Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo VIII

Da Wikisource.
Capo VIII

../Capo VII ../Capo IX IncludiIntestazione 14 dicembre 2023 75% Da definire

Capo VII Capo IX

[p. 23 modifica]

Capp VIII.

E
VEGNIT zo del mut, la zet la ghe ’ndaa dré:

2 Quanda ü lebrus al ghe egnia apröf, e ’l l’adoraa, disendoghe: Siur, se té te ö, te po netam zo.

3 E Gesü, sporzit fò la mà, al l’à tocat, disendo: Al vöi; che te siet netat zo. E söl moment al s’è netatda la lebra.

4 E Gesü al ghe disè: Vardet de no dil a ergü :ma [p. 24 modifica]va a fat vedi dal saserdote, e ofre ol regal prescrec da Mosè per fagla capì a lur.

5 E riat a Cafarnaum, ü sentöriù a l’è ’ndac a troal, racomandandos a lü,

6 E’l disia: Siur, ol mé servitur a l’è bötat zo in lec paraletech in de la mea cà, e l’è tormentat de fà com pasiù.

7 E Gesü al ghe dis: Mé vegnirò, e’l guarirò.

8 Ma ol sentöriù al ghe respond, e ’l ghe dis: Siur, mé só miga degn, che vu entreghef in dola mé cà: ma disì öna parola sula, e’l mé servitur al sarà guarit.

9 Perchè mé só ön om soget ai oter,e sota de mé go di soldac; però se a ü ghe dighe: Va, e lü al va: a l’oter: Vé sa, e lü al vé: e al me servitur: Fa la tal roba, e lü ’l la fa.

10 Gesü, sentide iste parole, al resté maraveat, e’l disé a quei, che ghe ’ndaa dré: Mé in verità ve dighe, che no ò troat öna fede icsé granda in töt Israel.

11 E mé ve dighe, che tance i vegnirà da l’orient, e da l’osident, ei riposerà con Abram, e Isach, e Giacobe nel regno di siei:

12 Ma i fiöi del regno i sarà bötac in de le tenebre esteriure: là al ghe sarà de löcià, e de strenz i dèc.

13 In alura Gesü al gh’à dec al sentöriù: Va, e’l te [p. 25 modifica]sies fac com’a té credit. E nel istes moment ol so servitur al fü guarit.

14 E Gesü, che l’era’nd a la cà de Piero, l’à ést la sò madona bötada zo cola fevra:

15 E al gh’à tocat la mà, e la fevra l’è scomparida, e lé l’è leada sö, e la i à servic.

16 A la sira i gh’à presentat öna quantità de striac: e l’à casat vea i speret noma col parlà: e l’à guarit töc i malac:

17 Perchè al se compes quel, che l’ia dec Isaea profeta, che’ldis: Lü a l’à tölt sö inostre infermità: e l’à portat i nos’c mai.

18 Nel vedes po Gesü öna gran fola inturen, l’à dac urden per indà a l’otra ria.

19 E ü Scriba, ch’ el gh’è egnit apröf, al gh’à dec: Maest, mé te vegnirò dré in töc i siti, che te aghet.

20 E Gesü al ghe disé: I volp i ga i sò tane, e i osei del’aria i sò ni. Ma ol Fiöl de l’om no’l ga ü sito de pogià la crapa.

21 E ön oter di sò disepoi al gh’à dec: Siur, dam lisensia prima de ’ndà a sepeli mé pader.

22 Ma Gesü al gh’à dec: Vegnem dré, e lasa, che i morc i sotre i sò morc. [p. 26 modifica]

23 E quanda lü a l’è ’ndac det nela barca, i gh’è andac dré i sò disepoi:

24 Quanda a l’é egnit sö öna gran borasca söl mar, in manera che la barca a l’era quarciada zo dai onde; e lü al dormia.

25 E i sò disepoi i gh’è egnit visì, e i l’à desdad, disendoghe: Siur, salvem, che ’m va a fond.

26 E Gesü al gh’à dec a lur: Cosa ghif pura, omegn de poca fede? Inalura leat sö in pe, al gh’à comandat ai venc e al mar, e i s’è quietac.

27 De sta roba la zet l’é restada maraveada, e la disia: Chi èl mo costü,che’l ghe obedes i venc e ’l mar?

28 E sbarcat che lü al fü al’otra ria de llag in dol pais di Gerasé, i gh’è egnic incontra du striac, che i vegnia föra di sepoltüre, e i era icsé förius, che nigü i podia paså per quela strada.

29 E is’è metic söl moment a usà: Cosa’m ga a che få noter con té, o Gesü fiöl del Siur? Sét vegnit ché prima dol tep per tormentam?

30 E gh’era poch lontà de lur öna mandra de sunì, ch ’ i pascolaa.

31 Inalura i demogni il’à pregat, disendoghe: Se te’m caset via de ché, mandem in quela mandra de ci. [p. 27 modifica]

32 E lü al gh edis a lur: Indè. E colur, vegnic föra, i è ’ndac in del corp di ci, e söbet töta quela mandra in töta föria la s’è bötada in del mar: e la s’è negada in de l’aqua.

33 E i pastur i scapaa: e riac in sità, i cöntaa sö töte ste robe, e ol fato de quei, che i era stac posedic dai diaoi.

34 E söl moment töta la sità l’è ’ndacia föra incontra a Gesü: e quand a i l’à ést, i l’à pregat de ritiras dai sò confi de lur.