Poesie (Porta)/38 - OLTER DESGRAZZI DE GIOVANNIN BONGEE

Da Wikisource.
38 - OLTER DESGRAZZI DE GIOVANNIN BONGEE

../37 - ON VISION ../39 - Tas el mè Amor, guarna la berta in sen IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
38 - OLTER DESGRAZZI DE GIOVANNIN BONGEE
37 - ON VISION 39 - Tas el mè Amor, guarna la berta in sen

 
OLTER DESGRAZZI DE GIOVANNIN BONGEE

Quand se nass deslippaa, Lustrissem scior,
l’è inutel toeuss el coeur, che l’è tuttuna,
no gh’è pù né fadigh né pont d’onor
che poda mett in cas de fà fortuna.
Vegnen adoss i bott de traditor,5
né s’ha nanca fornii de toeunn sù vuna,
che in manch de quella ghe s’en tacca adree
sett, vott come ona salva de mortee.

Mì che pari nassuu in de quell moment
ch’el Signor l’ha creaa i pù gran travaj,10
come sarav a dì el dolor de dent
e quell caro sur Lella per strappaj,
hoo già provaa ai mee dì tanti azzident
che ghe vorrav on secol a cuntaj,
de moeud che non me specci a fornì l’ascia15
che on quaj copp in sul coo che me spettascia.

Vussustrissema el sa se mì sont vun
de quij che van in volta a fà quarell,
ché grazia ai pover mort no gh’è nessun
che pò cusamm d’avegh storgiuu on cavell:20
anzi, quand gh’è di rogn tra quajghedun,
regola ginerala ficchi el vell,
ché no vuj minga per on gust de ciall
andà in peltrera o toeù sù el reff in fall.

Eppur con tutt el mè fà de cojon,25
col mè bon pè de pombi e l’arà drizz,
giust perché sont nassuu in quel dì birbon
ogni bott borli dent in quaj pastizz:
e poeù, senza stà chì a fà tant reson,
se Vussustrissem el gh’ha flemma on sgrizz30
gh’en cunti voeuna che m’è occors adess,
ch’el le farà restà proppi de gess.

Quand per vedè el Prometti trii mes fa
el correva alla Scara tutt Milan
e vegneven giò a tròpp de là e da scià35
i forastee de tante mia lontan,
tant che per ciappà post boeugnava ess là
col disnà mezz in gora e mezz in man,
vedend tutta sta truscia e sto spuell
me sont ressolt anch mì de andà a vedell.40

Oltra el rest me premeva, a dì el coeur ciar,
de sattisfà in quaj moeud anca la donna,
che dopo quell scappusc col paracar
l’ha miss giò el coo davvera e la dragonna.
Poverascia, anca lee la gh’eva car45
d’andà a vedè on vesin della soa nonna,
che l’è quell che vestii come on pollin
l’andava a beccà sù el primm ballarin.

Intrattanta el bell dì de tutt i sant,
dopo i dottrinn invers l’ora di trè,50
ciappi la donna in aria de marciant,
e content tutt e duu come duu re
se inviem alla Scara ben d’incant
e là se postem per i primm del pè
della porta sarada del lobbion55
col noster bravo cuu pondaa all’usc’ion.

Passa i trè, passa i quatter, i cinqu’or
se impieniss de personn tutt el pasquee,
chi mangia, chi gingina, chi descor,
chi ziffolla, chi rid, chi fa el scocchee,60
chi se scolda la pissa e fa sussor
a contra di impresari del soree,
che goden i soeu comed e fan grassa,
e no gh’han nanca el pubblegh per la cassa.

Ma a furia de speccià poeù finalment65
solten voltra anca lor sti lizonon,
che in mezz ai urla e ai fis’c plazidament
se derven la calchera coj button,
e quand me riven lì ben ben d’arent
quell denanz cont i ciav e col lampion70
con tutta grazia el me sgombetta el venter
e el me dis: Allon, fourt! s’emm d’andà denter.

Mi però tant e tant tegneva dur,
ma intrà che l’eva l’us’c d’on’anta solla
de derviss in canton attacch al mur,75
e intrà che in del derviss la cress la folla,
zonfeta! tutta a on bott me tran là al scur
a giungà appos all’anta al tira molla
tant che s’ciavo miee, sciavo primm post,
ona grazia del ciel l’è a salvà i cost.80

Ma ch’el varda, Lustrissem, s’el par vera
che m’abba da suzzed tuss coss a mì,
eppur questa l’è anmò la pù leggiera,
com’el sentirà adess s’el voeur sentì.
Appena liberaa de capponera85
vardi intorna per tutt de chì e de lì
per cercà Barborin, ma dess! descor,
l’è inutel! dove l’è, le sa el Signor.

Barborin senza mì, senza danee
senza on can che tampocch le cognossess,90
l’eva sù a mitaa scara de per lee
senza savè in che mond la se fudess.
No la podeva andà né innanz né indree,
perché per andà innanz ghe va del pess,
e per tornà indree solla, a quij or là,95
ghe va manch carna indoss che no la gh’ha.

Basta, voo sù anca mì alla fenitiva,
se incontrem, se demm part di nost desgrazzi,
femm rid on poo ai nost spall la gent che riva,
e poeù marcem innanz, paghem el dazzi,100
e a vedè, quand se dis! rivem a piva
de trovà tant e tant assee de spazzi
de settass giò tutt duu in loeugh competent,
on poo cusii segur, ma almanca arent.

Lì intrattant che la gent, coj ziffolin,105
col pesta, col sonee, se spassen via,
se comenza a smorbià, a taccà ballin
con quij ch’è pussee arent de cottaria.
Oh chì lassa fà a lee la Barborin.
che, minga per dì a dì che la sia mia,110
ma intrà che l’è buffona anca de sort,
l’è inutel già: la farav rid i mort.

Besognava sentilla sta mattocca
in temp dell’opra per crepà del rid.
La n’ha ditt sù pur anch de quella pocca!115
Tra i olter n’ha ditt voeuna tant polid
contra de quell spettacol de quell’occa
che canta inscì de sbergna e inscì inivid,
ch’anch che la fuss la prima ballarinna
per tutta sira se n’è faa toninna.120

Se! tutta sira on corno, ché per mì
fornissen tucc i spass tutt a ona sort,
anzi quand rivi a god in pas on dì
l’è el ver mejorament del punt de mort,
ch’el voeur dì che l’è in brusa de sbottì125
on malann col segond de contrafort,
e on terz de foeudra, e on quart de guarnizion,
come m’è giust suzzess in st’occasion.

Deffatt dopo sto rid strasordenari,
quand sul pù bon del ball m’era duvis130
de vess anch mì coj niver sù per l’ari,
e de vedè a andà a spass in paradis
tucc i sant in di soeu reliquiari
coj lumitt pizz interna alla cornis,
tutt a on tratt Barborin la tra sù on sguagn135
tant guzz e fort ch’hoo mai sentuu el compagn.

Ch’eel, che no eel, l’è che on despresios
el te gh’aveva refilaa dedree
proppi a cuu biott on pezzigon rabbios.
Mì allora, sanguanon, me volti indree,140
e con duu oeucc de brasca e besios
vardi in motria a on pomper e a on lampedee,
disend: Per Cristo, vorrev anch cognoss
quell’asen porch che fà sta sort de coss!

Paricc col lampedee fan d’Indian,145
ma el soldaa se le scolda in sul moment,
el me dà on pugn e el dis: Tasi là can,
che te fotto in platea, saprament!
Mì che sont pesc d’on azzalin bressan
che tacchi foeugh appenna strusamm dent150
volzi la vos de prepotent anch mì
e ghe respondi: On can te saret tì!

Vien de fora, el repia, marmotton,
che te la darò mì, mummia d’Egitto.
Che vegnì foeura, dighi, di cojon,155
te insegnaroo anca chì a parlà politto.
Intrattant dapertutt in sul lobbion
no se sent che Silans!... Abbasso!... Citto!
E lu el giudee rebuttonandem sù,
se pò trova! sbraggia citto anch lu.160

Seva lì lì, vedel, Lustrissem scior,
per fann vuna de quij de andà in gazzetta,
e se no gh’eva i mee sant protettor
a juttamm e portamm proppi in spalletta,
vuj dì a famm borlà adoss on respettor165
all’improvvista come ona sajetta,
ghe soo dì mì ch’en reussiva on scempi
de cuntass de chi innanz per on esempi.

Basta: la cossa l’è fornida lì,
almanch resguard ai ciaccer e ai quarell,170
ma intuitù de quell che voeubbia dì
bona voeuja e indrittura de buell,
s’ciavo, quella l’è andada a fass rostì.
De moeud ch’el ball per quant el fudess bell
(ch’el faga el locch s’el ved el Viganò)175
né a mì né a Barborin l’è piasuu nò.

Già besogna poeù anch dì che on gran motiv
de vess critegh e brusch come l’asee,
l’eva con pocch respett quell lavativ
del soldaa semper lì inciodaa dedree,180
che de gionta al sgognamm e al mangiamm viv
cont i oeucc, domà on poo vardass indree,
el s’eva anch tiraa arent cert camarada,
che dininguarda Cristo in su ona strada.

Mì che cognossi on poo el mè natural,185
che soo fina a che pont poda fidamm,
vedend proppi in d’on specc che sto animal
el me tirava a perd coll’inzigamm,
lott lott a dondignand voo invers i scal...
foo segn a Barborin de seguitamm,190
e al bell trà, giò fioj! speccia ch’el ven...
Chi gh’ha prudenza l’usa: vala ben?

Adess mò che gh’hoo daa in pegn on canton
giontandegh tutt quell spass che gh’hoo giontaa,
Sustrissem el sarà de opinion195
che i coss andassen soeuli come on daa,
ciovè che dopo on para de boccon
e ona bona scorada de boccaa
el pover Giovannin lontan di rogn
el fuss in lecc al cold in del primm sogn.200

Lustrissem sì: el sarav proppi induvin
se se trattass de tutt’oltra personna,
ma trattandes del pover Giovannin
l’è ben dolz anca lu, ch’el me perdonna.
Sì, adess el sentirà che bescottin,205
olter che in lecc al teved con la donna!
Preson, cadenn, ballin, sbir, rabbi, frecc,
quist hin staa i mee bej sogn, quist el mè lecc.

Ah el mè car lecc! Sì: te seet dur, l’è vera,
te seet tutt a carpotter, a montagn,210
ma l’è franch el primm cas che in cà Bongera
te siet staa voeuj per on baratt compagn!
Desill vujolter banch, pajon, testera,
piumitt, covert, desill se in tresent agn
avii mai vist olter lugher né sbir215
che quij del scoldalecc e di candir.

Ma deggià che, Sustrissem, l’è tant bon
che l’è despost a dà de scolt al rest,
per no desabusamm di soeu attenzion
faroo de tutt almanch per sbrigall prest.220
Donca appenna sghimbiaa giò del lobbion
per fà la straa pù curta butti lest,
e senz’olter boltrigh che me incoronna
rivi a cà in quatter salt con la mia donna.

Pian pian dervi el portell, pian pian voo su225
di scal, che no s’accorgen i vesin,
dervi el mè bravo lus’c bell bell anch lu,
rugatti el fogoraa col zoffreghin,
pizzi el lumm: Barborina ove sei tu?
La vedi là col coo sora i cossin230
travers al lecc, cont ona man sul ghicc,
che la tirava sù grev grev el ficc.

Cossa gh’eet Barborin?... Me doeur...
Dov’è? Chi inscì... Sul cuu? Cojoned... Proppi chì...
N’eel staa fors?... Sì quell porch... Lassa vedè!235
Mì nò... Perché mò nò? sont tò marì...
Gh’hoo vergogna... Set matta? Fa piasè...
Là, stà savia... Fa pian... Lassa fà a mì...
Basta: infin cont i dolz l’hoo missa a termen
de lassassel vardà biott come on vermen.240

Cribbi, Lustrissem! se l’avess veduu!
Minga cojonarij, tant de svargell
ross, scarlatt, ch’el quattava on quart de cuu,
con de giunta duu gran barbis morell.
Bona ch’el ciel el gh’ha mò provveduu245
on fior de timpen con tiraa la pell,
ché se l’eva on poo froll, dighi nient,
che boccon de zaffagna el ghe fa dent.
Mì però, soeuja mì, quij duu barbis

m’hin pars come on poo tropp in simetria;250
deffatt ghe strusi dent, e ghe foo on sfris,
freghi, e vedi che el negher el ven via,
torni a fregà, me resta i did tutt gris,
tacchent e luster de besonciaria,
finalment usmi, e senti on odorusc255
come d’oeuli ordenari e de moccusc.

Ah canaja! Ah balloss d’on lampedee!
L’è chì el prozzess, l’è chì el corp del delitt:
olter che fà la loeuggia e el forastee
e che fà a mostra de cuntà i travitt...260
Ma va pur là: se te me dee in di pee
no t’avaree d’andà a Roma a pentitt.
Te l’hoo giurada mì, brutto desutel,
e quand rivi a giurà, varda, l’è inutel.

Negher come on sciavatt tal e qual sera265
foo on spiret de no dì alla Barborin,
ma infin per cascià via la scighera,
Rèzzipe, dighi, on bon biccer de vin.
Ti parcura intrattant in quaj manera
de tegnitt sù bagnaa di piumazzin,270
ché adess tornaroo mì col tocca e salda
de quattordes boritt Rocca Grimalda.

In quatter salt sont lì dell’Antongina,
in d’on esuss me sbrighi e torni indree
col mè bravo peston de bombasina,275
e quand sont lì alla porta del cartee
in dove mett giò banca la Rosina,
ch’el diga on poo chi catti in sul mestee?
Robba minga da cred! Catti l’amis,
quell lampedee inscì faa di duu barbis.280

Vedell e sentì el sangu a surbuì,
sentimm a quattà i oeucc, perd la reson,
l’è staa tuttuna: no me poss tegnì,
de slanz ghe sari adoss cont on button,
e ghe dighi: Toeù sù, quest l’è per tì,285
e cunt de quell tò credet del lobbion,
portel mò via e impara o porch fottuu
a tocca i donn e a pizzigagh el cuu.

Vedend ch’el resta lì come de sass
senza né repettà né tira el fiaa290
l’hoo creduu per on marter che purgass
con tutta la pascienza el sò peccaa:
me tiri allora indree per dagh el pass,
e lu in ringraziament sto renegaa
lassem voltà, e poeù ronfeta sul coo295
on pugn senza dì varda che te doo.

Acqua! coss’el deventa el Giovannin!
I tigher, i lion gh’hin per nagott;
volzi in l’ari el mè bon peston de vin,
e zinf zonf dov’el va fin che l’è rott!300
Giò la cassa dell’oeuli e di stoppin,
giò i transilli tutt quant in barillott,
e giò anca nun coj ong in di cavij
a tomborlon per straa come vassij.

El mè pù gran tracoll in sta tommada305
l’è staa a restagh dessott giust col mostacc
e col stomegh schisciaa contra la strada,
del rest, se nol gh’aveva sto vantacc,
no ghe dighi nagott che peccenada!
Gh’en dava proppi fin che seva sacc,310
ma el maa l’è staa, resguard al pestà giò,
che lu l’eva de comed e mì nò.

L’unega macciavella in sto moment
l’eva quella de mettem a sgarì,
per vedè de juttamm col fà corr gent,315
e de fatt con sta tattega che chì
seva asquasi redutt a salvament,
se el dianzer nol fa capità lì
senza besogn a cress la compagnia
quatter o cinqu dannaa de polizia.320

Costor con quij sò vacch de cappellon,
che somejen on meder de barchett,
fan on ruzz, on sussor, che sanguanon
nol né pò fà de pù el medemm parfett!
Lì né vegnen adoss cont i baston325
come fudessem can senza collett,
e ne sercen sù strenc cont on spuell,
pesc ch’avessen avuu de toeù el Castell.

Con sta sorta de tavan taccaa alla vitta,
spongiuu, casciaa per straa tucc i moment,330
se va on trattin vers Santa Margheritta
con dedreevia on santa cros de gent,
che paren poresitt taccaa alla pitta.
In sto moeud tutt dojos, tutt sporcellent
se consegna in guardina on Giovannin335
pesc che nel fuss on Jacom Legorin.

Eppur, ch’el varda, a dì quell ch’è da dì,
in mezz ai mee travaj, ai mee cuntee
me restorava tutt a vedè lì
in l’istessa mojascia el lampedee.340
Catto! in Milan, diseva intrà de mì,
gh’è giustizia, e ghe n’è tant che sia assee,
e quand me sentiran ghe giughi el coo
che ona sattisfazion ghe l’avaroo.

Intant che padimava i mee dolor345
con la giusta giustizia ch’han de fann,
che tirava sù el cunt fin del valor
che podeva partend per spes e dann,
ecco lì che compar el respettor
che addrittura el comenza a interrogann,350
chi semm e chi no semm, in dove stemm,
patria, porta, cà e tecc, che mestee femm.

Suj primm respost el dava nanca a ment
com’el fuss ona statova de saa,
ma appenna el lampedee l’ha tiraa dent355
la gran reson de vess Regio Impiegaa,
dighi nagott! hin deventaa parent:
ma già l’è inscì, tra lor utoritaa,
fuss sansessia, già, se dan de man.
Proppi vera che can no mangia can.360

Deffatt tutt i attenzion, tutt i resguard
hin staa per l’illustrissem lampedee,
e per mì on corno come fuss bastard!
Anzi, perché on dò voeult sont soltaa in pee
a dagh, com’eva giusta, del bosard,365
merda de gatt! com’el m’ha saraa adree...
Citto là voi, non voglio, o temarari
che se parla in la mane al lampedari!

Cont ona protezion tant spiattarada,
senza d’olter desperdes in reson370
el pò domà capì come l’è andada.
No s’è parlaa ona sverza del lobbion,
del pizzegh in sul cuu ona sbolgirada,
de moeud che el prepotent, el birbonon,
el boja, can, sassin l’è staa el Bongee,375
e lì, allon, spettasciell già che sii adree.

Vedend ona ingiustizia de sta sort,
Nò: hoo ditt intrà de mì, m’han de ligà,
m’han de mett sott ai pee, de damm la mort,
ma vuj parlà, l’è inutel, vuj parlà;380
e lì per brio me sont miss al fort
d’ona manera tal, che andà a cercà!
Sant March! l’ha avuu de grazia el respettor
de mett giò i ari e de lassamm descor.

Foeura i manegh! E lì come on molin385
voo via senza mett parolla in fall,
ghe cunti dell’affront faa a Barborin
in sul pubblegh lobbion, in temp del ball,
dighi e sostegni che l’è cinqu in vin
ch’el rejo l’è staa lu, che poss giurall,390
e che quell mè primm impet del button
l’è giusta staa on formaj suj maccaron.

Ch’en diseva inscì anmò, ma quell balloss
d’on lampedee, malign come on demoni,
el me dà su la vos, negand tutt coss,395
e domandand i proeuv e i testimoni.
Allora el respettor el solta el foss
e el ghe fa el lecco senza zerimoni,
disend: Sur sì le prove, affar fenito,
le prove sur Giovanni riverito!400

I proeuv, respondi,... i proeuv... Cristo Maria
anca i proeuv gh’hoo de dà? questa l’è bella!
Con quij facc de scappusc d’intorna via,
cribbi e boffitt, ghe calarav anch quella!...
Gh’hoo daa on bettegada longa on mia...405
me s’è geraa sul pizzegh la tappella,
e quella proeuva tal de faj stordì,
quella del sett l’hoo soffegada in mì.

Ma ch’el diga on poo lu, Lustrissem scior:
coss’avaravel faa in del Giovannin?410
Avaravel ris’ciaa ch’el respettor
el mandass a cà a toeù la Barborin,
e ch’oltra del stremizzi, se l’occor.
l’avess avuu de voltà là el sesin
a discrezion de quij carna de coll?415
Oh quest chì sì ch’el sarav staa on bell noll.

S’ciavo, pascienza per i pover mort!
Infin, per maa che la me poda andà,
eel pù che sentì el giudes a damm tort
e che toeù sù on felipp de portà a cà?420
Intrattanta che foo on cunt de sta sort,
vedi che in santa pas el toeù sù e el va,
ch’el fà on cert segn, e poeù el me dis a mì:
Parlarete el mè omo martedì.

Grazia tant della soa caritaa.425
Foo per corregh adree a basagh la man
e per sentì a che or l’è in libertaa,
per no vessegh de incomed posdoman,
e in quella che sont lì, che l’hoo rivaa,
me senti a tirà indree per el gabban...430
Chi l’è? L’è on sbir che in aria de sgognamm
el me prega a fagh grazia de fermamm.

Fermamm, ghe dighi, che fermamm d’Egitt!
Oh questa sì che la sarav mincionna.
Se fuss Michee! Vuj andà a cà dritt dritt,435
ch’hin trè or che l’è là a specciamm la donna.
Intant costuu el va adree a famm i gallitt
e a sfognatamm per tutta la personna,
tant che alla fin sont poeù vegnuu in sentor
de quell segn inscì faa del respettor.440

Ah che segn l’è staa quell! che segn birbon,
tant come quell de Giuda Scariott;
l’è on segn che m’ha fottuu in d’ona preson
a piang come on bagaj tutta la nott.
Sissignor: no gh’è staa pù remission.445
Dopo d’avemm palpaa fina sul biott
m’han miss sott a tant ciav e cadenazz,
che no gh’en va oltertant a fà on palazz;

Ah Giovannin della mala fortuna!
Dov’eel ch’el t’ha redutt el tò destin?450
Varda: chì: su on ballin, saraa in comuna
tra i miseri, la spuzza, e i malandrin,
ma quest l’è anmò nagott, l’è anmò tuttuna,
e la povera mia Barborin?
Cossa farala adess senza de mì?455
Ah destin fioron, dimmel mò tì!

La Barborin, de quella brava donna
che l’è, come Sustrissema già el sà,
intant che mì biassava sta coronna
l’eva intorna per tutt a sciavattà460
per cattà noeuva della mia personna,
e l’ha faa tant col spiret che la gh’ha,
che innanz dì la saveva el comm e el romm
da podeghen cuntà al lanzian del Domm.

Sponta nanch l’alba che la torna a cor,465
senza requi, sta povera meschina,
daj parent, daj amis, dai protettor,
e infin la catta foeura ona pedina
inscì fada, a resguard del respettor,
che invers i des pocch pù della mattina,470
quand me la specci manch, me sont veduu
a dervì l’us’c, e chi n’ha avuu n’ha avuu.

Voeurel mò adess, Lustrissem, sentinn vuna,
de quij de fà restà de marzapan?
Sont nanca foeura mezz della comuna475
che m’incontri in del sbir, quell del gabban,
che come el fuss staa lì a ninnamm in cuna
el partend on trattin la bona man...
Anca la bona man?... Ma ghe n’è anmò
car Signor di angarij de mandann giò!480