La santa Crusc de Badia

Da Wikisource.
Jan Batista Alton

1881 La santa Crusc de Badia Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

La santa Crusc de Badia.


Sura Badia dala pert olache sorëdl leva, sot n gran crëp él na bela picera dlijia, olache no solmënter ascheje düc i Ladins mo ince tröc Pustri vá a rengrazié le Signur dl bëgn, chʼ ël i á fat, o a perié de valʼ grazia te n gran bojëgn.

Dan plü co 800 agn fôl tla Ciarencia n cer conte Otbin, che fora di gran lüsc, chʼ ël â en chëra provinzia comanâ ince en gran pert sura Puster, propi chël chʼ á fondé le convënt de Sonnenburg. An cunta, chʼ al sʼ ais retiré ite por les munts di Ladins por fá penitënza de sües strambaries, chʼ al â cometü cuntra la santa fede y i bugn costüms; zacan fôi mefo insciö chisc gragn: ri insciöche le malan cun la püra jënt; tan dî chʼ ai fô jogn, les fajôi dötes les plü maradëtes, chʼ an pois se ponsé; mo plü tert canchʼ ai gnô vedli y ne fô plü bugn de fá nia, fôl la cosciënza, chʼ i mordô, y insciö metôi sö dlijies, convënc y dʼ atres cosses cherdon ai proi, che dijô, che cun operes tares se podessi salvé lʼ anima. Insciö êl ince pro chësc. Al stô inzano sura Ciastel de Badia sö, sö alt te na ütia fata de scorzes, mangiâ raisc y dʼ atres cosses, che crësc te bosch, insciöche dlasenes, paromores, granëtes, pirieres y müies. Insciö dijon, chʼ al sî mort da penitënt y vere cristian. Bona jënt á orü spo frabiché na capela te chël lüch, mo zënza chʼ ara i garatass, porcí chʼ al i fô tres cez te strada. Na ota chʼ i zompradus scadrâ lëgns por la frabiché nʼ él sté un che sʼ á taié cun la manara; te chël momënt él bel ʼci i vicí iló, che se tol tl bech les asteles da sanch y les porta sö sot al crëp dala Crusc. Iló spo án frabiché la dlijia y la ciasa chʼ é dlungia. Mo impede che la jënt jiss iló a fá oraziun, cometôra de gran dejordins, insciö che lʼ imparadú Giuseppe II. cun bona rajun á fat saré sö la dlijia. Dal 1840 án indô otenü la lizënza de mëte sö la santa Crusc.