Vai al contenuto

Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XII

Da Wikisource.
Capp XII

../Capp XI ../Capp XIII IncludiIntestazione 8 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XI Capp XIII

[p. 41 modifica]

Capp XII.

I
N quell temp Gesù l’è passaa in sabet in d’ona campagna de gran: ei sò scolar, che gh’aveven famm s’hin mettuu a cattà di spigh, e a mangiaj.

2 Avend vist sta robba i Farisee, gh’han ditt a lu: Ecco che i tò scolar fan in sabet quell, che deven minga fà.

3 Ma lu el gh ’ha ditt: Avii minga leggiuu vialter quell, ch’ha faa David, e quij, che gh’era insemma a lu, quand s’hin sentuu famm?

4 Che lu l’è andaa dent in la cà del Signor, e l’ha mangiaa i pagnott, che gh’era pareggiaa, quand nė lu, ne quij, che gh’era cont lu podeven minga mangiaj, ma doma i sazerdott?

5 E avii minga leggiuu in la legg, che in di de sabet i pret in gesa rompen el sabet, e fan minga peccaa?

6 E mì ve foo savè, che gh’è chi vun, che l’è pussee grand de la gesa.

7 Che se vialter savessev cossa vœur dì: Me pias [p. 42 modifica]la misericordia, e minga el sacrifizzi: avarissev mai con dannaa di innocent:

8 Perchè el Fiœu de l’omm l’è padron anca del sabet.

9 Essend andaa via de ll, l’è andaa in la soa sinagoga de lor.

10 In quella gh’è li on omm cont ona man secca, è lor l’han interrogaa, disend: L’è permess de fà guari in sabet? Cont l’intenzion de cusall.

11 Ma lu el gh’ha rispost: Chil’è de vialter, che avendegh ona pegora, se la ghe borla in d’on foss in sabet, no va a tœulla e no le tira foura?

12 Donca on omm l’è minga quajcoss de pu d'ona pegora? Sicché l’è permess de fà del ben anca in sabet.

13 Allora el gh’ ha ditt a quell’omm: Slonga la toa man. Lu l’ha slongada, e l’è deventada sana compagn de quell’altra.

14 Ma i Farisee, via de li, han tegnuu on complott contra de lu sul mœud de tœull de mezz.

15 Ma Gesù, che l’ha savuu, el s’è ritiraa de là: e gh’è andaa adree tanti, che lu tucc j’ha guarii:

16 E ’l gh’ ha comandaa sul seri, ch ’ el fasessen minga savé. [p. 43 modifica]

17 Per fà, che succedess quell, ch’era già staa ditt dal profetta Isaia, ch’el dis:

18 Ecco el mé fiœu, che mì hoo cattaa foeura, el mé carœu, che ghe dà tant piasè a l’anima mia. Mettaroo el me Spirit sora de lu, e lu el spantegarà la giustizia in di popolazion.

19 El taccarà minga lit, nè el sbragiarà, e la soa vos la sarà sentida de nissun su per i piazz:

20 Lu el romparà minga la canna creppa, e ’l smorzarà minga el lumin, che fuma, fin a tant che nol faga trionfà la giustizia:

21 Ei omen speraran in del sò nomm.

22 Allora gh’è staa presentaa vun cont adoss el diavol, orb e mutt, e l’ha faa guarì in manera, ch’ el parlava, e ’l ghe vedeva.

23 E tutta la gent la restava incantada, e la diseva: L’è forsi quest chi el fiœu de David?

24 Ma quand i Farisee han sentii sti robb, diseven: Quest chi nol cascia via i diavoj, che cont l’ajutt de Belzebù capp di demoni.

25 Ma Gesù induvinand i sò penser, el gh’ha ditt: Ogni paes, che ghe sarà denter descordia, el sarà traa a tocch: e ogni cittaa, o famiglia, che sia sottsora, la starà minga in pee. [p. 44 modifica]

26 Ma se satanass el cascia via satanass, l’è in rotta cont lu stess: com’el farà donca a trionfà?

27 E se mi casci via i diavoj cont l’ajutt de Belzebù, cont l’ajutt de chi i cascen via i voster fiœu? Per quest lor saran voster giudes.

28 Se pœu mì casci via i diavoj cont l'ajutt del Spirit del Signor, l’è cert donca, che l’è rivada tra vialter la potenza del Signor.

29 In che manera el podarà vun andà in cà d’on omm fort, e portagh via la robba, se prima nol liga el bulo, per pode saccheggiagh la cà?

30 Chi ten minga de mì, el m’è contrari: e chi no regœuij cont mi, spantega.

31 Per quest mi ve disi: Che ai omen ghe sarà perdonaa ogni peccaa, e ogni bestemmia: ma se ghe perdonarà minga la bestemmia contra el Spirit.

32 E a chissessia parlass maa contra el Fivœu de l’omm, ghe sarà perdonaa: ma a chissessia, che avarà parlaa mal contra el Spiritusant, se ghe perdonarà minga, nè adess, nè mai.

33 O dee per bonna la pianta,e per bon el sò frut: o dee per cattiva la pianta, e per cattiv el sò frut: perchè del frut se conoss la pianta.

34 Razza de viper, come avii de fà a parlà ben vialter, [p. 45 modifica]che sii cattiv? Perchè la bocca la parla a segonda del bon cœur.

35 El galantomm el cava foura del ben d’on tesor bon: e l’omm cattiv el tira fcura del maa d’on tesor cattiv.

36 Mì donca ve disi, che de qualunque parolla oziosa, che i omen avaran ditt, han de dann cunt in del di del giudizzi.

37 Perchè i tœu paroll te salvaran, e i tœu paroll te condannaran.

38 Allora quajchedun di Scriba e di Farisee gh’han rispost, disendegh: Maester, gh’avarissem gust de vedett a fà on quaj miracol.

39 Ma lu el gh ’ha rispost: Sta generazion cattiva, e adultera la cerca on miracol: e nissun miracol ghe sarà concess, via de quell de Giona profetta.

40 Perchè siccome Giona l’è staa trii di, e tre nott in del venter de la balenna, insci el Fiœu de l’omm el starà trii dì, e tre nott sott terra.

41 I omen de Ninive daran su in del di del giudizzi contra sta nazion, e la condannaran: perchè lor han faa penitenza, quand predicava Giona. E chì gh’è vun, che l’è pussee de Giona.

42 La reginna del mezzdi la saltarà su in del di del [p. 46 modifica]giudizzi contra sta razza d’omen, e le condannarå: perchè lee l’è vegnuda dai confin de la terra a senti la sapienza de Salomon. E chì gh’è vun, che l’è pussee de Salomon.

43 Quand el spirit cattiv l’è vegnuu fœura d’on omm, el va in sit sutt cercand riposs, e le trœuva nò.

44 Allora el dis: Tornaroo in cà mia, de dove sont vegnuu fœura. E rivaa, l’ha trovada vœuja, nettada coi scoff, e missa a l’orden.

45 Allora el va, e ’l se tira adree sett alter spirit pesg de lu, e van dent a abitalla: e l’ultem stat de sto omm el deventa pesg del primm. Quest l’è quell, ch’ ha de succed anca a sta razza infamma.

46 Intanta ch’el parlava a la folla, ecco che la mader, e i sò fradej eren de fœura, che cercaven de parlà cont lu.

47 E quajchedun gh’ha ditt: Toa mader, e i to fradej hin de fœura, e cerchen cunt de ti.

48 Ma lu el gh’ha rispost a chi ghe parlava: Chi l’è la mia mader, e chi hin i mè fradej?

49 E slongand la man vers i sò scolar: Quist chì, l’ha ditt, hin la mader, e i fradej, che gh’hoo mi.

50 Perchè chissessia, che fa quell, che veur me Pader, che l’è in paradis: quest l’è mè fradell, mia sorella, mia mader.