Fiabe e leggende della Valle di Fassa/4

Da Wikisource.
../3

../5 IncludiIntestazione 14 maggio 2016 25% Da definire

3 5

{RoM 97}

  • Col de me

Da domán de Ciaslea l e na colina separada, che se chiama "Col de me". Aló i tegnìa, sot n gran pec a meisc di véies Fascégn e i sie aleati, i Fedomes, chi da Neva e chi da [Val] de Sent Nicolò régola de pién, che duraa ot dis. Ogni di, apena che levaa l soréie, se troa aló duc i omégn e fenc sora chinesc egn per dir rejón e per se rejonár su de chel, che tradaa, per se parár dai nemísc. Dapó i nominaa i sorastantes di verieres e i omégn de régola per ogni valada. Dapó vegnìa, a chi che se à destínt (vantá), te valch dafár n vera o per l ben del común, depént sul scudo (scilt) tenc de punc o tante de stéile, cotante oute che l à fat na braura te chel an. Chel che aea te so val l maór numer de chisc segnes vegnìa (elet) nominá per sourastante che era a temp de vera l capo di verieres e giúdize a temp de pasc. A temp de vera i bruscaa anter ic, chi che à da comanár sora duc i verieres. Ic e ence i etres, che aea n cert numer de chisc segnes i aea l bon de star de ciasa (majon) te castél. Da mezdí l era la régola de pién fenida. Con n corn i dajea l segnál che adés duta la jent pel vegnír su. Fémene, tóuse, bec e beze, duc i corea nsu, per esser i prumes a pe de utár e per vedér da vejin la oferta. I preves pagégn forní su e su de fiores e cordele mazaa doi e {RoM 98} trei armentaroi, dapó i balaa e i ciantaa dintórn a l utár, bel zirolá su con fiores e dasce, e i preaa che l ciel ge mane ton e melaur a la pera jent. Feníde che era le funzión, la jent fajea jir l moel e sas (= n gran boz de creida gros). Duc i era algegres, i cantaa e i cigaa e i balaa e i se devertia con ogni sort jeges, che era la liza, tiradeit, Ranggeln, Seilziehen, Wettlaufen, menar la bandiera... Na cianzon, che n la uta, i la ciantaa la é sentuda dan veiát da nonanta doi egn. La é ben mata, mo mpo la note su: Nos do vin bibe vu / A inóm de Numa l sas / A nos ton e pabol assá / Pos mort Elis a du. // Ant Tina Rez abù / Pepe tor pìcol coa / N barát les bot (bez) / Taf con slap gara. // Mo ence, do che F[ascia] e stada cristianisada vegnìa fat aló chele feste, demó che mpe de far le funzión con arm[en]taroi i bruiaa n pop de stram. A l dì danché recorda amó la procesción da Sen Vit a le radunanze fate lò su. E i bec bruja amó anché con dì da carnescial n pec o n pop de stram.

  • La Cristianisazión

Sa "Col de Mé" l era ence l post, olá che i prumes pardicatores trajea ju da l pergól la senta religión cristiana. Aló n é stat copá (mazá) tenc de chisc omégn senc con drémbie o con lance e o che i é stac sascià dai pagegn scinche i é restá morc sun piáz. I più gregn nemísc de chisc pardicatores l era i caporiógn. Un di piú catives l era n Sumvich. Na di l à vedù, che n om pardicia sa Col de Mé. E na gran jentaa scouta a le sente parole. El dessena desche n polge, l tol n palánch e va su e l ge n dasc su l ciaf a l preve fin che l é sutà mort per tera, ma amó no l era content. L à batù e batù finche se vedea demò na foada de sanch e l palánch se à rot per mez. {RoM 99} Sebén che ne era de chi che cardea a l nosc Segnor Gesù Cristo, nesciún no se à fidà de ge dár de contra a l Sumvích. Per chista braura i ge à segná a la régola de pién sun so scudo nveze de stéile o punc n palanch rot per mez. La famea de Sumvích l era a chi tempes la piu renomada. Piu tart la é vegnuda cristiana. La stema di Sumvích se veit amó sora la reja grana da Sin Jan. Do e do l é stat cristianisá duta la jent e ence i caporiógn se à cognù piár. I Fascégn era i prumes che stajea sot al vescof de Parsenón tant te robe spirituale che temporale. {RoM 101}

  • Numez

L era l inóm de un di piú gregn nemísc di Fascégn. Can che l à vivù e che sort de jent che l à comaná no se sà piú. Ma l inóm fasc amó spavént. Olá che l ruaa, vegnía dut destrút. Ciampes e pré vegnìa pesticià su da l dut, bosć e majón brujá e véies e piciói mazá é omégn é touse é fémene bele venú a schiavitú. Chist mostro, om no se pel dir, con n grumón de sie sudé, che era ence béstie desche el, l é ruá ence te Fascia. Sebén che i Fascégn era verieres gaárc é zaches (= tenaci) i à cognú zessár. Le femene che era lò, a veder che i omegn i sciampa, le é vegnude a didár ai sie con ogni sort de massarie. N ultima la ge trajea perfín ai sudé nemísc i picoi ta l mus. Ma nia no à joà! I à cognú zessár. I é sciampé coi sie e i se à sconét te chi cóugoi e te chele tane su per chi crepes. Ma inant de se n jir, i ge à dat fech a la majon e ai tobiá. Cauja che l nemich à troa nveze de paijes niauter che roine e che no l aea nia da magnar e che l era d'uton tart, l à cognú zessár, per no morir da la fam. {RoM 104}

  • La frábica de la lgéjia de Sent'Uliana

Doi vers se se conta l scomenz de frabica: I Fascégn, Fedomes e todésć fora per Neva i à fat régola de pién e i é stac dacórt, de ge far na lgéjia a Sent'Uliana, che ge à didá tante óute contra i nemísc. Ma no i é jic dacórt, olá che la é da far. I Fascégn volea, che la vegnìa fata olá, che la sta anché con dì. I todésc volea che la vegne fata sa "Pianaz". Parché n era piú todésć che Ladins i à vent chisc e se à sobít scomenzá a frabicár aló. Ma no la ge é garatada dal dut nia. Che che vegnìa fat su de di de not l rodolaa ju. Doi trei óute i à fat su da nef i mures, ma dapó i à vedú, che la no la vel che ge vegne fat aló la lgéjia. (Che aló con esser stat valch, le é ben da creser, parché se veit amó fondaménc te bosch. Ades i ge disc a chel post "Poz de Sent'Uliana".) Mben i à tegnú da nef réfola de pién ma amó no i era dacórt. N última l à dat n véie da Vich l conséi, de far la lgéjia su chel post olá che paussa col ciar doi armentaroi, che fin a chel dì no i é mai stac taca sora. I à fat coscíta e i armentaroi à pussà su chel post, olá che se veit amó a l dì da nché la lgéjia. Do che i à scomenzà a far la lgejia de Sent Uiana sa Poz de Sent Uiana, no ge garataa nia. I mures i é dat ju, i muradores e i marangogn se fajea mal. Canche i scadraa le tae, i se taa semper co la manaa. E semper vegnìa corves, che portaa le scae e le stele nsangonade su n col, propio su chel post, ola che l é amò ades la lgejia. La jent a veder, che chis corves sgola saldo su l medemo post, la g é jita do e la à vedù, che i alo à fat n ciastel co le scae nsangonade. Duc i à ntenù sobit, che la Senta vel, che se ge fae alò la lgejia. E la é ence stada fata ola, che la é amò anché con dì. {RoM 106}

  • Sent'Uliana e diaol (malán)

Cotánt che chísta senta ge volea ben ai fascégn, se veit de chel, che l à é vegnuda ju da l ciel, per star ntra de ic. La ge à dat tan bon ejémpio, che degún fascián rua piú te l inférn. L diaol no era bon da capir, parché che no ven piú ju n ámena te so regn e l é vegnú vestí da gran segnór su te Fascia. N la uta l era duta la jent te lgejia sa Sent'Uliana e l à cognú spetar, fin che l era fenida la dotrina per vegnír ge sora, parché che jia tan mal i sie dafares. Ma apena che l à vedú vegnír fora de lgéjia Sent'Uliana, l à sapú dut. L se à sfreá (sfrugnà) a pe de ela, per ciaparla te trápola e che la ge déide a el e no a l segnoredio. L ge à mprometú (mpermetu) beleza, ton e melaur. Ma no la ge é garatada. La senta para no l à scutá e la ge à dit, che l se n vae n nome de l Segnoredio. Apena l à dit fora chel inom sent, l malán l à trat fora n bráie (bugol) l ge à dat veiada po de rabia e l é doventà na fiama e l é sin jit su per chi crepes e da la prescia l à forà n busc de cater pie n cadrat te Roda de Vaiól per passar fora. La senta se à sentá su l mur da la cortina e la ge à contá a la jent sperduda: che che l malán à volù. Da l gran gra vers Sent'Uliana i ge à fat i Fascégn piú tart na bela fegura co la spada te man dreta, co che la mena co la cencia l malán dut spaventá con na ciadena do se e i l à metuda su l utár de lgéjia. {RoM 107}

  • I Unni

Duc sà che sort de jent che l era i Unni, baste de dir, che a sie sorastante Attila i ge dijea "l flagel del mondo", e chist ve disc dut. Mben na uta i volea vegnir te Fascia per robar e copar. Sent Uiana é vegnù a saer per temp che che i vel far e la ge é sgolada ad incontra. {RoM 108} Da la premura no la se à tout l temp de sgolar ntorn Vael, ma la à fat co la sabia n bus te chela crepa per pasar. Sa mont da Vich la à scontrà l comandador di Unni e la ge à fat a veder, che te Fascia no i troa niater che stenta e meserie. El ge à cardù e l à dat de outa con duc i sie. {RoM 109}

  • L voto de la procescion da Sen Vit

Duc i omegn de le valade aleade i era sa Sent'Uliana per prear che la ge déida contra i nemísc, che vegnìa da dute le man, per desdrujer i paijes. E i à fat voto, che se i venc sta vera i va n procescion da Sin Jan sa Sent Uliana a l dì da Sen Vit. I fasc festa per trei dis. Per dar segn, che la é dacorda, la se à levà ju da l utár su per aria su l Vaiól e l à fat co la spada n busc te l crep, che se veit amó la e la é retornada su l utár. La vera é jita fora bona per i nesc e amó a l dì da nché ven fata la procesción da Sen Vit. Co che chisc egn la solenisaa ve conte piu tart. {RoM 110}

  • Sent'Uliana da l mile setcént e nonanta set (1797)

Da l an 1797 l é ruà te Fiem n grumón de sudé franceji per vegnír te Fascia. S. Uliana à vedú l pericol per Fascia. Da doman bonora la é vegnuda ju da l utár, su usc la se à ntopá (te l) col monech. Chist dut mbasteá se à trat in jeneión e l l à preada, che no la arbandone la val ades, che l é l nemich tant da vejín. Ela ge à dit, che no l stae a se cruziár, che la va demó contra l nemích e la é sin jita per ária e fora per l "busc de S. Uliana", che la l à fat n la uta co la spada. Dapó no l l à piú veduda. Da marena la era ndò su l utár. Piu tart se é vegnú a saér, che l Franzous l era ja sa mont da Vich e che l à dat de outa, zenza che se sapie parcó e parché. S. Uliana ne à didas ence chista uta desche tante áutre óute. {RoM 112}

  • L ancona apede l pont de l ruf de Vallongia

Da isciuda da l an mile otcént e nef aea i Franceji ja passá Careza e i vegnìa ju da mont da Vich. I Fascégn aea paura, che l nemích rue te Fascia. I é jic sa Sent'Uljana e i l'à preada, che la ge déide te chist besen. La senta Veriera é sgolada vers la mont da Vich. Ma i Franceji i era ntardana ja ruà no dalónc da l pont de l ruf de Vallongia e aló la se à mbatú con ic. I sudé pusaa e i ufiziai se rejonaa apé de la ancona co che i à da tratár i Fascégn e cotánt de tribut, che i à da partenér.La senta é vegnuda ape de ic e li volea persuader, che te Fascia l é bona, ma pera jent e che no i à nia a che far lo ite. Ma i ufiziai i à dit, che la vae, co che la vel e che ic i va ite, a se tor la preda. A veder che dut l rejonamént no ge joa nia, la é sin jita. Apena che la era deméz, l é sozedú n miracol. Se i Franceji vardaa ite Fascia, no i vedea niater che na nigola scura e scurenta e se i vardaa fora per Busan, i vedea dut lumenous. Parché no i saea nout e no i era bogn da troár l troi te Fascia, i à cognù dar de óute. L comandante, da l dut dessená, ge à trat na schiopetada a l ciaf de la Madona te chel ancona. L busc de la bala se veit amó e se se met na uréia su chel busc, se sent amó piff, paff, piff, paff e te anter pum, pum e tromtomtom, terdotomtom che l par, che se sente na batalia da l vers. {RoM 114}

  • L traditor de fech

Na uta volea i Trevijégn vegnir ite per Contrin a ge sutar ados ai fascégn e par rubar bestiam e bele touse. Fascégn n era pec che jia de contra, parché l assaut é stat de not e da nascousc. Ma i Fascégn à troa n bel post da se parar dai nemisc e tan strent, che nience na sorica podesa passar zenza esser veduda. I Trevijegn volea ja se n jir a ciasa. Ma un, che é stat n bel pez te Fascia e che saea n out, l i à menà sun troi e viai, che saea demò i caciadores, per monc e per val finché i é rué da de do dai Fascegn. Chisc a veder chela fola de nemisc no i saea che dir ne che far ne che sent chiamar. I se à trat n jeneion e i à preà sent'Uliana che la ge deide. E o miracol! Candeno l era la senta ja chio e la copa co la spada l traditor, che é sutá mort per tera e l se à brujà e dapò sciampá na fiama per Vael. A veder chist miracol i Trevijegn i ciapà na fufa tan grana che i é sciampé e che egn e egn no se à più sentù nia de ic. Zacán se vedea amò ta Contrin na lum sgolaa stroz. L era l amena de chel maladet. {RoM 116}

  • I Fedomes, Trevijegn e le Vivane

I Fedomes era aleé coi Fascegn, i vegnìa te Fascia e i fajea de sema feste. Fedomes se ge dijea perché i era aleati co i Fascegn contro i Trevijegn. Chist ultimes i robaa le touse e ence la farina ju da le spale canche i jia dal molinè. Specialmenter ai Fedomes che sti egn no i aea molins e i cognea vegnir a Fascia a majenar. Sora Valongia sa Larsce l é stat na batalia coi Trevijegn, parché chisc i volea robar doi tegnude. Le Vivane de Vael le é vegnude a didar. Do che n è stat mazà n bel muie de Trevijegn, i se ne sciampa. Do che é scarà via duc i Trevijegn i à mazà n manz e i à fat na festa co le vivane e i à balà duta la not. Se se che ste orgie sie state fate te la Val Trevizana. Per chest se à paura dai temporai che ven da sta banda. {RoM 118}

  • La Sagra de Sent'Uliana

A l di de Sent Uliana (a i seidesc de fire) l é sagra per duta la val de Fascia. Do messa grana se va a veder co che la va la Pontaa, e l proverbech valea: La Pontaa da gema (canche l é freit e ngacia) porta mal an. La Pontaa corea (canche va l aga) porta isciuda e regoar.

  • Descrizion de la procescion da Sen Vit

Le feste da Sen Vit duraa trei dis e le vegnìa solenisà da l vers. Nodemo la jent de duta la Val de Fascia, ma ence chela de le valade vejine prejempio dai Fedomes, da Neva, da Val de Sent Nicolo, da Dier e pardin da Fie l vegnìa con n crousc con sie preves, co la musega e coi confalogn e bandiere. (Co che se pel lejer te l liber de lgejia a Dier.) Dute le majon ola che pasaa la procescion era zirolade su con dasce, fiores, garlande cadres e bandiere. Ndana la procescion sgolaa le bandiere, le musege sonaa e i mortai fajea rendenir Vael e Mungogn. Dut prometea beleza e devozion e gra vers chela Senta Veriera, che tante da le oute à didà a nesc peres veies, contra l nemich. Da le nef dant mesdi vegni [vegnìa] i Fascegn n procescion da Sin Jan nsu vers Sent Uliana, con bandiere, confalogn e bande. L piovan portaa sot l ciel l santiscim e do de el jia duc i preves de Fascia. I foresć nveze partìa da la medema ora sa Senta Uliana e i vegnìa nju ence con confalogn, musega e bandiere, ma nveze de portar l Santiscim, i portaa la statua de Sent Uliana, e na part di preves jia de do, e na part te do chista. Apena che le doi procescion se scontraa, jia i confalonieres {RoM 119} e i bandierai da l Santiscem e i lo zircondaa. La procescion di foresć dajea de outa, cosci che ruaa chisc per i prumes te lgejia, canche dapò ruaa ite l Santiscim ciantaa i foresć: "Erlöser der Welt". E i Fascegn restaa te la part te do te lgejia. Do messa grana e la bela pardicia vegnìa fora mpruma i fascegn e dapò i foresć co che i é vegnù i sa Sent Uliana coscita i jia n procescion nju, demo che ades jia dant i Fascegn e te do i foresć. I jia dutc dessema scin ja Fraje (Vich), ola che l pievan dajea la benedizion col Santiscim. I bandieroi e i confalonieres foresć jia ndò dai sie e dapò i dajea de outa e i portaa la statua sa Sent Uliana. I Fascegn nveze jia a Sin Jan. Dapò se troaa duta la jent sa Vigo (Vich), per se devertir e per tafiar e slapar finche i era teisc. Per devertiment i fajea ogni sort de jeges, prejempio: i jiaa ai zogn a cafez, a tiradeit, a se uzar, a se corer do, a se uzar, a corer per la venta, a tirar te corde, a sutar aut o da lonc, a le carte o che i jia a vardar a la comedia. Chi dis begar no se vedea e duc vardaa, che le feste passe in bela armonia. Canche fra l an valgonder se vedea, che scomenza na bega, se dijea per studarla: "No rejonar piu de chist, rejonon de le feste da Sen Vit, che a vederle, ogni cher à bu gust. L fasc ben amò anché con di festa a l di de Sent Vit [??], ma la sagra no la é piu sci bela desche chisc egn. {RoM 120}

  • L destrutor de l mur de la cortina de Sent'Uliana

N om catíf aea la malízia de rompìr l mur de la cortina sa Sent'Uliana. L di, do che l era fat su da nef l mur, l era da nef destrút. Sebén che se à sconét omégn per ciapár chist malizious, no i [??] stac bogn dal brincár (brancar). Ma na not l é vegnú l malán e l à portá deméz. Chi che pasaa de not lo da la lgéjia, l sentìa urlár, sbraiár e sclindernár co le cadene. Valch óuta se l vedea ence nciadená con ciadene roente e l preaa, che se l delibre. Dant doicént egn l é stat delibrà da n (capuzin) frate. {RoM 122}

  • L maitín di morc a Sent'Uliana

I morc i fasc l maitín ja da le unesc de not. I ven fora da le fosse e i va sa Sent'Uliana a festificár. Chi che li [??] vel vedér, i con esser da chel ora dan la reja grana de chela lgéjia. Mo l é pericolous, ve! Ve conte, co che la g é jita a na curiousa. Amó dant da le unesc la era dant la porta per vedér, che che suzet. No l à durà trop, che l é pasà su l prum mort e do n é vegnú semper de piú. Entra de chisc l era ence si ámede, che no l era n pez, che l era morta. La ge à dit, che la sin vae piú prest che l é possibol, e che nant de sin jir la trae demez valch massaria. L à fat, co che si ámeda à dit. L à trat na peza da sen su na fossa e la é sćiampada dut spaventada te majon de l monech. L di do la é jita te cortina e l à vedù la peza da sen sbregada (zarada) su n mile frújie. Se no la fossa sciampada, i l'aessa i morc sbregada ence ela. {RoM 125}

  • La contessa de Doleda (1)

Vejin a Penia l era n gran e bel ciastél e amó ades i veies se recorda, de aer vedù le frecie. La contessa da Doleda che abitaa alo aea ence doi fies. De sabeda do disnar la vegnìa co so jent de la monegharia (= la val de sora) scin a Poza e alò la stajea te la ciasa de Polam a dormir. L dì do la se n jia con sbaibl e tamburle ja Soraga. La gent de duta la val se unia e la la compagnaa ju a la messa n Soraga. A chei tempes se se conta l era la pruma ed unica lgejia de duta la val ja Soraga e la era dedicada ai Senc Apostoi. Ma gio creise che sta lgesia no la era n Soraga mo nveze su chel col sora Moena olà che ades l é la antichissima lgejia de St. Wolfgango. Mben l preve cognea spetar a dir la messa scin che la contessa era ruada te lgejia. Do la messa la sen jia sobit a ciasa e i tamburles e i sbaibles sonaa n su e n su. (Se veit amò i bujes te la crepa olà che la tacaa i ciavai se veit amò i anie mpiombè. L sas se chiama Doleda.)

  • La contessa de Doleda (2)

Na contessa da Dolo in Italia la é sćiampada te Fascia per paura da le continue vere. Sa Doleda a pe de Penia la se à fat n gran e bel ciastel su l Col Cuch. A jir a messa la cognea vegnir a Soraga, n {RoM 126} la uta l unica e pruma lgéjia te la valada. Sabeda do marena la se njia da Doleda. Te dant marciaa la musega con sbeibl, vidola e tamburle e i ciantadores, dapò vegnìa la contessa coi trei fies e i cavalieres duc a ciaval e te do la jent di paijes che la passaa. Ruà che era la compagnìa a Poza, la contessa e i cavalieres se n jia te ciasa de Cuz (Polam) a pussar e dormir; i etres vardaa de ciapar da dormir o te na ciasa o te n tobià. N domenia la se portaa con duta la jent a Soraga per a sentir la messa. L preve no fidaa scomenzar la senta funzion, finche no era duta la jent te lgejia.

  • Amò valch de la contessa de Doleda

Dapò i contaa, che l era n ciastel ta Doleda e che i ciavai i era de stala te chi cougoi de sot l ciastel. Chi gregn anie, con chi che i era taché, se i vedea amò dant pec egn. La contessa aea n ciaval bianch e la jia le feste a ciaval a messa. Can che la é sin jita, la à dit, che te Fascia e spezialmenter te Ciapao l é na gran miniera de or. I mures e i sasc piu bie de chist ciastel, i disc, che i li à dura à far su l ciampanil de Delba. {RoM 127}

  • Le prume abitazion de Ciampedel

Le prume abitazion de Ciampedel le era fora per Col e su n Fontanella e dapò i vegnìa ite a se far fora n pìcol ciamp, perché n la uta ola che l é Ciampedel, l era na selva de bosch e cioscede. La pruma ciasa che l é stat fabricà vin Piaz l era chela de Videmon e per sta ciasa i à taà l legnam su n Piaz e do i fat sa Marin la ciasa Morin, e vin Col da Fae la ciasa de la Pila. E dapò n é stat frabicà semper de piu e de piu ciase. Dapò i conta ence, che l era ciastel a Doleda e che te chest abitaa na bela contessa, chesta l aea n ciaval bianch e la jia le feste a ciaval a messa. Canche la é sen jita l à dit che te Fascia e spezialmenter de Capao l é na gran miniera de or. A Soraga, olà che l era la prume e unica lgejia de la val de Fascia no i fidaa scomenzar la messa fin che i no la vedea vegnir. I mures e i sasc piu bie de chisc ciastel i disc che i à durà a far su l ciampanil de Delba. {RoM 128}

  • El Cuch

Na uta i ucie i se à binà a far na ciantada. Dapò can che i à abù [fenì?] nesciugn dijea nia. Dapò l é sutà fora l cuch e l'disc: Cotan ben ciantone mai! {RoM 130}

  • Trasport di termegn

Na uta l era l veie Ciocera te ciamp dai Teis da mesanot, che l trasportaa i termegn. L é ruà n salvan montà a ciaval e l disc: "Gio vegne da parte de Dio, nant che sie fora l an, tu cogneras morir". E dapò l é trotà su per Vael. Cò l é stat su n som l é jit dut n fech e fiama e Ciocera no à piu vedù nia. Ma ai 31 de Dezember l à cognù morir e n chela not, che l é mort, i l à vedù mort vestì desche n boschier e l comedaa ndò i termegn e a tirarli su l cridaa, che duta mont de Vich rebombaa. {RoM 131}

  • Madona de la neif

Un l é jit a arar (braicar) so ciamp l di de la Madona da la neif, che n chel an l era amò tan ciaut desche d'aisciuda. Mben la jent ge à domanà, perché che l ara l dì de sagra. E el ge respon: "Madona de la neif de ca o de là, mi ciamp l é arà". Da chest moment l ciamp e l doventà un giaron, che se veit amò anchö con dì. (La Sagra da madonna da la neif - ai 8 de Dezember - se fasc a Gries.) {RoM 133}

  • La Marmoleda

Dant no sé cotenc cent egn, ola che l é ades la Marmoleda l era dut pien de bie pre; ma n an se à utà dut. L era i cinch de Aost, che l é l di da la sagra ta Gries. La jent vegnìa ju da mont per jir co la procescion, seben che l scomenzaa a se snigolar e che l fen ja seà e l era amò su l pra a seciar. Demo na veia avarona la é stada te pra e la à restelà de sema l fen e dapò la l à menà te bait. A la jent, che passa e che dijea che la vegne con ic a la sagra de la Madona de la neif, le ge responea: "Madona da la neif nca, Madona de la neif nla, l é bon, che é mi fen te tobia e i etres i l à amò te pra". Do che {RoM 134} la à dit chiste burte parole, l é vegnù scur e scurent. Dapò l se à metù a neiver, l nevea di e not, no se co tenc de egn. La avarona, i pr e dut l é stat sepolì e no l é mai piu vegnù teren. E coscita se à formà la Marmoleda. {RoM 135}

  • La gran ciampana da Sin Jan

La grana da Sin Jan la é stada getata a l an Mile Cinchcent e carantanef sun Camp Lonch sora la calonia. Per poder lasciar far chela bela ciampana, duta la jent à didà co che l à podù, con moneida con lurieres, con legna, con biava, con {RoM 136} smauz, con autre robe. Le femene e le touse le à dat perfin i anie e le voie d'arjent. La fémena de Salvester Solda, che l é stat te vera contra i turchi e che l é vegnù con n bel che de arjenteria e de autre robe de gran valor, aea ence na roba d'arjent pesoca, pesoca che la custodia desche so eie. Na di l era a ciacia e i omegn, che jia stroz, per binar nsema che che i ciapaa per la ciampanala, i ence rue da el. La fémena no saea che ge dar e la é jita a cerir valch. L à troà chela roba d arjent, parché la era arjent pur e l aea n gran peis. Contenc e piu che contenc i é se njic con mile grazie. L é pasà n bel pez, ma na di propio chel di che i à metù su sun campanil la neva ciampana, l se à nascort, che ge menca l so tejoro. L à domanà sia fémena, se no la sà ola che l é. E ela à cognu confessar, che la l à dat per la ciampana. El dessenà desche n polge, l capa na sabia per coparla, ma te chel moment i à scomenzà a sonar la grana. Solda l é stat alo da l dut ncantà da l bel son e l ge é jit tant a l cher, che l à trat demez la sabia e l se à njeneia ju a prear pardon a l segnoredio e a so fémena. Ogni outa, che l la sentìa, l n aea n gust dal cher, a pissar che ence el à dat so tesoro per farla. La majon de Solda l é chela, ola stas ades l Schutz. Chi te na stua n é amò Freschi veies, che fas da grignar. {RoM 137}

  • Se vel baratar la ciampana grana co chela da Busan

A Busan i é vegnui a saer che bela ciampana che noi aon. I à contratà su e ju, via e ca coi fascegn, fin che i é stac dacort de baratar, col pat, che i Busanins abie da dar la sia grana {RoM 138} piena de moneide d'arjent. I Fasegn i à tout ju la grana e metuda sun ciar, ma ne cavai ne manc no i era bogn de menarla nience un pas. Do che i à fat ogni sforz per meverla de post, la se à metù a sonar. Ma che marevea! se sentìa chiste parole fora da la sonada: "Per Sin Jan Batista son stada fata e per Sin Jan Batista voi servir!" Se sà, che fora de chel barat no l é vegnu fora nia e la grana la é restada te Fascia. {RoM 139}

  • Sent Nicolo

Dal 1845 l era in Poza na gran agajon e l ruf de Sent Nicolò l aea jà fat gran dan, e ence la liejia de Sent Nicolò la era n pericol. A veder chest l monech Franz de Cechin l'à tout ju Sent Nicolò dal utar e l à portà fora e ge disc: "Parete veie!" E passà l era l pericol. Se se conta, che chis egn sie stat sepolì l pais de Gries da l dut da na meta. Demò la ciasa, che i ge dis Ciasa forta sie stada salvada da la desgrazia. A ge vardar a la formazion de chele crepe sora Gries, se con dir [che] la pel ben esser stada coscita. {RoM 140}

  • Latrones

Na fémena é jita a Busan e la à comprà zeche pìcole trapole. Fora de Busan la se à utà e la disc: "O Busan lare de mi Carantans (= denari)!" N segnor da Busan l à sentu, cheche la à dit e ge à nsegnà a n papagal, de ge dir a chela fémena, can ch la passe: "Ladro, ladro Fascian!" {RoM 141} Mben, chanche l à passà n autra uta, ge chiama do: "Ladro! Ladro Fascian!" Ela se outa e la domana: "Mostro de nucel, che te é po robà, e?" e l ucel ge à responù: "Pardon, no é capì!" E la fémena la disc: "Pardone! noi ladrones piu d un pais aon librà". Segn che ladrones significaa latrones. {RoM 142}

  • Saiuch

L era n bel pais, e l era alo, ola che Val Jumela rua te Val sen Nicolo. Ma l di d anché no se veit nia piu. Nesc veies contaa, che é ades pre e bosch, chis egn se vedea amò ruine de ciastel. Te l capitel de la Mont de Poza l é n cruzefis, che i à troà te la roisc de l ruf de Saiuch e se disc, che l sie stat nant te la liejia de l paisc de Saiuch. Da chist Crist va i Fascegn doi oute a l an con crousc, na uta, chi da la val de sora e l autra chi da la val de sot. {RoM 143}

  • L Crist de Fedaia

Na uta l é jit na monia fasciana ta chel Crist da Fedaia e la preaa per librar n amena da l purgatorio, la piu arbandonada e che era ite piu da lonch temp. Cò la à abù fenì da prear, la era famada e la aea do n tòch de pan sech desche n sas. La é jita a pe de na cegola per se smoar chist pan. Alo la à vedù na tousa vestida da pastra e la disc: "Jei ca che te dae ence a ti n tòch de pan". Ma la pastra cigna col ciaf de no e la disc: "No n dore piu pan gio, che tu as preà tant dal vers che tu me as librà da l purgatorio. Gio ere la masciara de Ponzio Pilat e ades min vae ciauda te l Paradis. Di te l pai!" e se é sgolada verso la Marmoleda e no se la à mai piu veduda. {RoM 144}

  • L segnal Partenop

N tous l era stat a touse a Soraga. Te l vegnir nsu l à vedù sun Ciampedie n bel palaz pien de fenestre lumenade da moet e omegn i jiaa ai jogn a cafez da Ciampedie fin chele Sorage. L se à mìngol sperdù e l se à striscià piu inant. Canche l é l sent na piu bela ousc, che se pel imaginar ciantar. L ge à sapù tant bel, che l é restà lo a scutar, ma no l é stat ben [??] a tegnir a ment, che che i i à cantà. Te n colp l é doventà scura e scurenta not e no l à piu sentù nia. Apena che l é ruà a ciasa l à domanà che che pel esser stat e i ge à dit, che l é stat l segnal Partenop. {RoM 146}

  • L paternoster

Doi omegn i é passé ntorn mezanot apede via n tobia sa Mont da Vich. Un de chisc l dis: "Senti, che é l po, che i disc su te tobia l paternoster?" Ma l auter no sentìa nia e l dis: "Gio no sente nia, l é segur l segnal da mort. Te ot dis mer un de i tie." E di fati, ot dis do l é mort so jorman. {RoM 147}

  • La fémena senza ciaf

Fra Ciampedel e Vera se scontraa chisc egn de ntorn mesanot na fémena zenza ciaf, valch outa la l portaa te man. Na not l é pasà n tous con so pare e l à vedù sta fémena col ciaf te man. El coragious e zenza paura va lo ge tol l ciaf fora de man e l ge met su. La fémena no l à dit auter che: "Ditelpai!" e no se l à a mai piu veduda. Se disc, che la abie taà via l ciaf a so om, perché l la maltrataa. {RoM 149}

  • La vea a pe de n mort

I veies Fascegn i dijea, che finche l corp l é te ciasa l é ence l spirit alo e i aea na tricola tant mata, che no i se fidaa star da l mort, se no i era amancol teisc de vin e ciarn. Guai star famà nlongia n mort. L levaa su e l lo magnaa sobit. Na uta l era n pere cos, che fajea vea ape de n mort. L era famà, mo no l aea moneida da se compra[r] valch. Da mezanot l é levà su l mort e l disc: "L é temp, che ciape n bon bocon", e l volea brancar chist pere om. Mo chist l sauta con na man te bogia e l troa trei fave e l li met te bocia e l disc: "Tu sas, che son n pere cos e che de taf e slap no é de garat, ma fin che é da manducar, no tu fide me far valch". E l mort ge à dat rejon e l à dit, che n vita soa l arà semper da magnar e da beiver teis. {RoM 150}

  • La lum di morc

L à la forma de na gran man o de na gran crousc de fech. Se la veit sa Mont da Poza, su l Col de Tena, Monciogn, sa Rodela e Ciampedie e sa Peradafech. Canche se vedea sta lum, l era l segn, che valch gran desgrazia suzet te Fascia. {RoM 152}

  • Amò valch di draches

I draches vivea te Lach de Antermoia e te Lach de Boe. I stajea ju fon, fon te l aga e canche i se begaa, i bugolaa, che parea, che tonasse. Nesciun pel dir, co che i à vardà fora, parché i stajea ju n fon de l aga e apena che i era te l aria i era fech e fiama. Se i fossa resté n pez te l aria i se aessa brujà desche n tòch de legn. Nesc veies, iaves e besaves i contaa, che i li à vedui te na not scura e scurenta. I vegnìa fora da l lach n grumen de fech roan con na couda roenta, che vegnìa semper piu scura. L ciel era lumenous e te la valada l era piu chiar che de di. Se aessa podù nfilzar n fil te na voia. Rué te Lach de Antermoia, i sutaa te aga, che boea e l fajea n revedoz, che duta la val sdrenaa. Nesciun no se fidaa restar de not a pede un de chisc laches, parché i draches tiraa ite co la couda l bestiam e valch outa enche jent e i li magnaa. I conta, che a pede l aga vivea n pìcol omenet, che de not ge paraa l bestiam da vejin, che i draches podea sori chiaparli co la couda. Canche i draches sgolaa stroz l era n rie segn. O che vegnìa te chel an le aghe o na gran tempesta o na moria o n autra desgrazia. Se sa, che la jent era spaventada apena che se lasciaa veder n drach. {RoM 154}

  • Le schiussane

Na uta l é vegnu d ista tante schiussane, che le à magnà dut bies tant ciampes che pre. Jent aea paura, che le vegne ence l an che ven. I à fat regola e e i é resté dacort de manar i capocomunes da l Curat de Ciampedel, che era boniscim de benedir da catif e che aea studià le scole neigre. I capocomunes ge à dit, che la jent lo prea de didarge a parar demez chista desgrazia. L curat ge à dit de sci e l ge à dat su, che ogni capocomune ge porte cater schiussane coete su l una da doman, una da mesdi, una da sera e una da mesanot, ma che i porte chiste bestie da nascousc, che la jent no sapie nia, seno l pel far nia. Mben i à fat dut, che che l à volù e i vegnui doi dis do con chiste schiussane e i ge le à dat a l curat. Chist tol ca n liber gros, met chiste schiussane sora chist liber davert e l sbalbona su valch, che nesciun à ntenù e dapò l disc: {RoM 155} "Ades jide trei oute ntorn Calonia, e su ogni cianton dijé n paternoster, dapò vegnì ndò chio." Cò i é rué de retorn l era l curat amò, che l lejea. L aea i brac sbrassale e l era jeneion dant chel liber. Fenì che l aea de lejer l é levà su e l disc: "Copar no le fidon, ma confinar le sci. Jide ogni un te so paisc, tirà aga senta te ogni cianton de l comune demo te chel che l é piu vejin a le crepe, no che le schiussane abie n troi per sćiampar. Le jirà su per chele crepe aut aut, le magnarà perscin le reisc de la zopa e canche no le à piu nia da manducar, le creparà da la fam. Ma varda, se te anter chele schiussane l é demo una biencia patoca, cognaré morir gio." Mo amò n chel di i à fat, che che l ge à comanà. De not le e dute sciampade e ndoman le era dute su per chele crepe dintorn e te ciampes e pre no se n vedea una. Grazia l segnoredio! te anter le schiussane no n era una biencia patoca e l curat l é stat salvà. {RoM 158}

  • L Salvanel

L era n pìcol omenet, che aea semper gust de menar la jent per l nas. Na uta l à scontrà n Fascian, che jia da l Toboler a Vich. L omenet ge dasc a chist Fascian na scatola de tabach da nas. Can che l era sa Chiusel de l Pop, l vel vardar, che che l é te scatola. Ma apena che l à davert, l cuerchie, l disc l Salvanel, che l era sutà ite te scatola da nascousc: "Dime, che che tu ves, che te l daré!" Mo l Fascian à chiapà na tricola tremenda e l à trat la scatola nju per chele crepe lo. Da l Salvanel non se à mai piu sentù nia. {RoM 159}

  • L om da l bosch (Selvan)

D uton vegnìa ogni an l Selvan jun Tamion e l ruaa te chela ciasa de Coz. L era neiger tal l mus, barba chin ja jeneie, ciamejela de scorze de larsc, ciauze filade de straciapecel, brae de barba de pecel, ciapel de erbe di pulesc, botogn piotole de pin, broudoi per fior, ousc grossa n pe nut. L ruaa te sta ciasa ntant che i cenaa. L restaa sun sava dal usc e l dijea: "Bon pro! Aede bu n bon an? - No l é mal. - Aede bù erbolam? - Sci! - Mben, magné de Bel!" L vegnìa ogni an e canche i dijea de no, l dijea: "Mben, magne pian pian." {RoM 161}

  • L Pavaruch

L era na burta bestia, l aea n ciaf da cian, l corp l era ben da om, ma i brac i era tan lonc, che l rua co le sgrife da un cianton de ciamp e l auter. Con se l aea semper na fauc o sesla de or. Se i bec volea robar fave o rave l era subit lo e se l li brincaa, lge taa via le ame co la fauc. {RoM 163}

  • La Catertempora

N sartor da Vich l era stat sa Valongia a cujir. Do che l à lascià vea l é vegnù n ju. Canche l é stat sun Col de le Vivane l à sentù n gran revedoz, che vegnìa nsu e l se à tirà te do n ciuscon. L era la Catertempora che rabia ntorn. Canche la é stata alò la se à fermà e la disc: "Cogne jir ca via a mpiantar chist manarin vin chist ciuch, che canche vegne de retorn me l tolarè." {RoM 164} E la é jita via e la ge l à mpiantà su n jeneie e l à dit: "Sta chiò an e dì, che chiamarè." Chist om no l era piu ben da varir da la ferida, fin che do l consei de na veia no l é jit do an e dì alò. Canche l é stat fora l temp l é pasà la Catertempora la se à tout l manarin e la ge à dat na man su n jeneie e l à dit: "Vatene n senta pas." {RoM 166}

  • Amò valch da la Catertempora

A. - Na sera l é vegnù Bertol Salin da Moena su e l é ruà a Sin Jan. Dant l osteria de Pilat l à vedù n ciaval. Parché l aea prescia de ruar a Pera l à domanà l ost e chi che era alo, de chi che l é chel ciaval. Nesciun no ge saea dir. E el disc a l ost: Mben, se no l é de nesciun de voi, mel tole e apena che son a Pera l mane sobit de retorn e l é montà su e l é sin jit. Canche l era a Antersief l é vegnù chist semper piu gran e piu gran e te pec minuc l era piu gran de l ciampanil de Sin Jan. Bertol se à spaventà de bel e l à fat l segn de la senta crousc. Apena che l se à segnà, l à fat la bestia n saut e la é sutada te la Veisc e demez l era. Bertol nveze l é dat ju ten n screpin e l à cognù jir a pe a ciasa. Sgrafà e nsangonà l é rué a Pera e sia fémena apena, che la l à cognosciù.

B. - Na uta l é vegnù Tita de Megna da Busan per jir a Mazin. Sa Pantel l à scontrà n om che menaa n ciar con doi manc. L domana Tita, se no l ge menassa l ciar sa Mazin da l ost, che el no à temp. Causa che Tita era fiach da l viac, l à dit de sci. L monta su, ma apena che l era montà, i manc jia desche tarlui, n moment i era sui spic di monc l auter te val e fora per bosć e rufes e ite te sfessure va l viac. Ma Tita se à nascort, che l é la Catertempora e l se à segnà. Sobit l resta ferm l ciar e Tita l é sutà te la Veisc. Dut bagnà l é vegnù fora e l se à nascort, che l é a Pera. Bagnà su e su l e sin jit a Mazin. C. - Da le not de Nadal va stroz la Catertempora. Seno dut l an no se la veit nio. La notera da Vich, che era sa Valongia a stera, à cognu se njir de not a ciasa, do che l à lascià vea. Can che la é stada {RoM 167} sun Col de via neva, la à vedù dan se n gran tormen de vent e can che la é ruada su chel post, la era na bora per travers a la strada. La volea sutar sora via, ma te chel moment la se auza sta bora e la doventa n ciaval con eies de fech. L vegnìa semper piu aut fin che l aea la uteza de i monc dintorn. E sta pera notera sun schena de sta belva, la aea na paura tremenda de sutar ju. La cridaa e la sbraiaa, ma nia no ge joa. La Catertempora la é jita a speron su per la val e per Badia e fora per Gardena e su per la mont de Sous e per Neva la é ruada sa Vich, che ja Sin Jan i sonaa la Aimaria. A l prum colp l era la bestia sbanida e la notera, spaventada desche n polge te n fol e sud se la troa sentada sul brenz da Vich. {RoM 172}