Car el me car cusin Feliz Castell/Poesia

Da Wikisource.
Poesia

../ ../Dettagli della lettera IncludiIntestazione 12 gennaio 2024 100% Da definire

Car el me car cusin Feliz Castell Dettagli della lettera

[p. 1 modifica]Car el me car cusin

Feliz Castell1.

Amor l’è ceco e tutta poesia
Sol ch’el sia liber; ma donca ch’el sia
Dalla sciarpa del sindech ben ligaa
L’è fior de prosa seria e gran realtaa



Se temp fa, m’et pregaa la vuna e i dò
De scriv quai vers per sto bell giornadon,
E se mi dopo dii i dò vœult de nò
— Perchè gris e già in terza coscrizion —
Hoo fenii a ditt de sì e a cercà in tebbiaa
Trà i giargiatol desmiss, rott, sbirolaa
                                   Apoll, i Mus, el liri,
                                   Gli amori e i gran sospiri:

Mò, ch’è tutt pront vell e vestii de sposa;
Ti anch ti, e con ti in gilè de gess, vajana,
Sindech e testimoni; la tirosa;
Parent e amis in gran legria e mattana,
Anca al dolor de venter di curios,
Coi solit fiœu che sbraggia Evviva i Spôs!
                                   Mo’, marcanaggia sia,
                                   Mò, manca la poesia.

Sigura; e hoo avuu bell dagh mi a sfojazzà
Di gran poesij sul matrimoni e i spos
Per trovà quai penser de ben grattà
(Mestee che i poetta tucc sfacciaa, e de sfros
Fan già dal dì che padr’Adam per primm
L’ha sposaa la soa gnocca e gh’han faa i rimm),
                                   Ma odess, chi no gh’è staa
                                   Ne mezzo, ne boccaa.

[p. 2 modifica]


Comè? Hoo fin faa anca el poetta novellott
Che va in di nivol e borla in di foss;
Quell ch’el n’ha assee d’on cœur e on cassinott;
Ch’el viv domà de amor e sospir gross;
E che in tutt lu no ’l ved a sgorottà
Che amoritt e amorott; ma tanto fa,
                              Che anch chi hoo faa nient de drizz:
                              Sicchè, addio vers, Feliz.

Donca doman, va ben? te cìbet miee
E on car boccon de tosa ma de quej
Che fa fermà la gent li sui duu pee
A dagh on œucc e a digh i coss pu bej?
Bravo Feliz, cibel quell car boccon,
E cred, che anmi Gustin, ghe n’hoo on guston
                              Tutt gust e tant gustos,
                              Che s’ciavo... Evviva i Spôs!

E beato ti, che t’et trovaa ona tosa
Cognossuda da on pezz e giudicada
Per cœur e per bontaa on modell de sposa,
E set sicur che dopo la crodada
Della benda e del gran brusor d’amor
L’ét de avè cara anmò come on bell fior
                              Fasendegh domà tì
                              De giardinee marì.

Perchè se ved de spess di matrimoni
A sfreggiss giò in poch mes, a zaccarà,
Lù taccass alla Tizia, lee al Semproni,
E insci trà fœura amor e pas de cà
Per tirass denter rùsgin; lit e guaj:
Coss tutt, che tucc fenissen a giustaj
                              Denanz ai tribunal
                              Coi division legal?

Perchè l’omm no l’ha mai voruu capì
— E el disi a tucc vè — che la donna miee
L’è on fior ch’el va ben coltivaa ogni dì,
E semper e domà sostegnuu in pee
Dal giardinee marì, senza dagh man
El Cireneo de casa, o di ortolan
                              Tutt passionaa e appettitt
                              Per trifol e cornitt.

[p. 3 modifica]


Mè car, el matrimoni l’è quell piatt
Dolz e piccant, se sà, che i conjugaa
San, pù o men ben, tra lor componn e sbatt
Adree ai sò gust; e lor ben fortunaa
Se intant che amor el va ancamò a martell,
Se tiraran de prezzi in quest e quell
                                   E impastaran duu cœur
                                   Doppi in d’on sol bonœur.

Guarda, el tœu miee, l’è istess del giœugh del lott,
Tucc speren de broncà l’orba Fortuna
Per portagh via on bon terno bolgiott,
Ma è rar trovagh l’ambo cavicc in cuna;
Com’hin pur tropp, tropp spess qui illus de gent
Che all’att che creden de inzancagh coi dent
                                   La cioma, de mincion
                                   Trœuven che l’è on scignon.

Puttost, guadagna on terno qui car spos
Che da lor pòrten busca e gh’ha i niadej
Senza tanti parer, ne ajutt de sfros,
Immitand men i gent, che ne i usej;
Che sa fa cunt, dà cunt e ben cuntà
Ch’è assee el danee quand l’omm ne sa vanzà
                                   Per fèvera e bailott.
                                   Ecco el ver terno al lott.

Questi, el mè car Feliz, da bon amis
Se no hin vers, hin consili in prosa sana
Che te doo mi de mett in d’on cornis,
De legg e praticà ogni settimana
Longo el stradal del viagg matrimonial,
Viagg che ai primm temp l’è tutt sentimental,
                                   Ma anch somenaa alla fin
                                   De rœus con tant de spin.

Ciavo Castell, salùdem tant la sposa
Quella cara Giulietta bombasona
Che nanca on strasc de brutta e veggia tosa
L’ha poduu dimm che no l’è brava e bona.
Vœuregh ben, ch’el te costa nient; e inscì
Felice ti de nomm e fatt, anmì.
                                   Sbraggiaroo tutt legrios:
                                   Allegri! e Evviva i Spos!



Milan, 30 Agost 1879.

L’Aff. Cusin
GUSTIN TAJABO’.

Note

  1. Lettera scrivuda alla vigilia del dì ch’el se sposava in Mendris la nòbil popòla Donna Giulia Pollini.