Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/68

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 57 —

portes soul spině nosta mērscea. O se t' viesses, e t' intenesses 'l baiè d' jent, o cutang e d' cutan d' cosès, ch' i t' uress' damanè! 'L conte, elle gnu dalla verra? Pengs'l ciamò a sua Genofefa? Elle dessenè impara, o elle r'vè a cunesce sua innozenza? Elle tres benestante, intang ch' iou m' consume tla m'ſeria?" A chestes parores i èle tomè ite 'ng grang pingsīr. — Ella m'ssā est'r daimprò da so paīsc'; zenza nè r'vā la biescea te 'chi lusc': purcì nè dess'la ella e so fì fa ritorno in patria? — A chesc' pingsīr i elle gnu 'ng desiderio fulminante d' udei ingdō su paisc' da ciaſa; in modo, che les legrimes d' gorō indolat'r jou pur les masselles. Dō lunc pungsē finalment'r disc'la: "Chilò oi restè, dea ch' i sung obbliada pur jurament. Ben vei ch' i pudess' affermè, ch' i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc' nen è r'jung suffizienta pur 'l rùmpe: e despò na te resoluziung desperada n' i podess'la portè la mort a chi dui galantŏmi, ch' m' à salvè a mè la vita? Mai plou: i m' ung resterà chilò, cina, ch' el è l' orentè d' Iddì: forsi ch' El fesc' r'vè arlerc val persona, ch' à compassiung e mè delibera. Trou manco mal sopportè vigne desgrazia, che s' aggravè la propria coscienza.

Dō chestes consideraziungs s' àla chirì t' l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò