Le slet marcé

Da Wikisource.
ladino

Jepele Frontull Le slet marcé Intestazione 25 marzo 2016 50% Da definire

Le slet marcé.


Storia da rì te 1 eng at de Jepele Frontull


Porsones

Michl
Mozl paurs
Stofl
lʼ ostì
la ostira
post: plaza de na vila
tomp: marčé da sera


I.
Michl y Mozl.


(Plaza de na vila, dang lʼ ostaria na mesa cong cater scagns) (Michl y Mozl veng cong morones encer le spiné y čianta)


Mozl y Michl: (čianta)

Nos paurs sung beng de püri straciungs Les cutes è altes, i tiers bungmarčé; lauré y stracé chel messungse vignedé, y cang che lʼ an ca è, püch sungse sparagné.


Michl:

Ciostungs de coltöra posoč söl spiné portungse tai čiamp y tai prês por culté; disté spo adora messungse loé, finʼ tert spo da sera polìf vegnel sié.


Mozl:

Mo eng iade o lʼ ater ungse inče eng bung de, chel è cang chʼ i jung cong i bôs a marčé; scʼ i àng spo da eng tier empü de val davagné, sʼ la dungse empü bona y stung a carté.


Michl:

Sce, sce, nos paurs sung pa beng de püri taifli nos; nos nʼ àng nia co dagnora der trep da laur y meseria. Či che nos àng da vene – sii magari eng polering o eng armont o lʼ ater – döt angfat – te ne ciafes nia lassora; mo döt či che messes cumpré, chel é čer daspaont; catö Mozl?


Mozl: (nʼ à entonü nia, čiara roduntafora)


Michl: (le cüfa)

He tö!


Mozl:

Či cunteste tö?


Michl:

I diji, či chʼ ang messa cumpré è čer daspaont.


Mozl:

A engsciö, a engsciö – čern dʼ àrmont aste marné; iu à mangé na jopa y na liagna, mo beng na liagna da eng grang caliber – na liagna da fié.


Michl: (por se)

Stramacina! Plü eng bel caliber co cösc ne mo sessi pa iu; i sung inče iu surt, mo tang surt co cösc tapo ne sungse empono,

(scraia trep)

i à dit che döt či chʼ àng cumpra è čer daspaont.


Mozl:

A sciö, sciö, ei; engcö vâl döt le de lʼ ont.


Michl: (por se)

Mo en te tapo surt! Ang ne sciafia bel da baié nia empara.

(scraia)

Spo pa! I aste beng engcö cumpré a töa fomena vâl de bel?


Mozl:

Či, nʼ aste nia ciafé da vene töa pel?


Michl: (dessené)

I damani či che tʼ as cumpré de ciüté?


Mozl:

Aaa, eng revolver.


Michl:

Či polber aste cumpré?


Mozl: (por se)

Ièmenes, trèmenes! Eʼ tal eng ciüch surt,

(dadalt)

eng rovolver ài cumpré – n te cosce co fesc pum, pum, pum.


pagina:111

Michl:

Da či adoreste pa tö eng revolver?


Mozl:

Mio čiang oressi slopeté.


Michl:

Te či este ciumpedé?


Mozl: (der dadalt)

Mio čiang oressi slopeté.


Michl: (à capì)

Aaa, seng capesci, seng capesci; a engsciö, a engsciö – poa, poa, po poa, popopoooo, seng capesci; da cösta oredla aldi feter mal, mo da cösta aldi pa cotang, scʼ ang baia tler. – Mo porči ôste pa slopeté le čiang?


Mozl:

Porči che por le čiang nʼ ôi nia paié la culta.


Michl:

Porči ne nʼ ôste pa nia paié la culta?


Mozl:

Čiodi chʼ i nʼ à nia grosc.


Michl:

Čiodi nʼ aste pa nia grosc?


Mozl:

Čiodi chʼ i à cumpré eng revolver.


Michl:

Po da fa čii?


Mozl:

Aste cumpré porči?


Michl:

A porči poa. I damani: da fa čii cong eng revolver?


Mozl:

Mio čiang ôi slopeté.


II.
I medemi y Stofl.


Stofl: (veng cong eng rucsoch y eng moring dal cafê léite)

, Che, che, che sʼ à engcö slopeté?


Michl: (scraia trep)

Le čiang ôl slopeté.


Stofl: (dessené)

Öh, öh, öh, a me nʼ aste mino bria da scraié tang no, i ne sung mino surt no desco os dui, chʼ i seis surč desco eng tapo. Spo pa, spo pa, spo pa, Mozl, este sté engcontont da vene i bôs; portaràste beng na bursa plena de grosc a čiasa?


Mozl:

Mal engcontont, püch ài ciafé lassora, püč scioldi porti a čiasa – i à cumpré eng revolver, eng revolver da slopeté le čiang.


Michl:

Seng vegnel belo engdô cong so revolver.


Stofl:

Po, po, porči ôste pa slopeté le čiang?


Mozl:

Co diste?


Stofl:

Porči che tʼ ôs slopeté le čiang?


Mozl:

I nʼ à nia scioldi da paié la culta.


Stofl:

Scioldi, scioldi aràste beng, sce tʼ as vonü i bôs?


Mozl:

I à cumpré eng revolver.


Michl:

Spo tö Stofl, aste vonü le čiaval? Či aste pa spo tö cumpré?


Stofl:

Vonü lʼ ài; coi grosc mʼ ài spo cumpré eng motor.


Mozl:

Na naa, dʼ or ne nʼ èdl mio revolver no, dʼ or no dʼ or;

(le mostra)

ester èdl beng mâ de fer, mo al mena pa empò slafungs chʼ ang podess presc gni surč. Oreise chʼ i proi?

(mosöra cuntra cì – i atri sciampa)


Michl:

Lʼ è mat! Cösc nʼ è nia massa bung de nes slopeté el.

(scraia)

Met ia to revolver, cösta nʼ è na massaria de i lascé ai mitungs tla mang era. – Sce Stofl, lascia mo odei to motor!


Stofl: (tol fora le moring dal cafê)

Eng motor ài pa beng eng solene; al dess avei la forza de dui čiavai.


Mozl:

Co dijl? Àl vonü ntrami dui čiavai?


Michl:

Scuta, scuta, Mozl, tö ne capesces nia, tö ne nʼ aldes nia y tö baies dagnora tang da matoring.


Mozl:

Aaa propio, à töa čiavala belo jeté le polering?


Stofl:

Tlo se mostri seng mio motor.


Michl: (brančia ete le moring)

Cösc dess ester eng motor? Cösc è eng moring dal cafê y čiamó pleng de rüja.


Mozl:

Àl inče vonü la grija?


Michl:

Scuta Mozl, tʼ es surt desco eng parei y entenes döt damat. – Cösc dess ester eng motor? Po che tʼ à pa tlo engsciö podü sassiné?


Stofl:

I sung jü pro che vedla dles mascins fo Bornech y dijea: “An Motor möcht i kafn, an Motor”. Era mo dà ca cösta trapola y dijea: “Cösc è der eng bung motor, al pesa dui čiavai y te pos lʼ adoré por döt. Va ma ete dal Nagler y lascele prò pa so berch, spo odaràste – al te mena la mascin da forlé, la mascin da taié, la mascin dal lat, la mascin da cojì y scʼ ara mess ester inče la cöna”.


Mozl: (a Michl)

Co, ne sʼ èsai nia gnüs a öna?


Michl:

O Stofl, Stofl, tlo tʼ à la vedla empü bel sassiné.


Mozl:

Olà lʼ àl abiné?


Michl:

Mo Mozl! Tö entenes döt cant damat; iu à dit: tlo tʼ à che vedla dai motors sassiné empü bel.


Mozl:

Co, co, co dijte; à töa vačia, che vedla, jeté le videl?


II.
I medemi y lʼ ostì.


Ostì: (veng ete, toss y disc)

Ha, ha, sce sce, bona sera, bona sera! Sce sce, eng videl eise da vene? Po poa, eng videl. Tö Michl, tö Mozl? Či costa pa engsciö eng te videl?Ai è pa, deschʼ i à aldì, daldöt bungmarčé, he he he?


Stofl:

Plü de bi vidì co chisc dui ne mo sessi iu. Ester èsai ntrami dui surč desco eng parei, ön plü de lʼ ater; ntene ntenai döt damat či chʼ ang baia, spo vegnal na bela congfujiung dengfora.


Ostì:

He, he, he, he, sce, sce. Iu, surt ne fossi beng nia, mo mader cösta toss ài tang dassen

(toss dio)
, la toss, la toss,

(scraia trep) la toos.

Mozl:

Či dijl?


Michl:

Al disc chʼ al à tang la toos.


Mozl:

Po co, ne nʼ àl čiamó vonü sü bôs?


Stofl: (al ostì)

Tlo veigheste seng.


Ostì: (a Mozl; scraia)

Po poa, hehe, Mozl à mefo le pongsier pa sü bôs el, hehe; te i aràs beng vonü empü čers y portaràs na bursa plena de scioldi a čiasa?


Mozl:

Plena de scioldi no; i à cumpré eng revolver.


Michl:

Seng vegnel belo engdô cong so revolver.


Ostì:

Hehe, po či feste pa cong eng revolver?


Mozl:

Slopeté le čiang.


Ostì:

Po porčì ôste pa slopeté le čiang?


Mozl:

Porči chʼ i nʼ à nia scioldi da paié la culta.


Ostì:

Po tö ne nʼ aràs scioldi, sce tʼ as vonü i bôs!


Mozl:

Po scʼ i à cumpré eng revolver.


Ostì:

Hehe, po jonč, sontesse pö empü jö y palsede denant co ji a čiasa. Pa mia čiasa ne passa pa mai degügn dlungia ia zonza storje pro, düč sa chʼ i à de bung ving; poi sʼ ang porté eng liter?


Dütc: (ai se sonta y scraia)

Pôrtene mât eng liter, po poa, eng liter beng, mo de chel bung.


Ostì:

I lʼ à döt bung, po poa, hehe!

(scraia trep)

Sofia, mia Sofia, portene sö eng liter, hehe!


Mozl: (a Michl)

Che àl seng cherdé?


Michl:

Al à cherdé söa fomena, söa fomena àl cherdé, ara à eng-nom Sofia.


Mozl:

Co, co, na stria?


Michl:

Ta ta, taa, ta taji Mozl!


IV.

I medemi y Sofia.


Sofia: (veng co le ving – baia der debota)

Bona sera, bona sera, mi cari, gneise da marčé?


Düč:

Bona sera!


Sofia:

Mozl, Michl, Stofl, bona sera, bona sera, sté eng bun marčé, vonü bung, vonü bung? Cumpré vâl de bel a ostes fomenes? Eng bel čiaz, eng bel fazorel, eng bel čiapel, o zonza vâl de bel o valch de bung? I messi ma ji, i à i paurungs sora fü, ô dì le lat, ô dì, ôi dì le smalz, le smalz – le smalz ài sora fü

(sʼ ang va)


V.
I medemi zonza Sofia.


Düč: (ai jüta sö)

Eviva, bung pro, bung pro, bung pro! Ostì bung pro!


Ostì:

Eviva, bung pro! Boede mâ y lascessal sei bung;

(al publico)

scʼ al ne nʼ è beng inče nia čis bung no, hehe!


Stofl:

Mo na fomena, Bastl, aste na famoja; la müsa i va desco eng motor debota.


Ostì:

Hehehe! Ater chʼ ara i va debota! Po po poo, massa defüga, i ne pordüji pa da dì nia, hehehe. I po mader tigni la müsa y era mo fesc dant la pordica, hehehe!


Stofl:

La mia è pa la medema era; engsnet pôi pa belo ndô mʼ arjigné – la pordica è pa belo stüdiada era. Tö pa Mozl, či diste pa tö? Aste inče na ria fomena?


Mozl: (a Michl)

Či dijl?


Michl:

Al damana sce töa vedla è inče valiade ria!


Mozl:

Scʼ i à mia čiavala vedla dé ia?


Michl: (scraia trep)

Sce töa fomena è val iade ria cong te?


Mozl:

O poa, po poa, ater chʼ ara è valiade massa ria. Engsnet poi pa belo engdô mʼ arjigné da aldì na pordica, o chel beng chel, po poa.


Michl:

Aa engsciö, aa engsciö, na pordica àngse da aspeté engsnet cang chʼ i roung a ciasa.


Stofl:

Canta os dui chʼ i seis surč y nʼ aldis nia döt, mo iu, iu, iu messi pa la ntene avisa- y tajé.


Michl:

O ater ater chʼ i messi inče iu ntene. Mia vedla scraia che i pareis tremora.


Ostì:

Ares è dötes angfat les eres, hehehe; mo ang ne po fa ater co döré. Le proverbio todesch disc: “Das Weib ist ein notwendiges Übel” hehehe. Cösc ô dì por lading „sce na era à da ester ria, sce èdl činamai le malang co ne derza fora nia” hehehe.


Michl:

Canta tö Stofl, tö i portes empò eng bel morin dal cafê a töa vedla; cong chel àra pa beng ligreza y nʼ è nia ria, sce te röes beng inče mpü tert a čiasa.


Stofl:

Porčio! Co poi seng fa? Iu à albü la intenziung da cumpré eng motor y era mo dà eng moring dal cafê.


Ostì:

Či, či, či aste?


Stofl:

Te che botega dles mascins sungse jü ete por cumpré eng motor, y seng mo dijong tlò che cösc è eng moring dal cafê; iu ne sâ iu co che i motors ciarâ fora.


Ostì:

Tlo este gnü mpü bel sassiné, hehehe!


Stofl:

Po co poi pa seng fa? To zoruch ne le tolaràra pa plü a bones.


Ostì:

Tlo poste pa bel te cherì eng avocat, hehehe. Cösc è eng sbindl el y i sbindli è mat i avocač bogn da sbindlené fora; scʼ al ne foss degügn sbindli nʼ adorassong inče degügn avocač no.


pagina:115

Michl:

Po poa, Stofl, čiara pa lʼ avocat i è pa beng bung a la vedla el. Mo jonč, boede, al è ora chʼ i jungse eng-nant zonza dàl ca jopes ajies engsnet. – Ostì, tang sungse pa debit!


Ostì:

Paieste tö cösc liter, Michl?


Michl:

Stofl dess le paié; chel à vonü le čiaval y cumpré eng motor.


Stofl:

Mozl dess le paié chʼ al à vonü tang bung i bôs.


Michl:

Aldeste, Mozl? Cösc liter desste paié!


Mozl:

Iu à cumpré eng revolver iu, eng revolver da slopeté le čiang.


Stofl:

A či mai; tlo ne stungse a sʼ al mené ön sö lʼ ater. Ostì, tang ciafeste?


Ostì:

Cater lires, cater lires, hehehe:

(Stofl paia)

Iolang, iolang.

(ai lea sö y sʼ ang ô ji)


Düč:

Aroeder, ostì, bona net!


Ostì:

Po, čianténene čiamó öna, hehe, i čianteis pa tang bel, i eis tang de bones usc; co le čianté ài iu dagnora der ligreza. Le čianté è dagnora bel el, hehehe. Al è belo le proverbio todesch co disc: “Wo man singt, da laß dich nieder; böse Menschen haben keine Lieder” por lading ôl dì cösc: „pang ostì co à de bung ving, vegnel öt le tacuing, hehehe“.


Stofl:

O sce met mo mang Michl!


Michl: (met mang su, lʼ ultima parora spo düč)

Orung seng pié ia, al è cotang tert – tert a čiasa les vedles co speta tang ert – ert


Düč:

Diridiridiri, hosassassa…


Stofl:

Spo cang che iu mazi te porta eng slafung, - slafung mʼ aspeta la vedla teng piz cong eng mazung – mazung diridiri…


Mozl:

Dla vedla a čiasa ne nʼ ài da mo temei, - temei le revolver ad era spo i lasci odei – odei diridiri…


Ostì:

Porchel chʼ i čianteis tlo seng düč tang bel – tang bel eng liter ne lasci condüje sö snel – snel diridiri…

(dertang chʼ ai čianta le refrain, cherda lʼ ostì)

Sofi, mia Sofi, pôrtene eng liter, de chel bung, dla bot te chel piz a man derta, no te chel piz, olà chʼ al è la sala dalʼ ega, jehehe.

VI.
I medemi y Sofia.


Sofia: (veng snel y jüta sö ving)

Brai, brai, bung sonel, bung, der bung, der bung; sontesse ma ca seng y boede, boede mât, boede y jütede sö y čiantede; i messi mâ ji a čiaré che i sôni ne sʼ abrojeri.

(sʼ ang va; lʼ ostì toss trep y düč se sonta).


VII.
I medemi zonza Sofia.


Michl:

Cösc püre ostì tlo, seng ciafel la toss – la toss. Al dess mâ gni ca tlo y bere cong nos – cong nos.


Stofl:

Eviva, eviva, eviva lʼ ostì, - lʼ ostì eviva, eviva, eviva söa bela Sofi – bela Sofi diridiri…


Mozl:

Eviva, eviva, eviva a nos – a nos eviva, eviva, eviva nüsc bôs – nüs bôs diridiri…


Düč: (lea sö; al publico)

Eviva, eviva a os tlo düč canč, patrungs y patrones, fanceles y fanč diridiri…