Storia de s. Genofefa/XVIII

Da Wikisource.
../XVII

../XIX IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

XVII XIX
Capo XVIII.

titolo:Früt di patimënc de Genofefa. Apëna ch' an â aldí incërch, che Genofefa ê gnüda ciafada, gnôl jënt adalerch en gran cuantité por la odëi; y Guelfo, sön süa parora da ciavalier, i messâ lascé rové dant düc; y al n' ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira gnô düc cina sön üsc ne s' infidâ a se möie o jí n vare plü inant. I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sce ai foss te dlijia, col ciapel sot le brac, i pici mituns söl brac dla uma tignî sö les pices mans. Por solit ciafân la contëssa sön n canape vistida de blanch. Ara se sentâ spo te n scagn da spones; i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta, y n' amabilité y grazia, ch' ara parô d' ester te n rai de gloria. Cun na usc amabla i portâra dagnora dant a düc parores, ch ai ne s' desmentiâ lere: "Mia bona jënt, dijôra, me fajëis na gran ligrëza cun osta vijita, i m' la godi d' osc amur, che s' interessëis de mi patimënc y de mies ligrëzes. I ne pó fá cun demanco da ponsé che n' ëise ci os ales otes val' da patí; i sá, ch' un o l' ater d' os á gran tribolaziuns da soporté, mo amede os Idî y confidede en Ël, spo ne se pordede d' ardimënt, Ël delibra

pagina:119

chi che l' ama da vigni nezescité, y vëgn en aiüt, canch' ara pê desperada; tan maiú la nezescité tan plü daimpró la man d' Idî, porcich' Ël fej döt por nosc bëgn; na proa evidënta ëise te mia vita." "Cuntentesse cun chël tan, ch' ais, sc' al foss ci püch; che ince col püch pón mené na bona vita, chësta esperiënza ái fat tl desert. Sëise pö tan püri ch' orëis, deplü arëise dagnora, ch' iö n' ess te bosch, na ütia almanco, n ciöm de guant, n let, d' invern n füch da se scialdé, y n pü de spëisa sana; deplü ne mëssel nia avëi l' uomo. N' i ciafei sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch' é vi, y pó fá di ric püri, y benestanc fora di püri; de chësc ëise en me n ejëmpl, ch' é ciamó en vita. " Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta, che chi che se tëgn a Idî, y l' á dagnora tl cör, porta le paraisc en se instësc. La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d' Idî onipotënt, y ne vá mai fora a öt; n bun plomac morjel é na bona cosciënza te vigni tribolaziun! En porjun, en maratia y en mort, iö l' á porvada. Y sc' la cosciënza se mord: y che ne sënt rimorsi, ince zënza avëi cometü gragn

pagina:120

delic, sciöch' an m' incolpâ me? porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i piciadus, por fá Ël la penitënza de nüsc piciá, confidede en Ël, ch' á dé so sanch, por nes fá avëi le pordonn. Sce i minun d' ester zënza colpa, nes ingianunse, mo sce i reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará, y purificará cich' é macé. " Ascoltede le Vangele y les s.dotrines cun bona orenté, y gnarëis dagnora plü da bëgn, porciche i pordicadus dla fede vëgn cola crusc t' öna man y col liber tl' atra. Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör, porvede de vire do sües dotrines, porcich' al contëgn parora, che mëna a contentëza chi che la tol sö cun fede. Al medem tëmp recordesse, che tla crusc él salvëza, por meso dla crusc, i patimënc y la mort é rové Crist a süa gloria, insciö podunse ince nos ma por meso dles crusc, tribolaziuns y pënes de vigni sort rové al rëgn d' Idî. N' él vëi, por chësta unica vera strada orëise porvé de jí?" Sön chëstes parores i dêra a vignun la man, y cun chësc orôra, che düc impormetess de fá, ci ch' ara i â dit. Les amoniziuns plü a cör ciafâ por ater i maridá y i geniturs; ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y

pagina:121

l' amur, de se stravardé da gelosia, de ne i dé mai a mënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia; che ara l' â pö massa porvada, ciche pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni ince i plü contënc. Ai peresc spo y ales umes i racomanâra di dé na bona educaziun a sü fis, d' i trá sö tla s.religiun y devoziun cristiana, d' ispiré spezialmënter na gran devoziun a Maria Ss.: "'N vero devot de S. Maria ne jará pordü," metôra pro. A val' uma, ch' i stô daimpró col pice söl brac: "Conscidrede" dijôra, "chësta picera creatöra n' á so destin al monn scrit söl frunt. Sëgn s' la ríel amablmënter, mo ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Por chësc déi ma na bona educaziun, acioch' al ais en me instës la forza da se fá strada tra i tormënc söla tera. Mia uma n' odô nëine danfora les crusc, che dê gní porsura mi ce, canch' ara me nainâ söl brac, mo sc' ara ne m' ess da picera insö instradé tl s.timur d' Idî, ad avëi frëma confidënza en Ël iö ess messü resté sot ales crusc, y m' mëte ala desperaziun te chël desert, i ess ciafé le spiso ala vita, y ne foss plü chiló. La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî, y i mesi de salvëza da Gejú C. Chësc ispirei ite por tëmp a üsc mituns."

pagina:122

Intan jô Schmerzenreich da chi pici y i scincâ beles recordanzes, y al n' un rovâ un demez, zënza avëi ciafé regal. Na te bunté, amabilité y consolaziun, che gnô da Genofefa, fajô sön chëra bona jënt na impresciun tan grana, che finamai omi groi pitâ sciöche creatöres. La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl' orenté d' Idî, les amoniziuns y l' ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de benedisciun por döt chël paisc. La jënt gnô en verité plü de timur d' Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en descordia, s' dê ala pesc, a bel' armonia y contentëza. Le bun vësco dijô plü gonot: Canch' Idî ó fá nasce tröp dl bëgn por meso de na porsona, la ciariel de tribolaziuns, y chësc é sëgn, ch' Idî i conzedará gran benedisciun: les pënes y les parores de Genofefa á porté plü früt, che mies pordiches." — En general é i fac mius da pordiché, che les parores. An pó ma osservé les parores y perdiches di sanc. Exempla trahunt, verba movent. Les parores fej tlocí le dënt, i fac le tira. –