Storia di Santa Genoveffa/II

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo II. Verra

../I ../III IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

I III

[p. 5 modifica] ch’a belle dè a dum i sposi, ’ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon: intang ch’el tegn’sura d’ei les mangs pur i benedì, dijel a Genofefa: „No pitè, noviccea! T’ à preparè ’l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’imagina: mo el gnarà ’l dè, che duttg’ ringraziarà a Iddì cung legrimes de consolaziung. In chel moment,ch' el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores — e sii ’l Signor cung tè.

Chestes parores d’l veccio religioso e pio descedā sou ti courz de chicche ē illò ’l presentiment deng “tocca straordinario„ ch’aspettā zenza dubbio a Genofefa; mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza. ’L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sente sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti.

CAPO II.

Verra.

’L ciastell de Sigfrid s’alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ’l Rein e la Mosel. Cang che chi da nozza revā illo, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. La strada e la porta d’l [p. 6 modifica]ciastell ē fornīdes de rames e flus: a pena aspettā vignung ’l moment de pudei udei la Patrona nouia; e ing chel moment fō ci l'impressiung grana, purcicche i trattg’ de Genofefa, ’ng vero spidl deng n’ anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti, portā la someia deng angel. Gnuda jou dal ciaval jēla a saludè duttg’ cung bella grazia, i dijō a vignung parores umiles zerties plenes d’amur, ē rispettosa verso i vecci, amabile colles umes, che portā sū piccei t’l bracc’; de chisc’ orōla savei l’innom e i angn’, e i fajō te bi regai, che duttg’ ciara fitt e ē scomoutg’. Mo impermò cang ch’ ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ’l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’ elle leve sou ’ng sussure de ligrezza, duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir, s’ tignō se e ’l conte pur felizi, pur chesc’ m’nai devotes oraziungs al Ceìl pur la felicitè di sposi. Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’ angn’ battu soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ ch’ el i bordorà les legrimes jou pur la berba.

Sigfrid e Genofefa viō cuntentg’ in bella pesc’, mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes. Fatti fattorum, na sera dō cena, intang che Genofefa firā e ciantava, [p. 7 modifica] accompagnada dal sposo col laut, dutt al l'improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. „Ci elle?" scraia ’l conte incuntra al scudier -— portaermes,-- che salta in chesc’ moment da usc’ ite. -- „Verra", è la resposta. „I Mori" — na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè — „i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à assaltè la Francea, e manaccea de rovinè a fer e fuc ’l paìsc’. Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt, pur arjunje l’armada plou presc’ch’el è possibile." Svelto è ’l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’l sallung d’l receviment; intang che la contessa dutt spurduda salta te ciafa da fuc a i arjignè ’l past; chè a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’affacendè cear frogorè. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’saltè ’ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ch’ang dess’osservè tang dī, ch’al è demezz. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ’1 ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciayai, e dal marsc' soul tact di soldàs. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries pur ’l iade. All’alba stē i cavalieri t’l grang salung incear ’l grof dutt [p. 8 modifica]curì de ferr, soul cié l'elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria.

All’aufenza d’les Siores de ciastell comparesc’Genofefa t’l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna, i dà la lancea in mang colles parores: „Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada, e in castigo all’ingiustizia crudele;" mo chilò i smaresc’’1 mus, vengn’blanc desc’che ’1 ling, ch ella tignìa in mang e ella toma pūra t’i bracc’ d’l sposo: ella sintì ciezze de desgrazia, ch’ i druccā ’1 cour adum, zenza savei ci.

„O Sigfrid," gnuda pro sè istessa, screiela, „se nè te vegnes pa plou!" e ascongn’ ’l mus t’l gormèl. „Pora nia, Genofefa," respogn’ ’1 conte; degungn’al mon mè po batte a terra, s’Iddì nen ō: sung dagnara te suus mangs; la mort nes pō arjungje dertang a ciafa, che t’la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn' ’1 bracc’. Unīs ad El nen ungfe bria de tromorè de plou tra ’1 moscedōz da sanc in battalia, che soung nosc’ ciastell, purcicch’El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi; chicche tem Iddì, nen ha nia at’r da temei. Quindi, mia cara sposa, mett’in pesc’tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting. Pruma a Die, spo al mi fedel capodeciafa ai confidè tua