Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/712

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


704 Placi a Spescha Eksempel de la quarta deklinaziun d' ils verbs. Moda nón definida. àssenziale adverbiale. Temp pràsent: ordir. de, kón ordir. 5 Temp vergad: ordever. de, kón ordever. Temp vejnint: ordeser. de, kón ordeser. NB. La Romanc vejla gàve: fóver, fóser ed or de que hai iou priu il fundamen de dir: araver, araser, portaver, portaser, àser, àsàver, à sàser, gàmàver, gàmàser. 10 Ordir, vol dir: l' akziun d' ordir. [p. 181] Eksempel: jl ài temp l' d' ordir, quài ài: jl ài temp de far l' ordiziun, ne: l' ordida. Pàr konsequenzia … ài: ordever: jl ài temp de ordever: jl ài temp de haver ordiu, ordeser: jl ài temp de ordeser: j ài temp de voler ordir. Ne ordever: jl ài temp k' in havàvi ordiu; e jl ài temp, k' in havàsi ordiu, stajl: ordeser. 15 Moda adjektivale. ordint, ordinte, ordint — ne: ordient, ordiente, ordient. ordints, ordintes, … ordinta — ne ordients, ordientes, ordienta. Moda de resdar. T. pràsent: ordi, ordis, ordi — ordin, ordis, ordin. 20 Plural; moda vàdra: ordin, ordin, ordin. T. vergad: ordeva — ve — ordevas — es — ordeva — ve & — — ordevan — en — ordevas — es — ordevan … … — en. T. vejnint: ordese, ordeses — ordese, vàder: iou, àl ordes. — — ordesen, ordeses, ordesen. 25 Nota. La ràgun, pàr la quale iou hai centau ent il temp vergau pli bujàn: a, k': e, ài quàsta: k' in di kóu o ijl: a, pli çóng k' el: e — enkónter komi en l' enprima qualitat de verbs, pàr eksempel: arave, di ins pli maneivel: e, k' a; nuota ton meins podàs ins adina dir: e, pàr far la regularitat ton pli akurata. 30 Moda de relatar. ke iou ordie, ti ordies, àl ordie — vàder: iou, àl ordi. Moda nova: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien. Moda vàdera: ke nus ordien, vus ordies, àls ordien. Moda de komandar. 35 Ordi, ordi ti — ordi, ordi vus. Las autras modas se akordan suenter quàlas duas davosas kóu, e suenter il plaid: gàmer.

-715-

Literatura grisuna vædra