El louf e el cortel da nef croujes

Da Wikisource.
ladino

Jan Batista Alton 1881 El louf e el cortel da nef croujes Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

El louf e el cortel da nef croujes.


Pelegrin da Sopera stajea ta Gries lò che ades lʼ é chi de Ciciol. Lʼ aea tropa vaces, un bel ciusel de feide, cater ciavai, ciampes e pré sa mont. Coi ciavai el gia via e ca de sta monts a condur roba per se e per la jent.

Da isciuda el vegnia coi ciavai ciarié ca de Gherdena e canche lʼ é stat sun son, i no volea più jir. El và dant a veder che che sarà. Lʼ era un gran pagina:125 louf che fermea la besties, les volea zarèr e se les magnèr. Pelegrin fesc el sen dela senta crousc e pien de coragio disc: “Col nome de Dio zeche che ti es, vatene e iei in vea de Nadèl che te daré un bon dijenèr.” El louf no lʼ à podù ie fèr nia e urlan lʼ à cognù s’ in sciampèr.

Na di dʼ aost sun mont de Forcia lʼ aea trop fen da restelèr e manacea de vegnir un temporèl. Se à levà un torbol de vent tan gran, chʼ el ie levea via scheji dut el fen e lo portea aut aut. Pelegrin và apé del muie più gran, tol un cortel da nef croujes, lo tira te chist fen che s’ in jia e che sozet? El vent e el fen se ferma e el cortel sparesc.

In vea de Nadel la massera da doman bonora và sun stala a vejolèr; duta spaventeda desc outa, và dal patron e ie conta che na burta bestia no la lascia jir te stala e lo prea chʼ el jissa su ence el. Pelegrin ie respon: “Sé ben chi che lʼ é; tu, và su, che vegnaré prest do”. Canche lʼ é jit su, el louf spetaa amò. pagina:126


Pellegrin sbalza te ciusel dala feides, tol la più bela agnela che lʼ eva e ie la tira dant el mus al louf; chisc se la met su la spales, và su per chi ciampes via tel bosch e dapò lʼ é stat bon.

In chel invern Pelegrin de Sopera lʼ à ciapà el mel dal bestiam. Per se librèr lʼ à fat voto con un auter patron da Gries de jir lʼ isciuda do a giejia a sent Antone da Padua. Ven jugn e i se à partì. A passèr fora per el bosch del Mantel ie é vegnù tan la gran seit che no i podea più. Che che no nʼ é i se scontra te doi omin; un lʼ era zot; i ie conta dela seit e i li domana olache i ciapassa un mingol de ega. Chel zot ie disc: “Volede fosc beiver lat de voscia vaces?” “Oh, bel fiel”, respon Pelegrin, “co volede mai fèr, se nosc bestiam lʼ é più de doi dis lontan da nos?” Lʼ on zot zenza dir auter tol un ert desche un foradoi dʼ arjent e fora te na pianta; lo tira fora, ie vèrda al busc tel len, ma nia no butea, el sʼ inira, peta fora na gran bestema e amò nia no joa; e in louta lʼ à dit: “No posse ve didèr, perche el prum lunesc del meis voscia jent ie à dat al bestiam sel, segnà e ega de batum, jon pur più inant.” I và e i và e i rua te na ostaria; el zot comana da beiver. Intant che i beea el tira fora un cortel de gofa con nef croujes e lo imponta su un desch. “Cognoscede”, dijel a Pelegrin, “chist cortel?” Chel da Sopera lʼ à cognosciù, ma no se à fidà dir nia, se no lʼ era andato. E in louta el zot ie conta, che na dì con so musciat el passea su per Forcia e el volea se tor un piz de fen a l vejolèr, ma zachei ie à tirà chel cortel dala croujes te un galon e lʼ é semper restà zot.

I và indò inant e i rua te na autra ostaria; a jir ite per usc un forestier sauta bracacol a Pelegrin e ie disc: “De grazia che se odon, co ve passela ades?” Pelegrin pien de marevea no lʼ aea mai vedù ne cognosciù chel on, e no l’ se fidea ie responer; ma chel seghitea a ie domanèr chist e chil e in ultima el disc: “Ie son chel famà che sun mont de Gherdena ve volea sbreghèr i ciavai, e vo a ve segnèr me ede scarà; na cativa persona con si mal augurèr mʼ aea fat deventèr coscì, voscia agnela in vea de Nadèl la é porteda via in chi crepes; lʼ era doi egn che no me dejojunea più; ma ie a me pissèr la gran vea che lʼ era la é ofrida al Signore Dio e son stat librà.

Chi doi da Gries i é jic a Padua a se librèr dal voto, i se à comprà medaes e do che i ie les à abudes tachedes ala vaces no i à mai abù nia.