Pagina:Rimes Ladines.djvu/26

Da Wikisource.

— 24 —



Bëgn bása tira n salt, scomë́ncia snèl
A tremoré per důt só córp, quʼ an ès
Minè quʼ ël èssa frëit, scebëgn quʼ ël soiès
E fòssa důt in gòta e bel morgèl1.

Chi quʼ fòssa spó dʼ mé půr nascë́nt
Ně sai ves dí; quʼ iʼ son dal gran spavë́nt
Gnůt fóra dʼ mé e tomè da nèscia ma
Mě rʼ córdi; fůc mě sal dʼ avëi traodů́;
Půc dô mě sònsi tan da n bót sperdú
Quʼ iʼ son rʼ vegnú2 pró l Crist o n půc ia dʼ lá.

Un salto spicca giù in profonda valle

Ed a tremar tosto incomincia in tutto
Il corpo sì che avesse benchè di sudore
Coperto ei fose e tutto gocciolante
Quel che poi fosse di me poveretto
Or avvenuto non lo so più dire
Sol mi ricordo che pel gran spavento
Perdetti i sensi e caddi tramortito
Un baglior ancor parmi aver veduto
Poi poco appresso io fui da un gran fragore
Atterrito così ben mi destai
Lì presso al crocefisso o poco lungi

L Bracòn.



Quël jo̊n qui mai pól èster? Plëgn
Dʼ pensírz sʼ en val dal bèl chastèl
Col chè bèl bas; conësce al sëgn3
L podès quʼ ël a sůn só chapèl.


Chi è quel giovin cavaliere,
che in pensieri e a capo basso
via sen va dal bel castello?
Ben conoscerlo dal segno
Del cappello il puoi Francesco

  1. bagnato
  2. riavere il fiato
  3. insegna