Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XV

Da Wikisource.
Capp XV

../Capp XIV ../Capp XVI IncludiIntestazione 8 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XIV Capp XVI
[p. 58 modifica]

Capp XV.

A
LLORA ghe s’è portaa vesin di Scriba, e di Farisee de Gerusalemm, e gh han ditt:

2 Per che motiv i tò scolar desubbedissen i raccomandazion di vecc? perchè se laven minga i man quand mangen?

3 Ma lu el gh’ha rispost: E vialter perchè desubbedii i orden del Signor, per fà come vorii vialter? Perchè el Signor l’ha ditt:

4 Rispetta el pà e la mamma, e: Quell tal, che maledirà el pader, o la mader, ch’el sia castigaa cont la mort.

5 Vialter però disii: Chi se sia podarà digh al pader, o a la mader: Ogni offerta, che foo mì, la te farà ben a ti:

6 E l’assistarà minga el pà, o la mamma: e cont el voster fà come vorii vialter avii faa deventà nient el comandament del Signor.

7 Impostor; l’ha induvinada el profetta Isaia, quand el dis de vialter:

8 Sto popol chì el me onora cont la bocca: ma el sò cœur l’è lontan de mi. [p. 59 modifica]

9 E inutilment me onoren, insegnand di dottrinn e di comandament de omen.

10 E ciamandes vesin la gent, el gh’ha ditt: Scoltee, e capii.

11 L’è minga la robba, che va dent per la bocca, che sporca l’omm: ma i robb, che ghe ven fœura de bocca, hin quij, che sporca l’omm.

12 Allora ghe s’è vesinnaa i scolar, e gh’han ditt: Te set, che i Farisee, sentend sto discors, s’hin scandalizzaa?

13 Ma lu el gh’ha rispost: Ogni pianta minga pientada de mè Pader, che gh’è in ciel, la sarà streppada di radis.

14 Fegh minga a ment a lor: hin orb, e mennen i orb. E se on orb ne compagna on alter, borlen giò tutt duu in d’ona foppa.

15 Allora Peder el s’è miss a parlà, e l’ha ditt: Spieghen sta parabola.

16 Ma lu el gh’ha ditt: Anca vu sii anmò senza coo?

17 Ma capii minga, che tutt quell, che va per bocca, el passa in del venter, e de lì in la latrinna?

18 Ma quell, che ven fœura de bocca, el ven del cœur, e quest el sporca l’omm: [p. 60 modifica]

19 Perchè del cœur ven fœura i penser cattiv, i omicidi, i adulteri, i porcarij, i ladrarij, i testimonianz fals, el parlà maa.

20 Quist hin i robb, che sporca l’omm. Ma el mangià senza lavass i man, el sporca minga l’omm.

21 E Gesù dopo l’è andaa via de là, e ’l s’è ritiraa di part de Tir e de Sidon.

22 In quella ona donna Cananea, vegnuda fœura de quij part de là, l’ha alzaa la vos, disendegh: Abbia compassion de mì, o Signor, fiœu de David: la mia tosa l’è tormentada malarbettament dal diavol.

23 Ma lu el gh’ ha minga rispost. Ghe s’è portaa vesin i sœu scolar, e’l pregaven disendegh: Lassela andà: perchè la ne vosa adree.

24 Ma lu in risposta el gh’ha ditt: Mì sont staa mandaa domà per i pegor de la cà d’Israell, che si è perduu.

25 Ma sta donna la gh’è andada vesin, e l’ha adoraa, disendegh: Signor, juttem.

26 E lu el gh’ha rispost: L’è minga ona bella robba ciappà el pan di fiœu, e buttaghel ai can.

27 Lee però l’ha ditt: Benissim, Signor: perchè anca i cagnolitt mangen i morsej, che borla giò de la tavola di sò padron. [p. 61 modifica]

28 Allora Gesù respondendegh, el gh’ ha ditt: O donna, la toa fed l’è granda: che te succeda quell, che te vœut. E in quell menter gh’è guarii la tosa.

29 E Gesù dopo via de là, l’è andaa vers el mar de Galilea: e dopo vess andaa su on mont, l’era là settaa giò.

30 E gh’è andaa vesin ona gran frotta de gent, che menaven adree e mutt, e orb, e zopp, e struppiaa, e via via: ghi han paraa denanz, e lu i ha faa guarì:

31 In manera che la gent la restava incantada vedend, che i mutt parlaven, i zopp camminaven, i orb ghe vedeven: e faven evviva al Dio d’Israell.

32 Ma Gesù, dopo ciamaa vesin i sœu scolar, el gh’ ha ditt: Gh’hoo compassion de sta gent, perchè l’è trii dì, che me stan adree a mi, e gh’ han minga de mangià: e vuj minga mandai via digiun, per no fà, che borlen giò per strada.

33 E i sœu scolar gh’han ditt: Dov’emm d’andà a tœù nun in d’on desert pan assee de sagolà tanta gent?

34 E Gesù el gh’ ha ditt: Quanti micch gh’avii vialter? E lor gh’ han rispost: Sett, e quai pessitt.

35 E lu l’ha daa orden a la gent de settass giò per terra.

36 E ciappand i sett micch, e i pess, e ringraziand, i [p. 62 modifica] ha rott, e ghi ha daa ai sœu scolar, e lor ghe n'han daa a la gent.

37 E tucc han mangiaa, e s’hin soddisfaa. E di tocch de pan vanzaa, n’han regojuu sett scorb pienn.

38 Quij pœu, che ha mangiaa eren quatter milla personn, senza cuntà i fiœu e i donn.

39 E dopo vè lassaa in libertaa la gent, l’è andaa dent in d’ona barca: e’l s’è portaa di part de Magedan.