Doi frades differenti

Da Wikisource.
ladino

Giosef Brunel Doi frades differenti Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire


ʼNa uta l’ era doi frades, ʼn tous e ʼna tousa, dutg doi da maridar, ricches e ricchentg.

Ella la era bella, mo fausa e piena de superbia ‒ el l’ era nia burt, mo valent, umol e sinzer.

ʼNa festa, do bespol, che iera soi, sauta fora e la diss ella: Cent e centura, ʼn bel scring da serradura, e dapò el: Che saral mai là ite?

ella: Trei belle belle touse. :el: Cò saralle mai vestide? :ella: Una l’ ha, ʼl bust de damasch e ʼl camelot de pegnolà l’ autra l’ ha, le volge de arxent e i retgins de fila grana, l’ autra ʼl gramial griss, e ʼl corpet long.

Cala vesto per sposa, cala per ʼn pè de beng, e cala xù ʼn fon de chegadoi?

el: Per sposa, chella dalle volge de arxent, per ʼn pe de beng chella dal camelot de pegnolà, e l’ autra, xù ʼn fon de chegadoi.

ella: ʼN beng, per sposa t’ has, chella puzzolenta de Pocciolla ‒ l’ aea dut a d’ emprest, xu ʼn fon de chegadoi t’ has, chella più valenta de Pistonel ‒ e per ʼn pe de beng t’ has…

el: Chi che mai he! e ʼl se pensa: Te daepà beng pang per petta, e pò comenza.
el: Cent e centura, ʼn bel scring da serradura ‒
ella. Che saral mai là ite?
el: Trei bie bie fentg
ella: Cò sarai mai vestii?

el: Un l’ ha, i scivai da toccol, e le tgiauze roane, l’ auter l’ ha, ʼl fazzolet de seda, e la tgiamexa da becchetg da becchetg ‒ e l’ auter lʼ ha, ʼl corpet da bora e ʼl tgiappel torong ‒ Cal’ un vessu ‒ per spos, cal per ʼn pè de beng, e cal xu ʼn fon de chegadoi? ella: Per spos, chel dal tgiappel torong, per ʼn pè de beng chel dal fazzolet de seda, e l’ auter xù ʼn fon de chegadoi ‒ e pò la grignava ‒ e el l’ era ʼmbasteà, chè no la ge era xita per la pensada, e no l’ ha dit nia, chè, ʼna buxia nol la volea dir.

Dapò ella, per contentarlo, la comenzava ʼn dò: Cent e centura, e el sobit ʼn bel scring de m… dura. Dapò noi ha più fat a se ʼndoinar i sposs.

Prest dò i se ha maridà ‒ Ella l’ ha tout ʼn bel xoen, rich e superbech ‒ I ha fat ʼna gran nozza, con camaritg, e bastia, e festa da bal, e la bona sera; e i ha bù ʼn mulge de panciogn, descreanzè, che noi faxea auter, che madalenze ‒ e pancione, tant brauzole, che, se valgugn ge vardaa, le xia a tgiasa pianxang, e le dixea: Mare, chel me ha vardà! E po itg le ʼnxuriava; i dixea: mare, la giatta me varda ‒ tant fit, che me stgiampa ʼl schit.

ʼNa di i xia coi pastres, i aea 38 vatge ‒ Passa ʼn Signor e ʼl domana. Tante vatge aede pà? e itg ge respon: Tante, che autre tante, e la mità de tante ‒ se voi fossade ʼn toro, vossa femmena ʼna vatgia ‒ vos fi e vossa fia, ʼn vedel e ʼna vedella, ge ʼn mentgiassa una a cent ‒ tante ele pà? studià ‒ contà ‒ e ʼl Signor l’ è sen xit, mo i ge cridaa amò dò: Sior conte, dalle brae onte, dalle brae stracce, vesto che te sculacce? Dapò, passa ʼna Signora, e i cridava dò: Siora dal topè, polenta no ghe n’ è ‒ mo la fam la è tanto granda, che ʼl topè va da ʼna banda.

ʼNa di, chest medemo sior l’ è ruà alò, che i magnava ciuffa, biotta te ʼl lat ‒ e, cò i l’ ha vedù, i smaltava la ciuffa col sculger su per i parees. A veder cossì chest Sior ʼl domana a un: Saste ballar eh? e chest ge respon: Al par de mia sor ‒ dapò ʼl Sior domana: Saste biastemmar eh? E chest: Al par de ʼn ciattier! Saste far l’ amor eh? Al par de chi da Vich! Saste i comandamentg eh? Naa!

Dapò ʼl varda ʼna tousa e ʼl diss: De chi ela, sta bella xoena? e ella: Song de chi che song, e chi che me stima l’ è ʼn cojon! Dapò ʼl la domana: A chi ge veste più beng? e ella: Chest voi no aede da saer!

Dapò ʼl Segnor l’ è sen xit ‒ e prest dò i ha bù la polmonera, i ha cognù tor via, e tgiavar it, dut ʼl bistiam ‒ e la ge è xita mal; i se ha ʼndebità, e ʼmpotecà, e i è xitg ʼn malora ‒ Chiò se veid, che l’ è vera chel che dixea i velges: Fora della superbia, veng la meseria ‒ e cossì la è.

ʼL tous po, l’ ha sposà ʼna puretta, mo devota, valenta e rencurenta; i ha fat soe nozze a chiet ‒ e i se volea beng, e i xia d’ accord ‒ I dixea: A rexong de pera aent, faxong sori ‒ i era contentg. I ha bù doi fies, ʼn toset e ʼn tosetta ‒ pena i è statg mingol granottoi, i era feruscoi e parossentg ‒ e coi è statg più gregn, i xia past ‒ So mare ge faxea valch da disnar, e pò la ge daxea ʼn panet per un, e la dixea: Xivane xivane fantolins, la marena la è stremenada fora per chiss bostg ‒ e coi vegnia, la ge faxea da cena.

ʼN di, sul pascol, passa ʼn Sior, e ʼl sent tgiantar più bel ‒ Peres pastraccei, fora per chiss peccei; Demò disnar e cena ‒ dutto ʼl dì nia da marena, E da marendel, barba de peccel! L’ era chiss doi tosetg, che tgianta a cossì, mo, pena i ha vedù ʼl Sior i ha taxù, e ʼl toset l’ ha tout xù ʼl tgiappel ‒ E ʼl Sior ʼl diss: Aede pà bel far eh? E itg diss: Sì sì ‒ Tante vatge aede pà? Delle nosse, i diss, n’ ong catter ‒ e trei del barba, fra de nossa mare ‒ le ong demò a vardar ‒ E ʼl diss: Che tgiapade pà? Oh nia nia, i diss ‒ L’ è puret, e no l’ ha nessugn ‒ e noi, tant ʼn vardong pà catter che set. Dapò ʼl diss ʼl Sior: Valentg valentg ‒ staxè beng ‒ E itg: Si, ʼntge voi, faxè bong viatc.

ʼNa dì ʼl capita ʼntan che i cenava ‒ e ʼl diss: Bong pro ‒ e itg: Grazie ‒ se assane valch de bong, dixassane: Se ʼn volede con noi ‒ Dapò ʼl diss al toset: Sasto ballar eh? E chest: Na vedè Segnor! E alla tosetta: A chi ge vesse più beng? e ella: Al Signor Iddio e alla Madonna ‒ E pò? ʼl diss: e ella: E pò, a mi pare e a mia mare ‒ Bong bong, ʼl diss. E po ʼl veid ʼna pegna de scorza, e ʼl diss: Che aede pà te chella pegna? e i diss: Frae e tgialveise. ‒ Elè bone eh? Oh sì, i diss: belle madure, le ong coette anchè ‒ E el diss: Che volede pà sun dotrei? E itg: Nia nia ‒ tollevele dutte ‒ tollè tollè ‒ E el diss: Per nia no le voi ‒ e ʼl slargiava ʼn fazzolet ‒ E ʼl toset diss: Tolleve pegna e dut, le stass più frestge ‒ gio men fae beng n’ autra, domang ‒ E el ge ha dat ʼn fioring ‒ E poi ge ha bossà la mang e i diss: Di vel pai. Cò lè stat demetz, i è xitg da so mare, e i diss: Vardà mò, che che ne ha dat che Sior, per dotrei frae! ‒ e ella: Ge aede pa lingrazià eh? e itg i diss: Oss.

Canche l’ è stat via ʼn petz, veng ʼl Sior ʼn tgiasa, e ʼl domana: se i ge lassasa xir ʼl fi famei? e i diss: Noi, a tzeche tai, farong beng ‒ Sì sì ‒ che ʼl vegne pura.

Dapò l’ è ruà alò, e ʼl faxea tant delvers, che dutg ge ʼn volea beng ‒ I aea ʼna fia soula, chiss siori ‒ e i diss: ʼn mior che chest no la n’ pel sgiapar ‒ ge la daxong ‒ E itg ge l’ ha data, e ʼl ha touta, e l’ è deventà patrong ‒ Dapò l’ ha didà i sie, e i è statg dutg al noel, e el l’ ha vivù amò ʼn gran petz ‒ bie contentg. Niss velges dixea itg:

Fora del far bell’ in pont, e del sparagnar Veng la fortuna, schè l’ aga fora del mar ‒ e cossì la è.