N om pazient, e na femena stramba

Da Wikisource.
ladino

Giosef Brunel N om pazient, e na femena stramba Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire

’N om pazient, e ʼna femmena stramba.


ʼNa uta l’ era ʼn om e ʼna femmena ‒ ʼNa di ʼl diss l’ om: Gio cogne xir sun cuert ‒ porteme su la tenaja e ʼl martel ‒ e ella la è xita, e l’ ha mazzà la vatgia e ʼl vedel ‒ Dapò l’ om cridava: Olà esto? che fespà? E ella la diss: He beng mazzà la vatgia e ʼl vedel!

Dapò l’ è vegnù xù del cuert, e ʼl diss: Adès gio cogne xir a mel vadagnar; cò veng carnassal, dae mezza la vatgia ‒ Dapò l’ è vegnù ʼn om, e ella l’ ha domanà: Siede voi Carnassal eh? e chest ʼl diss: Na ‒ Dapò n’ è vegnu ʼn auter, e lʼ ha domanà ntge chel: Siede voi Carnassal eh? E chel diss: Gio nò.

Dapò zacang n’ è vegnù ʼn auter ʼndò ‒ e l’ ha domanà sobit ʼntge chel: Siede voi Carnassal eh? e chel ʼl diss: Perchè? dapò la diss ella: Perchè l’ ha dit mito m, che, cò veng Carnassal, ge dae mezza la vatgia ‒ ʼN la uta chel ʼl diss: Son gio ‒ e ella: il beng, tolè mezza la vatgia!

Dapò l’ è tornà so om, e ʼl diss: Olà el pà la vatgia? E ella la diss: L’ è vegnù Carnassal, e ge la he data mezza ‒ Dapò el ʼl diss: Adès cognong sen xir dutg doi ‒ geime dò, e tirete dò l’ uss ‒ e ella se ha tout l’ uss sulla schena.

I è xitg e xitg e, e i è ruè ten bosch; e el ʼl diss: Cognong xir sun ʼn peccel, se nò, no siong segures dalle bregostane ‒ e pò, canche l’ è stat, l’ è vegnù catter belle touse ‒ e una la diss: Fa fech ‒ e l’ autra la diss: Varda de far prest ‒ e la terza la diss: Chiò no se pel far grang fermada ‒ e l’ autra la diss: Me par che ʼl putze da muxeg e da suxeg e da tgiarn battexada ‒ Studionse a far da cena ‒ Ten moment le ha bù alò ‒ fech, fana e fanè ‒ lat, farina e scoetta ‒ e floch, floch floch ‒ sst. Sora ʼn pech la femmena la diss: Ahi! ʼl me stgiampa ‒ e el: Tegni veh! E ella: ʼL me stgiampa, ʼl me stgiampa ‒ e el: Tegni tegni ‒ e ella la diss: No song più bona ‒ e l’ ha molà xu l’ uss.

Dapò le strie le è xite de chel seng delle tgiaure da Pantel ‒ Dapò i è vegnui xù, e l’ era ʼna bella fana de ciuffa smauzada, e i se ha mettù a magnar ‒ ella la dixea: Che bona! no creze che il pramess posse esser mior!

Si, ʼl diss el ‒ mo: sora sal no l’ è saor, e sora Dio no l’ è Signor! Petgià che la è ʼnsousa, deschè tu! e ella diss: ʼN beng perchè pà dixede, che no le ve piass le femmene massa salade? e el ʼl diss: Se no tu taxe, te dae doi mostazzade; e ella la diss: (piang piang:) Cogne taxer, colla rexong! e el: Come tu taxe, l’ è bell’ e bong! Dapò i e sen xitg a tgiasa, e l’ om ʼl diss: ʼN pere strument ʼna femmena sciocca e poltona! e ella la diss: Siede ampò content de aer, osta e patrona! e el ʼl diss: Mpaciencia nvincit omnia ‒ e ella: gio nò, no vegne più te calonià ‒ e el ʼl diss: Se tu no tu vas, itg cogn vegnir! e ella: gio ben vegne, se xong a dormir!

Dapò i è xitg a dormir e i se ha ʼndormenzà ‒ e da domang i se ha descedà ‒ e l’ om l’ è levà, mo la femmena staxea, descedada, te let ‒ e el ʼl diss: Mevete, ciorda, fora de chel ledamè! e ella la diss: No sé, che che hè! He paura de esser malada! E el ʼl diss: ʼN beng ‒ che vae ʼl mal per i malè, e ʼl ge dass ʼna grang sculacciada ‒ Dapò la è sutada su ʼn xenelgiong ‒ e pò i ha comenzà a far oraziong ‒ Dapò i ha bù fortune de ogni sort ‒ e la ge è semper xita beng, in vita e ʼn mort.