Record dlʼ ann 1866

Da Wikisource.
Jan Batista Alton

Record dlʼ ann 1866 Intestazione 11 marzo 2016 50% Da definire

Questo testo fa parte della raccolta Rimes Ladines


I fücʼ sdlomína lonce e lérc;
Quʼ ël è gran prígo dige chi Mérc:
„Lascèdʼ la falce e gnidʼ jů dʼ mont,
Insnoet mangiède asá e da ont!

Domán adòra sʼ abinons
- Tignide a mënt, o proš mitons -
Da bérba Sépl col stlóp sůl brace,
L comándo è gnůt dě gi tʼ Andráce.”

Apë́na chánta l gial quʼ i jonʼ
Pensan al rī e gran bišogn
Sʼ abína dlon cigan, chantan
Olà quʼ per atʼ r an va tan gian.

„Mitons, lascé mesès óš pére,
Ostʼ òma, důtʼ, oš bon compére;
Pensé a crestiánes şëgn nʼ podès,
Lʼ imparadù serví mesès.


pagina:7
Fedī scèquʼ nòs ignó nʼ en nʼ èl,
N Ladin dagnòra è sté fedèl,
Tegní dalʼ Áostria oronsʼ chi şëgn;
N Ladin ně dà mia mai rī sëgn.

Corágio donca, sů mitons,
Chariède ůš stlóp, dě dër sapons
Torèdʼ con òs; chamó n pů dʼ vin
Ed itʼ spó dʼ bóta sůl confin!”

Inscì digeô noš capitan,
Degůn ně sě movóva intan;
Mo dô l comando důtʼ chanté
E cighè, degůn ně fô incanté.

Sorëdl ně dê chamó tʼ quī plans,
Quʼ an mesâ lascé ostí e mitans
Per gi a defëne a vigni còst
La bèla pátria půra dʼ mòst.

Les cóstes dʼ èga plënes, inche
La mont dʼ Inçísa con sů fincʼ,
Quël bůr Contrín savès ves dí
Tan bèl quʼ ël fova důt quël di.

Olá quʼ ël è la Plī palsé
Podôns, inche bëiʼ per n prige alzé;
Scʼ an ava n grós, restâl tʼ la Plī
Mo no tʼ la chasa quʼ è dě Dī.

Inant mesân chamó quël di
- Na pért orô sʼ indormedí -.

pagina:8
Andráce nes éva destinè,
Iló mesân nes trapinè.

O bèl Andráce, cent mil salůtʼ
Tʼ menons da lonce e lérc bi důtʼ,
Ligrë́za imë́nsa sent vignʼ òm
Pensan a té, la flu̥ dʼ Fodòm!

Alʼ ózio ne, ně stéven mai,
Vignůn fageóva dô só tai:
Carté, quidlè, spó bëiʼ e mangiè,
Dormí, gi incërc, mo no per siè.

Inscì pasáven l tëmp saorí,
Dʼ inrè pensân a quī dʼ Chaori;
Qui mai sě tëmʼ da dòi Lombértʼ
Quʼ è solamënt per pʼ tlé ognértʼ?

Al capitan orôns důtʼ bon
Perchì quʼ ël nʼ ê degůn strambon;
Insciquʼ orôn podóven fa,
Magári tʼ plàza sté al favá.

Da desené fageôl datrái,
Sciorâ la şábla olá quě mai
Scʼ ël nʼ ê dě quī quʼ nʼ oróva sòt
E impè dě gi dërt gī bist ed òt.

Bèl fôl quī dis iló tʼ Andráce
- In tʼ átri lůš jetávi al brace –

pagina:9
Ma dër quě důtʼ tan bèl sě gnī
E důtʼ scèquʼ cëra adu̥m tignī.

Tʼ les érmes piân gonót e gian,
No tan per f’ ri val Garʼ baldian,
Val óst quě gíva mása stórt,
Salvé mesân da bůrta mórt.

A patrolé mesân gi stérc
- Sovë́nz Fodòmes dê lʼ albérc -;
Valcůn quʼ per quëš o quël bʼ rdorâ
Bèl snèl leváva sů e charâ!

A Col ně gin pa dër gonót,
Mo quan quʼ an gī charân tel gót
N pů sciáldi, mása mai, perchí
Quě Višo fòs spó gnůt dër rī.

Sòl n iadʼ tʼ i lʼ ons da maladëtʼ
Fracáda - fôn bëgn marcadëtʼ -;
Ël fô tra nos n té fèter mat,
Lʼ inom ves dige dʼ Colfòsc l corát,

Quʼ ad áter mai nʼ pensâ quʼ a fa
Matádes quʼ bëgn dagnòra nʼ va.
„Quëš è n bèl di” pensâl tra dʼ ël,
„Joré mʼ nʼ orèssi scèquʼ n pavël”.

Battista e Sépl, la flu̥ dʼ i jonʼ,
Spó dòi Vighílleš, pròš, mo bonʼ

pagina:10
Da fa matádes bèl a slu̥m
E Tita sant al prëš adu̥m;

Pró quiš lapró col tëmp bèl plan
Nʼ abínel dʼ atri. „Chi malan
Èl mai” digeóva Višo důtʼ
Ó gi tʼ a Col, quiš fètri růtʼ?”

„Scʼ odòn l nemíc, orons spioné,
Siòr capitan, no coioné,
Per quëš lascé nes mëses gi,
Adòrʼ orons pa bëgn sʼ gů gni”.

Pensirz è quiš no da dʼ sprigè;
Torède i stlóp per destrighè
Val pür Lombért quʼ odès roban
Val bíscia, n bó, val vácha o pan.

Mo a mënt tignís: tʼ arèst revès,
Scě dô les sīs in snoet gnarès;
Paróla dʼ ordin quësta sī
Tan sʼ gů quʼ iʼ pëtʼ tě questa sī.

Fagès onor col bëi da gënt,
Les chóques nʼ a copé dʼ i cënt;
Mostrès insciquʼ dagnòra pròš,
Valë́ntʼ, saoríš scèquʼ codaròš.

Oš comandánt sī noš scrivan,
Conë́sce l conë́sci bëgn quël tan,
Quʼ an pó sʼ fidè dě dʼ ël n menů́t -
Podès sen gi, aldí ès důt.”


pagina:11
Finí l comándo l tlap sʼ nʼ è geůt,
Con ël i stlóp per vignʼ aiůt;
Per lʼ ërta stráda gîn saorí,
Dër bèl a důtʼ parôl quël di.

Revá sòt Larcenë́i quī matʼ
Scomë́ncia důt ten iadʼ a fa atʼ:
Cighè, chanté, rodé l chapèl;
Perchì i parôl mo şëgn tan bèl?

Inscíquě l chan quě bámpa l lů
Ně fége quʼ salté e scraiè trés „ů”
Avísa inscí cigâ i Ladins
Bampé quʼ ëi áva dʼ la i Lastins.

Na val in mèz důtʼ dòi stofâ,
Ladins, Lastins dě ban sʼ porvâ;
Lasciá i Talianʼ pensân al vin
Quʼ iló scincáva siòr Martin.

„Avanti” dige zacá: - plů snèl
Per n còlp ně sciámpa dʼ corf n flagièl,
Quě důtʼ ten iadʼ sen va dě mèz
E a Col dër ligri růa ten pèz.

Plů inant degůn nʼ podóva gi,
Tra Col e Sëlva fóva l fi,
La Codalongia quʼ òm pasâ
Soltant quʼ la mort ně respetâ.

Chamë́ges cúcʼ nes fôl asá
Quʼ ia Sëlva sů spo jů pasâ:

pagina:12
Da lonce parôles bèles spó,
Pichè quʼ degůnʼ nʼ revâ dʼ impró.

A Col odôn val gabanót,
Alʼ ostëría cartái gonót;
Quʼ ůn aie pa fat val bót, aldí
Nê nʼ an pa mai, mi bon Iddī.

Mo lʼ argomë́nt şëgn ai lascé,
A nůš Ladins mesons pasé
Quʼ l teréno gî a spioné quël di;
Chi quʼ ëi tʼ a Col a fat òi dí.

Tě dliša nʼ ávi tëmp dě gi,
Per áter inche l scrivan saorí
Nʼ i fòs pa geůt; stimè mesân
Ad ël e fa co quʼ ël â gian.

„Mitons”, scomëncel, „quʼ nos onsʼ fat
Queš domesdí segů n bèl at,
No nʼ at dě spʼ ránza od ůn dě fèdʼ
Mo bëgn dě charitè, pensèdʼ!

Quě nʼ on ciafé Lombértʼ èl vëi
- E bon per nos e miche per ëi -
Mo şëgn savons la strada e l trů
E quël quʼ impórta plů - quël rů.

Quě nʼ on ciafé Lombértʼ èl vëi,
Mo olá quʼ an po saorí nʼ odëi
Savons, savon quʼ ëi şíra trés
Scʼ ëi pó gni dʼ ca da rů per - rés.


pagina:13
Důt can dirons al capitan,
Iʼ sa segů, quʼ ël lʼ álda gian;
Pensé mesons chʼ al corp intan,
Dagnòra bëgn ně va la fan.”

Felíçi vòs, ostís da Col,
Quël vin quʼ da dī ves stê sůl cól,
Důt lʼ ès spazé quël di saorí
Oš vin dě rī agëi plů rī.

„Na móscia dʼ ca, na móscia iló,
Chašó delá, chašó quiló,
Pan sëc a quëš, pan sëc a quël,”
Inscí digeô lʼ ostí tra dʼ ël.

Val dʼ indertůra nʼ êl da odëi,
Důt can fageô l venter dorëi;
Chašó, café fageô gni stòmʼ,
Co mai da agëi podôn sté intòmʼ?

„O pròš Ladins dě důt contë́ntʼ,
Tůt fóra i bonʼ e pròš parë́ntʼ,
Perchí dé fora i gróš per vin
Fat dʼ èga intë́nta dʼ óst bëgn fin?

Scě pu̥ma val sī cúce e mól,
Na man dě nʼ ë́la i gróš ves tólʼ,
Minès dʼ avêi boiú insachí,
Dʼ avëi toqué la man - perchí?

Orès dé fóra i gróš? fagèl;
Fagès ma bëgn, mo avèdʼ cervèl,
Spenèi per róba bona e vin
E no per porcaría dʼ n cozin.”


pagina:14
Inscí l scrivan e comandánt.
Lea lavadůres alʼ incant
Metůdes, fóra důtʼ adu̥m,
Scebë́gn quʼ an â na picea lu̥m.

I vice quʼ an áva fat a gi
Fagêon bëgn plů chamó tel gni;
Chi quʼ nʼ ê la gáoša orès savëi?
L dovèr bëgn fat e no lʼ agëi.

Rapórt dě důt al capitan
Apë́na rʼ vá fageôn dër gian,
Scebë́́gn quʼ ël fô nia půc rabiů́s
Quʼ an â jomè so tëmp preziů́s.

Dě quëstes scorerī́́s fageôn
Da vígni pért olá quʼ orôn:
Jůʼ n Plan, tʼ Aréba ed ala Plī,
Ia Ampëz, scebëgn quʼ ël fô n pů rī.

Pasé noš tëmp quě fô bëgn cůrt,
L comándo âns dʼ gi vérs la Cůrt;
Na pért gî gian, na pért ingiért:
Vignůn pensáva a so bon ért.

Tʼ les érmes piè ně nʼ ons podů,
Lombértʼ, savès, nʼ a orů gni sů;
Per quëš mesân lascé Fodòm
Vignůn dě nòs bèl san e intòm.