 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| 704 | Placi a Spescha |
Eksempel de la quarta deklinaziun d’ils verbs.
Moda nón definida.
àssenziale |
adverbiale. | |
| Temp pràsent: ordir. | de, | kón ordir. |
| Temp vergad: ordever. | de, | kón ordever. |
| Temp vejnint: ordeser. | de, | kón ordeser. |
NB. La Romanc vejla gàve: fóver, fóser ed or de que hai iou priu il fundamen de dir: araver, araser, portaver, portaser, àser, àsàver, à sàser, gàmàver, gàmàser.
Ordir, vol dir: l’akziun d’ordir. [p. 181] Eksempel: jl ài temp l’ ordir, quài ài: jl ài temp de far l’ordiziun, ne: l’ordida. Pàr konsequenzia ài: ordever: jl ài temp de ordever: jl ài temp de haver ordiu, ordeser: jl ài temp de ordeser: j ài temp de voler ordir. Ne ordever: jl ài temp k’ in havàvi ordiu; e jl ài temp, k’ in havàsi ordiu, stajl: ordeser.
Moda adjektivale.
ordint, ordinte, ordint — ne: ordient, ordiente, ordient. ordints, ordintes, ordinta — ne ordients, ordientes, ordienta.
Moda de resdar.
T. pràsent: ordi, ordis, ordi — ordin, ordis, ordin.
Plural; moda vàdra: ordin, ordin, ordin.
T. vergad: ordeva — ve — ordevas — es — ordeva — ve &
— — ordevan — en — ordevas — es — ordevan — en.
T. vejnint: ordese, ordeses — ordese, vàder: iou, àl ordes.
— — ordesen, ordeses, ordesen.
Nota. La ràgun, pàr la quale iou hai centau ent il temp vergau pli bujàn: a, k’: e, ài quàsta: k’ in di kóu o ijl: a, pli çóng k’ el: e — enkónter komi en l’enprima qualitat de verbs, pàr eksempel: arave, di ins pli maneivel: e, k’ a; nuota ton meins podàs ins adina dir: e, pàr far la regularitat ton pli akurata.
Moda de relatar.
ke iou ordie, ti ordies, àl ordie — vàder: iou, àl ordi.
Moda nova: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien.
Moda vàdera: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien.
Moda de komandar.
Ordi, ordi ti — ordi, ordi vus. Las autras modas se akordan suenter quàlas duas davosas kóu, e suenter il plaid: gàmer.
