Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo VII

Da Wikisource.
Capo VII

../Capo VI ../Capo VIII IncludiIntestazione 14 dicembre 2023 75% Da definire

Capo VI Capo VIII

[p. 20 modifica]

Capo VII.

N
O giüdichè, per no es giüdicac.

2 Perchè a tenur dol vost giödese, a sarà giödicac: e sarì misürac con quela misüra, che dovrè de misürà i oter.

3 E perchè te fé oservasiù a ü mösì, che l’è in del öc del tò fradel: e no te badet a la bora, chete ghé in deltò?

4 Osea, come diret tò fradel: Laset caà da l’öc ol mösi,intat che té te ghé öna bora in del tò öc de té? [p. 21 modifica]

5 Impostur, caet föra prima la traf da l’öc, e alura te sircaré de caà föra ol mösì da l’öc del tò fradel.

6 No stė daga ai ca i robesante: e no bötè ioste perle ai animai sporch, perchè nol süsede, ch’i a peste coi sò pé, e i se riolte a sbranaf.

7 Domandè, e otegnarì: sirchè, e troarì: pichè, e i ve dervirà.

8 Perchè töc quei, ch’i domanda, i risef: e quei, ch’i sirca, i troa: e a colü, che’l pica ,a i ghe dervirà.

9 E chi è de oter mai,che se ol sò fiöl al ghe sirca dol pa, al ghe daghe ü sas?

10 E se al ghe sircarà ü pès ,lü al ghe darà ü serpent?

11 Se doca oter, catif com’a sì, sì bu de dà de quei bé, che i v’è stac dac ai vos’c fiöi: quat de piö ol Pader vost, che l’è in siel, al consedarà ol bé a colur, ch’ i ghel domanda?

12 Fè doca ai omegn töt quel, che völì, che i fase oter. Perchè in quest ché consiste la lege, e i profeti.

13 Pasè det de la porta strecia: perchè la porta a l’è larga, e granda la strada, che la mena a la perdisiù, e iè tance quei, ch ’ i pasa det de questa.

14 Com’a l’è strecia la porta, e strecia la strada, che la condüs a la eta: e com’a i è poch colur, ch’i la troa! [p. 22 modifica]

15 Vardef di fals profeti, che i vé de oter estic de pegore, ma de det a i è luf famac.

16 A i cognosari dai sò fröc. A s’regoi forse de l’öa dai spi, o fich dai spinarac?

17 Icsé töte i bune piante a i prodüs di bu fröc: e töte i piante catie i fa i fröc catif.

18 No’l pöl miga ön alber bu få fröc catif: nè ön alber catif fà di fröc, ch’i sies bu.

19 Töte i piante, che no i prodüse di fröc bu, a s’i taja sö, e s’i böta söl föch.

20 Voter doca a i cognosarà dai sò fröc.

21 Miga töc quei, ch’ime dis: Siur, Siur, a i’ndarà in paradis: ma colü, che l’esegues la olontà del me Pader, che ’l sta in siel, quest chéa l’entrarà in del regno del siel.

22 Quace in quel dé i medirà: Siur, Siur, no em noter fac profesee a nom tò, e a tò nom no m’à noter casat vea ol diaol, e no m’à fac a tò nom tace miracoi?

23 E alura mé i rebecherò col diga: No ò mai sait, chi sieghef: tölif föra di pé toc voter, che cometi di ba losade.

24 Töc quei infî, ch’i sculta ste mé parole, ei a met in pratica, i sarà paragonac a l’om com’a s’dé, che l’à piantat la sò cà söl sas. [p. 23 modifica]

25 A l’è egnit l’eigua, e i fiöm a i è sbornac fò; i a sofiat i venc, e i à fac ol diaol inturen a quela cà; ma lé l’è stacia in pé: perchè a l’era fabricada söl sas.

26 Töc quei, ch’i sculta ste mé parole, e no i a pratica, a i sarà compagn de quel fatöo, che l’à impiantat la sò cà sura la gera:

27 A l’è egnit zo l’eigua, i è sborgnac fò i fiöm, e l’à bofat ivenc; i à fac ol vitüpere sura de quela cà, e lé l’è derocada zo, e la s’è töta spetasada.

28 Gesü, finit iste discurs, la fola la restaa a boca erta per la sò dotrina.

29 Perchè lü al ghe ’nsegnaa come ü, che ’l podia fal, e miga come i sò Scribi, e Farisei.