Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. |
sonetti | 265 |
XLVII
IN MORTE DI DOMENICO BALESTRIERI
[1780.]
Sta flutta milanesa on gran pezz fa
l’era del Mag, e peu la capité
a duu o trii d’olter, ma de quij che sa
sonná ona flutta cont el so perché.
Lor peu morinn, e questa la resté
a Meneghin, ch’el la savuda fá
rid e fá piansg con tanta grazia che
l’è ben diffizel de podell riva.
Anca lu pien de merit e de lod
adess l’è mort; e quel bravo istrument
l’è restaa lá in ca’ soa taccaa su a on ciod.
Ragazz del temp d’adess trop insolent,
lasseel stá dove l’è; no ve fée god,
ché per sonali no basta a boffagh dent.
XLVIII
A GIUSEPPE CARPANI
che in sei sonetti menighini aveva pianta V Imperatrice Maria Teresa
[m. 29 novembre 1780.]
Bravo Carpan: ho vist quij ses sonett
ch’avii faa per la mort della regina;
hin pien de bei penser, hin pien d’afett,
fan onor a la lengua meneghina.
Alto, andee inanz, studiee sira e matina.
La natura l’è lee che fa el prim lett;
ma l’art l’è quella che tutt coss rafína:
tra Luna e l’altra ve faran perfett.
Chi toeu consej de tugg no fa nagott;
chi no ’l toeu de nessun de rar fa ben:
toeujl de quaighedun, ma che ’l sia dott.
In sta manera rivarij a fav ciar
tra i bon poetta; e pront a fav del ben
trovarij i protettor, benché sien rar.