Poesie ampezzane (Del Fabbro)

Da Wikisource.
Iside Del Fabbro

Poesie ampezzane Intestazione 23 giugno 2015 25% Da definire



I MÈ INSOGNE

L ea n anguana
con doi oce
come doi anbre
che r armasaa
su in Laguscin.
E ra ciantaa
co na osc coscì bela
che ra someaa na barbarela.
Scondù inpó un anpedin
ió ra vardae inbarlumì
e canche ra s à tirà pede
inz un iejo r ei brincada
r ei ciapada a brazocol
e r ei busciada.
Ce un saó, i sò ouriei;
de sfrees, de moes, de brusciei!
Ra busciae, ra brazorae …
E canche m ei descedà
l ea l coscin intorcolà!
M aee insonià! …
Ma chi oce, chi ouriei
no ruo pi a i desmenteà!

13 de noenbre del 1987

EI DA MIN 'SÌ

Ei
da min 'sì
par strades
che es me mene via
indalonse,
par desmenteà el tò gnon
ciatà massa despes
inz el mè cuore.

Ei
da min 'sì
par strades ertes,
ei da sfadià
par ruà su in son
de chera crodes,
e podé coscita pianse
duta ra mè lagremes
da sola,
par laà ia da r anema
i tò recorde.

EI

Ei el tò ride,
inze i mè oce.

Ei i tò oce,
inze ra mè testa.

Ei ra tò osc,
inze ra mè rees.

Ei el tò gnon,
inze ra mè bocia.

Ei te,
inze l mè cuore.

PAR 'SÌ A VEDE DE TE

Anche i oce
m ei fruà
par 'sì a vede
de te
inze i recorde
che no n ei.

VORARAE, PAR TE …

Vorarae esse soroio
par suià chera lagremes
che t as de inze
e che noma ió
vedo.

Vorarae esse vento
par sofià indalonse
ra neoles
che es cuerse
i tò dis.

Vorarae esse pioa
par laà ia i burte pensiere
ra malinconia,
ra fadia del tò vive
d ancuoi.

Vorarae, par te …

ZENZA GNON

Ingroforida
inz un cianton
proo a vardà
indalonse,
proo a vede
se sora chesta neoles
pienes de pioa
se daerse par me
na tacia de saren.

PAR TE!

Fejeme lalo,
te preo!
Voi m indromenzà
sui tò braze
nanada da ra tò musica
e dal dolze sussuro
de ra tò paroles.

I MÈ DIS

I mè dis
passade
a te parlà,
a te contà
ra robes
da dagnadì,
ra robes
passades,
el bel,
el burto
de ra mè vita.
Cuanta robes
che t ei dito,
inze ra mè testa!

“MARÌ”

No sei
agnoche i 'siarà
a fenì
i nostre recorde.
Ió vorarae
ch i restasse par senpre
de inze de nos,
scondude
inze l bateboi
del vive
da dagnadì.