Storia di Santa Genoveffa/I

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo I. Genofefa t’sua gioventù

../Avvertenza ../II IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo I. Genofefa t’sua gioventù
Avvertenza II
[p. 1 modifica]

GENOFEFA


CAPO I.

Genofefa t' sua gioventù.


Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in germania — in t’i lusc’ todesc’ — àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra; e pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur, chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung, in maniera, che ullacch’ el ē denant dutt fosc da bosc’, ch’ ang n’udō na fing, sè destennōle fora fengh’ bi urtg' e campagnes coltivades. Tal ē dang 1000 angn’ ’l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ’l grang coraggio t’les battalies, che pur sua sinzira religiung, bella e luminosa onestè, e so amur attivo verso ’l prossimo. In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r, de sentimentg’ nobili ē la cung so om ’ng [p. 2 modifica]n’anima e’ ng cour, incie t'l' amur e t’la pǒra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fìa Genofefa.

E la piccea mutta se merita ben dutta chella pǒra, dea ch’ella demostrā ’ng intendiment svelto e fing, buntè amabil d’l cour, ’ng carattere angelico. A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’aufenza de chi temp, pro ’l spǒ o la roda; a l' aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito, a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò: Chesta piccea mutta sarà ’ng dè val de morvouia. E spo cang, ch ell' ā appena complì i disc’angn’, e jē a dlisia cung sū genitori, ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza, coi ciaveis blancojings, ch’gnē in bi rǒi jou pur les sceables, t’chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra, illaota impermò, che nell’ ess’ tignida pur ’ng te piccie angel d’l Paraìsc’? - E in veritè, chè che mutta è ’ng angel de consolaziung tles ūties, di puri e al lett di amarà cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang, o monedes d’arjent regalades dal duca pur sè [p. 3 modifica]fornì. Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t'l brac' innascusc’ tles ciases di amarà, e i portā speisa rinforzante e ordura delicata, illaota ciamò na raritè in Germania, ch’ella s’ha sparagnè dalla boccia cearà. E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza; anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung de modestia, amabilitè, e de vigne preziosa virtù, che fornesc’ l'anima dena jona.

Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante, e dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciasa, e chesc’ i ā ceaffè sou ’ng amur desch’ ang so fì, e i pīta sua fìa pur sposa. Cang ch’ el gnē ’l dè, che Genofefa dò s’ung jì col grof ēle affliziung e legrimes pur dutt’l ciastell, e pur i contorni, e sebengn’ ch’ ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes. — Incie ’l Pere lagrimā, cang ch’el l ā plengn’ d’amur pur l'ultima ota al cour e i djō: „Va, mia filuola; t’arbandones pere e uma attempà coll’ inzertezza de t’ udei ciamò na ŏta in vita sua; mo Iddì t’sii dagnora e dlunc to compangn’. [p. 4 modifica]Tegnet’l tres prejent al pingsìr e al cour, sceoucche t’has imparè da nos; nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ’l Signur cung sua vita e dottrina t’ha mostrè. Se t’ i restes dagnora fedele, nia atramentr, che cina de sengn’, pudungfe nos pungsè a tè zenza fastide, e stlù ’ng dè nousc’ oudli in pesc’.“ Soung chesc’ s’ la tira la Uma a sè, e dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores: „Aieste fortuna, mia Genofefa, ’l Signur t’accompagne. O mi Di! ci ch’ el t’aspetta a tè nè sai, mo ’ng rī presentiment mè stranc’ ’l cour. Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra, nè tenes as mai fatt ’ng desplajei: mantegnete ingsceou incie da chilò inant. Straverdete da vigne aziung, che te fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. Ciamò naota, mantegnete prossa, e dutt jarà bung: e se n’ essung plou da s’udei soung chesta terra, ciara de m’ arjunje cung bones operes in Ceìl.“

Dō chestes parores s’oji intrami dui verso ’l conte: „Fì,“ i diji, „ella sii cung tē, el vegne cung tè ’l tesoro plou prezioso de nosc’ cour, de tè veramentr degno! Ah, porti amur, e fa impara da Pere e Uma“. Dutt franco impormett ’l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori.

Ing chel moment comparesc ’l Vesco Idolfo, [p. 5 modifica] ch’a belle dè a dum i sposi, ’ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon: intang ch’el tegn’sura d’ei les mangs pur i benedì, dijel a Genofefa: „No pitè, noviccea! T’ à preparè ’l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’imagina: mo el gnarà ’l dè, che duttg’ ringraziarà a Iddì cung legrimes de consolaziung. In chel moment,ch' el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores — e sii ’l Signor cung tè.

Chestes parores d’l veccio religioso e pio descedā sou ti courz de chicche ē illò ’l presentiment deng “tocca straordinario„ ch’aspettā zenza dubbio a Genofefa; mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza. ’L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sente sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti.