Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XIV

Da Wikisource.
Capo XIV

../Capo XIII ../Capo XV IncludiIntestazione 5 gennaio 2024 75% Da definire

Capo XIII Capo XV

[p. 51 modifica]

Capo XIV.

Q
UEL tep Erode ol Tetrarca al senté la gran nom, che’l s’era fac Gesü:

2 E’l gh’à dec ai sò cortigià: Quest l’è Gioan ol Batesta: lü a l’è resüsitat, e per quest lü al ga ol pödì de fa i miracoi.

3 Perchè Erode l’ia fac ciapà, e ligà Gioan: e ’l l’ia metit in prezù in causa de Erodiade moer de sò del

4 Perchè Gioan al ghe disia: Te pödet miga tegnit costé. [p. 52 modifica]

5 E Erode, che ’l völia liberasen, al ghia pura del popol: perchè l’era tegnit in conset de profeta.

6 Ma ol dé de nasita de Erode la fiöla de Erodiade l’à balat in mez, e l’è piasida a Erode.

7 Per quest al gh’ à zürat de daga qualunque roba la gh ’ domandes.

8 E lé imbocada da la mader: Dam, la gh’à dec, sö ’ n d’öna basela la crapa de Gioan Batesta.

9 Ol re a l’è deentat malinconech: ma per vea del züramet, e di invidac, al dé urden, ch’i ghe la des.

10 E’l mandé a tajà zo ol co a Gioan in de la prezù.

11 E la sò crapa i la porté sö’n d’öna basela, e i ghe la dé a la s’ceta, che la l’à presentada a sò mader.

12 E i sò disepoi de lü iè’ndac a tö sö ol sò corp de lü, e i l’à sepelit: ei è’ndac a portaga la nöa a Gesü.

13 Gesü, che l’ia sentit sta fasenda, al se n’andé de la banda de là in barca, in ön sito saadech e desert: e ol popol, che’l l’ia sait, al gh’à tegnit dré a pé da la banda de sità.

14 E smontat föra da la barca, a l’à ést öna möcia de zet, e al ga it compasiù de lé,e l’à guarit i sò malac.

15 Ma quand’al vegnia sira, i sò disepoi a i gh’è [p. 53 modifica]egnic apröf, e i gh’à dec: Ol sito a l’èd esert, e l’ura a l’è sunada: lisensia ol popol, perchè al pöde indà per i pais a compras de majà.

16 Ma Gesü al gh’à dec a lur: A i ga miga bisogn d’indasen: dega oter de majà.

17 E lur a i gh’à respondit: No’m ga ché oter che sich pa,e du pès.

18 E lü al gh’à dec a lur: Demei ché a mé.

19 E l’ordinaa a la zet de sentas zo sö l’erba: po lü al ciapaa i sich pa, ei du pès, e coi öc voltac in sö a gli à benedic, a gli à rompic, e’l gh’à dac ai disepoi i pa, e i disepoi i à fac pasà a la zet.

20 E töc a i à majat, e i s’è scödic la fam. E i à regoit dudes seste piene de morsei vansac.

21 E bé, quei, ch’ia majat, a i era sich mela persune sensa i fomne, e i s’cec.

22 E söbet dopo Gesü a l’à obligat i sò disepoi a saltà in barca, e ’ndà a spetal sö l’otra ria, intat che lü al lisensiaa la zet.

23 E lisensiat la zet, lü sul l’è rampat söl mut per fà orasiù. E quanda a l’era sira al se troaa lü sul in quel sito.

24 Intat la barca a l’era in mez al mar bötada sa e là dai onde: perchè ol vent a l’era contrare. [p. 54 modifica]

25 Ma söl vegn la dé, Gesü a l’è ’ndac inversa lur caminando söl mar.

26 E i disepoi vedendo, che lü al caminaa söl mar, a i s’è spaentac, e i disia: Questo a l’è ü fantasma. E per la pura i s’è metic a usà.

27 Ma Gesü sens’oter al gh’à parlat a lur, e ’l gh’à dec: Fef coragio: a só mé, abiega miga pura.

28 Piero al gh’à respondit: Se te sé té, siur, urdenem de vegnì apröf a té sö l’aqua.

29 E lü l’àdec:Vé sa. E Piero,saltat fo de la barca, al caminaa sura l’aqua per portas da Gesü . 30 Ma al ved, che ol vent a l’era gheard, al s’è stremit: e scomensando a ’ndà zo, al vusaa, e ’l disia: Siur, salvem.

31 Gesü a l’à sporzit föra söbet la mà, al l’à ciapat, e ’l gh’à dec: Che miga de fede che te ghé, perchè a ét dübitat?

32 E quanda lur a i era montac in barca, ol vent al s’è quietat.

33 Ma colur, ch’i era in de la barca, a i gh’è ’ndac apröf, e i l’adoraa,e i ghe disia: Té a te sé prope ol Fiöl del Siur.

34 E traersat ol lag, a i è ’ndac in dol pais de Genesaret. [p. 55 modifica]

35 E la zet de quel sito la l’ia cognosit, l’à man dat inturen per töt ol pais, e la gh’à presentat töc i malac:

36 E i gh’à domandat, che per piaser costur a i pödes noma tocaga ol oradel de la sò tonega. E töc quei, ch’i l’à tocada a i è guaric.