Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XV

Da Wikisource.
Capo XV

../Capo XIV ../Capo XVI IncludiIntestazione 6 gennaio 2024 75% Da definire

Capo XIV Capo XVI

[p. 55 modifica]

Capo XV.

I
NALURA a i gh’è egnic visi vergü di Scribi, e di Farisei de Gerüsalem, e i gh’à dec:

2 Perchè mo i tò disepoi a i trasgredes i üsanse di nos’c vec? perchè lur no i se laa miga i mà quanda i mangia.

3 Ma lü al ghe respondé a lur: E oter mo perchè disobedif ol comandamet del Siur per i voste tradisiù? Perchè ol Siur l’à dec:

4 Rispeta tò pader e tò mader: Chi ’l maladirà ol pader, o la mader, al sees castigat cola mort.

5 Ma voter disì: Ognü al dirà al pader, o a la mader: Töc i regai,che mé ò fac al Siur, a i sarà ötei a té:

6 E no l’unurerà miga pader, e mader: e co ste voste storie i deströsit ol comandamet de Dio.

7 Impostur, benone a l’à profetizat de oter Isaea, disendo: [p. 56 modifica]

8 Sto popol al me onura coi ciacole: ma ol sò cör a l’è de lonz de mé.

9 E i me onura invano co l’insegna dotrine e comandamec di omegn.

10 E ciamat apröf a lü la zet, al gh’à dec: Scoltè, e capì.

11 A l’è miga quel, che’l va det per la boca, che l’impetasa l’om: ma quel, che’l vé föra da la boca, quest a l’è quel, che ’l fa l’om sporch.

12 Inalura i gh’è ’ndac apröf i sò disepoi, e i gh’à dec: A sét, che i Farisei, sentic iste descors, i se n’è scandolezac?

13 Ma lü al respondia: Töte i piante miga stace metide zo dalmé Pader dol paradis, a i sarà strapade sö.

14 Badega miga a lur: a i è orb, e imena di orb. E se ön orb al mena ön oter orb, a i borla töc du in d’ü fos.

15 Piero alura al s’è metit lü a parlà, e l’à dec: Spieghem sö sta parabola.

16 Ma lü al disé: Sif amò a’oter icsé dur de söca?

17 No capif miga, che töt quel, ch’a l’entra in boca, al pasa in dol veter, e de là per la banda de dré?

18 Ma quel, che al vé fora da la boca, al vé dal cor, questo a l’isporca l’om: [p. 57 modifica]

19 Perchè dal cör ai vé vea i catif penser, i copamec, i adulteri, i prostitüsiù, i robamec, i testimonianse false, i maldicense.

20 Queste i è i robe, che i sporca sö l’om. Ma ol majà sensa laas i mà, no l’isporca miga l’om.

21 E Gesu ’ndac vea de chel löch ilo, a l'è 'ndac di bande de Tiro e de Sidù.

22 Quanda öna dona cananea sborgnada föra da quei d’inturegn la s’è metida a usà, e la disia: Abie compasià de mé, Siur, fiöl de Daed: la mé fiöla a l’è tormentada dal diaol föra di möd.

23 Ma lü no ’l gh’à respondit negot afac. E i sò disepoi a i ghe egnia apröf, e i la pregaa disendoghe: Libereten: perchè lé la m’vusa dré.

24 Ma lü al ghe respond a lur: Mé só stac mandat ché noma per i pegore perdide d’Israel.

25 Ma colé la s’ghe s’è avisinada, e la l’à adorat col diga: Siur, ajötem.

26 E lü a lgh’à respondit: Alstamiga bé ol tö fè de boca ol pa ai fiöi per bötal ai ca.

27 Lé però la gh’dis: Al sta benesem, Siur: perchè a’i cagnoli i mangia i migole, che i borla zo da la taola di sò padrù.

28 Alura Gesü al gh’à respondit, e’l gh’à dec: O [p. 58 modifica]fomna, la tò fede l’è granda: che te gabiet quel, che te ö. E da quel moment la sò fiöla a l’è guarida.

29 E Gesü, che l’era partit da quel sito là, l’indaa vers ol mar de Galilea: e rampat sö per ü mut, al s’era metit là sentat zo.

30 E öna möcia de zet la gh ’ vegnia apröf, che la ghia ’nsema di möc, di orb, di sop, e di ströpiac, e tace d’oter malac: e la i à bötac töc ai sò pé,e lü a ià guaric:

31 In manera che la zet la restaa con tat de boca nel ved, che i möc i parlaa, i caminaa i sop, e i orb a i ghe edia: e i ne daa la gloria al Signur d’Israel.

32 Ma Gesü, ciamac apröf i sò disepoi, al gh ’ à dec a lur: A go pietà de sto popol, perchè a i è za tri dé, che no ’l se destaca de mé, e no i ga negota de majà: e no vöi miga mandai a cà dezü, perchè no ’l ghe egne basleta per strada.

33 I disepoi i gh’à dec: Ma doe am caerai noter föra d’ü desert tat pa, che ’l sees asé de scöd la fam a tata zet?

34 E Gesü al gh’à dec a lur: Quace pa ghif voter? E lur i à respondit: Sèt, e quach pès piseni.

35 E lü l’à dac urden a la zet, che la se sentes zo. per tera.

36 E tölt sö i set pa,e i pès, l’à fac ol ringrasiamet, a [p. 59 modifica] i à scarpac sö, e al ghi à dac ai sò disepoi, e ques’ce a i à dac al popol.

37 Töc a i à majat, e i s’è scödic la fam. E i à impienit sö di morsei vanzac sét sporte.

38 Costur, ch’ia majat, a i era quater mela persune, sensa i s’cec, e i fomne.

39 E mandat per i fac sò la zet, a l’è saltat in d’öna barca: e l’è ’ndac in di dinturegn de Magedan.