Poesie milanesi/IV - Quartine/Lettera a la Barborin

Da Wikisource.
Lettera a la Barborin

../El temporal ../Porcinella IncludiIntestazione 27 dicembre 2020 25% Da definire

IV - Quartine - El temporal IV - Quartine - Porcinella

[p. 223 modifica]

LETTERA A LA BARBORIN

(-1815)

CANZON

Barborin, speranza dora,
Car amor, beli baciocchoeu,
No vedeva la sant’ora
D’avegh noeuva di fatt toeu.

Finalment quella lumaga
De quell Peder cavallant1
L’è rivaa: che Dio el ghe daga
De pena anca lu oltertant.

De quell dí che te see andada
A Ni guarda2 col patron,
Sont pur anch staa di or in strada
A speciali, sto lizonon3.

E ogni voeulta che vedeva
Lontan via a comparí
Quej carrell, soo che diseva,
Franch l’è el Peder, lá, l’è chi —

El sta pocch — el gh’ha tant pass.
Oh che cara, l’è vesin —
Me ingurava ch’el scorass4
Lu, la mula e el volantin5.

[p. 224 modifica]


Ma lallèla! inanz riva
Ghe n’è staa de la gran luna,
Hoo insci avuu de sospira
Per godella sta fortuna.

Basta adess, cara baciocch,
El begliett l’è chi con mi,
L’hoo leggiuu, e basaaa a di poch
Milla voeult, stagliela li6.

Di begliett, varda, n’hoo vist,
N’hoo portaa di milion,
Ma pareli compagn de quist
No sen scriv nanch di patron.

Che paroll! quist si consolen;
Quist chi si ch’hin naturai!
Hin li li pròpi che scolen
Giò d’on cceur s’cett e lejal;

Fina lá, dove per via
De la Togna te moccolet7,
Barborin, te sèe ona strja,
Te me sponget e consolet.

Ma voi, varda, sta pur franca,
La pò fann de tucc i stee8,
Ma la Togna la vuj nanca
Caregada de dance.

Si l’è vera, la me cura
Sul repian9 quand vegni a cá,
E di voeult anch la procura
De tegnimm li a ciociara.

Ma l’è inutel, giá stoo su,
Che i vesin tei poden di ;
S’ciavo, alegher, tutt al pu
La saludi, e tendi a mi.

[p. 225 modifica]


E, poeíi scolta: ci sani Michee10
L’è chi arent, ma, se te vcku.
Per mi spazzi anch sui duu pee;
Toeuvi cá magara incccu11.

Che per mi, se noi fudess
Per reson de quell socchè....12
El sarav lí bella adess
Ma.... tei vedet n’è el perchè?

Brusi anmí, per di el coeur giust,
De vegní a la conclusion,
Che gh’hoo propi minga gust
De vedett in l’occasion.

Che vuj ben che sti toeu gent
Sien tucc fior de galantomen,
Ma hin patron Ti fínalment
Te set donna, e lor hin omen;

E poeíi ti come bagaja13
Quell dovej mett a dormí,
Scoldá in lece, vede in pattaja14
Lá, l’è mej picntalla lí.

De maross15 el gh’è anca el cceugh
Ch’el 800 ben ch’el dorma nò,
E ch’el cura el temp e el loeugh
Per friccammela16, s’el pò.

Sto baloss me l’ha friccada
Cont on’oltra, adess duu agn17,
Ma gh’hoo gust ch’el l’ha pienlada,
E l’ha faa sto beli guadagn.

Ma la Giulia l’è ona tosa
Ch’ha a che fa nagott con ti;
L’è ona matta capriziosa
De stantá a trova mari.

[p. 226 modifica]


L’han pientada pu de ses,
Pu de sett e pu de volt,
L’è ona vigna senza sces
Ch’ha a che fa con ti nagott,

Ti mò inscambi, el me baciocch,
Te see bona come el pan,
Come on fior spontaa ch’è pccch,
Come on dolz de marzapan.

Te set limpita de coeur
Come on’ acqua, come on veder;
Ma, voi lá coss’eel ch’el voeur?
Cossa vegnel a fa el Peder?

L’è giá vora d’andá via.
De torna a Niguarda anmò?...
Ta saludi, anema mia,
Voeubbiem beri, che giá son tò.


Note

  1. cavallant: il corriere di campagna.
  2. Niguarda: paesello vicino a Milano.
  3. lizononL accrescitivo di lizon.
  4. sgorass: volasse.
  5. volantin: baroccio a due ruote alte.
  6. stághela li: né piú né meno.
  7. moccolet: ti lamenti.
  8. de tucc i stee: di tutte le staja = di tutti i generi.
  9. repian: pianerottolo.
  10. sant Michee : la data dello sgombro, che secondo l’uso milanese è fissata al 29 settembre.
  11. incceu : oggi, dal latino in hoc hodie.
  12. socchè: non so che.
  13. bagaja: ragazza.
  14. pattaja: mutande.
  15. de maross: di sopraosso; soprappiú.
  16. friccámmela: appiopparmela.
  17. agn : voce rustica per anni.