè doca icsé: O nost Pader, che te sé sö in siel: al sies santificat ol tò nom.

10 Al vegne ol to regn.. Al sies fac la tò olontà, come in siel, cosé ach in tera.

11 Dam incö ol nost pa per sostegnes. [p. 18 modifica]

12 E dunem i nos’c debec, come noter am ghi duna ai nos’c debitur.

13 E fam miga borlà in di tentasiù. Ma liberem del mal, e cosé sea.

14 Perchè se oter a perdunarì ai omegn i sö mancanse, ol vost Pader selest al ve perdunarà in de l’istesa manera i vos’s pecac.

15 Ma se oter no perduné ai omegn i so mancanse: gna ol vost Pader selest al perdunarà a voter i voste.

16 Quanda po dezüné, no stė a fà di smorfie come i fa i impostur: perchè costur ché i sguarsegna sö ol mostas, perchè i omegn i ave a cognos, che lur a i dezüna. Del bu mé v’dighe, che i à riseit la sò mersede.

17 Ma té, quanda te dezünet, unzet con di bu udur ol co, e laet ol mostas,

18 Perchè ol tò dezü no i la sape i omegn,ma ol tò Pare, che al sta in del cör: e ol Pader tò,che al ved in del segret, al ten darà la ricompensa.

19 Sirchè miga de cümülà tesor sö la tera: doe ol rösen, e i erem i a maja: e doe i lader i a dessotra, e i a roba.

20 Ma sirchè de cümüla tesor in siel: doe ol rösen, e i erem no i a maja,e doe i lader no ia dessotra, nè i a roba. [p. 19 modifica]

21 Perchè doe l’è ol vost tesor, a l’è ach ol vost cör.

22 La lüserna del to corp,a l’è ol tò öc. Se ol tò öc a l’è semples: töt ol tò corp al sarà iluminat.

23 Mase ol tò öc l’è difetat: töt ol to corp al sarà al fosch. Se doca la lüs, che te ghé in té la deenta fosca: quat grande i sarà i stese tenebre?

24 Nigü a i pöl servì du padrù: perchè o i odiarà ü, e i amarà l’oter: o i ghe völirà bé al prim, e i dispresarà ol segond. No podì servì al Siur, e ai richese.

25 Per quest ve dighe, no casef nè per ol vost maja, nè per iga de majà; nè per ol vost corp, nè per iga de quarcial zo. La eta no a l’è la de piö del majà, e ol corp piö del vestit?

26 Dega ön’ogiada ai osei de l’aria,che nè i sumna, nè i sega, nè i ’mpienes soler: e il vost Pader selest a glia manté. No sif voter molto piö de lur?

27 Ma chi èl de oter, che con töt ol sò pensà al pöde zontà so la sò statüra ü tantì?

28 Cosa v’tölif pena per ol vestit? Pensè com’a i cres sö i gigli del cap: lur nè i laura, nè i fila.

29 Ades me v’dighe, che gna Salomù con töt ol sò lüso no lè stac mai vestit come ü de costur.

30 Se doca in de sta foza ol Siur al vestes l’erba di [p. 20 modifica] cap, che ’ncö l’è zo, e domà i la böta söl föch: quat piö oter zet de poca fede?

31 No ste doca a crösiaf col dì: Cosa ’ m mangerai, e cosa’m biirai, e de cosa ’m se estirai?

32 Perchè ques’ce a iè i penser di pagà: e el voster Pader del siel al cognos töc i vost bisogn.

33 Sirchè doca in pröma ol regno del Siur e la sò giöstesia de lü: e gavri sura marcat töte ste robe.

34 No ste doca a casaf di fastöde per ol domà. Perchè al domà al ghe penserà lü d’per lü. Al basta a ogni dé ol sò cröse.