Brindes de Meneghin a l'ostaria

Da Wikisource.
milanese

Carlo Porta 1810 poesie/Poesie dialettali letteratura Brindes de Meneghin a l'ostaria per l'entrada in Milan de sova S.C. maistaa I.R.A. Franzesch Primm in compagnia de sova miee l'Imperatriz Maria Luvisa Intestazione 8 settembre 2009 75% poesie

Alto allon, trinche vain, trinche vain!
Portee scià mezz e zain — e peston,
trinche vain, trinche vain, prest, allon!
Mì denanz de mia trippa voller
5d'ogni sort de caraff, de biccer,
mì voller metter surba in vassell
e vodara cantina a Perell!
Ah che bev! Ah che bev che vuj fà,
vuj sgonfiamm,
10vuj negamm — vuj s'cioppà,
vuj scarpamm,
sgarbellamm — col cantà,
col fà eviva
al gran mètter che riva,
15al patron, car carasc, bon patron,
ch'el ven scià con la brocca d'oliva,
senza ruzz, nè sparad, nè baccan,
a proved ai besogn de Milan.
Alto allon, trinche vain, trinche vain!
20Portee scià mezz e zain — e peston,
trinche vain, trinche vain, prest, allon!
Se i speranz della pas ses agn fa
m'han faa bev a sto post tanto vin
de fà corr di barchitt, di molin,
25tanto mej l'è incoeu el dì de boffà,
de spongà,
de sugà,
de negà,
chè la pas no la manca — l'è franca,
30chè l'è chì, che la pò pù scappà.
Alto donch, trinche vain, scià del vin!
ch'el mè stomegh l'è secch come on ciod,
scià on martin
de Buscaa, ch'el vuj god
35con savor
in onor — del patron!
Quest l'è bon!
Cara, cara, che fior
de bobô — che l'è quest! Oh che gust!
40Glô, glô, glô — Benedetta la terra
de Buscaa, di contorna de Bust,
che ve staga lontana la guerra,
che i tempest, i stravent, la scighera
vaghen tucc a pestass in brughera.
45Viva semper quell patron
che manten — grass el terren,
ch'el sa spend in piantagion
e in repar quell che conven,
che l'è giust cont i pajsan,
50che in del spend el va corriv,
che ai fattor el liga i man,
ch'el sa viv e lassà viv!
Viva semper quell patron
che va, ved, e che proved,
55che sa cred ai relazion
quell ch'el cred de podè cred!
Ogni sces a on patron su sto taj
la deventa ona vigna pientada,
sgrazzononn d'ugonona inscì fada
60da stantà col stanghett a portaj.
A on patron de sta sort tucc i ugh
ghe fan vin, ghe van tucc in cantina:
nissun grippa, nissun fa pacciugh,
hin inutel i ciav sulla spina.
65Donch glô, glô — Viva viva el resgiô
gloria e onor di Lombard, di Todesch,
donch glô, glô — Viva viva franzesch!
L'è franzesch quell patron — tanto bon,
tucc el san, el san tucc che l'è lu
70quell patron caregh ras de vertù,
ch'el ven scià senza ruzz nè baccan
a proved ai besogn de Milan!
Ohè baroni,
brugnoni,
75slandroni!
Pientamm chì
giuradì!
de parmì
on trattin
80col martin
senza vin?
On intort
de sta sort
al bosin?
85Prest canaj,
razzapaj,
Mort o Vin!
Pas, pas, pas — che l'è chì lu el bombas.
Canegraa — del Modron?...
90Sanguanon!
Pas, pas, pas —
hoo fallaa — i mee brugnon.
Che Toccaj, che Alicant, che Sciampagn,
che pacciugh, che mes'ciozz forester!
95Vin nostran, vin di noster campagn,
ma legittem, ma s'cett, ma sinzer,
per el stomegh d'on bon Milanes
ghe va robba del noster paes.
Nun che paccem del bell e del bon,
100fior de manz, de vedij, de cappon,
fior de pan, de formaj, de butter,
no emm besogn de fà el cunt coj biccer,
e per quest la gran mader natura
la s'è tolta la santa premura
105de vojann giò de bev col boccaa
fior de scabbi passant e salaa,
fior de scabbi mostos e suttir
di nost vign, di nost ronch, di nost fir.
Vin nostran, vin nostran, torni a dì,
110de trincà col coeur largh e a memoria,
chè di vin forestee la gran boria
per el pù la va tutta a fornì
in d'on pôff, fumm e scumma, e bott lì!
Ma ovej là! giust mò lu sur Perell,
115scià on bon fiaa de vinett, ma de quell
savorii, limped, luster e s'cett
che se catta suj ronch del Gergnett.
Con sto scabbi, che in pont de lejal
l'è el retratt del nost coeur tal e qual,
120gh'hoo intenzion — de intonà ona canzon
in onor della nostra patrona
che poeù infin, se l'è bella, l'è bona,
se l'è dolza, graziosa — e giusosa,
foo el mè cunt che l'è on rasol anch lee
125d'ona vit — ben sciarnida — e scialosa,
insedida — e cressuda in sto sit
grazia all'aria e all'influss del Verzee!
Scià — manch ciaccer, vint, trenta caraff!
Paghi mì — chi voeur bev vegna chì,
130chi voeur bev, presto chì — paghi mì!
Creppa, s'cioppa in sto dì — l'avarizia,
e che viva la pas, l'amicizia.
Alto andemm —
sù sbraggemm — sù cantemm,
135che la sòlfa l'è questa che chì,
alto là! intoni mì — citto lì.
Viva, viva la nostra patrona,
buseccona
tant lee come nun,
140che intuitù
de bellezza e virtù
per brio bacco le zed a nissun!
St'anemina del ciel delicada,
destinada
145a stà ai fianch del patron,
l'è el retratt
de la pas che l'è in att
de fà a sciosc con la giusta reson.
Dopo i torber, i guaj, la deslippa
150che la pippa
n'han rott per tant ann,
lee la ven
come l'arco balen
a prometten la fin di malann.
155Viva, viva la nostra resgiôra
protettora
di bon Milanes,
no gh'è ben
fin ch'el ciel le manten
160che nol poda sperà el nost paes.
Car vinitt del Monsciasch savorii
che gh'avii
giustaa el stomegh de tosa,
tornee adess
165a giustaghel l'istess,
conservenn la soa vitta preziosa!
Trinche vain, trinche vain, prest, allon!
che l'è inscì che forniss la canzon.
Puntum chì: adess ghe voeur on crostin
170tant per romp, per destingu vin de vin...
Cribbi! cribbi! che pan piscinin!
Hin pù grand i paroll de la metta,
hin pù gross i botton del Lapouff,
se me catta ona famm de poetta,
175m'en sgandolli on mezz gerla in d'on bouff.
Ma andemm là — che la pas, ch'el patron
el ven chì a sigillann in persona,
la farà — scomparì sti botton.
Manch aggravi, commerzi, danee,
180on bon Prenzep che faga on quaj spicch,
el san tucc, fina el Miggia e el Simona,
ch'hin el mantes che sgonfia sù i micch.
Ora intant che l'abbondanza
l'è in viagg cont el resgiô,
185vuj spassamm per la Brianza
anmò on bott a fà glô glô.
Gh'hoo el petitt de impì el bottan
cont on fior de firisell
che se fa in d'on cantonscell
190su la volta de Vedan.
Ah che vin! Pader Abaa!
limped, viv e savorii!
De quest chì in del vin de trii
no ghe n'è proppi mai staa.
195Se sto vin tal e qual l'è
el podess deventà on omm,
e mì anmì deventà on re,
no vorrev de galantomm
che sto scior vin de Vedan
200el me stass on brazz lontan...
Ma, eel fors lu... che denanz dagh el sacc
el me cascia in del coeur el coracc
de voltamm per brio bacco a descor
col medemm
205noster re e imperator?
Ah sì ben che l'è lu!... saldo... andemm...
Alto, spiret, sur Carla!... politto...
Via ch'el parla — Moxtill!... spiret.. citto!
Cont el fumm de sto vin sacra maistaa,
210come procurador del popol bass,
ghe stampi in ciel pù mej che nè sul sass
el giurament de amor, de fedeltaa!
Adess, Maistaa, mò el leggiarà addrittura
sul volt de tucc la carta de procura.
215Anem tucc: Trinche vain, prest, allon,
viva semper franzesch nost Patron!
Chee?... Vin bianch!
Quest poeù nò, nol vuj nanch
s'el fudess de Masaa del pù s'cett!
220Nò, nol vuj, malarbetta la pressa!
Vin de messa? — Sont pien de respett,
hin bon vin, tutt sostanza e savor,
ma però van bevuu de per lor,
chè no lighen coj vin de color.
225Mì puttost vorrev fann ona tomma
col vin ross de Masaa de cà Romma,
cordial, nett e s'cett come on specc,
semper bon — stupendon — quand l'è vecc.
L'è peccaa, sanguanon, ch'el mè venter
230nol sia largh come el fond d'ona tina;
podarev inscì metteghen denter
de sti fior de siropp de cantina,
chè ghe n'emm proppi a mucc, a balocch,
che a lassaj me va l'anema in tocch.
235Pagarev no soo cossa... on million!
che in quij dì — che stà chì — el nost patron
possess mì — fagh in cà el cantinee,
ma con patt che i Dottor de la Cort
fôrt... s'intend, stassen foeura di pee.
240Vorrev mettegh lì tucc in spallera
i nost scabbi, scialos e baffios,
quell bell limped e sodo d'Angera,
quell de Casten brillant e giusos,
quij grazios — de la Santa e d'Osnagh
245quell magnifegh de Omaa, de Buragh,
quell de Vaver posaa e sostanzios,
quell sinzer e piccant de Casal,
quij cordial — de Canonega e Oren,
quij mostos — nett e s'cett e salaa
250de Suigh, de Biassonn, de Casaa,
de Bust piccol, Buscaa, Parabiagh,
de Mombell, de Cassan, Noeuva e Des,
de Maggenta, de Arlaa, de Vares,
e olter milla million — de vin bon,
255che, s'el riva a saggiaj el patron,
nol ne bev mai pù on gott forestee;
fors el loda, chi sa, el cantinee,
e fors'anca el le ciamma e el ghe ordenna
de inviaghen quaj bonza a Vienna.
260Scià de bev anca mò, che sont succ!
che no poss pù mennà la tappella...
Franco in gamba... voj là... ch'el se ponda...
Vej! s'el donda — ch'el sbassa la vella,
sì s'el voeur voltà là la caraffa
265de quell tal inscì faa de la staffa.
Che caraffa! che vella d'Egitt!
Gaviraa?... del sur Duca?... del mej?
Vuj sgonfiamm,
vuj negamm — l'hoo già ditt!
270Foo on sequester su tucc i vassej,
che l'è quest el ver dì — de boffà,
de spongà,
de sugà,
de negà,
275chè la pas no la manca — l'è franca,
chè l'è chì — che la pò pù scappà.
Alto allon! Trinche vain, paghi mì!
Chi gh'ha sêt, chi voeur bev, vegna chì!
Foo poeù cunt che la pas in d'on mes
280la ne paga la ciòcca coj spes.
Cara pas, santa pas sospirada,
tant cercada — comprada e pagada,
t'emm cattada — pur anch se Dio voeur!
Ah stà chì! Pientet, sceppa, radisa,
285no destacchet mai pù dal nost coeur!
Te faran de ciel limped, de sò
i vertù de franzesch, de luvisa,
te faran de difesa — e de scesa
gratitudena e amor di resgiô,
290finalment te faran de rosada
sta granada
e sti gôtt de glô glô.
Svint, sù, allegher! coj tazz in di man
femm eviva al patron de Milan!
295Tucc unii in d'ona sola fameja
gent de toga, de spada e livreja,
gent de cappa, de gippa e de penna,
Venezian, Busecconi, Todesch,
bevemm tucc, sù sbraggemm — sù cantemm,
300fin che cascia la spina e la lenna,
viva, viva la cá de lo renna!
viva, viva, evivazza franzesch!
Ch'el ne possa durà sto resgiô
fin che al mond ghe sarà de glô glô.
305Trinche vain, trinche vain, femm bandoria,
chè l'è quest el temp giust de scialalla,
«e onoremm tucc i ann la memoria
de sto dì col glô glô, con la balla».