Zendrejina

Da Wikisource.
francese

Charles Perrault 2012 Ernesto Majoni Coleto fiabe letteratura Zendrejina Intestazione 12 novembre 2015 50% Da definire

Zendrejina

de

Charles Perrault

Lea na ota un scior. Sò femena r ea morta e ra i aea lascià na fia, na bela tosa tanto na bona. Chel òn l ea senpre fora de ciasa e l no podea i tende polito a sò fia: coscita l à pensà de se maridà danoo. Solo che ra no i é ‘suda gran polito, parceche l à tolesc na femena blagona e catia, vedova e con doa fies sfazades e comandesses come era.

Canche i s à maridà, ra marigna r é ruada in ciasa con sò fies e s à capì alolo ce na trista che r ea. Prin de duto, ra no podea lanpà sò fiastra, che r ea na bona e na siesta con dute, e ra fejea de duto par ra umilià.

Ra i dajea senpre da fei i laore pi da fadia: sfreà su i siole, fei lescia, spazà ‘sò ra sciares e l sorei. Epò, sò fies es dromia inze ra camera pi beles de ra ciasa e era inveze r ea obligada a dromì inze cojina, sun una pricia daejin del larin.

Da dassera, scanada da duto chel laoro, chera por tosata ra se conzaa ‘sò pede l fo par se scioudà nafré, e par chesto r à ciapà l gnon de Zendrejina.

Par no i dà massa despiazere a sa pare, ra fejea duto chel che vorea sò marigna, zenza mai se lagnà.

I sò sarvije i ea dute lejin e ra sò bela mas duta infizades, ma istesso Zendrejina r ea pi na bela de sò soreles, che es i dajea ‘sò par sora ogni ota che es podea.

“Zendrejina, vien ca a me tirà su l lieto” ra i dijea una. “Zendrejina, vien ca a me cojì el voro de ra nela” ra i comandaa cher outra. Chera por Zendrejina r aea senpre da esse al ordin, e da i obedì a chera tré stries.

Na bonora, in ciasa l ea un duto un rejistro. Sò sorela pi vecia r é ruada inze inze cojina, e r à dito “Sò fiol del ré el paricia na festa da bal”.

L“E el m à invidà …” r à ‘sontà cher outra, duta ajitada. “Zendrejina, besen che te me daghes na man!” Par ra tosa l é ruà ‘sornada tristes: sò soreles es é deentades ancora pi pratenzioses, e chera poereta r à abù da core incainlà come un zurlo: ra sopresciaa i sarvije de una, ra i betea in ordin i ciaei a cher outra, ra pontaa i nastre sul vestì de una e ra i cojia i botoi a ra seconda … Ra soreles es rajonaa ogni dì a ra longa, par dezide cai sarvije che es aea da se bete.

“Te piajarae anche a ti vienì al bal, gnero Zendrejina?” ra i à damandà na bonora sò sorela pi vecia, par ra mincionà.

“No stà a me dì … e ce sarvije te betarasto? Strazes? Aì, aì, te saras propio na bula!” r à dito cher outra catia.

“Ió me beto i sarvije de velù ros, coi botoi de oro.”

“Inveze ió me beto chi de seda, ma sora voi ra mantelina coi fiore indorade.” E Zendrejina? Sarvije par era no in ea, e ra regnoria. L aea na gran chiza de ‘sì al bal del prinzipe. ma ce aeera da fei, se r aea solo strazes?

Co l é dinultima, l ruà l dì del bal. Ormai alolo bonora Zendrejina r à abù da i stà drio a sò soreles e sò marigna, che es zapotaa par ciasa duta frastornades.

Era ra no zedea: ra comedaa bustines, ra strensea buste, ra zolaa scarpe, ra sopresciaa nastre e cordeles, ra fejea rize.

“Zendrejina, core, che me brujo i ciaei!” craiaa una. “Tendi, Zendrejna, che te sos drio a zapà sul voro del mè vesti!” ra brontolaa un outra: e chera por Zendrejina, insoneada ‘sò, ra pontaa bujeles e ra cojia.

L é ruà da dassera, sò marigna e sò sorela es é moestes in caroza par ‘sì al bal. Zendrejina, scanada, r é ‘suda a se conzà ‘sò pede l larin e ra s à betù a pianse.

“Ce bel che me sarae podé ‘sì al bal!” r à dito, in lagremes. “Araesto propio acaro ‘sì, pizora?” Zendrejina ra s à spazà via ra lagremes e rà tirà su i oce.

Daante r aea na veceta, che r aea conosciù tante anes ignante epò ra no n aea mai pi vedù: sò sentora.

“Sentora, ce fejeo ca?” ra i à damandà ra tosa, che r ea restada de stuco a ra vede.

“Pizora, son tò sentora ma anche na fatazina: son ca par te fei aé duto chel che te vos. A dì l vero, no spetae outro. Ades no indujiea, va alolo inze orto, tol su ra zuca pi grossa e portemera ca” r à dito ra fatazina riden.

Zendrejina r à fato chel che sò sentora i aea dito. R é ‘suda inze orto, r à tolesc su ra zuca pi bela e pi grossa che l ea e ra i r à portada. Ra fatazina ra r à tociada co ra bacheta majica e alolo ra zuca r é deentada un bel londò duto de oro.

“Ades va su par stala e tol el tamei con inze de pi sorizis” ra i à dito ra sentora. Zendrejina r é ‘suda su par stala e r é tornada con inze man un tamei con sié sorizis grije. Con un outro colpo de bacheta, ra fatazina ra i à fate deentà sié biei caai grije.

“E ades, pizora, va su par toulà e varda de un outro tamei. Tol su chel co ra sorizes pi grandes.” Zendrejina r é ‘suda su e r é tornada alolo con inze man un tamei co na soriza bela grossa. Un colpo de bacheta majica e ra soriza r é deentada un guciar, bel pazos e mostacion.

“Ades, pizora, varda inze inze l bagnaorto: te ciataras sié zeramandoles, portemeres ca.” r à dito ra sentora.

Anche sta ota Zendrejina ra i à obedì, r é ‘suda de coren inze orto e inze inze l bagnaorto l ea sié zeramandoles, duta verdes e lustres.

Zendrejina ra s à tolestes su e ra i s à portades a ra fatazina.

Ancora un colpo co ra bacheta, e ra zeramandoles es é deentades sié famesc co na bela mondura verda, che i é montade inze l londò. “Tiò pizora, ades t as duto chel che vo esse par ‘sì al bal” ra i à dito ra sentora duta contenta.

Zendrejina ra no n à oussà dì nuia, ma ra s à vardà i sarvije sporche e rote che r aea inze daos.

“Oh, ce na scenpia!” ra i à dito sò sentora. “Me desmenteae del pi bel: el vestì.“ R à tocià co ra bacheta i sarvije de Zendrejina: ra strazes es é deentades un gran bel vestì de seda color de ra ruoses, col bustin pien de ‘soies. Inze i pes r aea un pei de scarpete recamade del color dei sarvije. Ra s à vardà inze l specio e, duta contenta, ra s à betù a balà.

“Sentora, l é algo de bel, gramarzé ben”, ra i à dito con un inchino da gran sciora. Sò sentora r à ‘sontà: “Ades va pura, no perde massa tenpo. Ma pensete, da mesanote ra majia ra fenirà. Canche l arloio del palazo el batarà dodesc bote, el londò el deentarà danoo na zuca e tu te tornaras a esse Zendrejina coi tò sarvije vece.”

Ra tosa ra i à inprometù de i tende e ra sin é ‘suda.

Canche r à darsonto l palazo, el bal l ea beleche scomenzà.

Co r é ruada inze inze ra gran sala, i musicantes i à tajù de colpo e i s à voltà a vardà chera tosa che negun conoscea.

El prinzipe l no n aea mai vedù na tosa coscita bela, e par duta ra sera el no n à smirà outro ca era. Inze ra sala i se damandaa dute ci che podea esse chera sciora misteriosa.

R aea na anda da rejina e l sò vestì l ea pi un bel de dute chi de ra toses che l ea là inze, anche de ra pi sciores.

El prinzipe l i é ‘sù incontra e l i à damandà se ra vorea balà con el. Da là inaante, chi doi i no s à pi lascià, i à balà duta ra sera insieme e se calchedun outro l oussaa i ‘sì pede a ra tosa par ra invidà a balà, el prinzipe el dijea: “Me despiaje, ma sta bela tosa r é beleche inpegnada con me”. Nafré dapò i à portà un gran disnà, e Zendrejina r é ‘suda a se scentà ‘sò sun toura intrà sò soreles. No solo ra stries es no r à conosciuda, ‘sà che no n ea pi ra strazona de ignante, ma es s à betù a ciacolà con era e es i à fato mile jeste e conplimente, con chera de se fei inze.

Zendrejina r é stada na siesta e r à ciacolà un toco a ra longa con eres. Canche r orchestra ra s à betù danoo a sonà, r à balà ancora nafré col prinzipe. Ma de colpo l arloio del palazo l à batù undesc bote longhe e tré pi curte: manciaa un cuarto a mesanote.

Zendrejina r à fato un bel inchino al prinzipe e ra sin é scanpada de oga. El fiol del ré l à fato de duto par ra fermà, ma era ra corea via come na fogora.

El i é ‘sù drio par un toco, ma chera tosa misteriosa ra no s à pi fato ciatà. E el el no n ea gnanche ‘sù adora a saé ce che r ea gnon! Zendrejina r é ‘suda chel tanto adora a sin tornà a ciasa.

Co l à batù mesanote el londò, el guciar, i caai e i famesc i é tornade cemodo che i ea dedignante: i sò biei sarvije i é sparide e ra s à ciatà danoo dintorno ra strazes da massara.

Canche sò marigna e sò soreles es é ruades dal bal, es r à ciatada inze inze cojina, inciantonada pede l larin.

“Ce un bel bal che l é stà!” r à dito ra pi vecia. “No te pos gnanche t imajinà ce un lusso, e ce bon da magnà” r à dito cher outra. “El prinzipe l à balà duta ra sera co na gran bela tosa, che negun sa ci che see, na sciora che r é stada tanto na siesta anche con nosoutres, pensete mo …”

“E ci elo? Ce ara gnon sta tosa?” r à damandà Zendrejina. “ “No se sà. Negun ra conoscea: fosc l ea na prinzipessa ruada da indalonse. Ma ce vosto saé, tu … “ ra i à cridà ra pi vecia.

El dì dapò, el prinzipe l à deziso de fei un outro bal, parceche l aea na gran chiza de vede danoo chera tosa zenza gnon. Sò marigna e sò soreles de Zendrejina es é stades invidades danoo e, conpain de ra prima ota, anche in chel dì era r à abù da ‘sì drio dute i caprizie de chera tré stries: es viestì, es fornì su e es petenà. Canche es é moestes par el bal, l é ruà danoo sò sentora.

E sto colpo Zendrejina r à ciapà sarvije ancora pi biei: un vestì de seda zeleste col bustin recamà con perles e fire d arsento, e scarpete lesiere sui sò biei peduche. Intrà i ciaei r aea colagnes de perla grijes e bianches: r ea na mereea.

Ignante de sin ‘sì, ra fatazina sò sentora ra i à fato mile racomandazios. “Pensete, pizora mea, de vienì a ciasa ignante mesanote. Da mesanote tornarà danoo duto conpain de ignante, i tò sarvije i sparirà e te te ciataras co ra tò straza veces!”

Anche sta ota Zendrejina ra i à inprometù de prozede polito, e r é moesta ves el palazo col londò tirà da sié caai e sié famesc drio. El prinzipe el ra spetaa, duto ajità. El no n aea invidà outres: el spetaa de balà solo co ra tosa de ra sera ignante. Intanto l tenpo passaa e ra tosa no ruaa: el prinzipe el scomenzaa ormai a se lascià ‘sì, canche chera bela tosa zenza gnon r é ruada inze inze sala.

El i é ‘sù incontra duto contento e l à balà duta ra sera con era, zenza mai ra lascià. Inze sala i ea dute gran curiosc, de saé ci che l ea chera tosa e da agnoche ra ruaa.

El prinzipe l i à damandà un grun de robes, ma era r é stada senpre ceta e ra no n à vorù i dì ci che r ea e parceche r ea ruada fin là.

El tenpo l é passà coscita in prescia che Zendrejina ra s à inacorto de de ce ora che l ea solo poco ignante che l arloio el batesse res dodesc. Par fortuna r é ‘suda adora a se ra mocà, ma sta ota i sò biei sarvije i s à mudà inze cuatro strazes un toco ignante de ruà danoo a ciasa.

Zendrejina r é suda chel tanto adora a se conzà ‘sò pede l larin, che l é ruà sò soreles co ra marigna. Anche sta ota es i à contà duto del bal e de ra sciora che negun conoscea. El dì dapò, el prinzipe l à fato saé che l organisaa un outro bal. El vorea propio vede danoo chera bela tosa, parceche el s aea beleche inamorà de era e l vorea saé ci che l ea.

L é suzedù duto conpain de ra otes ignante. Canche ra marigna e sò soreles es é moestes par ‘sì al bal, ra fatazina r é ‘suda da Zendrejina e ra i canbià i sarvije inze l pi bel vestì che r aesse mai vedù. L ea duto recamà con fire de oro, e sul bustin l ea su ra pi bela ‘soies. Da sote ra nela spontaa fora scarpete che i someaa fate de viere. Sote i ciaei, petenade co na ‘soia de perles, el bel mus de Zendrejina el lujia. “Pensete senpre, pizora mea, de scanpà ignante che see mesanote!” ra i à radà ordin danoo ra sò bona sentora.

Zendrejina r é ruada inze l palazo ancora pi tarde de ra sera ignante.

El prinzipe, duto ajità, el ra spetaa sun porta maestra. El no r à gnanche lasciada desmontà dal londò che l i é coresc incontra e l r à menada par man inze inze sala.

Co r é ruada inze, s à sentù un gran “Oooh!” de mereea. Zendrejina ra lujia come l colmin de luna inze l zielo.

El prinzipe l à balà duta ra sera con era, e in ciou de tanto l i dijea parola dolzes inze par na rea. Zendrejina ra no n à outro ca slecà el sò bel bel prinzipe. I à senpre balà inbrazorade e incantade, fin che l é ruà mesanote. Co l arloio l à batù l prin boto, ra tosa ra s à svincà dai braze del prinzipe e r é scanpada via decoren. El l à ben proà a ra fermà, ma no n à ‘soà nuia.

Zendrejina ra corea col cuore che l petaa come un mai, r é ‘suda ‘sò par sciara deboto a reolton e sul ultimo sciarin ra s à inzanpedonà.

Coscita, un dei sò biei scarpe, lesier come l viere, el i é slezià fora dal pè. Ra no s à gnanche fermà a l curà su: manciaa poco e nuia che ra deentasse danoo ra massara inciantonada pede l larin! El prinzipe el i à coresc daos e, canche l no r à pi veduda, l i à damandà ai guardies se i aea vedù moe un londò duto de oro.

Lore i à respondù che i aea vedù passà a pè solo na tosa viestida de strazes, co na zuca sote l brazo e dadrio na fila de sorizes e zeramandoles.

El prinzipe l sin é tornà ves ciasa duto avelì: su par sciara l à vedù el scarpo e el l à curà su. L é sù duto contento inze inze ra sala, col scarpo inze man. Con chel l arae desseguro ciatà danoo ra sò bela tosa.

Canche sò soreles es é tornades a ciasa, es ea duta spiritades. Es i à contà a Zendrejina cemodo che ra tosa misteriosa r ea scanpada in prescia, che l prinzipe l aea ciatà un gran bel scarpeto e l no n aea fato outro che se l vardà e sospirà par duta ra sera. “El s à d aé propio inamorà de chera tosa” r à dito sò sorela pi vecia. “El no n à fato outro ca se vardà chel scarpeto e l no i à pi tendù a gnanche una de ches outra toses” r à ‘sontà ra pi ‘soena, nafré invidiosa.

Zendrejina ra no n à daerto bocia, e ra sbassà l mus parceche es no s inacorsesse che r ajitazion i fejea petà forte l cuore.

El dì dapò el servo del ré l é ‘sù par duto l paes a craià “Scotà, scotà! Ra toses invidades al bal es à da vienì dutes inze l palazo del ré, a se proà l scarpeto che i à ciatà ansera inze l palazo. Chera che l i ‘siarà ben, el prinzipe el se vo se ra tuoi par sposa!”

Sciores ‘soenes e manco ‘soenes es é corestes de oga inze l palazo a se proà l scarpo ma, anche se nossicuantes es à proà a se l bete, gnanche una ra no ‘sia adora a bete inze l pè inze un scarpeto coscita pizo.

El prinzipe el i à damandà al servo de l menà inze duta ra ciases del regno, anche inze ra pi poereta, par vede de i fei proà l scarpo a duta ra toses, una par una. El servo l é ‘sù col prinzipe inze duta ra ciases, una drio r outra, a ciatà duta ra toses che es aea r età par balà e se maridà.

Parea propio che inze duto l regno no fosse gnanche na tosa bona de se bete su chel bel scarpo. Dapò de aé zarpì duta ra strades, ra ciases, ra piazes, a ra fin el prinzipe e l servo i é ruade daante ra ciasa de Zendrejina.

Sò soreles es s à fato alolo inaante, duta pienes de festide. “Ió son ra pi granda, me tocia a mi” r à dito ra prima: ra s à scentà ‘sò con prepotenza daante l servo e ra i à sporto l pè.

R à proà de ca e de là, ma ra no n é stada bona de se bete l scarpo. De scondon, r à proà a se l fascià su, r à proà a strucà i diede e a i piegà, ma no n é stà nuia da fei: r aea i diede massa longhe.

Gnanche ra pi pizora ra no n à abù gran fortuna: r aea el pè pi curto ma pi gros, i diede i ‘sia inze polito ma l taron el no passaa, “No n aéo mangare un outra fia?” l i à dito l prinzipe a ra marigna. “Aì, aì, l é Zendrejina” r à respondù alolo sò sorela pi vecia. “Oh, chera ra no conta, l é ra nostra massara e in chera seres del bal r ea a ciasa.”

“Voi vede anche era!” l à ordenà l prinzipe.

Ra tre femes es à proà alolo a se voltà contra: che anche na massara ra se proasse l scarpo, i parea propio massa! Ma l prinzipe l no n à vorù sentì rejos: duta ra toses del regno es aea derito de se proà chel scarpeto. Zendrejina ra s à fato inaante duta timida: anche se r ea viestida de strazes e r aea l mus e ra mas infroscignade, se vedea alolo che r aea estro e r ea na gran bela tosa. Ra s à scentà ‘sò, el servo el s à insoneà ‘sò daante de era e l i à fato proà l scarpo.
“Oooh!” i à dito dute, canche ra s à betù l scarpo inze l pè zenza fadia. In chera l é vienù inze ra fatazina sò sentora, che co ra bacheta majica r à canbià alolo ra strazes de Zendrejina inze chel bel vestì de l ultimo bal. “Alora te sos tu ra tosa misteriosa che voree!” l i à dito l prinzipe inamorà. “Vosto deentà ra mè femena?”

Sò soreles, anche se s ea invidioses es s à insoneà ’sò daante Zendrejina e es i damandà che ra i pardonasse ra sò prepotenza.

Zendrejina ra s à pardonades, r é ‘suda col prinzipe inze l palazo, i s à maridà e r é deentada prinzipessa. Da in chel dì r à vito con el contenta e beata par anes anorum.