Prose e poesie bellunesi 2007/VI

Da Wikisource.
Piero De Ghetto

Pan de seala ../V ../VII IncludiIntestazione 8 luglio 2015 25% Da definire

V VII

PIERO DE GHETTO DE ROCHE DE LISEO (1932)

Pan de seala


«Alora ero an riedo e l era autre tenpe; chesta me la penso come se fosse iniere». Così scominziaa senpre la stories che l barba Rico al me contaa can che deo a l ciatà in America.

L aea na bona memoria e l era an piazer ascoltà.

N ota l à scominzià così: «La mare la se fasea al pan ize cèsa e daspò la l cenia serà ia de sote. La ciave la se la tienia sote la carpetes. An dì son passà ize strenta daos cèsa e èi sentù an udor de pan fresco che m’à fato ienì la sbaes ize bocia. Son montà sul cuertel dei Brees e, ize par la ramada de la fenestra verta, èi vedù dodes pan de seala sul comò de canbra apena tirade fora de forno. La mare la i aea betude là a se suià.

Al pare, che l era fauro, in chel dì l era dù a Borcia e ize fosina no l era nessun. Son dù ize, m èi fato an gancio come n langer, l èi tacà sun ramo da fasguoi, èi inpirà an pan e l èi tirà fora par fenestra: e daspò me l èi magnà duto.

In chela sera la mare la i à dito al pare: «Tiò Liseo, no capisso, me parea de aé fato dodes pan e pi de undes no ghe n ciato.». E al pare: « Te te avaras sbalià a contà».

No èi mèi aù al coraio de i dì a la mare ce che aeo fato.
L é morta zènza saé che in chel’ota l aea reson ela....!
E daspò al barba Rico l à dito: - Dasei pan assèi a Roche –.
Chesta l é stà la ultima parpoem>oles che a dito la mare prima de morì.
Roche l era mè fardel.»


(Borcia)