Treis canzuns

Da Wikisource.
romancio

Gion Antoni Huonder 1899 Treis canzuns Intestazione 6 marzo 2021 50% Da definire

Treis canzuns de Anton Huonder : auctur della canzun "A Trun sut igl ischi"


Notizias. A. Huonder ei naschius a Muster ils 18 de November 1824, ha studiau ella scola cantouala catolica da gliez temps a Muster en la claustra, epi a S. Gagl ed absolviu ses studis de giurisprudenzia allas univertitats de München e de Paris. II Matg 1849 ha el maridau ina giuvna Amstad de Beggenried, ha lti sededicau alla hotelleria, ei staus ustier ad Altorf, Glion (hotel Oberalp) e Cuera, ed ei morts sco pedell della scola cantonala a Cuera ils 18 de Mars 1867. Sco sia vita, pauc favorida dalla ventira, ein èra sias poêsias per la gronda part idas a piarder ni straschadas. Per tont pli cartein nus d'esser obligai, de publicar cheu questas pintgas restanzas dina viarva romontscha veramein poêtica.

Il pur suveran.

Quei ei miu grepp, quei ei miti crapp,
Cheu tschentel jeu miu pei.
Artau hai jeu vus de miu bab,
Sai a nagin marschei.
Quei ei miu prau, quei miii clavau,
Quei miu regress e dretg.
Sai a nagin perquei d'engrau
Sun cheu jeu mez il retg.
Quei mes attbns, miu agien seun,
De miu car Diu schenghetg;
Nutreschel els cun agien peuu
Els dormen sut miu tetg.
0 libra, libra paupradat,
Artada da mes vegls —
Defender vi cun taffradat
Sco popa de mes egls!
Gie libers sundel jeu naschius;
Russeivels vi dormir,
E libers sundel si carschius
E libers vi morir!
Jeu sun e stun russeivel cheu,
Lavur' e fetsch miu fatg;
Engrazia nuot ne vi ne neu,
Jeu vivel de miu fatg.
Jeu regulescha tgeuamein
Miu far e demanar.
Bugien lavurel pruamein
De stgir sco er' de clar.
Hai (pauc) marveglias de vus gronds,
Naschi, nutri sin thron,
Nutrescha mo de mes aft'ons,
Vestgi cun agien pon!
Sefutra pauc dil traficar
Dils speculants dil mund.
E suenter miu puril maniar
Ei tutt il mun rodun.
Termetta gie da mia vall
Schi schuber e serein
Sco liber — sco vasall
A vus giudo dil Rhein.
Perquei tadlei vus gronds signurs
De quellas, tschellas valls,
Ei creschi eunc adina purs
Cun bratscha, pugns e pals!
Gl' ischi. 1864.
In pauper Grisch vegn uss tier vus
Giudo della Cadi;
De libertat sun staus il spus,
Haveva num Ischi.
Bia mellis onns hai vigilau,
Udiu cametg e tunn;
0 con bia Grischs han salidau
II vegl Ischi a Trun!
Sun paupers uss (e) senza tetg
0! dei en in cantun
A mi solet mo in sut-tetg
En casa dil cantun!
[398]Ingiuvinèra.
Jeu vom e mai non ven a fin!
Sunand, cantand, battend perfin,
Jeu penda e non pos morir,
Stögl semper al human servir,
Da di, da notg, damaun e sera,
D' inviern et er la primavèra.
Beinduras tü me cattas granda,
Las donnas picna jeu incanta;
Suvent ti sun vicina fitg,
Suvent alzada sur il vitg.
Siin mei sto tot il mund mirar,
Sch' el viver vol e prosperar.
A mes comands negiin resista,
E quel tgi in quest mund exista,
M' exactamein sto obedir,
Sch'el vol fortuna far flurir.
Concreta tü me pos comprar;
Sun jeu abstracta, stos mirar
Da mai non me laschar surir,
Ne che tü cert te stos pentir;
Pertgei dall' urna pür scappada,
Mai plü da tei serà cattada.
B.