La polpetta del Re/Quader primm

Da Wikisource.
Quader primm

../Personagg ../Quader II IncludiIntestazione 23 febbraio 2017 100% Da definire

Personagg Quader II
[p. 7 modifica]

QUADER PRIMM1

La Benedizion d’ona Mader!!



SCENA I.

La Rosa e La Scianna.


La Rosa, portinara a San Caloss,
     guardée ben cossa la gà in scoss.
     La gà in scoss la soa scianna
     cont el pel longh ona spanna;

[p. 8 modifica]

     on pel negher e inscì fin
     che l’è mej che nè on guantin!
     Che bella Scianna coi oeucc gris!...
     La portinara la ghe dis:

«Scianna-sciannetta, — sta quietta.
     Ona notizia te vuj dà
     che dev mett sottsôra la cà!
     Doma adess l’è andada via,
     te vist anch’ti, la sura Lussìa...
     Te set perchè l’è stada chì?
     Perchè la voeur on gatt tò de ti!»

«Ah, Signor!» — la rispond la Scianna —
     «Sta brutta veggia carampanna
     la voeur donch nanch lassam stà
     l’ultim gattin ch’è restaa in cà?
     On gattin — come el Scianin!
     Inscì allegher! — Inscì bell!
     Che l’è tutt negher, — cont dò stell
     sora ai oeucc bianch come el latt,
     come l’è rar trovaj in di gatt!
     In trii ann, che mi sont chì,
     t’hoo dàa tant gattitt de no dì...
     e tucc hin andàa de chì e de là!
     Quest chì l’è vanzaa domà;...
     e mi speravi ch’el restass in cà,
     perchè ti te impromiss sto gattin
     duu dì fa alla sura Ghittin:

[p. 9 modifica]

     quella che gà el marì magnan
     e sta dessora al second pian...
     Adess, se, invece, el va lontan anca lù,
     l’è on dispiasè che me passarà pù!»



La Rosa.


Te finirée prest a desmentegatt,
     come, de solit, fan i gatt!

«Anca i omen, però, per diana,
     fan l’istess» — la rispond la Scianna —
     «e poeu dopo, sti malnatt,
     el par che sien domà i gatt!»

[p. 10 modifica]


La portinaia la repìa:
     «Sent: se mi el lassi portà via
     sto Scianin de la nostra cà,
     l’è per quell che te voo a cuntà:
     La sora Lussìa col sò Màgol
     (saran bàgol o minga bagol!)
     ghan i stanz che in pienn de ratt,
     e vorarissen ’vèggh on gatt
     de quij tai de razza bonna
     com’hin i tò, la mia Miscionna...
     Per el Scianin lee la m’ha dáa
     tri bèj numer inscì fáa
     de varì on’ereditáa...
     Quanto a ti, donca, o Miscionna,
     diventand sciora la tua padronna,
     te ghe guadagnet certament
     de paccià mej che nè al present;
     quanto al Scianin, el se troeuva on sit
     dove el starà proppi polit!
     Ratt d’ogni sort; e, fornii i ratt,
     tutti i dì el so bravo piatt
     de ratàtoj de la cusinna;...
     e lor no mangen che robba finna!»

La Scianna.


L’è on gran dolor, per mi, l’è vera!
     ma on fioeu el dev fa carriera!

[p. 11 modifica]


La Portinara.


Ben, adess damma sto tò fioeu,
     che mi prepari el cavagnoeu;...
     perchè, sul fà dell’A’ mmaria,
     vegnarann a portall via!...


SCENA II.


La Scianna poeu El Scianin.


La Scianna.


Gnao, gnao... Povera mi!
     Me tocca de perd anca quest chì!
     A nass sciann l’è on brutt destin!...
               (ciamand)
     Gnao, gnao... Scianin... Scianin...

El Scianin
(vegnend de la cantina).


     Sont chì, mamma...

La Scianna (leccandel).


                              Ah, poer Scianin!


[p. 12 modifica]


El Scianin.


Mamma, lassom giugà col tò covin...

La Scianna.


Ah, poarin... Mèttet in genoeucc...

El Scianin.


Perchè te ghet i lagrim in di oeucc?

La Scianna.


Sent, Scianin: te deven portà via...

El Scianin.


Perchè?...

La Scianna.


                    Te vet in cà de la sura Lussìa...

El Scianin.
(s’cioppand a piang).


Mi vuj no!... Mi vuj no!...

La Scianna.


                              L’è inutil sbatt!
Questa, pur tropp, l’è la sort di gatt!
Quand se nass poveritt, compagn de nun,
bisogna vèss de tucc e de nissun!...
Ingenoeugget, Scianin...

[p. 13 modifica]





(El Scianin el se ingenoeuggiaLa Scianna la ghe dà
     la soa benedizion).

                                   Va,... fatt onor!
                         Ah... la sura Lussìa!... Car Signor,
                         l’è el mè fioeu!... Vél raccomandi a vù!
(ona man la ciappa El Scianin per el coppin e el le mett
     in d’on cavagnoeu).

El Scianin (vosand).


               Ah... Mamma!...

La Scianna (ghe ven máa).


                                   Forsi el vedaróo mai pù!




Note

  1. Il lettore s’accorgerà agevolmente da sè, che i versi di questo Primo Quadro sono fatti a imitazione di quelli adoperati dai bosin, vale a dire senza legge metrica, non a regola d’arte.