Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo IX

Da Wikisource.
Capo IX

../Capo VIII ../Capo X IncludiIntestazione 15 dicembre 2023 75% Da definire

Capo VIII Capo X

[p. 27 modifica]

Capo IX.

E
MONTAT in döna picola barca, al turné a traersà ol lag,el’è’ndac in de la sò sità.

2 Quando i gh’à presentat ü paraletech in lec.E Gesü, esta la sò fede de lur, al gh’à dec al paraletech: Fiöl, abie confidansa: i tò pecac a i è perdonac.

3 E de bota vergü di Scribi i à dec fra de lur: Costü ché al cospeta.

4 E Gesü, che l’à lesit ol sò penser,al gh’à dec: Perchè pensef mal voter nel vost cör?

5 Cos’è’l piö fasel de di: I tò pecac i è perdonac: o de dì: Lea sö, e camina? 6 Perchèmo ades sapieghef, che ol Fiöl de l’om al ga [p. 28 modifica]ol pödi sö la tera de scanselà i pecac: Lea sö, l’à dec alura al paraletech, ciapa sö ol tò lec, e mola a cà tò.

7 E lü a l’è leat sö, e l’è ’ndac a cà só.

8 Vest ista fasenda la zet la ga it pura, e l’à esaltat ol Siur, che l’à dac tat pödì ai omegn.

9 E Gesü, indac vea de là, l’à ést ön om, che l’era sentat zo al banch, che ’l ghia nom Maté. E’l gh’à dec: Vegnem dré. E lü al leé sö,e ’l gh’è’ndac dré.

10 E intat che lü l’era a taola in cà, l’è egnit tace püblicà e pecadur, e i s’è metic a taola con Gesü, e coi so disepoi.

11 I Farisei, vesta sta fasenda, a i disia ai disepoi sò de lü: Perchè mo ol vost Maest al maja coi püblicà e coi pecadur?

12 Ma Gesü sentendo sta roba, al ghe disia a lur: I jè miga i sà, ch’i ga bisogn del dotur,ma i malac.

13 Andeven doca e imparè come la sies: Mé ame piö tat la misericordia, che ol sacrefese. Perchè mé só miga egnit a ciamà i giös’c, ma i pecadur.

14 Inalura i è ’ndac de lü i disepoi de Gioan, e i gh’à dec: Perchè rezù noter, e i Farisei, am de dezünà de spes: e i tò disepoi i dezüna miga?

15 E Gesü al gh’à dec: Pödei forse i amis del spus es imüsunac, fina che ol spus al sta insem’a lur? Ma [p. 29 modifica]al vegnirà ol tep, che ol spus no i gh’l’avrà piö: e alura i dezünarà.

16 Nigü i carpogna sö ü vestit fröst con d’ü toch de pan nöf: perchè quela carpognada lé la gh ’ töl de piö al vestit, e l’é pez la pesa del büs.

17 Nè i met miga ol vi nöf in vasei vec; perchè inalura i vasei i se sbogia, e’l va föra ol vi, e i vasei i va ’n malura. Ma s’met ol vi nöf in vaseinöf, e tat ü come i oter i se conserva.

18 Intat che lü al ghe disia sti laur, ü di capi al gh’è ’ndac visi, e’l l’adoraa, disendo: Siur, sto moment la mea s’ceta a l’è morta: ma vé té,e pondega sura la tò mà,e la sarà via amò.

19 E Gesü leat sö, al gh’è ’ndac dré coi sò dise poi.

20 Quanda öna fomna, che da dudes agn la patia i perdite de sangh, la gh’è ’ndacia apröf dedré, e la gh’à tocat ol oradel de la esta.

21 Perchè la disia det de lé: Noma che toche la so ésta mé sarò guarida.

22 Ma Gesü voltandos, e fisandola bé al ghe disé: Sta sö alegra, o fiöla, la tò fede l’a ťà salvat. E da quel moment quela fomma l’è stacia bé.

23 E quanda Gesü al riaa a la cà de quel tal capo, [p. 30 modifica]e’l vedia i trombete e öna möcia de zet, che la faa ü fracas de no dì, lü al disia:

24 Ritiref: perchè la s’ceta no l’è miga morta, ma la dorma. E lur i la cojonaa.

25 Quanda la zet l’era ’ndacia de fora, lü l’è entrat: e’l l’à ciapada per la mà. E la s’ceta la s’é alsada sö.

26 E la us l’è ’ndacia inturen per töt quel pais.

27 E dopo, indando vea Gesü, du orb i ghe coria dré, vusando, e disendo: O fiöl de Daed, abie compasiù de noter.

28 Quando po al fü a cà, i orb i ghe s’è presentac. E Gesü al gh’à dec: Credif voter, che mé ve pose fà sta roba? E lur i ghedis: Sé, Siur. Inalura lü al gh’à tocat i öc, disendo: Abié quel, che l’è segond la osta fede:

30 E i öc i ghe s’èdervic a lur:e Gesü a gli à minaciac col diga: Vardef bé, che nisü sapie sto laur.

31 Ma colur partic ch’i era, i à spantegat ol sò nom per töt quant ol pais.

32 Andac vea ques’ce, al ghe s’è presentat ü striat möt.

33 E scasat ol diaol,ol möt al parlé, e la zet l’è restada incantada, e la disia: No s’à mai vest ü laur compagn in Israel. [p. 31 modifica]

34 Ma i Farisei i disia: Lü al manda vea i diaoi col ajöt del prensep di diaoi.

35 E Gesü l’andaa girando per töte i sità, e i castei, l’insegnaa in di sò sinagoghe, e ’l predicaa ol vanzele del regno, e ’l guaria töte i debolese e töte i malatee.

36 E al vedì quela zet, al gh’à it compasiù: perchè a l’era mal guidada, ei era là come pegore bötade zo sensa pastur.

37 Inalura al gh’à dec ai so disepoi: La seganda a l’è propre buna, ma i operare i è poch.

38 Preghè doca ol padrù dol cap, che ’l mande föra laurec per la sò seganda.