Bela e ra Bestia

Da Wikisource.
Jeanne-Marie Leprince de Beaumont

Ernesto Majoni Coleto fiabe letteratura Bela e ra Bestia Intestazione 13 novembre 2015 50% Da definire

Bela e ra Bestia de

Madame Le Prince de Beaumont

Lea na ota un marcante scior, che l ea restà vedovo con tré fies. Does es ea ingordes e sfazades, ma ra terza, che r aea gnon Bela, r ea na gran bona tosa, ra consolazion de sa pare, e sò soreles es ra vardaa via de sbianz.

Intor Bela i 'sironaa de un grun, ma era no vorea insaé de se maridà, asà che r aarae abù acaro vive ancora alcuante anes pede sa pare. Ches outra doa soreles, inveze, blagones e superbes, es no ciataa gnanche un tos che i comodasse.

Un an, al marcante ra i é 'suda mal coi afare parceche, gouja na gran sboera, ra sò naes es é 'sudes sote aga co ra marcanzies. A chel poranima i é vanzà solo debite e l à abù da vende ra sò bela ciasa in zità e se tramudà inze na ciaseta fora pa ra canpagna.

Bela, duta ingramazada, ra s à fato corajo: ra s à betù ra mas dintorno e ra s à tacà ancora de pi a sa pare. Sò soreles inveze es no fejea outro ca sgnoufà, parceche ades es no podea pi vive da sciores, tanto pi che es aea pardù duto e anche doniote no sin vedea pi.

Un an dapò l é ruà na letra; ra i dijea al marcante che una de ra sò naes 'sudes sote aga r ea stada tirada su e r ea ruada a ciasa co ra marcanzies. Chel òn el s à alolo tirà in ca e in chera sera l à paricià ra valijes par 'sì danoo in zità.

Sò fies es ea contentes, massima chera pi grandes. “Pare, ve preo, ades che son danoo sciore, porteme un regalo. Vorarae na mantelina de peliza e alcuante ciapiei noe” r à dito chera pi granda. “Ió inveze vorarae sarvije, na borseta, e un pei de guantes” r à dito ra seconda. “Fia mees, na nae l é solo na nae, e no sei mia se tornaron danoo sciore come na ota” l à proà a rebecà l marcante. Ma sò fies es seguitaa a petlarà: ore, merle, scarpe de seda ...

“E tu, Bela, ce aaraesto acaro aé? No vosto algo anche tu?” l i à damandà sa pare a ra pi pizora, che r ea là inciantonada zenza daerse bocia.

LDuto fato, Bela no n aarae vorù nuia, ma par no ofende sò soreles r à pensà de damandà anche era un regalo. E coscita ra i à dito a sa pare: “Asà che te sos tanto un bon e te te penses senpre anche de me, porteme un rameto de ruoses: inze l nosc orto es no vien su, e se fosse bona de res strapiantà ...”
De l indoman bonora el marcante l é moesc, ma co l é ruà agnoche l aea da ruà l s à inacorto che co ra roba salvada da r aga l podea chel tanto pagà i debite e i marinare.

Doi dis dapò, co l é tornà a ciasa, l ea pi poereto de canche l ea moesc.

L ea deboto ruà: manciaa solo calche mier de strada, canche l à scomenzà a gneegà. El gneegaa senpre pi fis, e co l é dinultima s à betù a jonfedà; inze poco l gnee l à cuerto duto e l marcante l s à pardù.

Dapò de aé 'sironà incainlà par un gran toco, el ris-ciaa de morì jazà o sbardenà dai loe, canche l à vedù na lun 'sò in fon de na strada piena de brascioi. L é 'sù drio ra lun e l é ruà daante un gran palazo.

L à betù l caal inze stala e l é 'sù alolo a vede del paron de ciasa. El s à fermà inze na gran sala pede un fornel inpizà, par se scioudà e spetà se ruaa calchedun. Ma no s à vedù negun. Straco e infamentà, el marcante l é 'sù sora toura, agnoche l ea stà paricià un grun de roba, e l à zenà solo.

“I damandarei al paron de me scusà, co l ciatarei, e i dijarei gramarzé de duto sto lusso” l à pensà.

Dapò zena, l é 'sù a vede de na camera par se poussà, e l s à conzà 'sò.

El dì dapò, canche l s à descedà, l marcante l é tornà inze chera sala, agnoche l ea duto paricià par solerà. Da ra funestres l à vedù che l gnee l s aea delegà e l soroio l ea outo. “Ades ei da min 'sì, ma tornarei a i dì gramarzé al paron” l à pensà. Fora inze l orto, l é passà daante na bela ceja de ruoses e i é sovienù alolo ce che ra i aea damandà sò fia pi pizora.

L aea chel tanto destacà na ruosa, canche l à sentù un bordel del demonio e l à vedù che calchedun vienia ves de el; l ea coscita un burto, che da ra spasemada l marcante l sin 'sia deboto in azidente.

L ea ra Bestia, parona de chel palazo, che ra i é alolo soutada sora. “Malingrato! Me paghesto coscita duto chel che t ei dà?” r à craià ra Bestia. “Ió t ei salvà ra vita e tu te me robes ra ruoses de l orto. Te pagaras gran ciaro sto dispeto!”

“Pardoneme, scior, no voree te ofende”, l à balbotà l marcante, insoneà 'sò daante ra Bestia. “No n aee mia chera de robà, voree solo i portà na ruosa a mè fia pi pizora, che ra me r à damandada.” “No me ciama po scior, te vedes ben ce un mostro che t as daante.
Ciameme Bestia, chel che son. T as dito che t as fies. Polito. Se una de eres ra vienarà ca al posto tò, no te fejarei nuia. Ades vatin, ma se no vedarei tò fia, t aaras da tornà ca ignante de tré mesc.”
El marcante, che l se vedea beleche morto, l i à dito gramarzé.

L ea drio a sin 'sì, canche ra Bestia ra i à dito: “Ma no voi che te tin vades zenza nuia. Torna inze ra tò camera. Là te ciataras un baul: enpelo pura de chel che te vos. Te l fejarei mandà a ciasa ió.”

El marcante l à fato cemodo che i aea dito l mostro: tornà inze camera, l à ciatà l baul el l à enpì de ore e monedes. “Se propio ei da morì, almanco che i lasce a mè fies algo par vive polito” l à dito; l é montà danoo sul caal e l sin é 'sù.

Ra fies es i é corestes incontra e es se l à brazorà e strucà su nossicuanto. L i à dà l ramo de ruoses a Bela e l à dito: “Fia mea, sta ruoses es m à costà ciares” e l i à contà duto chel che l ea capità da canche l ea moesc. Ra fia pi grandes, inbestiades, es vorea s-ciafazà chera pi pizora, ma era ra i à dito a sa pare: “Pare, alora me sacrificarei ió par te. No stà a bazilà: doman bonora 'siarei da ra Bestia.” Sa pare l à fato de duto parceche ra no moesse, ma l no n à 'soà. Sò soreles inveze es ea contentes, parceche a Bela es no i aea mai vorù ben, e chera l ea r ocajion bona par no r aé pi sote i pès.

Co l é 'sù inze camera, l marcante l à vedù che ra Bestia r aea mantienù parola. 'Sodalpè del lieto l ea un baul pien de monedes e de ore. El i l à dito solo a Bela; asà che r ea na bona de cuore, ra i à proposto a sa pare de dorà chi sode par maridà sò soreles e i pardonà ra sò jelosia.

De l indoman, Bela e sa pare i é moeste. Ches outra soreles es ea beates.

Co i é ruade inze l palazo, i à fato conpain de ra prima ota: i à betù l caal inze stala, i é 'sude inze inze ra gran sala, agnoche i à ciatà el bon e l meo sun toura, da magnà e da bee.

No n ea vienù negun a i spetà; ra Bestia ra no s à fato vede. “De seguro chel mostro el vo che m ingrasse par dapò me magnà inze un bocon“ r à pensà ra tosa, e par i no dà un despiazer a sa pare ra s à sforzà de parà 'sò algo. I aea chel tanto fenì de zenà che ra Bestia r é ruada.

Anche se ra saea, a vede l mostro Bela ra sin 'sia deboto in cu, ma r à fato de duto par no se pande, e ra l à saludà de bon saó.

“Sosto ruada ca da tò posta?” i à damandà ra Bestia. “Aì, e voi restà ca” r à respondù era, zenza oussà l vardà inze l mus.

“I ei dà solo despiazere a mè pare par i aé damandà na ruosa, e l é de iusto che ades see ca al posto sò.”

“Te sos na tosa bona e jenerosa” r à dito ra Bestia, pi mestega. E a sa pare: “Tu doman te pos tin 'sì, parceche te sos stà de parola. Note a dute.” E l sin é 'sù.

In chera note Bela ra s à insonià che na bela sciora ra i dijea: “No t as d aé festide. El ben che te fesc el te vienarà rendù.”

Apena descedada, Bela ra i l à contà a sa pare, ignante che l moesse. Epò i s à brazorà su e l marcante l é moesc.

Ra tosa r é coresta 'sò inze ra sala, agnoche ra toura r ea beleche pariciada; ma ra Bestia ra no n ea. Fin che ra ra spetaa, r à pensà de 'sì a se vardà l palazo. R é restada de stuco canche, fora in son de na losa, r é ruada daante na porta con ingravierà su l sò gnon: e ra letres es ea de oro.

Bela r à daerto e r é ruada inze inze un cuartier ben fornì e pien de libre. Ra in à tolesc fora un e su ra pajina daante r à lieto: “Chesta, Bela, l é ciasa toa: ca inze ra parona te saras tu.”
“Ma ió no vorarae outro ca podé vede danoo mè pare” r à dito Bela.

Apena dito, i é tomà l ocio sun un specio, e inze inze chel specio r à vedù ciasa soa, sa pare che ruaa e sò soreles che es i corea incontra.

Chera does es parea tanto despiajudes de chel che i ea capità a Bela, ma se vedea alolo che inveze es ea beates de se r aé descazada.

A Bela i dorea che es fosse coscì jeloses de era, ma r è stada grata al sò guardian, che con era l ea gran rispetos. “Fosc ra Bestia ra no vo me fei del mal. Se r aesse chera, no sarae stada coscì rispetosa” ra pensaa, pi contenta, fin che ra tornaa inze ra sala. R à bicià l ocio inze ogni camera, r é 'suda fora inze l orto, r à sonà l strumento che i ea stà regalà.

Ma chel mostro no se l à pi vedù.

Solo da dassera, fin che Bela zenaa, ra Bestia ra s à fato vede danoo. Ra tosa ra no n aea pi festide, asà che inze i sò oce ra vedea che l no n ea po tanto un catio. “Te despiajelo se stago ca fin che te magnes?” l i à domandà el. “Gnanche nafré” r à respondù era. “Te sos tu el paron e te pos fei chel che te vos.”

“No fejarae mai algo che tu no te vos” ra i à respondù ra Bestia. “Ma no n asto festide de me? No vedesto ce un burto che son?” “Aì, te sos ben un burto” r à dito Bela piena de corajo, e ra l à vardà inze i oce. “Ma te sos anche un gran bon; l é ome pi mostre de te, che drio un bel mus i é fouze e catie.”

“Bela, no vosto me maridà?” ra i à damandà ra Bestia. “Nò, propio no pos” ra i à respondù Bela. “Ma podon esse amighe.” Ra Bestia r é leada su e ra sin é 'suda.

I dis i passaa e a Bela ra vita inze l palazo ra i piajea senpre de pi. Ra liesea, ra sonaa, ra i tendea a l orto, e ra spetaa dutaldì che vienisse scuro, par vede danoo chera bona Bestia. I se ra contaa par ores pede l fornel, e pi che ra conoscea l mostro pi ra se fejea de mereea de cuanto un bon che l ea. I dorea solo che ves sera, duta ra seres, el el i damandaa de se maridà. E ogni sera Bela ra se refudaa. Un dì che ra vardaa inze l specio agnoche ra vedea ciasa soa e ra sò 'sente, Bela r à vedù sa pare, che l ea tanto marà e l padia parceche el no r aea pi pede el.

Co l é stà ora de zena e i s à ciatà, ra Bestia ra i à damandà ancora na ota: “Bela, vosto te maridà con me?”

E Bela ra i à respondù: “Amigo mè, ió no poi deentà ra tò femena, anche se te voi un gran ben e vorarae stà ca con te. Solo che ancuoi, a vardà inze inze l specio, ei vedù che mè pare l no stà ben. Lasceme 'sì a l ciatà, e t inprometo che ca de oto dis tornarei ca da ti.”

Ra Bestia r à dito: “Ió voi solo che tu te sees contenta. Tol su sta vareta. Stassera bétera sul lateral e doman te saras a ciasa toa.
Canche t aaras chera de tornà, poiera danoo sul lateral e de l indoman te saras danoo con me. No stà a te desmenteà de me, Bela, e torna; zenza de te no pos pi vive.”

Bela r à fato cemodo che i aea dito ra Bestia. De l indoman ra s à descedà inze l sò lieto, a ciasa soa. R à sonà l cianpanel e l é ruà ra massara che, canche ra r à veduda, ra s à betù a bregarà.

L é ruà alolo anche sa pare: l no podea crede che sò fia ra fosse tornada e coscita el se r à brazorada e busciada su par un toco. Pare e fia, in lagremes, i s à contà duto chel che l ea capità i mes ignante.

Ches outra soreles es s aea maridà, ma es no stajea polito: una r aea un òn intelijente e scior, che l ra desprezaa e l ra smalmenaa; cher outra r aea un gran bel òn, coscì un cagheta che gnanche l no ra vardaa.

A Bela i despiajea nossicuanto e, asà che r ea na bona, r à pensà de fei algo par eres. Ra Bestia ra i aea mandà un baul pien de biei sarvije: r à deziso de in donà alcuante a sò soreles, ma canche r à fato par i tuoi fora, el baul l é sparì. Coscita r à capì che ra Bestia r aea pi acaro che ra se tienisse duto par era.

Canche ra soreles es à sapù da sa pare che chera pi pizora r ea tornada e es é ruades a ciasa, es à vorù saé cemodo che ra s aea redoto. A vede ce na bela che r ea, viestida e piena de ore come na rejina, es renjea da r invidia.

Es à scomenzà a i damandà chesto e chel, e era r à dito che ra stajea a ciasa solo na setemana, parceche ra i aea inprometù a ra Bestia de tornà inze l palazo.

“Vardera là, chera sfazada. R à ciatà un mostro pien de roba e ades ra fesc ra vita de Michelazo. Vardon de ra tienì ca” r à dito ra pi granda. “Se ra intardiea a tornà, ra Bestia ra deentarà come l bisc e mangare ra ra coparà.” E coscita es i à fato tanto ra beles e es i à fato vede de esse coscì contentes che ra fosse a ciasa, che Bela r à deziso de se fermà na setemana de pi.

Ma ra no n aea contento, e ra se cruziaa de no n aé mantienù chel che r aea inprometù. Ra pensaa senpre al mostro e a ra sò paroles e ra tarentaa de l vede danoo, parceche l i manciaa nossicuanto. Na note ra s à insonià de ciatà ra Bestia scarada 'sobas pede un ru, ormai mesa morta.

“Son propio na malingrata” r à dito, canche ra s à descedà piansen. “L ei inbroià. Son stada na catia con el, che inveze l é tanto un bon e l se fida de me. Voi che se maridone. El no sarà un bel, ma gnanche mè soreles es no n é contentes de s aé tolesc doi biei ome. L é un gran bon, e par me chesto l é duto.”

R à poià ra vareta sul lateral e ra s à indromenzà.

De l indoman, Bela r ea danoo inze l palazo de ra Bestia. R à curà fora l vestì pi lujente, ra s à tirà de petacio e r à spetà da dassera che ruasse l sò bel. Ma da res noe ra Bestia ra no ruaa. R à spetà ancora, ma l mostro l no s à fato vede. Bela, spasemada, r é 'suda de coren a zarpì duta ra cameres del palazo. Ra l à ciamà nossicuanta otes, ma nuia.

In chera i é sovienù ce che ra s aea insonià, e r é coresta 'sò a vede inze l orto. Ra Bestia r ea 'sò in fon de ra strada, destirada pede l ru.
“No stà a morì!” r à craià Bela in 'senoon. Ra i à bagnà l mus, con aga e co ra sò lagremes, e l mostro l à daerto danoo i oce. “Cuanto che ei abù da spetà” l i à dito sote osc. “No podee vive zenza de te, ma ades che te sos ca pos morì contento.”

“No, te preo” ra i dijea ra tosa in lagremes, “no t as da morì. Voi deentà ra tò femena. Ió te voi ben!” In chera s à betù a tonà e a saetà. Intrà ra saetes Bela ra no vedea pi nuia, e canche Bela r à daerto i oce, al posto del mostro l ea un bel tosato. “Dime mo, agnó era ra Bestia?” ra l à preà Bela, desperada.

“Ra Bestia see ió” l à respondù l tosato. “Un mago el m aea fato deentà chel burto mostro, e solo l amor de na tosa l podea me salvà.

Tu t as fato un miracol. Vosto ancora te maridà con me?” Bela r à dito aì beata, e l prinzipe l i à dito: “Na ota te t as insonià che par esse coscita na bona t aaraes ciapà algo indrio.

Te deentaras na prinzipessa, e tu e ta pare vivaré senpre pede me. Tò soreles inveze, asà che es é caties e invidioses, es se merita de esse castigades.

Coscita sò soreles de Bela es é deentades de piera, e es aarae abù da restà coscita fin che es no n aesse capì cuanto caties che es ea stades. Bela ra s à maridà col prinzipe, e i à vito contente par tante e tante anes.

Fin