Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XIII

Da Wikisource.
Capo XIII

../Capo XII ../Capo XIV IncludiIntestazione 24 dicembre 2023 75% Da definire

Capo XII Capo XIV
[p. 45 modifica]

Capo XIII.

I
N quela zornada po Gesü vegnit föra de cà, a l’istaa sentat zo so la ria del mar.

2 E’l ghe s’è regondit inturen a lü öna gran quan tità de zet, in manera che a l’è ’ndac in döna barca, e là al s’è septat zo: e tota la fola a l’é restada so la ria del mar.

3 E ’l gh’à parlat a lur de tate robe contandoghe sö di parabole, e’l disia: Öna ölta ü somnadur a l’è ’ndac.. per somnà.

4 E intat che lü al bötaa föra la somesa, ön po’ l’andaa a borlà sö la strada, e vegnit zo i osei de l’aria, i la becaa sö.

5 Ön po’ a l’è borlada, doe gh ’ era di sas, e gh’era quase miga de tera: e l’è spüntada sö söbet, perchè ol teré no l’era miga fond.

6 Ma egnit sö olt ol sul al l’à brüsada: e perchè no la gh’ia miga de rais, a l’è secada.

7 Ön po’a l’è borlada in mez ai spi: e cresic ispi,i l’à sofegada sot.

8 Ön po’ d’otra per finila a l’è borlada in d’öna tera buna: e l’à frötat, in d’ü sito sento per ü, indön oter sesanta, e in d’ön oter trenta.

9 Chi ga oregie de scoltà, i scolte. [p. 46 modifica]

10 E i sò disepoi, andac visì a lü, i gh' à dec: Perchè mo té te gh’ parlet a lur con di parabole?

11 E lü al gh'à respondit, e 'l gh'à dec: Perchè a oter al v'è consedit de capi i misteri del regno di siei: ma a lur sta roba no l' è miga stacia consedida.

12 Perchè a chi’l ghe n’ à, al ghen sarà dac, e 'l nodarà in d' l'abondansa: ma chi nol ghe n'à, al ghe sarà tölt a' quel, che 'l ga.

13 Per sta rezù ché a dovre di parabole: perchè intat che i ghe ed no i ghe ed miga, e scoltando no i set, e no i capes negota.

14 E al se compes in lur la profesea d'Isaea, che 'l dis: Scolterì coi voste oregie, e no capirì: vardarì coi vos'c öc, e vederì miga.

15 Perchè sto popol al ga ü cör gras, a l'è dür d'oregia, e 'l ga serat i öc per no ved con quei, nè scoltà coi oregie, nè capì col cör, perchè al se convertese, e mé al guarese.

16 Ma beac i vos'c öc, ch'i ved, e i voste oregie, che i scolta.

17 Perchè mé v'dighe dol de bu, che tace profete, e tace omegn giös'c ai à desiderat de ed quel, che oter edi, e no i l'à ést miga: e de scoltà quel, che scolté oter, e no i l'à scoltat. [p. 47 modifica]

18 Scoltè doca oter la parabola del somnadur.

19 Töc quei, ch' i scolta la parabola del regno, e no i ghe fa miga riflesiù, al vé ol malegn, e 'l porta vea töt quel, che l'era stac sumnat in del sò cör: quest' a l'è colü, che l' à riseit la somesa fò per la strada.

20 Quel, che 'l risef la somesa in mez ai prede, a l'è colü, che 'l sculta la parola, e al la risef söbet con piaser:

21 Ma nol ga miga rais in lü, e'l düra poch. E capitada la tribulasiù e la persecusiù per vea de la parola, al resta söbet scandalezat.

22 Colü, che 'l risef la somesa in mez ai spi, a l'è quel, che 'l sculta la parola; ma i premüre per sto mond, e col sberlüs di solc i sofega zo la parola, e la deenta buna de negot.

23 Ma quel, che 'l risef la somesa in d'ü teré bu, a l'è colü, che l'isculta la parola, e 'l ghe fa a met, e 'l dà di fröc, e al rend ura ol sent, ura ol sesanta, ura ol trenta per ü.

24 Al gh'à proponit a lur ön' otra parabola, e'l disia: Ol regno di siei a l' è compagn d'ön om, che l'abe sum- nat in dol sò cap öna buna somesa.

25 Ma intat che töc i dormia, ol sò nemis a l'indé, 'l sumné de la gramegna in mez al gra; po'l ghe l'à dacia. Digitized by Google [p. 48 modifica]

26 Cresida l'erba, e marüdada, inalura a l'è com- parit fò a' la gramegna.

27 E i laorec del pader de famea a i gh'è ’ndac apröf, ei gh'à dec: Siorea, no if sumnat de la somesa buna nel vost cap? In che manera àl bötat sö de la gramegna?

28 E lü al gh'à respondit: Quach mé nemis a l'à fac sta roba. E i laorec i gh'à dec: ölif, che noter am vaghe a regojela?

29 E li a l'à respondit: No: perchè nel regoi la gra- megna, no strepeghef sö a' 'l gra.

30 Lasè, che ü e l'oter i crese fina a la seganda, e al tep de la seganda a gh' dirò ai segadur: Strepé sö prima la gramegna, e lighela sö in tace fasinec per brüsala; ol gra po regondil söl mé soler.

31 Al gh'à proponit a lur ön' otra parabola, disendoghe : Ol regno del siel a l’ è compagn d'ü gra de senape, che ön om a l'à ciapat sö, e 'l l’à sumnat in del sò cap.

32 L'è belü questa la piö picola de töte i somese: ma cresida che lé la sees, a l'è piö granda de töte i verdüre, e la deenta öna pianta, e i osei de l' aria i va a pondes sura i sò ram.

33 Ön'otra parabola al gh'à cöntat sö: Ol regno di siei al somea a i toch de leat, che öna fomna la 'mpasta insema con tri ster de farina, fina che la sees töta fermentada. [p. 49 modifica]

34 Töc isti laur Gesü al gh' à dec al popol con di parabole: e no 'l parlaa a lur sensa parabole:

35 Perchè al se compes quel, che l'ia dec ol profeta: A devrirò la mea boca con di parabole, a cönterò sö di laur, che i era stac scondic fina da la creasiù del mond.

36 Alura Gesü al lisensié ol popol, e 'l turné a casa: e i sò disepoi i gh'era egnic apröf, e i ghe disia: Spieghem sö la parabola d' la gramegna in dol cap.

37 E lü al gh'à respondit, e 'l gh'à dec a lur: Colü, che 'l sumna somesa buna, a l' è ol Fiöl de l' om.

38 Ol cap, a l'è ol mond. La buna somesa, a i è i fiöi del regno. La gramegna po, a i è i fiöi del malegn.

39 Ol nemis, che 'l l'à sumnada, a l' è ol diaol. La seganda, a l’ è la fì del mond: i segadur, a i è i angei.

40 In quela stesa foza, che a s' regoi la zizania e s’ la brüsa: icsé al vegnirà fò a la fì del mond.

41 Ol Fiöl de l' om al mandarà i sò angei, e i töerà vea dal sò regno töc i scandoi, e töc quei, ch'i fa di catierie:

42 E i a bötarà in de la fornas de föch. Là al ghe sarà de löcià, e de strenz i dèc.

43 Inalura i bu a i sberlüsirà come 'l sul in del regno del sò Pader de lur. Chi ga oregie de scoltà, a l' iscolte. [p. 50 modifica]

44 De piö amò, ol regno di siei a l'è compagn d’ü tesor scondit in d'ü cap: ol qual tesor ön om, che 'l l'abe troat, al la scond, e töt alegher de sta roba, al va, e 'l vend töt quel, che 'l ga, e al compra quel cap.

45 A l'è po ach ol regno di siei compagn a ü marcant, che 'l sirca di perle fine.

46 Lü, chen n'à troat öna icsamai bela, al va, el vend töt ol sò, e 'l la compra.

47 Ol regno di siei a l'è compagn ach d'öna ret bötada in del mar, che la ciapa det ogni sort de pès.

48 Sta ret, piena che l'era, i pescadur i l'à tracia föra, e i s'è sentac zo sö la ria, e i s'è metic dré a serni, e a met de banda in di vas i piö bu, e a bötà vea i catif.

49 Icsé al süsederà a la fì del mond: i angei a i vegnirà, e i separarà i catif dai bu,

50 E i a bötarà in de la fornas de föch: là al ghe sarà de löcià, e de strenz i dèc.

51 If capit töte ste robe ché, oter? Sé, Siur, lur i gh' à respondit.

52 E lü 'l gh' à dec a lur: Per quest i Scribi istrüic per ol regno di siei, a i è compagn di pader de famea, che i tira föra del sò armare de la roba nöa e frösta.

53 Gesü, quanda l’ia finit iste parabole, a l' è 'ndac vea de là.