Pagina:Rime.diverse.in.lingua.genovese.Bartoli.Pavia.1588.djvu/16

Da Wikisource.

ZENEIXE 17


19E a pria assemeggie de Caramia
E mi l'agoggia chi se drizza à le
Che sempre drizzo à voi ra fantasia
Ma sempre inderno à voi vegno derrè
Perche attacà con questa vostra pria
Moè no lassè ro dritto ferro me
Che ra natura à voi ro tira, e menna
Ma voi desnaturà ghe dè ra schenna.

20E pria ancora assemeggie da fogo
E mi semeggio à pointo ro foxin
Che piccando ve fasso buttà fogo
E l'esca è ro mè cuò d'ogni firin
E in Mà me bruxa, e in terra, e in ogni logo
Che de natura, ò pa fogo landrin
Rò quà sott'egua ancora acceizo dura
Che ra siamma d'Amò d'egua nò cura.

21Se ra cha se m'accende, ò ro camin
Quarche remedio se ghe puo trouà
Che per no bruxà lo ri me vexin
Con seggie d'egua l'vzan d'amortà
Ma ro fogo ond'Amò ro cuò meschin
Dentra me viua cha me fa bruxà
D'egua amortà nò pon ri vexin mè
Anzi intre l'egua, ò me consuma lè.