Pagina:Parini, Giuseppe – Poesie, Vol. II, 1929 – BEIC 1890705.djvu/284

Da Wikisource.
278 sonetti


LXXIII

LE AVVENTURE DI SAFFO

Tema dato alla improvvisatrice Teresa Bandettini l’1 aprile 1793.

     — Poi che tu riedi a vagheggiar dell’etra,
inclita Saffo, ancor gli almi splendori,
e cosí dolce ancor fiedi la cetra,
ove gli antiqui tuoi spiran calori,
    se la immagin crudel te non arretra,
dinne tu stessa i disperati amori,
onde nel mar da la leucadia pietra
cadesti, odiando i giá si grati allori.
     Ché se i duri tuoi casi uditi altronde
fan che tu sei tanto lodata e pianta,
che fia l’udirli dal tuo sacro ingegno? —
     Ma giá l’estro la invade. Ampia diffonde
fiamma da gli occhi; e di tacer dá segno.
Ecco: l’inclita Saffo ecco giá canta.

LXXIV

EL MAGON DII DAMM DE MILAN

per i baronad de Franza [1793].

     Madamm, gh’ala quaj noeuva de Lion?
Massacren anch’adess i pret e i fraa
quij soeu birboni de franzes, che han traa
la legg, la fed e tutt coss a monton?
    Cossa n’è de colú, de quel Petton,
che ’l pretend con sta bella libertaa
de mett insemina de nun nobiltaa
e de nun damili tutt quant i mascalzon?
     A proposit; che la lassa vedè
quel capell lá che g’ha dintorna on veli:
eel staa inventaa dopo che han mazzaa el re?
     Eel el primm, ch’è rivaa? Oh bell! oh bell
Oh i gran franzes! Besogna dill, no gli’è
popol, che sappia fa i mej coss de quell.