Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1909, IV.djvu/418

Da Wikisource.
406

Donca l’è vera ch’a iè el furastir, e srà vera dia serenada e dla cena.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

L’è un sgnor grand, el te vol per muier?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Guarda ben ch’an sippa qualch’impustor.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sent, fiola mi, quand el cil t’avess destina sta fortuna, an saev minga sì crudel de levartla. Con Pantalon ho qualch impegn ma solament de parol; an mancherà pretest per liberarmen.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Verament an bastarav, perchè mi son quel che cmanda; ma truverem una mior rason. Dim un poch, com se chiama st’cavalir?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Caspita, fiola mi, un marches? Mo sigura che col marches sti starà semper ben.

SCENA VII1.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Te volel mo verament ben?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Et sicura ch’el te voia tor per muier?

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Quand l’è aqusì, procurerò d’assicurar la to fortuna.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Oh bella! com’ela mo st’istoria.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Questa l’è la più bella favoletta del mond. Orsù, sentì cossa av digh per concluderla in poch parol. Intant stè denter del fnester

  1. Sc. V nell’ed. Pasq.: vedi p. 346.