Fiabe e leggende della Valle di Fassa/5

Da Wikisource.
../4

../6 IncludiIntestazione 14 maggio 2016 25% Da definire

4 6
  • Le Vivane

L era bona jent, zevilisada, ma no le aea nia religion. De i Vivegn no se sa pech o nia, tant de piu da le Vivane. Le era corpude bele cecene delicate e lurente. Le stajea polit te l aria. Le era vestide a l usanza. Le ge dajea l lat ai picoi fin che i aea cinch egn. Le saea le ventures e i duies ge portaa le noele de dut l mondo. Co la jent le se n vegnìa benon e le ge didaa a lurar. Le saea l temp da braicar, da arar, arpear, semenar, jerjenar, seslar, da far con fen, con pece parole, l temp, che garate dut. No le se fidaa star coi etres, seben che dutc ge volea ben. Le stajea de ciasa tei bosć e su le mont, te cougoi sot tera ite. L fon era ben pestucià, per fregolar servia n sas ntriech, e l fum passaa fora per chel busc, che servia de usc; per banches le aea sasc, ciuches o bore. Dut l era lujent, net e bel n orden. Valch outa le aea perscin l celor fat con traves scadré. Nesc veies contaa, che le stajea sa Dona, Pecol, Pociole, Col Cecen, Col Crepons, Lasties, Coude de Vael, Pian da le Orboline, Pian da le Varele, Frainele, Pece, Lavazei e te etres lesc. Le vivea trop de migol, repes, sgrijolon, amaite, chegoze, Cialveise, frae, ampomole e de autre bozole; de invern mascimamenter de Niciole e reisc. Canche le aea na fam tremenda o che le era dut mbramide, le vegnìa ju tei paijes. De di no le vegnìa bolintiera, le vegnìa mascimamenter de not. Se le vegnìa de di, se le lasciaa ite bolintiera, ma de not no, parché se aea paura, che vegne ite ence Bregostane. Par ge dar ence de not valch, se fajea te le portele de le fenestre picoi bujes. Se ge dajea lat, formai o pan. L piu gran gust le aea, se se ge dajea pan noel. Le fajea na lesciva, che nesciun te l era bon da lavar sci net. Le tiraa le corde da un crep a l auter, ma ence de balar le era tremende. Prejempio le vegnìa da sera ju da Pian da le Orboline, da Pian da le Varele e da Pian da le Fraine te l osteria a Pece. Alo sonaa su sonadores e ele balaa coi fenc de Fascia duta la not. Per rinforzo le se tolea do na bala de biscot. Biscot se fajea cosita: Apede n ruf se lavaa foe de ravaleis, dapò se ge dajea na broada e se zapaa su dut e se l metea te n tinac a boir. Valguna à fat conoscienza con n tous de [Fascia?] e la se à lascià batesar, e dapò i se à tout e i à vivù n senta pasc. No le dijea mai che inom, {RoM 173} che le à abu dant bateimo. Se l om vegnìa a saerlo, no l fidaa mai chiamarle con chel, seno la cognea sin jir dai sie te chi cougoi. Seben che le vegnìa da temp a temp a rencurar i pìcioi, l om no le vedea mai.

  • Le Vivane e la lavadora.

Le Vivane l era jent zevilisada. Le era vestide a la usanza, le era corpude, e bele fora de dute cante le vie e le stajea n aria polit. Le stajea su per Coude sa Vael. Per majon le aea n cougol sot tera ite. Le fajea lesciva, che nesciun no l era bon de lavar sci net. A siar le tiraa corde da un crep a l auter. Te Col Cecen (Pocole) le tiraa le corde da Col Cecen a Col Crepons. Ste Fasciane le se n aea n invidia a veder lesciva cosci neta. Na famena la é jita duta scatornada a domanar, co la aessa da far, per lavar cosci net. La vivana la disc: "Mpruma cogne te nsegnar valch auter. Recordete, Ben lavar, ben petenar, bele trece fa far!" Jei do an e di, dapò te nsegnare de piu. {RoM 175}

  • Le granade Ja

Soraga n an, che l era vegnù la tampesta e che ge aea batù dut n tòc, l é ruà te na ciasa na tousa e l à dit, che la sta a lurar servir par nia. "Po, par nia!" I à dit. Se sa, che i la à touta. Al prum la à scoà la stua, cambre, ciasa da fech e dut, dapò la à volù jir jun cianeva a scoar. "O, cola ju no fasc besegn!" l à dit la patrona. Mo la à sforzà e n ultima l à dit la patrona, che la fae, co che la vel. I aea n manoie de spie de bast sot l celor. Sta tousa la disc: "Ve pree, lasciame tor chel manoie de spie a scoar." "O, chel no ve, toli chiste dasce", l ge à responet la patrona. "Ma no", la disc, "lasciame tor chel manoie, che restarede contenc!" Mben, no i la à lasciada e la tousa la à tout le dasce e ndana che la a scoa la à dit: "Es, Tina, Veion e Tanan a te nia gran!" Dapò la é sin jita e no i la à mai piu veduda, ma l fon de la caneva l era pien de granade. I disc, che chela tousa sie stat la pruma de le Vivane e che se i la aessa lascià scoar col manoie, fossa restà la cianeva piena de gra[n] nveze de granade.

{RoM 177}

  • La palparota (Cea)

Te n post apede Larcionei nominà "Solinacia" l era la biava bela e madura, che a n tor n vesop te man, le fajea rutor, a la padrona de chel camp ge fajea scaji aric a seslar per la fufa de desgranar chele bele piotole. Na uta crida ite Vivana per na portela de le Vivane: "Va ades a seslar!" Sta fémena leva su mesa nciampedida e va a seslar. Candeno la da co la sesla te na palparota, che se n sgola. La ge varda do e dapò la se guza co la rosada la sesla. Te chel moment la sent te l auter ciaf del ciamp bater la sesla o la fauc e la disc: "Per Tina e Rez, i ven a me didar." N moment do la n sent doi, che bat, do trei, do cater, do diesc do {RoM 178} vint, te pech temp duta la val era piena de chi che batea. La se à scotrì de bel e la disc: "Per Tina e Baco e duc chiche à da dir valch, che e l po chio?" E na ousc doucia ge à responet: "Ades l é l temp de menar ite la biava!" La fémena aea paura e la é se n jita a ciasa, e la se n à tout tanta jent, che la à podù per fenir i lurieres piu prest che l era posibol, i lurieres tei ciampes e pre. E ence a la jent la ge à dit che i fae prest a seslar e menar a ciasa. E l era ora, le strie le à scomenzà a jir sun Vael. L é vegnù na gran tampesta e ola che la à dat ju, l à fat bies. {RoM 183}

  • Le Vivane e l cian

Sa mont da Vich l era n vacé te n bait, che fajea rufiei da cena. L e rua na tousa e la disc: "O, dame da magnar ence a me, seno che te sbrege te." L paster ge a responet: "Speta na uta, che i rufiei se rutolee, che dapò a far a la part on ben temp." Ntant la la domane: "Asto cian, e?" "Po, aré cians, é demo vace e vedie." Comai i rufiei i stac coc e prest per magnar, l disc: "Vae a tor ciadins", ma nveze de tor ciadins l à molà fora l cian. A veder l cian, la tousa, co le man tei ciavei la é sciampada urlan: "Jeches, jeches, gio son famada e l à dit, che no l à cian e ntant l n à. Ma varda, che no sfamar la jent no porta pro!" e la é sćiampada su n sas aut, che l can no ge podea a dos. Dapò la à metù le man coi polesc nsema slargiade e su dret (n ato de faturec). Nterdana l é vegnù doi compagne e le se à metù a ciantar: {RoM 184} "Oh bele crepe / baite nosce / Se jent saessa chi noi sion / Che ton, aur, amor te man aon / scacé col can no fossaron." L vacé se n à bù recor e l à chiamà l cian de retorn e a le touse l ge à cridà su, che le vegne pura, che l ge dasc da cena a dute trei; parché l aer paura, che mal ge ntravegne. Ma le vivane le era sparide e el se à tecià e da mont i l à menà. L aea na fam di e not, l tafiaa per set e mpo l era alis e sech desche n pich. L à proà chist e chel, ma nia no ge à joà. Na di l se à mbatù te na veia, che saea piu che le autre e ge à contà dut n pila e n pilot, e l l à preada, che la ge dae n conseil. E chista la disc: "Bon bot, Bregostana, chela no l era, ma si na Vivana, dea de i bosć e de le crepe, che stasc sui monc a far varda, che l bestiam no magne ne bautoi, ne birene ne cordole ne piante ne bozole velenouse, e che nia de mal no ge ntravegne. Ma sci, malfat tu as, a de taf no dar e n aer. Pere tu! Ades tu cogne penar, che no tu ge as dat da manducar. Set da set brutel tu tafiaras e cater sasc (n gran boc de creida i moches i ge dis Stein) a l di tu slaparas, zenza, che l alis tu fermeras. Demo os e pel tu restarà. Ombie e ciavei e barba te crescerà, che om dal bosch tu somearas. Canche l é an e di, va sa mont, fa fum biaf da bozole de jeneiver e screpins te bait, 'njeneiete ju e sbraia ntant: "Mamo gei, ndulgeme, fum par trei egn fare!" L à fat cosita e apena che l era l bait pien de fum l à rua la Vivana e la disc: "Vatene, Nema! che ades no tu as piu da rumiar te chel bot." Dapò la disc a chel tous: "Da marena meti sora per trei e fa tosela, mìngol de amaite, pult con chegoze, e bozole de jeneiver e varda, che tu abie assà aga sgrijolada." Dant marena la à dit: "Par Reza e soe soze, l bast as fat! No manar piu demez nesciun famà zenza nia, e far semper da l bon a la jent, dapò te tegniré n ton e ades tu es delibrà." La Vivana era sparida, pruma che l vace à podù ringraziar e l tous era varentà da l mal. {RoM 187}

  • L Vivan sa Mazin

Da chi monc sora Mazin vegnìa da spes na bela joena vivana a se prear pan noel. La era lurenta e le ge didaa valch outa a la patrona. Chista, ma enche so fi Piere ge volea n ben da l cher. Na di l la domana, se la l vel per spos. Ela era contenta e la se à lascià batesar. Dapò i à fat noza e i à vivù n chiap de egn zenza aer na bega. Le doi pìcole che i à ciapà, la le à arlevade ben e n amor de dio, e la le tegnìa nete e ben rencurade. Na di rua Piere suan e dut spaventà e l conta, che su l Col de Mazzin l à sentù na ousc grovia che cridaa: Tarata, gei, gei, che Taraton é mort." Soa fémena se à metù a vaar e braiar e dapò la à dit: "Ades cogne min jir, che mi pare é mort." Seben che Piere e sie pìcole i à preà, che la reste, la é sin jita. La à dit a l om, tegnete a ment: "Sora zapa e badil no semenar!" e a le pìcole la ge à dit: "Ben ben lavar, ben petenar, bele trece fasc far." Dapò la é sin jita, su per Lavazei, e no la é mai piu vegnuda. A chela majon, ola che la stajea i ge disc amò anché con di a l "Vivan". {RoM 188} * La Vivana da Mazzin Can che i vivegn semenaa duc aessa volu arar n chel dì. La Vivana, canche so om semenaa, la dijea: "Studiete, studiete ades." Dapò canche l era via mìngol: "Lascia, lascia ades." De Vivegn n é n con esser stat te Fascia n bel muie, parché n é amò tenc de posć che i ge disc: Sa Vivan. {RoM 189}

  • Le fave

Che le Vivane sae de piu che l autra jent, i lo sa duc. Le sae canche l é l piu bon temp da semenar, da sear, seslar, da far con fen, da seslar. {RoM 190} Na uta l é vegnu n temporal. E doi Vivane l é jite a se prear l alberg sa Vich, che no le se fidaa piu nant. Te n tobia le à podù star a dormir. Da zeche ora una smaca te usc e la disc: "O, che bel temp che fossa a semenar fave!" Mo segur e? la disc la patrona. "Ei, ei, e vedù passar..." e la à segnà con na man sul ciel. L n chel di la à semenà la patrona zenza aer arà fave e n é vegnù tantiscime, che su e su l era dut cousoi, ogni faa era cosci grana desche n ef de na ziria. {RoM 193}

  • La veia Costacia e la rana

Chela veia Costacia la era na uta te Pece, che la seslaa e la aea semper na rana dant la sesla, che la ntopaa. Sta rana la era grossa e se vedea, che la aea le ciase. A la Costacia ge fajea pecià sta pera bestia e la ge à dit: "Vatene fora di pie, che pose lurar, canche l é l temp vegne ben a te assister!" La rana e se njita, ma do pec dis l é ruà n burt om a bater fora la Costacia. "Gei pura sobit", l ge dis, "che mia fémena te doura, la é par partorir". Dapò i é se n jic dessema te Vidor alo che l é chel gran sas cader e i é passà ite per n busc e i é ruà te na bela stua. La Costacia ge à didà a la Vivana e rencurà chel pìcol. Da magnar e da beiver la n à ciapà teis. Apena che la partorienta à podù star su, l i à fat na bona marena e i ge à ringrazià da l vers a la costacia e l Salvan, che era l om de la vivana, l à la menada a ciasa.


{RoM 189}

  • Le fave

Che le Vivane sae de piu che l autra jent, i lo sa duc. Le sae canche l é l piu bon temp da semenar, da sear, seslar, da far con fen, da seslar. {RoM 190} Na uta l é vegnu n temporal. E doi Vivane l é jite a se prear l alberg sa Vich, che no le se fidaa piu nant. Te n tobia le à podù star a dormir. Da zeche ora una smaca te usc e la disc: "O, che bel temp che fossa a semenar fave!" Mo segur e? la disc la patrona. "Ei, ei, e vedù passar..." e la à segnà con na man sul ciel. L n chel di la à semenà la patrona zenza aer arà fave e n é vegnù tantiscime, che su e su l era dut cousoi, ogni faa era cosci grana desche n ef de na ziria. {RoM 193}

  • La veia Costacia e la rana

Chela veia Costacia la era na uta te Pece, che la seslaa e la aea semper na rana dant la sesla, che la ntopaa. Sta rana la era grossa e se vedea, che la aea le ciase. A la Costacia ge fajea pecià sta pera bestia e la ge à dit: "Vatene fora di pie, che pose lurar, canche l é l temp vegne ben a te assister!" La rana e se njita, ma do pec dis l é ruà n burt om a bater fora la Costacia. "Gei pura sobit", l ge dis, "che mia fémena te doura, la é par partorir". Dapò i é se n jic dessema te Vidor alo che l é chel gran sas cader e i é passà ite per n busc e i é ruà te na bela stua. La Costacia ge à didà a la Vivana e rencurà chel pìcol. Da magnar e da beiver la n à ciapà teis. Apena che la partorienta à podù star su, l i à fat na bona marena e i ge à ringrazià da l vers a la costacia e l Salvan, che era l om de la vivana, l à la menada a ciasa.